Françoise d'Eaubonne (París, 12 de març de 1920 - París, 3 d'agost de 2005) va ser una escriptora i feminista francesa que va encunyar el terme ecofeminisme (écologie-féminisme, éco-féminisme o écoféminisme) l'any 1974.
Biografia El seu pare va ser membre del moviment polític francès d'inspiració religiosa Le Sillon i tenia també tendències anarquistes, mentre que la seva mare era filla d'un revolucionari espanyol carlista. La seva infància a Tolosa de Llenguadoc va estar marcada per la decadència física del seu pare, deguda a l'efecte dels gasos a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial. Quan tenia 16 anys va esclatar la Guerra Civil a Espanya i als 19 va ser testimoni de l'arribada dels republicans exiliats.
Entre els 20 i els 25 anys va sofrir les penúries pròpies de l'època i va conèixer supervivents jueus que tornaven dels camps de concentració, a la fi de la Segona Guerra Mundial. Més tard resumiria els seus sentiments sobre aquest període de la seva vida sota l'evocador títol Chienne de Jeunesse (Gossa de la joventut).
Les vivències de la infància juntament amb la seva personalitat hipersensible van ser les bases de la seva forma crítica d'explorar el món, que la van portar a convertir-se en una militant feminista radical. Durant un temps va formar part del Partit Comunista francès, i el 1971 cofundà, juntament amb Guy Hocquenghem i Anne-Marie Grélois el primer moviment revolucionari gai de França, el FHAR (Front homosexuel d'action révolutionnaire), Front Homosexual d'Acció Revolucionària.Va encunyar el terme ecofeminisme en la seva obra Le féminisme ou la mort en 1974. Com a escriptora i militant es va relacionar amb altres importants figures del segle XX com Colette, Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre, Jean Cocteau i molts altres.
El 1978 va crear el que va anomenar Moviment Ecologisme-Feminisme, que malgrat no tenir ressò a París, va aconseguir gran nombre de seguidores als Estats Units, on Françoise d'Eaubonne estava treballant com a catedràtica.
Françoise reivindicava el cos femení com a propi. Això va portar moltes dones, com ella mateixa, a adonar-se dels perills per a la salut que l'ús de determinats pesticides i fertilitzants o una medicació excessiva comportaven.
Va ser mare de dos fills. Va morir a París el 3 d'agost de 2005.
Obra Seguint el seu lema "ni un sol dia sense una línia", Françoise d'Eaubonne va escriure més de cinquanta obres, des de Colonnes de l'âme (poesia, 1942) a L'Évangile de Véronique (assaig, 2003). També va ser autora de novel·les de ciència-ficció, com a L'échiquier du temps i Rêve de feu.
Algunes de les seves obres són: Novel·les, entre les quals es troben: Le cœur de Watteau, 1944 Comme un vol de gerfauts, premi del públic 1947 Belle Humeur ou la Véridique Histoire de Mandrin,1957 Les Tricheurs, 1959 Jusqu'à la gauche, 1963 Les Bergères de l'Apocalypse, 1978 Je ne suis pas née pour mourir, 1982 Terrorist's blues, 1987 Floralies du désert, 1995 Biografies, entre les quals es troben: La vie passionnée d'Arthur Rimbaud, 1957 La vie passionnée de Verlaine, 1959 Une femme témoin de son siècle, Germaine de Staël, 1966 La couronne de sabre, vie d'Isabelle Eberhardt, 1967 L'éventail de fer ou la vie de Qiu Jin, 1977 Moi, Kristine, reine de Suède, 1979 L'impératrice rouge: moi, Jiang King, veuve Mao, 1981 L'Amazone sombre: vie d'Antoinette Lix, 1983 Louise Michel la Canaque, 1985 Une femme nommée Castor, 1986 Les scandaleuses, 1990 Assajos, entre ells: Le complexe de Diane, érotisme ou féminisme, 1951 Y a-t-il encore des hommes?, 1964 Eros minoritaire, 1970 Le féminisme ou la mort, 1974, en el qual va expressar l'ideari de l'ecofeminisme. Les femmes avant le patriarcat, 1976 Contre violence ou résistance à l'état, 1978 Histoire de l'art et lutte des sexes, 1978 Écologie, féminisme: révolution ou mutation?, 1978 S comme Sectes, 1982 La femme russe, 1988 Féminin et philosophie: une allergie historique, 1997 La liseuse et la lyre, 1997 Le sexocide des sorcières, 1999 L'évangile de Véronique, 2003 Poemes, entre els quals es troben: Colonnes de l'âme, 1942 Démons et merveilles, 1951 Ni lieu, ni mètre, 1981 També va escriure algunes novel·les infantils i desenvolupar altres activitats literàries com els pamflets (20 ans de mensonges, contra Longo Maï), traduccions (de poemes d'Emily Brontë), una edició crítica de les cartes de Gustave Flaubert i nombrosos prefacis de llibres.
Referències
Categoria:Feministes francesos Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Activistes LGBT francesos Categoria:Anarcofeministes Categoria:Ecofeministes Categoria:Ecologistes francesos Categoria:Anarquistes francesos Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1920