LOperació Catalunya va ser un entramat policial, judicial, mediàtic i polític per fabricar proves falses per tal d'incriminar a polítics representants del sobiranisme, mossos d'esquadra, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Impulsat pel govern del PP de Mariano Rajoy, el seu objectiu era desacreditar i enfonsar el procés independentista català mitjançant accions fora de la legalitat, com investigacions prospectives, creació i filtració d'informes policials sense base jurídica i la manipulació de l'opinió pública.
Els fets van tenir lloc entre setembre del 2012 i fins ben entrat l'any 2016. La trama va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial i guerra judicial.
Després de la manifestació amb el lema Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» de l'11 de setembre del 2012, amb un milió i mig de persones que es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, la cúpula del Cos Nacional de Policia (CNP) activa una operació secreta al marge de processos judicials i de bona part de la mateixa estructura de la policia. L'operació consistia en investigar i recopilar informació de polítics favorables a la independència de Catalunya sense cap autorització judicial. Per a fer-ho, s'utilitzaven dues vies: a través d'una unitat especial i secreta del CNP, depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya, i també mitjançant l'ambaixada espanyola a Andorra, dependent del Ministeri d'Afers Exteriors.
L'operació va comptar amb la complicitat mediàtica espanyola per a la difusió de les proves fabricades per a la manipulació de l'opinió pública mitjançant certs mitjans i periodistes que legitimaven els muntatges i actuaven com a eina per a impulsar les causes judicials. L'altre puntal va ser la complicitat del poder judicial. La xarxa comptava amb connexions i complicitats a la judicatura i, malgrat la gran quantitat de proves aportades sobre les irregularitats d'aquesta operació, el sistema judicial espanyol no ha impulsat investigacions profundes sobre els responsables polítics o policials.
L'Operació Catalunya és només una de les branques de l'ofensiva contra l'independentisme català. Tot i ser de les que s'havien de mantenir ocultes s'ha convertit en la més sorollosa, i ha permès conèixer alguns dels noms d'allò que s'anomenen «les clavegueres de l'estat».
Història Antecedents L'Operació Catalunya té diversos antecedents que ajuden a contextualitzar-la com una part d'un llarg historial de pràctiques parapolicials, judicials i mediàtiques destinades a frenar moviments polítics que desafiaven l'statu quo de l'Estat espanyol. Aquests antecedents inclouen:
La guerra bruta contra ETA Durant les dècades de 1980 i 1990, l'Estat espanyol ja havia utilitzat recursos policials, parapolicials i mediàtics per combatre ETA, incloent-hi el cas GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación), que va implicar operacions secretes, tortures, execucions extrajudicials i campanyes de desprestigi,en el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat Aquesta etapa va establir el precedent d'utilitzar la policia, el sistema judicial i els mitjans de comunicació per eliminar oposició política o per justificar accions de l'Estat.
La "policia patriòtica" Amb l'arribada del govern de José María Aznar (1996-2004), es va reforçar el concepte d'una "policia patriòtica", un cos dins la Policia Nacional que operava al marge de la legalitat per dur a terme accions polítiques encobertes.
La judicialització de l'independentisme català Abans de l'Operació Catalunya, ja hi havia hagut intents de desacreditar i criminalitzar el moviment independentista català, especialment durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE, 2004-2011) i amb les primeres tensions derivades de la retallada de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per part del Tribunal Constitucional el 2010.
El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de nou Estatut que definia Catalunya com una "nació" i proposava un nou sistema de finançament, entre altres aspectes. Aquesta proposta va generar crítiques, principalment del Partit Popular (PP), que considerava que s'allunyava del marc constitucional vigent. Després de debats intensos, el 2006 es va aprovar un Estatut reformat, però el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC). Després de quatre anys de deliberacions, el juny de 2010, el TC va emetre una sentència que retallava diversos articles de l'Estatut, afectant qüestions com la definició de Catalunya com a "nació" i aspectes relacionats amb la llengua i el finançament. Tot i que durant el govern de Zapatero no es van emprendre accions judicials directes contra líders independentistes, la intervenció del TC en l'Estatut va ser percebuda com una forma de judicialització de les aspiracions polítiques catalanes.
Les clavegueres de l'Estat José Manuel Villarejo, un comissari polèmic implicat en múltiples casos de guerra bruta, ja havia col·laborat en operacions encobertes abans de l'Operació Catalunya, com el Cas Gürtel o maniobres per protegir alts càrrecs polítics. La col·laboració entre sectors policials i determinats mitjans de comunicació (com El Mundo) per fabricar i difondre dossiers falsos era una estratègia prèvia que es va consolidar durant aquesta operació. Villarejo, juntament amb Ignacio López del Hierro, marit de María Dolores de Cospedal, van interferir en casos com Gürtel, Umbra i Brugal per protegir interessos del Partit Popular.
Antecedents immediats El PP de Mariano Rajoy va aconseguir al novembre del 2011 una àmplia majoria absoluta, fet que desbaratava els plans de l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, que tenia previst negociar, com l'any anterior, els pressupostos del 2012. El 25 de juliol del 2012, el Parlament va aprovar una proposta de finançament basada en un pacte fiscal amb l'Estat. Aquesta proposta comptava amb el suport de CiU, ERC i ICV, així com del PSC en la majoria de punts –excepte en la creació d'una caixa única catalana–, mentre que el PPC s'hi va abstenir. Tot quedava pendent d'una reunió entre els presidents a Madrid. Després del fracàs de les negociacions pel pacte fiscal, Artur Mas va abraçar una agenda independentista, impulsada per la manifestació de l'11 de setembre del 2012 sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», que va reunir un milió i mig de persones als carrers de Barcelona per reclamar el dret a decidir. Va ser la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya.
La setmana següent, en una reunió entre Mas i Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs. En una roda de premsa posterior a la reunió, Mas reiterà la seva decisió de fer un important anunci el dia 25 de setembre, coincidint amb el debat de política general al Parlament de Catalunya.
El 27 de setembre durant el debat de política general al Parlament de Catalunya s'aprovà una resolució que instava al govern resultant de les eleccions a convocar un consulta sobre la independència de Catalunya de forma preferent abans de 2016.
Gestació Just l'endemà de la massiva manifestació independentista, el 12 de setembre, hi ha una reunió de la cúpula d'Interior, encapçalada pel ministre Jorge Fernández Díaz. El ministre va determinar que calia prendre mesures i així ho va transmetre als seus col·laboradors més propers. El 10 d'octubre, Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional, demana a Villarejo que recopili informació comprometedora sobre CiU amb l'objectiu de divulgar-la als mitjans de comunicació. El 22 d'octubre, Fernández Díaz i Pino fixen la primera estratègia: buscar comptes a l'estranger i filtrar la informació a la premsa. S'havia de fer discretament i informar dels descobriments "només al número 1", el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
L'Operació Catalunya es va començar a gestar de forma definitiva a partir d'una reunió mantinguda el 26 d'octubre de 2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'Espanya José Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal i el seu marit, l'empresari Ignacio López del Hierro, que accepta fer d'intermediari. Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'Estat contra els seus enemics polítics.
Eleccions al Parlament Durant la campanya per les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, el 29 d'octubre, el cap de la unitat d'afers interns Marcelino Martín Blas va viatjar a Barcelona amb el comissari José Luis Olivera per intentar convèncer els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i Emilio Sánchez Ulled que reobrissin el cas Palau i demanessin al jutge un escorcoll a la seu de Convergència i Unió. Olivera va admetre més endavant l'existència d'una brigada contra el Procés i de la manipulació de documents i, fins i tot, se'n va atribuir el disseny.
El 6 de novembre, amb la supervisió de María Dolores de Cospedal, es produeix la primera reunió. Villarejo es reuneix amb Alicia Sánchez-Camacho, líder del PPC, per dissenyar un pla de treball sobre com aturar el procés. Sánchez-Camacho li proporciona una llista de persones a investigar. A més, li comenta la possibilitat que Victoria Álvarez, l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i amiga d'infància de Jorge Moragas, pugui aportar informació arran de la conversa al restaurant La Camarga. El febrer del 2017, Sánchez-Camacho va admetre que havia estat una de les primeres impulsores de l'Operació Catalunya.
El 17 de novembre esclata la primera notícia bomba: el diari El Mundo va publicar que els Pujol tenen 137 milions a la sucursal del banc Lombard a Ginebra. Uns dies després, Villarejo es reuneix amb l'empresari Javier de la Rosa, i el 6 de desembre apareix el següent torpede: De la Rosa fa unes declaracions en les quals acusa Pujol d'amenaçar-lo i de tenir comptes a l'estranger. El mateix dia, Villarejo paga 150.000 euros a Javier de la Rosa.
El 9 de desembre esclata la notícia falsa definitiva: El Mundo presenta un informe policial de la UDEF que vincula Artur Mas i Jordi Pujol amb comptes irregulars a Suïssa. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ordenar a la policia que obrís una investigació interna sobre la filtració i el suposat contingut de l'informe policial publicat per El Mundo. Fernández Díaz coneixia perfectament com s'havia gestat aquesta informació falsa, ja que el cap d'Afers Interns de la Policia Nacional d'Espanya, Marcelino Martín Blas, va assegurar en la comissió d'investigació del Congrés, que Villarejo va ser l'autor de l'esborrany fals sobre aquests comptes per evitar que CiU aconseguís la majoria absoluta a les eleccions del 2012, després d'apostar pel dret a decidir i girar cap a l'independentisme.
L'operació va ser un èxit i CiU, a qui les primeres enquestes auguraven apropar-se a la majoria absoluta amb 64-67 escons, va passar de 62 a 50 escons.
Reunió clau