LEstat dels Alauites (; ), abans anomenat Territori dels Alauites, nom derivat de la religió dominant localment, els xiïtes alauites, fou un mandat francès a la costa de l'actual Síria després de la segona Guerra Mundial.Alawite Territory (Sanjak of Latakia 1920-1936), From El Mandat de la Societat de Nacions va durar des de 1920 fins al 1946 (de 1920 a 1923 fou de fet un mandat del Consell inter-aliat).Provence, Michael.
L'ús d'«alauita» en comptes de «nusayrita» o fins i tot «ansarita» que era més general anteriorment, va ser defensat pels francesos a principis del Mandat. El 1920 els francesos van anomenar la zona com Territori dels Alawites, que era la secta musulmana predominant.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945."
Geografia alt=Physical-political map of Alawite region|miniatura|esquerra|Mapa Físic-polític de la regió Alauita La regió és costanera i muntanyosa, llar d'una predominantment rural i heterogènia població. Durant el mandat francès la societat estava dividida per la religió i la geografia; les famílies terratinents i el 80 per cent de la població del port de la ciutat de Latakia eren musulmans sunnites. Més del 90% de la població de la província era rural, i el 82% eren alauites.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945."
L'Estat Alawita limitava amb el Líban al sud; la frontera pel nord arribava fins al Sanjak d'Alexandreta, on els alauites formaven una gran part de la població. A l'oest hi havia la Mediterrània. La frontera est amb Síria va córrer aproximadament al llarg de les muntanyes An-Nusayriyah i el Riu Orontes de nord a sud. Els moderns governs provincials de Latakia i Tartus abastaven aproximadament tot l'estat dels Alawites, tenint ambdós majoria de població alawita; parts dels actuals qada o districtes moderns de Al-Suqaylabiyah, Masyaf, Talkalakh i Jisr ash-Shugur també pertanyien a l'estat.
Història 1918-1920 La caiguda de l'Imperi Otomà al final de la primera Guerra Mundial (amb l'Armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918) va portar a una lluita pel control de les províncies de l'imperi. França i Gran Bretanya ja s'havien repartit Síria pels acord Sykes-Picot el 1916 i els àrabs (dirigits pel haiximita Faisal) amb suport britànic van arribar a Damasc, mentre França que ocupava l'illa Ruad, s'establia principalment al Líban.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." Per 1920, el creixent sentiment anti-francès a la regió va portar a l'establiment del Regne àrab de Síria, sota el rei Faisal ILongrigg, Stephen Hemsley. el 7 de març de 1920. El Regne de Síria va comptar amb el suport inicial dels britànics, malgrat les protestes franceses.Provence, Michael. Els Britànics van retirar el suport, i el 5 de maig de 1920 el Consell Suprem del Aliats declaraven un Mandat per "Síria i el Líban" a favor de la República francesaLongrigg, Stephen Hemsley. amb el francès i l'àrab com llengües oficials. El general Henri Gouraud va ser nomenat com a Alt comissionat dels territoris de Síria i Líban i comandant en cap de la host francesa.Longrigg, Stephen Hemsley.
La població del Líban era pro-francesa; la de Síria en canvi va ser anti-francesa, amb els panarabista-nacionalistes al capdavant.Longrigg, Stephen Hemsley.
Salih al-Ali va liderar la revolta siriana de 1919 a la regió alawita a l'est de la ciutat costanera de Latakia. Al-Ali estava interessat principalment en la protecció de les regions alauites de ingerències externes. La seva revolta de fet no estava motivada per un sentiment nacionalista alawita (ni àrab); no obstant això, es van identificar amb la reclamació de més autonomia alauita. Els rebels es van rendir a les forces franceses després de dos anys d'incursions contra les posicions franceses, l'octubre de 1921.
Els francesos van insistir que el Mandat no era "incompatible" amb l'autogovern de Síria; els sirians es van veure obligats a acceptar el mandat, quan el Rei Faisal va deixar el país (sota la pressió de França) després de la seva derrota a la batalla de Maysalun el 24 de juliol de 1920Longrigg, Stephen Hemsley. i després de la Gran Bretanya li va retirar el suport.Provence, Michael.
1920-22 alt=Grainy photo of mustachioed man in traditional dress|miniatura|Salih al-Ali, líder de la revolta alauita de 1919 contra el domini francès Els francesos rebutjaren les protestes dels nadius que reclamaven la unificació de Síria.Longrigg, Stephen Hemsley. A principis de setembre de 1920, els francesos van dividir els territoris del seu mandat basats en una heterogènia població, afavorint l' "autonomia local" a algunes regions.Longrigg, Stephen Hemsley. Alguns argumenten que els francesos van actuar intencionadament per dividir a la població, limitar l'expansió del "contagi urbà de l'agitació nacionalista".Provence, Michael.
El territori dels Alawites fou creat pel general Gouraud per decret 318 del 31 d'agost de 1920 amb la zona costanera meridional del valiat otomà d'Alep. La capital fou establerta a Latakia. Va formar part del Mandat francès per Síria i el Líban com entitat dependent d'Alep i fou proclamat l'1 de setembre de 1920 sent efectiu el 2 de setembre de 1920. Els francesos van justificar aquesta separació pel "retard" dels habitants de la muntanya i les diferències religioses amb l'entorn de població sunnita. La divisió destinades a protegir la Alawi de persones de més potent de les majories. El valiat va formar l'estat d'Alep proclamat el mateix 1 de setembre. El 21 de juny de 1922 es va crear l'anomenada Unió d'Estats Sirians sent proclamada per Gouraud l'endemà. L'estat dels Alawites es va crear el 28 de juny 1922 amb el anterior territori dels Alawites que fou separat d'Alep, amb el propòsit d'ingressar a la federació juntament amb l'estat de Souaida. Poc després, amb el nou govern a França, la unió d'estats es va transformar-se en la Federació Siriana. La Lliga de Nacions va confiar el mandat a França (quecom s'ha dit ja el tenia de la Comissió Inter-Aliada des de 1920) el 23 de juliol de 1923. Finalment el territori dels Alawites es va incorporar formalment a la federació com estat dels Alawites el 29 de setembre de 1923. L'existència de l'estat estava suposadament destinada a protegir els alauites de les poblacions majoritàries sunnites.Longrigg, Stephen Hemsley.
1922-1923 El 1922, l'administració francesa va instituir un govern elegit format per representant dels estats d'Alep, Damasc i el territori dels Alawites.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." El juny de 1923 l'administració francesa, encapçalada pel general Maxime Weygand, va permetre als estats individuals elegir els seus propis consells representatius. Les eleccions dels 26 d'octubre, una competició entre els funcionaris francesos i els nacionalistes, van ser considerades fraudulentes pels sirians (molts dels quals van boicotejar les eleccions). L'estat dels Alawites, aïllat de tendències nacionalistes, va elegir 10 representants pro-francesos al seu consell de 12 membres, amb un 77 per cent de participació de votants en les eleccions. Aquests números no foren els mateixos en les nacionalistes Damasc i Alep.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." Els alauites preferien agrupar el seu territori amb els territoris del Gran Líban, en contrast amb els sunnites i les poblacions cristianes que exigien la unitat de Síria.Longrigg, Stephen Hemsley. La majoria del suport als francesos en aquestes primeres eleccions venien de les poblacions rurals, a qui els francesos havien beneficiat principalment.Burke, Edmund, III.
1925-27: Gran Revolta Siriana L ' 1 de gener de 1925, l' Estat de Síria va néixer a partir de la fusió dels Estats de Damasc i Aleppo. Líban i l'Estat dels Alawites no hi van ser inclosos.Longrigg, Stephen Hemsley.Rabinovich, Itamar.
Potser inspirat per la Guerra de la Independència turca (1919-1921), la Gran Revolta Síria va començar en la Muntanya Drusa. Iniciada per Sultan al-Atrash com una revolta drusa,Rabinovich, Itamar. el moviment va ser adoptat per un grup de nacionalistes àrans sirians liderats per Abd-al-Rahman Shahbandar i es va estendre als estats d'Alep i Damasc.Provence, Michael.Khoury, Philip S. "Factionalism among Syrian Nationalists during the French Mandate." Va durar de juliol de 1925 a juny de 1927 i va ser un resposta anti-francesa i anti-imperialista a cinc anys de domini francès;Khoury, Philip S. "Factionalism among Syrian Nationalists during the French Mandate." pels drusos no era un moviment cap a la unitat de Síria, sinó, simplement, una protesta contra el domini francès.Rabinovich, Itamar.
El país rural Alawita no va estar involucrat en general en la Gran Revolta.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." Els francesos havien afavorit les minories religioses, com ara els drusos i els alauites, intentant aïllar-los de la cultura nacionalista.Khoury, Philip S. "Factionalism among Syrian Nationalists during the French Mandate." Molts homes joves de les comunitats alauites es van unir a les tropes franceses, allistant-se en les tropes especials (part del contingent francès a Síria en aquell moment) per al progrés social.Rabinovich, Itamar. Aquestes tropes regionals captades en les poblacions de les minories, eren sovint utilitzats per suprimir desordres civils.Burke, Edmund, III.
Itamar RabinovichRabinovich, Itamar. va proposar tres raons per les quals els alauites es van desinteressat en la Gran Revolta: "El predomini alawita al seu estat no era absolut": En contrast amb els cristians i els beduins de les minories de la regió dels drusos, l'estat del Alawites era la llar d'una considerable proporció de sunnites i grups de cristians (la majoria dels quals vivien a la capital, Latakia). Molts gran propietaris sunnites disposaven de ma d'obra alawita; el predomini econòmic de la minoria sunnita sobre la majoria alawita majoria era una font de ressentiment. Els alauites van ser poc entusiastes amb els sentiments nacionalistes dels seus amos sunnites.Rabinovich, Itamar. "La societat alawita estava dividida. Els pagesos alauites eren individualistes i el seu suport va ser reclamat per diferents líders espirituals i tribals i sovint per un propietari."Rabinovich, Itamar. "El seu aïllament, la pobresa i l'estructura social causava endarreriment en la zona alawita. Aquesta coexistia amb un fort sentiment de solidaritat amb la comunitat i una sensació d'exclusivitat i de la missió."Rabinovich, Itamar.
1927-36 El 1930 l'Estat Alawita va ser rebatejat com a Govern de Latakia (o a vegades Estat de Latakia), l'única concessió que els francesos van fer als nacionalistes àrabs fins a l'any 1936.Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." el 3 de desembre de 1936 (efectiu en 1937), lèstat alawita es va tornar a incorporar a Síria com una concessió del nou govern francès del Front Popular al Bloc Nacionalista (el partit governant de la semiautònoma Síria).Shambrook, Peter A. "French Imperialism in Syria, 1927-1936."
Hi havia una gran quantitat de sentiment independentista alawita a la regió, però els seus punts de vista polítics no podien ser coordinats en una sola veu. Això es va atribuir al estatus dels pagesos dins l'estat dels Alawites, "explotats per una classe predominantment sunnita de terratinents residents a Latakia i Hama".Khoury, Philip S. "Syria and the French Mandate: The Politics of Arab Nationalism, 1920-1945." També hi va haver una gran quantitat de faccionalisme entre les tribus alauites, i l'Estat Alawita es va incorporar a Síria amb poca resistència.
1936-1945