El mosasaure (Mosasaurus) (del llatí Mosa, referent al riu Mosa, i del grec σαύρος sauros, ‘llangardaix’); ‘llangardaix del Mosa’) és el gènere tipus (exemple definitori) dels mosasàurids, un grup extint de rèptils escatosos aquàtics. Va viure fa uns 82 a 66 milions d'anys durant els estatges Campanià i Maastrichtià del Cretaci superior.
Els primers fòssils de mosasaures coneguts per la ciència es van trobar com a cranis en una pedrera de guix prop de la ciutat dels Països Baixos de Maastricht a finals del , que inicialment es pensava que eren els ossos de cocodrils o balenes. Una calavera descoberta al voltant de 1780, que va ser confiscada per França durant les guerres de la Revolució Francesa pel seu valor científic, va rebre el famós sobrenom de «gran animal de Maastricht». L'any 1808, el naturalista Georges Cuvier va concloure que pertanyia a un llangardaix marí gegant amb semblances amb els llangardaixos actuals, però que, d'altra manera, no s'assemblava a cap animal viu conegut. Aquest concepte va ser revolucionari en aquell moment i va ajudar a donar suport a les idees d'extinció que es van desenvolupar aleshores. Cuvier no va designar un nom científic per al nou animal, i ho va fer William Daniel Conybeare el 1822 quan el va anomenar «Mosasaurus» en referència al seu origen en dipòsits fòssils prop del riu Mosa. Les afinitats exactes del Mosasaurus com a escatòs segueixen sent controvertides, i els científics continuen debatent si els seus parents vius més propers són llangardaixos o serps.
Les interpretacions tradicionals han estimat que la longitud màxima de l'espècie més gran, M. hoffmannii, és de fins a 17,1 metres, el que el converteix en un dels mosasaures més grans, tot i que alguns científics consideren que això és una sobreestimació amb estimacions recents que suggereixen una longitud més propera a 13 metres. El crani de Mosasaurus estava equipat amb unes mandíbules robustes capaços de balancejar-se cap endavant i cap enrere i músculs forts capaços de mossegades potents utilitzant desenes de grans dents adaptades per tallar preses. Les seves quatre extremitats tenien la forma de pales robustes per dirigir l'animal sota l'aigua. La seva cua era llarga i acabava en un revolt cap avall i un tret semblant a una paleta. El mosasaure era un depredador que posseïa una visió excel·lent per compensar el seu mal sentit de l'olfacte, i una alta taxa metabòlica que suggereix que era endotèrmic (de sang calenta), una adaptació que només es troba en mosasaures entre els escatosos.
Hi ha una variabilitat morfològica considerable entre les espècies reconegudes actualment a Mosasaurus (des del M. hoffmannii de construcció robusta fins a l'esvelt i serpentí M. lemonnieri), però un diagnòstic poc clar (descripció de les característiques distintives) de l'espècie tipus M. hoffmannii va conduir a una classificació històricament problemàtica. Com a resultat, en el passat s'han atribuït al gènere més de cinquanta espècies diferents. Una redescripció de l'exemplar tipus el 2017 va ajudar a resoldre el problema de la taxonomia i va confirmar que almenys cinc espècies es trobaven dins del gènere. Es preveu que altres cinc espècies encara classificades nominalment dins de Mosasaurus siguin reavaluades en un estudi futur.
Les proves fòssils suggereixen que el mosasaure va habitar gran part de l'oceà Atlàntic i les vies marítimes adjacents a ell. S'han trobat fòssils de mosasaure en llocs tan diversos com Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àfrica, Àsia occidental i l'Antàrtida. Aquesta distribució abastava una àmplia gamma de climes oceànics incloent climes tropicals, subtropicals, temperats i subpolars.
El mosasaure era un gran depredador comú en aquests oceans i es situava a la part superior de la cadena alimentària. Els paleontòlegs creuen que la seva dieta hauria inclòs pràcticament qualsevol animal; probablement depredava peixos ossis, taurons, cefalòpodes, ocells i altres rèptils marins, incloses tortugues marines i altres mosasaures. Probablement preferia caçar en aigües obertes prop de la superfície. Des del punt de vista ecològic, el mosasaure probablement va tenir un impacte profund en l'estructuració dels ecosistemes marins; la seva arribada a alguns llocs com la via marítima interior occidental a Amèrica del Nord coincideix amb una rotació completa de conjunts i diversitat de fauna. Mosasaurus es va enfrontar a la competència amb altres grans mosasàurids depredadors com Prognathodon i Tylosaurus, que se sap que s'alimentaven de preses similars, tot i que van poder coexistir en els mateixos ecosistemes mitjançant la partició de nínxols. Hi havia conflictes entre ells, ja que s'ha documentat un exemple de Tylosaurus atacant un mosasaure. Diversos fòssils documenten atacs deliberats a individus de Mosasaurus per part de membres de la mateixa espècie. Durant els combats, probablement es va produir en forma d'agafaments del musell, de la mateixa manera que es veu en els cocodrils actuals.
Història de la recerca Descobriment i identificació El primer fòssil de Mosasaurus conegut per la ciència es va descobrir l'any 1764 en una pedrera de guix prop de Maastricht (Països Baixos) en forma de crani, que inicialment es va identificar com una balena. Aquest exemplar, catalogat com a TM 7424, es troba ara exposat al Museu Teyler de Haarlem.
Més tard al voltant de 1780,L'any exacte no està del tot segur a causa de múltiples afirmacions contradictòries. Un examen de l'evidència històrica existent per Pieters et al., (2012) va suggerir que la data més precisa seria l'any 1780 o al voltant. Més recentment, els diaris de Limburg van informar el 2015 que Ernst Homburg va descobrir una revista de Lieja publicada a l'octubre de 1778 que informava detalladament d'un descobriment recent d'un segon crani a la pedrera. el descobriment d'un segon crani va cridar l'atenció del metge Johann Leonard Hoffmann, que pensava que era un cocodril. Va contactar amb el destacat biòleg Petrus Camper, i el crani va guanyar l'atenció internacional després que Camper publiqués un estudi que l'identificava com una balena.
Això va cridar l'atenció dels revolucionaris francesos, que van saquejar el fòssil després de la captura de Maastricht durant les guerres de la Revolució Francesa el 1794. En una narració de 1798 d'aquest esdeveniment de Barthélemy Faujas de Saint-Fond, la calavera va ser suposadament recuperada per dotze granaders a canvi d'una oferta de 600 ampolles de vi. Aquesta història va ajudar a elevar el fòssil a fama cultural, però els historiadors coincideixen que la narració va ser exagerada.
Després de la seva confiscació, el segon crani va ser enviat al Museu Nacional d'Història Natural de França el 1795 i més tard catalogat com a MNHN AC 9648. El 1808, el fill de Camper, Adriaan Gilles Camper, i Georges Cuvier van concloure que el fòssil, que aleshores era sobrenomenat el «gran animal de Maastricht», pertanyia a un llangardaix marí amb afinitats amb els varànids, però diferent de qualsevol animal modern.
El crani va passar a formar part de les primeres especulacions de Cuvier sobre la concepció de l'extinció, que posteriorment va donar lloc a la seva teoria del catastrofisme, precursora de la teoria de l'evolució. En aquell moment, no es creia que una espècie pogués extingir-se, i els fòssils d'animals sovint s'interpretaven com una forma d'una espècie existent. La idea de Cuvier que existia un animal diferent als actuals va ser revolucionària en aquella època, i el 1812 va proclamar: «Sobretot, la determinació precisa del famós animal de Maastricht ens sembla tan important per a la teoria de les lleis zoològiques, com per a la història del món». En un treball de 1822 de James Parkinson, William Daniel Conybeare va encunyar el gènere «Mosasaurus» del llatí «Mosa» (riu Mosa) i del grec antic «σαῦρος» (saûros, llangardaix), tot junt significant literalment «llangardaix del Mosa», en referència al riu on es va descobrir l'espècimen holotip a prop. El 1829, Gideon Mantell va afegir l'epítet específic «hoffmannii»,Hoffmannii era l'ortografia original utilitzada per Mantell, acabant amb -ii.[Mantell 1829, p. 201-216] Els autors posteriors van començar a deixar caure la lletra final i la van escriure com hoffmanni, com es va convertir en la tendència d'epítets específics d'estructura similar en anys posteriors. Científics recents argumenten que la composició etimològica especial de hoffmannii no es pot sotmetre als articles 32.5, 33.4 o 34 del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, que normalment protegirien respel·lacions similars. Això fa que hoffmannii sigui l'ortografia vàlida, tot i que hoffmanni continua sent utilitzat incorrectament per molts autors.[Konishi, Newbrey, Caldwell 2014, p. 802-819] en honor a Hoffmann. Cuvier va designar més tard el segon crani com a holotip de la nova espècie (exemple definitori).
Altres espècies miniatura|Holotip de M. missouriensis, amb el musell de Harlan i el crani de Goldfuss; dibuixat el 1834 i el 1845 respectivament El 1804, l'expedició de Lewis i Clark va descobrir un esquelet fòssil ara perdut al costat del riu Missouri, que es va identificar com un peix de 14 m de llarg. Richard Ellis va especular el 2003 que aquest podria haver estat el descobriment més primerenc de la segona espècie, M. missouriensis, encara que existeixen especulacions en competència. El 1818, un fòssil del comtat de Monmouth (Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica) es va convertir en el primer exemplar estatunidenc reconegut correctament com a Mosasaurus pels científics de l'època.Com que el gènere Mosasaurus no es va encunyar en aquell moment, l'identificador original, Samuel L. Mitchill, va descriure el fòssil com un monstre sargantana o un animal saurià semblant al famós rèptil fòssil de Maestricht (sic) [De Kay 1830, p. 134-141] Cuvier dubtava si els dos exemplars estaven relacionats. La relació congenèrica va ser finalment confirmada per James Ellsworth De Kay el 1830, i el fòssil de Nova Jersey va ser anomenat Mosasaurus dekayi en el seu honor.[Bron 1838, p. 760] El tàxon va ser declarat nomen dubium el 2005,[Gallagher 2005, p. 241-245] i altres fòssils que se li atribueixen van ser reidentificats com M. hoffmannii.[Mulder 1999, p. 281-300] L'exemplar tipus de M. missouriensis va ser descrit per primera vegada l'any 1834 per Richard Harlan a partir d'un fragment de musell trobat al llarg del riu Big Bend. Va encunyar l'epítet específic i inicialment el va identificar com una espècie d'ictiosaure, però més tard com un amfibi. La resta del crani havia estat descobert abans per un caçador de pells, i finalment va passar a estar en possessió del príncep Maximilian zu Wied-Neuwied entre 1832 i 1834. El fòssil va ser lliurat a Georg August Goldfuss a Bonn per a la investigació, que va publicar un estudi el 1845. El mateix any, Christian Erich Hermann von Meyer sospitava que el crani i el musell de Harlan formaven part del mateix individu. Això es va confirmar l'any 2004.