és un físic i jesuïta català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia Ingressà de jove en la Companyia de Jesús, que el 1930 l'envià a Itàlia a fer el noviciat, on s'hi llicencià en filosofia.Teología de la ciencia , obituari a La Vanguardia Després marxà a Irlanda, on es llicencià en Teologia en la Facultat Pontifícia de Dublín. Després tornaria a Catalunya, on es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona.
El 1942 fou traslladat a Roquetes, on va començar a treballar a l'Observatori de l'Ebre. En juliol de 1949 en fou nomenat cap de les seccions de Magnètica i Heliofísica. El 1987 en seria també cap de la secció de Sísmica. De 1952 a 1971 fou vicedirector de l'Observatori i de 1971 a 1985 en fou director.Mor el pare jesuïta Josep Cardús, vinculat més d 50 anys a l'Observatori, L'Ebre, 13 de gener de 2012 Destaca el treball sobre geomagnetisme i variacions magnètiques d'origen extern.
El 1952 participà en l'expedició a la Guinea Espanyola per a observar-hi l'eclipsi total de sol. Quan se celebrà l'Any Geofísic Internacional 1957-1958 marxà a Anglaterra i Etiòpia per col·laborar la seva posada en marxa als observatoris Stonyhurst i Addis Abeba. Després fou nomenat vicepresident i president de la Comissió Nacional de Geodèsia i Geofísica, President de la Secció de Geomagnetisme d'aquesta Comissió, vocal de la Comissió Nacional d'Astronomia i vocal del Comitè Científic Tècnic de la CONIE.
Fou vicepresident del Comitè Internacional per al Mapa Magnètic Mundial. Fou membre de l'American Geophysical Union, de l'Acadèmia de Ciències de Nova York, conseller de nombre del Patronat Alfonso el Sabio del CSIC i membre d'honor (1988) i vicepresident de l'Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia. Va rebre el guardó d'oficial de les Palmes Acadèmiques de França. El 1985 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, en la qual va ingressar el 1988 amb el discurs El Geomagnetismo, ciencia en progreso. En 2009 passà a la condició de supernumerariBiografia al web de la RAC El 2004 va rebre la Medalla al Mèrit Científic de la Universitat Ramon Llull
Va restar vincular a l'Observatori fins l'abril 2011, quan fou traslladat a la residència de la Companyia a Sant Cugat del Vallès,Roquetes acomiada al científic jesuïta Josep O. Cardús, L'Ebre, 22 d'abril de 2011 on hi va morir el gener de 2012.
Obres Sobre la ley de las fases en las corrientes telúricas (1950) Nota relativa a la actividad solar, geomagnética e ionosférica (1956) Determinación de la influencia de la luna en la declinación en Moca (Fernando Poo) (1975)
Referències
Enllaços externs Josep Oriol Cardús al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Josep Oriol Cardús, a la Biblioteca Digital de Roquetes
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Categoria:Físics barcelonins Categoria:Geofísics Categoria:Geòlegs barcelonins Categoria:Científics barcelonins contemporanis Categoria:Científics jesuïtes Categoria:Físics catalans del sud contemporanis Categoria:Jesuïtes barcelonins contemporanis Categoria:Distingits amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques Categoria:Morts a Sant Cugat del Vallès Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Nascuts el 1914