La COPE (acrònim de Cadena de Ondas Populares de España) és una de les principals cadenes radiofòniques d'àmbit nacional a Espanya. COPE és la marca comercial utilitzada per Radio Popular SA, els accionistes de la qual són la Conferència Episcopal Espanyola (50%), les diòcesis (20%) i altres institucions religioses com els jesuïtes i els dominics. També hi és present l'ONCE, i anteriorment a la creació de les seves respectives noves cadenes de ràdio, el grup Vocento (Punto Radio) i Planeta (Onda Cero). Encara que la seva programació inclou programes de contingut religiós, especialment els diumenges i dates assenyalades del calendari litúrgic catòlic, com Nadal i Setmana Santa, és una cadena generalista amb programació variada.
Història Creació i inicis (1960-1978) A principis dels anys 1960 les emissores de l'Església catòlica, unes 200, anomenades emissores parroquials, passen a formar la Cadena de Ondas Populares de España. El desembre de 1964, aquest nombre es redueix pel Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obliga a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu. El mateix pla va obligar també les emissores a iniciar emissions en freqüència modulada.
La COPE de la dècada de 1980: Luis del Olmo i Encarna Sánchez (1979-1991) El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, s'exigeix l'agrupació de totes les emissores dins d'una única societat, Radio Popular SA, el control de la qual el segueix exercint la Conferència Episcopal Espanyola.
El 1983, el popular periodista Luis del Olmo, en aquella època una de les grans estrelles de la radiodifusió espanyola, va abandonar Radio Nacional de España per a incorporar-se a la COPE. El seu programa matinal Protagonistas va passar a difondre's per aquesta cadena i es va convertir en la principal base d'audiència de la cadena durant tota la dècada dels vuitanta. Entre altres continguts, el programa oferia la famosa tertúlia humorística de l'Estado de la Nación, que va comptar amb la participació, entre d'altres, d'Antonio Mingote, Alfonso Ussía, Chumy Chúmez i Luis Sánchez Polack, "Tip".
L'altra gran figura de la cadena era Encarna Sánchez, que entre 1978 i 1981 va saltar a la fama amb un programa de matinada anomenat Encarna de noche i que durant la major part de la dècada va conduir un exitós magazín vespertí anomenat Directamente Encarna.
Luis del Olmo va abandonar la COPE el 1991 per a integrar-se a Onda Cero, en la mateixa època en què la presència d'Encarna Sánchez a la ràdio va començar a disminuir, primer pels seus projectes televisius i després pel deteriorament de la seva salut. Les dues absències van deixar la cadena en una difícil situació.
La COPE dels nàufrags d'Antena 3 Ràdio (1992-2009) Arribada de les estrelles d'Antena 3: Antonio Herrero i José María García (1992-1998) El 1992, desproveïda de les seves anteriors estrelles i en mala situació econòmica i d'audiència, la cadena de ràdio va travessar un dur expedient de regulació d'ocupació en el qual dos-cents treballadors van ser acomiadats.
Aquest mateix any, a causa de l'operació de PRISA (posteriorment anul·lada pel Tribunal Suprem) per la qual va comprar el seu principal rival de ràdio, Antena 3, el va tancar i va fer servir les seves freqüències per a una emissora de música clàssica, Sinfo Radio, un grup de periodistes d'aquesta última, liderat pels populars Antonio Herrero i José María García i entre els quals també n'hi havia d'altres, com Luis Herrero i Federico Jiménez Losantos, que es van traslladar a la COPE, amb Antonio Herrero presentant el matinal informatiu La Mañana; Luis Herrero, l'informatiu nocturn La Linterna; Jiménez Losantos com a col·laborador de tots dos programes i ja a la mitjanit, al capdavant dels esports, García, líder fins al 1995. Entre tots, i afegint-hi la continuïtat del programa d'Encarna Sánchez a la tarda, van donar un impuls a tota la cadena, que no passava per bons moments, i la van situar com una de les més importants del país.
En els noranta es van produir dues tràgiques morts: la d'Encarna Sánchez (1996) i la d'Antonio Herrero (1998). Pocs anys després, José María García abandonava la cadena per iniciar un nou projecte a Onda Cero.
La travessa del desert: Luis Herrero i Federico Jiménez Losantos (1998-2003) Que la COPE hagués perdut en tan poc espai de temps les seves tres principals estrelles es va notar de seguida en els índexs d'audiència. Luis Herrero agafaria l'any 1998 les regnes de La Mañana. José Apezarena primer i Federico Jiménez Losantos després substituirien el buit deixat a La Linterna. Les tardes passarien a mans de Cristina López Schlichting i el programa nocturn d'esports, que passaria a anomenar-se El Tirachinas, seria tasca de José Antonio Abellán.
El 2003, Luis Herrero va comunicar que formaria part de les llistes del Partit Popular a les eleccions europees i va deixar la direcció del principal programa de l'emissora, encara que continuaria vinculat a la casa a través de Cowboys de medianoche, tertúlia cinematogràfica d'una hora cada setmana que compartia amb José Luis Garci i Eduardo Torres-Dulce.
De la nit al dia: Federico Jiménez Losantos i César Vidal (2003-2009) En aquests anys, les principals figures de la COPE van ser Federico Jiménez Losantos, que va substituir el 2003 Luis Herrero al capdavant del programa informatiu i d'opinió La Mañana, i César Vidal. Des de llavors, el programa de Losantos va experimentar un continu creixement d'audiència d'acord amb una activa crítica a la política del Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. Probablement arrossegats per l'èxit de Losantos, altres programes, principalment el d'informació nocturna de César Vidal (després d'una temporada amb José Apezarena) i La Linterna, es van col·locar en bones posicions d'audiència, de manera que, en línies generals, la COPE va passar a ser la segona cadena més escoltada d'Espanya, després de la Cadena SER.
El 2005, els grups Vocento i Planeta van abandonar les seves respectives participacions per incompatibilitat amb la titularitat de les seves respectives noves emissores Punto Radio i Onda Cero.
El 4 d'abril de 2009 es va fer públic que la COPE no comptava amb Jiménez Losantos per presentar La Mañana i li va oferir copresentar La Linterna juntament amb César Vidal, amb dues hores per a cadascun, de les quatre de durada del programa, oferta que van rebutjar. Tots dos van abandonar la COPE amb destinació a esRadio en companyia de Luis Herrero i van posar fi a disset anys dels "nàufrags d'Antena 3 Radio", terme emprat per Federico Jiménez Losantos.
La COPE en l'actualitat (2009): Nacho Villa i Juan Pablo Colmenarejo Les seves emissions es poden sintonitzar per AM, FM i per mitjà de la ràdio digital DAB pel múltiplex MF-I i través d'Internet.
L'abril del 2009 es va comunicar que els principals locutors de la cadena, Federico Jiménez Losantos i César Vidal, no continuarien al capdavant dels seus programes per a la temporada següent.
Posteriorment es va saber que serien substituïts per Ignacio Villa, Ely del Valle i Enrique Campo, el primer, i per Juan Pablo Colmenarejo, el segon.
Davant dels canvis, també hi ha un lloc per a la continuïtat, ja que tant Cristina López Schlichting com José Antonio Abellán segueixen al capdavant dels seus programes.
Locutors Locutors del passat de la cadena Entre els periodistes més importants que han passat pels micròfons de COPE al llarg de la seva història i que ja no hi treballen hi trobem: Luis del Olmo (actualment a Punto Radio) Encarna Sánchez (†1996) José María García (retirat) Antonio Herrero (†1998) Carlos Herrera (actualment a Onda Cero) Matías Antolín Luis Herrero (actualment a esRadio) Federico Jiménez Losantos (actualment a esRadio) César Vidal (actualment a esRadio)
Locutors en actiu Altres periodistes han mantingut les seves veus a la COPE durant diverses dècades: Pedro Javier Cáceres (programes taurins), César Lumbreras (agrícola), María José Navarro, María José Bosch, Andrés Arconada (cinema) o el Dr. Pérez Almeida (medicina, gent gran), entre d'altres.
Entre les incorporacions posteriors hi trobem:
Nacho Villa de dilluns a divendres no festius a nivell nacional de 6:05-10:00 Ely del Valle i Enrique Campo de dilluns a divendres no festius a nivell nacional de 10:05-12:00 Cristina López Schlichting de dilluns a divendres no festius a nivell nacional de 16:05-19:00 Juan Pablo Colmenarejo de dilluns a divendres que no hi hagi retransmissions esportives en directe de 20:00 a 0:00 (dies Copa d'Europa o Copa del rei de futbol ..., sempre que acabin les 23:00 o abans, des que acaben els partits i fins a les 0:00) José Antonio Abellán l'anàlisi del món de l'esport de dilluns a divendres de 0:00 a 1:30, diumenges de 23:00 a 1:00 Juan Carlos Ramos de dilluns a divendres de 3:00-5:00 Mario Alcudia diumenges de 9:45-10:00 Francisco Portela diumenges de 15:45-16:00 César Lumbreras dissabtes de 8:30 a 10:30 Oche Cortes de dilluns a divendres de 5:00 a 6:00, dissabtes 21:00-23:00, diumenges de 19:00 a 23:00 Rafael Sánchez de dissabte 10:00 a 14:00, diumenges 10:30-14:00 Valle Higueras de dilluns a divendres no festius a nivell nacional de 19:05 a 20:00 Andrés Arconada dissabtes d'1:30-2:30 Adolfo Arjona diumenges d'1:00 a 2:30, dilluns a divendres de 20:00 a 22:00 Rafael Cabrera dilluns d'1:00-4:00 Manuel María Bru de dilluns a dijous de 15:00 a 15:30, divendres de 15:00 a 16:00 Mayka Jiménez dissabtes de 5:00-6:00 Antonio López diumenges de 5:00-6:00 Faustino Caterina diumenges de 10:00 a 10:30 José Javier Esparza dimarts a divendres d'1:30-3:00 José Luis Resten divendres 23:00 a 0:00 Javier García dissabtes i diumenges de 6:00-8:30 Paco Ventura de dilluns a divendres de 13:30 a 15:00 Nacho Doral dissabtes 14:00-14:30, diumenges 14:00-14:30 i 23:00-23:30 Enrique Beotas dissabtes de 16:05-18:00 Esteban Pérez Almeida dissabte a dijous de 15:30 a 16:00 Jerónimo José Martín i Juan Orellana dissabtes i diumenges de 2:30-5:00 Roberto Pablo dissabtes 19:00-21:00, diumenges 16:00-18:00 Jose Antonio Abellán i Rafa Sánchez retransmissions esportives dissabtes de 18:00 a 1:00, diumenges de 16:00 a 23:00 María José Bosch dissabte 2:30-5:00, diumenges 1:00-5:00
Ideologia i polèmiques Els seus informatius i els seus principals programes mantenen generalment posicions políticament alineades amb els diferents corrents de la dreta política, mentre que la seva línia editorial s'ajusta a la doctrina social de l'Església.
En els seus darrers anys, al voltant de la cadena han sorgit una sèrie de polèmiques amb diverses autoritats locals i estatals, motivades per les seves crítiques al Govern socialista i determinats partits polítics, com el PSOE i els nacionalistes. Mentre que els seus detractors afirmen que la COPE busca el sensacionalisme amb la intenció d'apujar els índexs d'audiència, els seus seguidors la defensen indicant que és l'únic mitjà de comunicació radiofònic realment crític amb els nacionalismes i les actuacions dels mitjans i partits d'esquerra.
Disputa amb la Generalitat de Catalunya (Convergència i Unió) La Generalitat de Catalunya no va renovar el 1998, quan governava CiU, les llicències de la COPE a Barcelona, Manresa i Tarragona, amb l'argumentació que incomplien la normativa d'emissió en català. La Cadena COPE va recórrer aquesta denegació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va permetre a la cadena seguir emetent. Poc després, va presentar un altre recurs davant el Tribunal Suprem, el qual va declarar il·legal la no renovació de la llicència, en no poder-se aplicar normatives amb efectes retroactius, amb la qual cosa el 19 d'abril de 2006 la Generalitat de Catalunya va renovar les llicències fins a l'any 2008El Suprem avala la renovació de la llicència de la Cope a Barcelona que se li va denegar el 1998