La iguana blava o iguana de Grand Caiman (Cyclura lewisi) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels iguànids. És endèmica de l'illa Grand Cayman. Antigament era considerada una subespècie de la iguana cubana (Cyclura nubila) però es va rectificar el 2004 a causa de les diferències genètiques trobades anys anteriors. La iguana blava és una de les espècies de llangardaix més longeves de totes. La més longeva datada va arribar a viure 67 anys. n L'hàbitat preferit de la iguana blava són les roques escalfades pel sol i prop tant de la costa com dels boscos secs, ja que les femelles han d'enterrar els seus ous a la sorra entre el juny i el juliol. A vegades hi ha un segon embragatge pel setembre. La iguana blava té una dieta herbívora que inclou: plantes, fruita i flors. La seva coloració és grisa i amb un to blavós que és més pronunciat durant l'època de reproducció i més encara en els mascles. És gran i té un cos pesant, amb una cresta dorsal d'espines curtes que va des de la base del coll fins a la punta de la cua.
El registre fòssil indica que la iguana blava era molt més abundant abans de la colonització europea; el 2003 es va estimar que només quedava una quinzena d'animals salvatges, i es va calcular que s'extingiria durant la dècada de 2010. El declivi de l'espècia es va donar principalment pels depredadors domèstics (gats i gossos) i per la destrucció del seu hàbitat natural. Des del 2004, l'associació Durrell Wildlife Conservation Trust ha posat en llibertat a centenars d'individus criats en captivitat per tal de preservar l'espècie. Fins a 5 organitzacions sense ànim de lucre han treballat amb el govern de les Illes Cayman per tal d'assegurar la supervivència de la iguana blava. Segons un capítol del programa Ocean Mysteries with Jeff Corwin, emès el 9 de novembre de 2013, el programa de conservació n'ha alliberat prop de 700 exemplars.
Taxonomia La iguana blava (Cyclura lewisi) és endèmic de l'illa Grand Cayman. La iguana de les Illes Caiman va ser introduïda a Grand Cayman, des de llavors s'ha creuat amb la iguana blava, nativa de l'illa.
El seu nom genèric (Cyclura) ve de les paraules greges cyclos (κύκλος) i ourá (οὐρά) que signifiquen circular i cua respectivament. El nom de l'espècie (lewisi) és una forma llatina del nom del científic que recull l'holotip d'aquesta espècie, Bernard C. Lewis.
És un familiar proper a la iguana cubana (Cyclura nubila) i a la iguana del nord de les Bahames (Cyclura cychlura). Les tres espècies es van diferenciar d'un avantpassat en comú fa uns tres milions d'anys. Les espècies tenen poca diversitat genètica, però no sembla patir la mateixa falta de vitalitat que afecta altres espècies d'iguana. Una teoria diu que les espècies van evolucionar d'una mateixa femella d'iguana cubana (C. nubila nubila) amb ous dins seu que van ser transportats pel mar, possiblement durant una tempesta. És diferent de la subespècie que es troben a Little Cayman i Cayman Brac conegut com la C. nubila caymanensis, tot i que pot reproduir-se amb aquesta subespècie i produir descendència fèrtil.
El 1938, Bernard C. Lewis de l'institut de Jamaica es va unir a una expedició biològica de la Universitat d'Oxford a les Illes Cayman.Beolens B, Watkins M, Grayson M. 2011. The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. . (Cyclura lewisi, p. 157). Lewis va ser capaç d'aconseguir dos exemplars d'iguanes blaves, un mascle i una femella, els quals, posteriorment van ser presentats al Museu britànic. Chapman Grant, va publicar una monografia el 1940 on es descrivia formalment per primer cop la iguana blanva com a Cyclura macleayi lewisi. Schwartz i Carey van establir la nomenclatura trinomial de l'espècie (Cyclura nubila lewisi) el 1977. Sostenien que la iguana blava era una forta subespècie diferent de la iguana cubana (C. Nubila). Van fer èmfasi en la seva coloració blau brillant en general, i van assenyalar que un nou estudi podria revelar que fos una espècie diferent. Frederick Burton va reclassificar la iguana blava com una espècie diferent el 2004, després d'anys d'investigació on va comparar el nombre d'escates en els caps de les iguanes del Carib, incloent-hi les que es troben a: Petit Cayman, Cayman Brac, Cuba i les Bahames, així com l'ADN mitocondrial realitzat per la doctora Catherine Malone, per tornar a examinar la filogeografia de les diferents espècies.
Descripció miniatura|esquerra|Una iguana blava al jardí botànic reina Isabel II de Grand Cayman.
La iguana blava és l'animal natiu més gran de Grand Cayman, pot arribar a mesurar 1,5 m (amb cua inclosa) i pesar uns 14 kg. Pot ser l'espècie d'iguana més pesada de l'hemisferi occidental.ADW: Cyclura nubila lewisi: INFORMATION. Animaldiversity.ummz.umich.edu. Retrieved on 2012-12-19. El seu cos mesura entre 51 i 76 cm de longitud amb una cua de la mateixa llargada. Els dits articulats estan especialitzats per a excavar i enfilar-se a arbres. Tot i no ser conegut com un animal arbori, s'ha observat exemplars escalant fins a 4,5 metres en els arbres. El mascle mesura fins a un terç més que les femelles. El rang de colors dels mascles va des del gris fosc fins al blau turquesa, mentre que en les femelles va del verd oliva fins a blau pàl·lid. Els exemplars joves tendeixen a tenir un color uniforme que sol ser el marró fosc o verd amb unes franges fosques dèbils. Quan els nou nats emergeixen del niu tenen un intricat patró de vuit ratlles dorsals fosques de la cresta dels seus colls a la seva àrea pelviana. Aquestes marques desapareixen quan l'animal compleix l'any de vida, canviant el gris pel color blavós tipis dels adults.
L'animal canvia el seu color a blau quan nota la presència d'altres iguanes per tal de marcar territori. Quan estan sobre les pedres escalfant-se al sol són de color gris fosc. Aquest color blavós és més pronunciat en els mascles. Les seves potes tenen un color característic més fosc que la resta del cos. miniatura|Iguana blava a Grand Cayman.
Les iguanes blaves tenen dimorfisme sexual; els mascles són més grossos i tenen crestes dorsals més prominents així com els porus femorals més grans a les cuixes, que s'utilitzen per alliberar feromones.
Ulls i visió Els ulls de les iguanes blaves tenen l'iris de color daurat i una escleròtica vermella. Tenen una visió excel·lent, que els permet veure formes i moviments a llargs distàncies. Tenen pocs bastonets de la retina, és a dir: veuen malament a la foscor. Al mateix temps tenen un tipus de cèl·lules anomenades cons dobles, que els permet tenir una sensibilitat aguda pels colors i que els permet veure les longituds d'ones ultraviolada. Aquesta capacitat és útil quan es pren el sol perquè l'animal pugui assegurar que ha absorbit suficient llum solar en les formes dels raigs UVA i UVB per produir vitamina D.
La iguana blava ha evolucionat a tenir un òrgan fotosensorial blanc a la part superior del cap anomenat ull parietal (també és conegut com a tercer ull o glàndula pineal). Aquest "ull" no treballa com un ull normal, ja que no té cap retina ni lents, motiu pel qual no pot formar imatges. No obstant això, és sensible als canvis de llum i, per tant, pot detectar el moviment.
Distribució i hàbitat miniatura|La iguana blava viu a Grand Cayman, la major i més occidental illa de les Illes Cayman al sud-oest de Cuba.
La iguana blava es troba únicament a Grand Cayman. La comparació amb altres espècies de Cyclura a la regió suggereix que hi va haver una vegada una població costanera d'iguanes blaves que es van desplaçar o extirpats a poc a poc pels assentaments humans i la construcció de carreteres. La iguana blava ara només es produeix a l'interior de matoll xeròfit natural i al llarg de les interfícies entre els clars agrícoles, camins i jardins i bosc sec de dosser tancat o matoll. Es creu que les poblacions interiors han estat a atretes per desmunts agrícoles i granges de fruites que proporcionen oportunitats de termoregulació, fruits caiguts i bons terrenys per a la nidificació, aquests motius van portar la iguana blava a entrar en contacte amb els éssers humans i els animals salvatges. Les femelles solen emigrar a la costa per niar.
Les iguanes blaves del Queen Elizabeth II Botanic Park de Grand Cayman estan radiomotoritzats des del 2004 per determinar els rangs de moviment dels animals. Es va comprovar com les femelles no es desplaçaven més d'una àrea de 2.400 m², mentre que els mascles es desplaçaven a una àrea de fins a 5.700 m² amb superposició de territoris comuns, el que indica que opten per mantenir una densitat de població de quatre a cinc animals per 10.000m². Els mascles són territorialment agressius des dels tres mesos d'edat.
Les iguanes blaves ocupen forats en les roques i cavitats en els arbres. Els adults són principalment terrestres, però els exemplars més joves tendeixen a ser més arboris. Les cries són presa de la serp nativa Alsophis cantherigerus. Els adults no tenen depredadors naturals, però poden ser víctimes de gossos salvatges. Generalment arriben a la maduresa sexual als tres o quatre anys.
Dieta i longevitat Igual que les altres espècies de Cyclura, la iguana blava és bàsicament herbívora, consumeix: fulles, flors i fruits de prop de 45 espècies diferents de plantes. No obstant això, aquesta dieta rarament pot ser complementada amb: larves d'insectes, crancs, llimacs, ocells morts i bolets. Les iguanes tenen certs problemes amb l'osmoregulació: la matèria vegetal conté més potassi i, ja que té menys contingut nutricional per gram, més ha de ser menjat per satisfer les necessitats metabòliques. Ja que no són capaces de crear l'orina més concentrada que els seus líquids corporals, excreten residus nitrogenats en forma de sals d'àcid úric a través d'una glàndula de sal de la mateixa manera que les aus. Com a resultat d'això, han desenvolupat aquesta glàndula nasal lateral per complementar la secreció renal de sal en expulsar l'excés de potassi i clorur de sodi.
La seva longevitat en estat salvatge és de diverses dècades. La iguana blava anomenada Godzilla va ser capturada el 1950 pel naturalista Ira Thompson. El 1985 va ser portada als Estats Units per Ramon Noegel i venuda al comercial i criador Tom Crutchfield el 1990. Crutchifield va donar a Godzilla a Gladys Porter Zoo de Brownsville, Texas on va viure fins a la seva mort el 2004. Thompson va estimar que Godzilla tenia 15 anys quan la va capturar, i això dona una vida total de 69 anys (54 dels quals en captivitat). Godzilla es va convertir en el llangardaix més longeu del qual es tenia registre (tot i no tenir una certesa exacte). S'ha arribat a registrar que la iguana de les illes Caiman, un parent molt proper, ha arribat a viure fins a 33 anys en captivitat.
Reproducció L'aparellament és entre el maig i juny. La còpula és precedida per sacsejades amb el cap per part del mascle, qui posteriorment es col·loca darrere la femella per agafar-la pel coll. A continuació, la immobilitza per tal de ficar la seva cua sota la seva. La còpula sol durar entre 30 i 90 segons i molt rarament s'ha observar més d'una o dues còpules en un sol dia. En una còpula es poden pondre entre 1 a 21 ous entre els mesos juny i juliol, depèn de la mida i l'edat de la dona, en nius s'excaven a les escletxes del terra que donen al sol. Es comencen diversos nius d'exploració abans no es completi un. Les seves mides solen estar entre els 40 centímetres i el metre i mig de llargada, amb una càmera allargada a la part terminal per permetre la femella per donar la volta. La temperatura dins dels nius que han estat supervisats pels investigadors van seguir una temperatura constant de 32 °C (90 ° F) durant tot el període d'incubació, que oscil·la entre 65-90 dies. Els ous d'aquesta espècie estan entre els més grans entre les espècies de llangardaixos.
Conservació Situació en perill miniatura|igual blava a Grand Cayman.