La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat. Tracta els diferents tipus d'educació i ensenyament que s'han anat fent segons els oficis i professions, classes socials, religions, sexes i altres especificitats personals i socials. Inclou educació formal i no formal, universal i selectiva, els professors i tutors particulars, les universitats, l'autodidactisme, les acadèmies d'arts i oficis, l'aparició del concepte de ciència i mètode científic, la tecnologia i l'aparició d'escoles politècniques i l'enginyeria, l'escolarització obligatòria i l'escola lliure, l'educació pública i privada, l'educació obligatòria, etc.
Edat moderna Durant els segles XVI i XVII, la pedagogia a Espanya es va enfocar a l'educació del príncep i la noblesa. L'educació espanyola de finals del i inicis del XVI va estar influenciada per l'humanisme, el qual va ser impulsat pels Reis Catòlics. Ells van influir en els membres de la cort perquè es dediquessin a l'estudi de les lletres i perquè mantinguessin un comportament adequat.
Humanisme: esplendor i decadència Noblesa miniatura|Joan Lluís Vives Els prínceps i infants estudiaven, juntament amb alguns nens de famílies importants, a l'aula règia amb els humanistes més reconeguts. Per a ells es van escriure nombrosos tractats que tenien com a objectiu educar els futurs governants. La seva preparació estava basada en l'educació física (com que els prínceps havien de ser àgils i caps d'exèrcits, s'entrenaven en salt, javelina, defensa personal, ús de l'espasa i la llança, i cavalcada i caça) i en l'estudi d'autors clàssics i història. A banda de llegir autors clàssics, se'ls inculcava l'admiració i el respecte pels sants, les figures del cristianisme i Déu. També se'ls ensenyaven modals, com ara la cortesia per a la diplomàcia o el comportament adequat en cerimònies. Per la seva banda, els fills dels nobles estudiaven a l'escola palatina a càrrec de Pere Màrtir d'Angleria, i posteriorment estudiaven a les universitats i accedien a càrrecs burocràtics i administratius.Bartolomé Martínez, Bernabe, "Educación estamental" en Historia de la educación en España y América
Les dones van adquirir atenció particular, perquè es va reconèixer la importància de la seva educació com a preservadores de la religió i la moral, la qual va quedar reflectida en l'escriptura de diversos tractats. Joan Lluís Vives va escriure l'any 1523 un dels tractats més reconeguts: De la Instrucció de la dona cristiana, on la lectura religiosa adquireix un paper rellevant a l'educació femenina.
Burgesia miniatura|esquerra|Biblioteca Antiga 2, Escoles Majors, Universitat de Salamanca A l'Edat Moderna, els fills primogènits heretaven la riquesa dels seus pares i els fills que seguien havien de dedicar-se a les lletres, per la qual cosa ingressaven als col·legis o a les universitats. La baixa noblesa, constituïda pels gentilhomes (persones amb títol nobiliari però sense diners), també hi assistien. Va ser una època en la qual l'educació universitària donava a les persones l'oportunitat d'ascendir en l'estratificació social i adquirir prestigi, perquè els seus serveis i coneixements eren requerits pels reis. Les universitats més importants del país van ser les de Salamanca, Alcalá de Henares i Valladolid. Les carreres que s'estudiaven eren teologia, jurisprudència i medicina. També s'ensenyava llatí i arts liberals, les quals van conviure amb la tradició escolàstica medieval.Kagan L. Richard., Universidad y sociedad en la España moderna, Madrid, Editorial Tecnos, 1981.
No obstant això, al llarg del , les idees humanistes van perdre força. A més, es considerava que l'entrada massiva d'estudiants a les universitats privades reduïa el nombre d'homes per treballar les terres. Per aquesta raó es va començar a controlar i a limitar l'accés d'estudiants a les universitats i als col·legis, així com l'ensenyament del llatí (requisit bàsic per ingressar als estudis superiors) i l'ensenyament elemental en les primeres lletres i a nens orfes.Delgado Buenaventura, "Política educativa" en Historia de la educación en España y América.
Societat Pel que fa a la resta de la població, la majoria era analfabeta perquè la seva adquisició de coneixement era principalment per transmissió oral o visual, i a càrrec de l'Església Catòlica a través de la predicació, la confessió, els espectacles i les imatges. No obstant això, va haver-hi pràctiques que van permetre un augment en l'alfabetització de la població espanyola al llarg del . Les escoles de primeres lletres van ser impulsades per ordres religioses i per municipis, els quals van procurar l'ensenyament de la lectura, l'escriptura, els nombres i el catecisme. En els gremis, s'acceptaven els nens i els joves per servir als artesans a canvi que se'ls hi ensenyés a llegir, a escriure i algun ofici.Viñao Frago Antonio, "La educación institucional. D'altra banda, també hi havia mestres (clergues o universitaris) que vivien a casa de l'alumne.Delgado Buenaventura, "La enseñanza doméstica" en Historia de la educación en España y América.
Al es considera que va haver-hi un estancament a l'educació a causa de la desorganització i la falta d'administració estatal. No obstant això, va arribar el segle en el qual els mestres van començar a rebre salari de l'ajuntament i el seu treball i horari va ser regulat, i es van començar a utilitzar manuals i abecedaris. Paral·lelament, va formant-se el gremi de mestres, on l'admissió era controlada i els interessos defensats pel gremi, els quals no sempre estaven orientats cap al benefici dels estudiants. Pel que fa als nens, no va existir un pla de l'Estat per a la seva educació, per la qual cosa ells assistien a les parròquies on els capellans (que no eren exclusivament mestres, perquè també exercien altres activitats) els ensenyaven a llegir, fins que posteriorment van ser desplaçats de manera gradual pels jesuïtes. La situació econòmica de molts nens els obligava a deixar l'escola per treballar i recolzar a l'economia familiar, encara que molts d'ells van rebre educació i van aprendre a llegir en els gremis als quals ingressaven.Bartolomé Martínez, Bernabe, "La educación institucional.
Companyia de Jesús miniatura|Sant Ignasi de Loiola La Companyia de Jesús o jesuïtes és un orde religiós fundat per Ignasi de Loiola l'any 1534. Les seves activitats van iniciar-se sense intencions d'ensenyament, com a residències per als joves que acudien a la universitat. Van començar a impartir classes de teologia i filosofia gradualment de manera informal i amb una tendència humanista. El Col·legi de Gandia va ser el primer de l'orde i, des de la seva fundació, va ser residència, s'hi van fer classes i es van admetre estudiants externs. Des de llavors, i al llarg del , van començar a fundar-se col·legis amb aquesta finalitat. Als seus cursos de teologia i filosofia acudien els fills de les famílies acomodades, però com que les classes eren gratuïtes també hi assistien joves humils per aprendre a llegir.
Il·lustració L'arribada de la Casa de Borbó a la corona de la Monarquia Espanyola dugué polítiques il·lustrades, les quals van afectar poc a l'àmbit educatiu al llarg del . Això va ser així fins al govern de Carles III d'Espanya, qui va realitzar diverses reformes educatives. Principalment, la seva política va consistir en l'expulsió dels jesuïtes, la reforma de les universitats i dels col·legis universitaris, i la secularització de l'educació. Els "novatores" van ser un grup de pensadors i científics de finals de i inicis de , les idees dels quals van influir a la filosofia i a la ciència, i que van precedir la Il·lustració.
Primeres Lletres miniatura|esquerra|Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes (Museu del Prado) Al l'analfabetisme era evident i perjudicial per al desenvolupament. L'Estat va prendre mesures per a la preparació de mestres i d'escoles. L'any 1780 es va crear el Col·legi Acadèmic del Noble Art de Primeres Lletres per a la preparació dels mestres. Paral·lelament es van escriure textos, discursos i plans d'estudi per personatges com Pedro Rodríguez de Campomanes, José de Olavide y Jaúregui i Gaspar Melchor de Jovellanos, els quals parlen sobre el progrés, formes d'instrucció, mètodes, ensenyament i educació enfocats als estudiants i denuncien la ineficàcia de les escoles públiques i del sistema educatiu.Capitán Díaz Alfonso, "Educación e Ilustración en el siglo XVIII" en Breve historia de la educación en España, Madrid, Alianza Editorial, 2002 Joan Picornell rescata una cita que ressalta la importància de que l'Estat s'ocupi per l'educació:
Universitat Les universitats espanyoles es van mantenir al marge dels canvis filosòfics i científics, la qual cosa va esdevenir en el seu endarreriment en els estudis de ciència i plans d'estudi per considerar-se contraris a la doctrina catòlica i al seu tradicional i medieval mètode escolàstic. Van ser considerades obsoletes perquè es creia que les seves cerimònies i discussions corresponien poc amb la realitat espanyola i per la corrupció i complexitat de la seva administració. Per això, la corona va realitzar una reforma universitària a través de la creació del Pla d'estudis de la Universitat de Salamanca el 1771, el qual contenia modificacions administratives i acadèmiques. No obstant això, les reformes no van tenir l'èxit esperat perquè els universitaris van oposar resistència a modificació de les seves pràctiques polítiques i socials. A més, els catedràtics no comptaven amb la preparació necessària per complir el nou pla.Capitán Díaz Alfonso, "Educación e Ilustración en el siglo XVIII" en Breve historia de la educación en España, Madrid, Alianza Editorial, 2002
Després de l'expulsió dels jesuïtes el 1767, es van fundar els Reals Estudis de San Isidro de Madrid, dedicats a l'ensenyament secundari els professors del qual serien triats per concurs en lloc de ser triats per les ordres religioses. En aquests, es van ensenyar Belles Lletres, Matemàtiques, Física, Dret Natural i de Gents, grec i Hebreu. Es creà el Pla de 1771, també anomenat Pla d'Aranda, per regular l'ensenyament universitari. En l'ensenyament primari, el buit dels jesuïtes, es va intentar ocupar amb escoles públiques que ensenyessin primeres lletres, Llatí i Retòrica. També es van fundar el Seminari de Nobles de Madrid (1725), el Col·legi de Medicina i Cirurgia a Cadis (1748), l'Observatori de la Marina (1753), la Reial Acadèmia de les Tres Nobles Arts (1757) o el Reial Col·legi de Cirurgia (1760).
L'educació durant la Guerra de la Independència i l'absolutisme de Ferran VII La Constitució de 1812 dedica tot el Títol IX a l'educació. Aquest mateix any es constitueix una Junta d'Instrucció Pública i se li encarrega un informe sobre la reforma general de l'educació nacional. El poeta i polític Manuel José Quintana va elaborar el 1813 l'anomenat Informe Quintana que, posteriorment, va ser transformat en llei en 1821 durant el Trienni Liberal, i que obligava a fer servir el castellà al sistema escolar.
El retorn de Ferran VII d'Espanya va produir una reacció absolutista que, entre altres conseqüències, va implicar l'atorgament a l'Església catòlica el paper preponderant sobre l'educació que ja havia gaudit amb anterioritat i el retorn al pla de 1771. Per a les universitats es va crear una nova Junta d'Instrucció Pública destinada a l'elaboració d'un programa més d'acord amb els principis de l'absolutisme.