Sándor Márai (Kassa, Hongria, 11 d'abril de 1900-San Diego, Califòrnia, Estats Units, 22 de febrer de 1989), escriptor, periodista i dramaturg hongarès. Márai va recórrer gairebé tot el , va sobreviure a dues guerres mundials i va romandre en l'exili més de la segona meitat de la seva vida.
Biografia Sándor Károly Henrik Grosschmied de Mára, més conegut amb el sobrenom de Sándor Márai, va nàixer l'any 1900 a Kassa a Àustria-Hongria (avui dia Košice, Eslovàquia), en el si d'una família intel·lectual burgesa d'origen saxó emparentada, per part de pare, amb la noblesa hongaresa dels Ország.
Son pare, d'ascendència alemanya, era el jutge i polític Géza Grosschmid que va arribar a senador del Parlament hongarès entre 1925 i 1932. Sa mare és Margit Ratkovszky, professora a lHöhere Mädchenschule (o Liceu superior per a nenes). La seva particular trajectòria vital i la seva obra van gaudir d'un destí singular fins i tot després del seu traspàs, quan va ser descobert i traduït. A poc a poc es van conèixer les seves obres (al seu país estaran prohibides fins a la caiguda del règim comunista) i amb aquestes la persona, el burgès, l'europeu, l'humanista i l'immigrant que s'hi amagava.
A l'obra Les bombes de Kassa va escriure parlant de la infantesa: No és veritat que el món sigui infinitament gran. Per als humans, el món és molt gran quan més s'identifica amb els records de la seva infància. Totes les altres coses ens són estranyes; poden ser magnífiques i, de vegades, temibles, però sempre ens seran alienes. Per a la nostra vida i per als nostres sentiments, el món només existeix en la mesura en què reflecteix aquell univers submergit i prodigiós: la infància i la llar.Amb la seva ciutat tenia una profunda relació que el va marcar intensament. L'esperit i l'ànima de Kassa l'influïen profundament, visqués on visqués, si trobava un ambient semblant se sentia com si hi fos. Per a Márai, Kassa era quelcom més que un espai topogràfic i és per això que va convertir-se en la Ciutat, en majúscula, més enllà de mapes i descripcions. El seu autèntic valor no era palpable, era ideal: Kassa era un símbol etern, font d'una manera de viure idealitzada, encarnació de la cultura i l'ordre.
Márai, educat en el si d'una família burgesa de l'alta Hongria, va rebre a Budapest una educació elitista i catòlica entre 1910 i 1917 en algunes institucions, entre aquestes la universitat catòlica Pázmány Péter, on cursa estudis d'humanitats i literatura al 1918.
Ja comença aleshores a realitzar col·laboracions en gasetes i premsa del moment (Pesti Hirlap, Magyarorszag,Vörös Lobogó). A la dècada dels anys 20, disconforme amb el govern filofeixista de l'almirall Miklós Hörthy, s'exilia durant un temps. Viatjarà per la meitat de l'Europa central i França.
(1919-1923) Berlín i altres ciutats alemanyes. Al 1919, després de passar per Praga, Márai arriba a Alemanya i el 1919 es va matricular a lInstitut für Zeitungskunde de Leipzig, on assistirà a algunes classes de periodisme i treballarà de redactor en diverses publicacions del moment (Prager Tagblatt).
Després de Praga i Leipzig, Márai, durant un curt període, s'instal·là a la República de Weimar.
Allí va passar uns anys d'aprenentatge bohemi entre escriptors i cafès d'artistes, guanyant-se la manutenció amb l'escriptura d'articles periodístics, cròniques, proses breus i poemes. En aquesta època observà personalment els inicis del nazisme sense arribar a imaginar-se en el que acabaria.
És la ciutat on va estudiar l'autor de Faust. En la seva novel·la autobiogràfica diu: Goethe m’acompanya per la meva vida i marca cada etapa del meu creixement. Va considerar durant un temps escriure en alemany, però finalment va decidir-se per l'hongarès (la seva llengua materna era l'hongarès, però va dominar des de petit l'alemany). miniatura| Casament civil de Sandor Márai i Ilona Matzner (Budapest, 1923) Més tard va anar a viure a Frankfurt i després es traslladarà a Berlín (1921), on va reprendre els estudis de periodisme. Allí va començar a treballar amb una energia imparable com a col·laborador de diaris com Der Drache o Frankfurter Zeitung.
Márai va llegir les obres de Hermann Hesse, els poetes expressionistes i traduí l'obra de Franz Kafka a l'hongarès (el primer que va fer-ho).
Márai s'hi sentia estranger en aquella ciutat on convivia un gran nombre d'immigrants. Només els desplaçats procedents de Rússia s'acostaven als dos-cents mil. Era un món interessant i contradictori, i tan estrany que provocava desconsol, escriu en Confessions d'un burgés.
El 1922 es retroba amb una vella amiga de Kassa, Ilona Matzner, una dona jueva com la seva mare Margit i d'acabalada família burgesa. Al 17 d'abril de 1923, amb 23 anys, va contreure matrimoni en una cerimònia civil. La cerimònia religiosa no tindrà lloc fins a tretze anys més tard.
És una època caracteritzada per la inestabilitat política i econòmica, potser per això va traslladar-se amb la seva família de Berlín a París, tot i que després hi tornarà per continuar la carrera literària, on es convertirà en un dels novel·listes més destacats a l'Hongria de la dècada del 1930.
(1923-1928) París Pensàvem quedar-nos unes tres setmanes a París. Ens hi vam quedar sis anys, va dir. Amb el temps, va crear-se una relació ambivalent entre Márai i París. En Confessions d'un burgés va escriure: En aquelles dates portàvem una vida d'exiliats en una ciutat primitiva i malintencionada. Cada setmana pensàvem que n'havíem de marxar.
Quan criticava la ciutat i se’n sentia disgustat i descontent ho feia en qualitat de ciutadà parisenc preocupat: per a qualsevol europeu, París era la joventut de l'ànima, va dir.
Durant la seva estada a París, va sentir-se atret, de la mateixa manera, per la gastronomia i els misteris de la ciutat. Anava de cafè en cafè (la Coupole, le Dôme) i enviava, cada vegada amb més freqüència, articles i col·laboracions al diari Újság de Budapest.
En aquesta època va publicar diverses obres: l'obra de teatre Männer, el tom de relats L'inquilí desconegut i la novel·la Transformacions de Marenka. També coneixerà alguns dels representants més destacats de l'avantguarda estètica del moment.
Malgrat les seves experiències ambivalents, a París se sentia com a casa i hi retornava sovint, ja que compartia el pensament de D'annunzio: tots els escriptors i tots els artistes tenen dues pàtries: el lloc on van néixer, amb el qual els uneix la sang i la llengua, i París.
(1928-1948) Budapest A principis dels anys 1930, torna a Budapest en plena Segona Guerra mundial. A l'any 1928 va instal·lar-se en un barri modest de Krisztinaváros; treballarà com a editor i crític literari al Budapesti Napló de Budapest.
Budapest, comparada amb Kassa, semblava una ciutat sense ambient i, no obstant això, Márai la necessitava per a arribar a ser un bon escriptor, per a crear nous mites, per a créixer. Va ser el seu lloc de residència i en el seu ambient i el seu passat hi havia quelcom de Kassa. Per a Márai, Budapest era sobretot els cafès on escrivia articles i es reunia amb altres escriptors, però també tavernes on li agradava seure amb una copa a la mà i no fer res, tan sols observar, i els balnearis. Molts dels seus escrits es nodrien de les seves observacions.
Al 1934 mor el seu pare, Géza Grosschmid.
Uns anys després, el 28 de febrer del 1939, Lola i Sándor seran pares d'un nen, Kristóf Géza Gábor. Malauradament el petit va viure gairebé sis setmanes. Mor poc temps després per una hemorràgia interna, sembla que era hemofílic, igual que la seva mare. La parella no tindrà un altre fill biològic però més endavant, al 1945, adoptarà un nen orfe, János Bobocsay, nascut el 1941.
Els vint anys que va viure a Budapest constitueixen el període més llarg de la seva vida i el més important de la seva carrera com a periodista: va escriure milers d'articles i va publicar textos breus sobre novel·la i assaig.
En els anys de la guerra es va convertir en un prolífic escriptor: La dona justa, L'última trobada, a més de La gavina, L'herència d'Eszter, Divorci a Buda o L'amant de Bolzano, aquesta última amb el protagonisme de l'aventurer venecià Giacomo Casanova. miniatura|Objectes personals de l'escriptor Sándor Márai En les seves obres, Márai retratava la decadència del món burgès, que era el seu món, i els seus ideals cada vegada més deslluïts, así como les possibilitats de les relacions humanes. Aquesta classe mitjana hongaresa és en la forma de vida en què vaig néixer, vaig observar, vaig arribar a conèixer i escodrinyar en totes les seves característiques fins a les mateixes arrels, i ara veig que tot es desintegra. Potser aquest és l'únic deure de la meva vida, de la meva vida: delinear el curs d'aquesta desintegració.
Pel que fa al seu estil, tractava els personatges amb ironia/autoironia (Csutora), amb tendresa (Confessions d'un burgés, L'última trobada) i el tema constant i persistent dels límits de les relacions humanes (Divorci a Buda, L'herència d'Eszter).
Al 1941, a Patrulla a KassaObre sense traduir. va escriure: per més que m’ho proposés no podria ser cap altra cosa que hongarès, cristià, burgès i europeu. Els Dietaris, escrits a partir de 1943 i fins a la seva mort, es convertirien en una de les seves obres més destacades.
En aquella època rebia el reconeixement de la societat per a la qual escrivia, però no així a l'estranger per l'aïllament que comporta una guerra. Dins de la seva genialitat l'anonimat s'escolava en la seva vida, derivat del seu temps i situació geogràfica.miniatura|Budapest, 1945. Casa de Sándor Márai bombardejadaQuan els nazis van accedir al poder a Alemanya, l'escriptor hongarès va ser un dels primers a oposar-se obertament a Hitler amb contundents articles. Amb la incorporació d'Hongria a les forces de l'eix el 1941, Márai va tenir dues opcions: continuar oposant-se obertament a l'Alemanya nazi i a l'aliança amb ella (la qual cosa el portaria sens dubte a la mort en un camp de concentració) o dedicar-se a la literatura allunyada de la política. Sense possibilitat d'escapar de l'estat dictatorial hongarès, se n'encaminà cap a la segona, afermant la seva seguretat sempre que no intervingués en política i menys encara escrivís sobre ella, ja que Márai era la ploma més autoritzada d'aquesta nació i la seva possible detenció es convertiria en propaganda negativa per al règim.
L'any 1945 van perdre tot el seu món, en tornar del poble on s'havia refugiat durant el setge de Budapest, on va veure l'arribada de les tropes soviètiques, va trobar la seva casa en ruïnes. Una bomba va impactar contra el seu pis: la biblioteca i el lloc on creava les seves obres van cremar-se totalment.
Al 1945 el nomenen membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria. També li van oferir la presidència del Pen club hongarès; la va rebutjar, igual que havia rebutjat la presidència de l'Associació d'escriptors hongaresos. Ell només volia ser i continuar sent escriptor.
Després de la II Guerra mundial l'ocupació alemanya va ser substituïda per l'ocupació soviètica. Márai va ser molt critic amb el nazisme i a la vegada tampoc va sentir gens d'afinitat ideològica amb el règim comunista que el substitueix. Amb la incipient arribada del govern comunista, a poc a poc se li feu la vida impossible i el fet que no el deixessin callar lliurement, segons havia dit ell mateix, va portar-lo a marxar definitivament del seu país amb la seva muller, Lola Matzner i el seu fill, János Jáky.
Després de la marxa del seu país, la seva obra, tant novel·les, obres de teatre com poemes, va ser prohibida a l'Hongria comunista, fet que va provocar que la seva narrativa fos desconeguda internacionalment fins a la caiguda del comunisme als països de l'Est.