Deu ciutats van presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics de 2008 al Comitè Olímpic Internacional (COI). El Comitè va preseleccionar cinc d'aquestes —Pequín, Toronto, París, Osaka i Istanbul— d'entre les quals va ser Pequín la que va resultar guanyadora. La capital de la República Popular Xina es va convertir així a la tercera ciutat d'Àsia a organitzar aquest esdeveniment després de Tòquio (1964) i Seül (1988). La seva proposta va comptar amb el suport de la major part del COI, incloent al seu llavors president Juan Antonio Samaranch, i va estar considerada com la favorita des del principi.
Després de l'avaluació tècnica de les deu candidatures originals, les primeres cinc ciutats van ser preseleccionades el 28 d'agost de 2000, convertint-se en candidates oficials. Les altres ciutats aspirants —Sevilla, l'Havana, Bangkok, Kuala Lumpur i el Caire— van ser descartades. Posteriorment, la Comissió d'Avaluació del COI va recomanar com a "excel·lents opcions" a Pequín, París i Toronto, que es van convertir així en les principals candidates a l'elecció. Pequín va partir amb avantatge gràcies al fort suport del seu Govern, la consolidació de la Xina com a potència mundial i el fet d'haver presentat candidatura pels Jocs Olímpics de 2000 que va perdre per tan sol dos vots. No obstant això, la seva candidatura també va ser qüestionada per la situació dels drets humans en aquest país i el Parlament Europeu va demanar que no sigui seleccionada.
Pequín va ser triada seu dels Jocs de la XXIX Olimpíada en la 112º Sessió del COI celebrada a Moscou el 13 de juliol de 2001. La seva candidatura va aconseguir majoria absoluta en la segona ronda de votacions.
Procés d'elecció Per evitar les polèmiques que van embolicar a les últimes votacions de seu dels Jocs Olímpic, i especialment després de l'elecció de Salt Lake City pels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002, el Comitè Olímpic Internacional va aprovar en la seva 110a Sessió (1999) un nou procés de selecció en dues fases.
D'acord amb les noves regles, es va introduir una fase preliminar anomenada "Procediment d'acceptació de candidatura". Comença immediatament després que es compleixi la data límit de presentació de candidatures, que el seu màxim responsable serà el Comitè Olímpic Nacional de torn. S'hi demana a les "ciutats aspirants" que emplenin un qüestionari que cobreix els temes de major importància a l'hora organitzar uns bons Jocs Olímpics. Aquesta informació permet analitzar la capacitat de cada ciutat, a més dels punts forts i febles dels seus projectes. Després d'un estudi detallat dels qüestionaris i dels informes posteriors, el Consell Executiu del COI selecciona a les ciutats que es classifiquen per seguir competint en la següent ronda.
En la segona fase, les candidatures finalistes responen a un altre qüestionari més detallat. Aquests informes són estudiats acuradament per la Comissió d'Avaluació del COI, un grup compost per membres del COI, representants de les federacions esportives internacionals, els Comitès Olímpics Nacionals, atletes, el Comitè Paralímpic Internacional i experts internacionals en diversos camps. Els membres de la Comissió realitzen també visites de quatre dies amb l'objectiu d'inspeccionar cadascuna de les ciutats candidates, on observen els llocs proposats per construir les instal·lacions i són informats sobre els detalls dels temes coberts en l'informe de la candidatura. La Comissió comunica els resultats de les seves inspeccions en un informe per als membres COI fins a un mes abans de l'elecció de la seu.
La Sessió del COI en la qual es tria a la ciutat que organitzarà els Jocs OLímpics es duu a terme en un país que no hagi presentat cap candidatura. Els membres del COI que estan en actiu (excloent el president i els membres d'honor) participen en la votació per escollir a la ciutat amfitriona. Els membres dels països amb una ciutat que participa en la competició no poden votar mentre aquesta segueixi competint. La decisió es duu a terme en una successió de rondes fins que una candidatura aconsegueix la majoria absoluta de vots; si això no succeeix en la primera ronda, la candidatura amb menys vots és eliminada i una altra votació comença de nou. En el cas que dues candidatures empatin amb el menor nombre de vots, es realitza una votació especial entre elles i el guanyador passa definitivament a la següent ronda. Després de cada ronda, s'anuncia què ciutat ha estat eliminada. Els vots són secrets i el resultat final no es coneix fins que s'aixequi la sessió.
La delegació de la candidatura escollida per albergar els Jocs Olímpics signa el "Contracte de la Ciutat Amfitriona" amb el COI, el qual delega les responsabilitats de l'organització dels Jocs a la ciutat i al Comitè Olímpic Nacional corresponent.
Avaluació de les ciutats aspirants miniatura|Situació geogràfica de les ciutats aspirants. Les ciutats postulantes podien presentar la seva candidatura al Comitè Olímpic Internacional fins a l'1 de febrer de 2000. En total van participar deu ciutats.
La data límit pel lliurament del qüestionari de la primera fase era el 20 de juny de 2000. A més, havien de presentar-se informes addicionals sobre el procés de selecció i el Codi d'Ètica del COI. El Grup de Treball va analitzar les respostes i va quantificar el potencial de cada aspirant sobre onze temes: suport polític i social, infraestructures, seus esportives, la Vila Olímpica, impacte sobre el medi ambient, allotjament, transport, seguretat, experiència en esdeveniments esportius, finances i llegat. Si la mitjana d'una candidatura és superior a sis (la mitjana predefinida com a referència pel COI), la ciutat és considerada summament capaç de rebre els Jocs Olímpics; d'una altra manera, si la puntuació és inferior a sis, es creu que amb prou feines tindrà possibilitats.
En el seu informe final, el Grup de Treball va recomanar solament quatre ciutats: Pequín, París, Toronto i Osaka. El Comitè Executiu del COI es va reunir el 28 d'agost de 2000 per estudiar el document i va escollir cinc candidatures: les quatre recomanades més Istanbul, amb un puntatge similar al d'Osaka però amb més febleses.
Les restants ciutats aspirants —en ordre: Kuala Lumpur, Sevilla, Bangkok, el Caire i l'Havana— van ser eliminades de la candidatura. Pequínvora|20x20px Parísvora|20x20px Torontovora|20x20px Osakavora|20x20px Istanbulvora|20x20px Kuala Lumpurvora|20x20px Sevillavora|20x20px Bangkokvora|20x20px el Cairevora|20x20px l'Havanavora|20x20px Com està estipulat, el COI els va concedir el dret d'utilitzar els Anells Olímpics en l'emblema de la seva candidatura, juntament amb una etiqueta que identifica a les ciutats candidates.
Avaluació de les ciutats aspirants El termini límit perquè les ciutats aspirants presentessin els seus llibres de candidatura fou el 17 de gener de 2001. Després d'analitzar totes les candidatures, la Comissió d'Avaluació del COI, formada per catorze membres i presidida pel neerlandès Hein Verbruggen, va visitar les ciutats durant quatre dies cadascuna, entre el 21 de febrer i el 29 de març. Pequín: Del 21 al 24 de febrervora|20x20px Osaka: Del 26 de febrer a l'1 de marçvora|20x20px Toronto: Del 8 a l'11 de marçvora|20x20px Istanbul: Del 21 al 24 de marçvora|20x20px París: Del 26 al 29 de marçvora|20x20px La Comissió d'Avaluació va redactar un informe en el qual cada candidatura va ser valorada en divuit punts essencials per a l'organització de l'esdeveniment. Encara que aquests documents no van reflectir puntuacions o classificacions, es va qualificar d'"excel·lents" les propostes de Pequín, París i Toronto. Pequín va rebre la millor valoració i es va jutjar que "els Jocs a Pequín deixarien una herència única a la Xina i a l'esport". Sobre la candidatura d'Osaka existien dubtes pel finançament, mentre que Istanbul va ser la pitjor valorada, en línies generals.
L'informe va ser emès al President i al Comitè Executiu del COI el 15 de maig de 2001.
112a Sessió del COI La 112a Sessió del Comitè Olímpic Internacional va tenir lloc a Moscou (Rússia) del 13 al 16 de juliol de 2001. La votació per a l'elecció de la seu olímpica es va dur a terme el 13 de juliol de 2011. Les exposicions finals de les candidates van començar a dos quarts de deu en el World Trade Center de Moscou. La votació va estar precedida per la presentació de l'informe definitiu de la Comissió d'Avaluació.
Dels 122 membres actius que componien el COI, disset van ser inhabilitats i van quedar 105 membres capaços d'exercir el seu dret al vot en la primera ronda. Es van descartar als tretze membres de països amb candidatura olímpica, encara que aquests podien recuperar el vot si el seu país era eliminat de la votació. Altres quatre es van absentar. Juan Antonio Samaranch no va votar en les rondes, però podia fer-ho només en cas necessari de vot de qualitat.
Al marge d'aquesta votació, el 16 de juliol de 2001 es va escollir al belga Jacques Rogge com a nou president del COI. Membres del COI inhabilitats per votar (17) Membres de països amb ciutats candidates (13) Altres membres (4) Charmaine Crooks 20px Paul Henderson vora|20x20px Richard W. Pound vora|20x20px Robert Steadwardvora|20x20px He Zhenliangvora|20x20px Dl. Chengrongvora|20x20px Yu Zaiqingvora|20x20px Jean-Claude Killyvora|20x20px Henri Serandourvora|20x20px Guy Drutvora|20x20px Chiharu Igayavora|20x20px Shun-Ichiro Okanovora|20x20px Sinan Erdemvora|20x20px Věra Čáslavská (Absent)vora|20x20px Alexandre de Merode (Absent)vora|20x20px Lassana Palenfo (Absent)vora|20x20px Mohamed Bob Hasan (Absent)vora|20x20px En la primera ronda de votació es va eliminar a Osaka i en la segona es va anunciar la victòria definitiva i Pequín per majoria absoluta en aconseguir més de la meitat de vots que la resta de participants. Resultats de les votacionsCiutatPaísRonda 1Ronda 2vora|20x20pxPequínXina4456vora|20x20pxTorontoCanadà2022vora|20x20pxParísFrança1518vora|20x20pxIstanbulTurquia179vora|20x20pxOsakaJapó6 -
Candidatures de les ciutats Pequín miniatura|L'Estadi Nacional de Pequín (anomenat "Niu d'Ocell") es va construir pels Jocs Olímpics de 2008. La capital de la Xina es va postular per primera vegada pels Jocs Olímpics de 2000 i va perdre davant Sydney (Austràlia). Aquest resultat va ser qualificat de sorprenent, doncs es va produir malgrat el lobby que van exercir les autoritats xineses per guanyar suports. Encara que la ciutat asiàtica va guanyar les tres primeres rondes de votació, va perdre en la decisiva per dos vots de diferència. Després d'això es va preferir no presentar candidatura per 2004, es va guanyar experiència a l'hora d'albergar competicions internacionals i es va apostar amb força per 2008. Pequín seria la tercera ciutat d'Àsia a organitzar els Jocs després de Tòquio (1964) i Seül (1988), i la segona amb un règim comunista a aconseguir-ho després de Moscou en 1980 quan formava part de la Unió Soviètica.
La Comissió d'Avaluació va destacar com a punts forts el suport ciutadà (proper al 95%), les garanties en la construcció d'infraestructures i la col·laboració del Govern xinès, per la qual cosa va ser des del principi la favorita per al Comitè Olímpic Internacional. Fins i tot va ser recolzada per Juan Antonio Samaranch en els seus últims anys al capdavant del COI. No obstant això, el Parlament Europeu i alguns congressistes nord-americans havien demanat que els Jocs no es realitzessin a la Xina per la situació dels drets humans en aquesta regió. També es va veure com un problema la contaminació i el tràfic massificat.