Taras Bulba és una rapsòdia per a orquestra del compositor Leoš Janáček. Va ser composta entre 1915 i 1918 i és una de les obres més famoses de Janáček. Es basa en la novel·la de Nikolai Gógol.

La primera versió de l'obra va ser acabada el 2 de juliol de 1915, però Janáček més tard la va revisar fent canvis substancials. La segona versió, gairebé completa, va ser acabada el 29 de març de 1918. Taras Bulba fou estrenada al Teatre Mahen de Brno el 9 d'octubre de 1921, dirigida per František Neumann. La composició va ser dedicada «al nostre exèrcit, el protector armat de la nostra nació». Va ser publicada per Hudební matice el 1924 en un arranjament per a duet de piano fet per Břetislav Bakala. El 1927 la partitura sencera va ser publicada amb petits canvis.

Janáček va descriure la peça com a «rapsòdia» i va escollir tres episodis de la història de Gógol per a aquesta pintoresca obra programàtica.

Origen i context miniatura|Tomáš Garrigue Masaryk, primer president de Txecoslovàquia Janáček va concebre aquesta partitura plena de color en un moment d’intens entusiasme patriòtic i paneslau durant la Primera Guerra Mundial. Va començar a treballar-hi el 1915, quan el moviment per la independència txeca s’estava organitzant a l’Europa occidental sota el lideratge de Tomáš Garrigue Masaryk, que més endavant esdevindria el primer president de Txecoslovàquia. La composició es va acabar el 29 de març de 1918, pocs mesos després de la creació a França del primer exèrcit txecoslovac independent, i l’obra està dedicada «a les nostres forces armades txecoslovaques».

Janáček pertanyia a la mateixa generació que Masaryk i formava part d’un ampli cercle d’artistes i escriptors txecs nascuts als anys cinquanta del segle XIX que van contribuir de manera decisiva al renaixement nacional culminat al final de la guerra. Igual que els nacionalistes romàntics del segle XIX —com Bedřich Smetana i Antonín Dvořák—, ell i els seus contemporanis sentien una gran fascinació pel folklore, la música popular, les antigues tradicions literàries i tot allò que reforçava el sentiment d’identitat nacional. El compositor va estudiar amb gran interès les tradicions musicals populars de Txecoslovàquia; tanmateix, gairebé mai no citava melodies folklòriques autèntiques. Preferia construir el seu propi llenguatge musical a partir de ritmes, girs melòdics i modes característics de la música popular de la regió on havia nascut, a prop de la frontera polonesa.

Com molts intel·lectuals del seu temps, Janáček veia en una Rússia forta una garantia per al desenvolupament d’una cultura eslava poderosa. Aquesta simpatia ajuda a entendre el seu entusiasme per la novel·la Taras Bulba de Nikolai Gógol, una obra que exalta la vitalitat indomable del món rus. El protagonista, Taras Bulba —capturat i executat pels polonesos el 1628— era el cap d’una comunitat militar cosaca. Els cosacs (o kazaki) havien habitat originàriament les zones frontereres entre pobles eslaus i turcs. Fins i tot després d’establir-se a les ribes dels rius Dniéper i Don, van continuar les seves expedicions guerreres cap a Polònia, Crimea i Moscòvia, fins que al segle XVII acabaren aliant-se amb aquesta última. Gógol els descriu com a homes «indomables com les roques del Dniéper», guerrers d’existència ferotge i festes desenfrenades, genets capaços de desaparèixer entre l’herba alta i d’atacar amb la rapidesa d’un tigre.

Instrumentació La música és escrita per a flautí (doblant flauta), 2 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, 2 fagots, contrafagot (doblant fagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, caixa, platerets, triangle, campanes, arpa, orgue i cordes.

Anàlisi musical La rapsòdia de Janáček s’estructura en tres moviments, cadascun dedicat a un episodi tràgic de la vida de Taras: la mort dels seus dos fills i, finalment, la seva pròpia execució a la foguera després de ser capturat pels polonesos:

1. La mort d'Andrei 2. La mort d'Ostap 3. La profecia i mort de Taras Bulba

La mort d'Andrei Durant el setge cosac de la ciutat de Dubno, Andrei —un dels fills de Taras— descobreix que dins la ciutat assetjada hi ha una jove noble polonesa de qui s’havia enamorat quan era estudiant. Traient-se la fidelitat al seu pare, al seu germà i als seus companys cosacs, segueix un missatger polonès per un túnel secret que condueix a la ciutadella.

Encara que Janáček no va deixar una explicació detallada del programa musical, el seu amic i biògraf Jaroslav Vogel contava que el compositor li havia comentat el significat d’alguns passatges. Segons aquesta interpretació, la melodia lànguida del corn anglès que obre el moviment representa la visió d’Andrei de la bella polonesa. Quan la música es torna més inquieta, descriu el temor del jove de ser descobert i la seva angoixa mentre camina entre els habitants famolencs de la ciutat, semblants a espectres.

Tot i que la novel·la de Gógol no inclou cap escena amorosa explícita, Janáček en va imaginar una: la suggereix una lenta i sensual melodia d’oboè solista. De sobte, un motiu rítmic violent dels trombons trenca aquesta atmosfera: és l’aparició de Taras Bulba. En la música de combat que segueix, Taras sorprèn Andrei lluitant al costat dels polonesos i s'adona de la seva traïció. Li ordena baixar del cavall. «Jo t’he donat la vida —li diu—, i jo mateix te l’haig de prendre.» Taras dispara. Andrei cau a terra amb un últim pensament per la seva estimada, mentre el pare torna a llançar-se a la pols de la batalla.

La mort d'Ostap El segon moviment, La mort d'Ostap, tracta del fill més gran de Taras Bulba, que està aclaparat per la pena de la mort d'Andrei. És capturat pels polonesos durant la batalla i és conduït a Varsòvia per ser torturat i executat. Taras Bulba es cola a Varsòvia disfressat, i en el moment de la mort d'Ostap, s'oblida d'on està i crida al seu fill. Gran part de la música es recull amb una mena d'inexorable marxa coixejant. Al final hi ha una salvatge masurca que representa als polonesos ballant pel triomf. Taras Bulba està personificada per un trombó fosc, i Ostap és interpretat per un clarinet alt. Hi ha clars paral·lels en l'execució del principi d'aquestes dues escenes: la Simfonia fantàstica de Berlioz i Till Eulenspiegels lustige Streiche de Richard Strauss.

La profecia i mort de Taras Bulba Després d’aquests fets, Taras es venja amb una sèrie de devastadores incursions en territori polonès. Finalment també és capturat. Els seus enemics el claven per les mans al tronc d’un arbre mort, ben alt perquè tothom el pugui veure, i encenen una foguera al seu voltant. Fins al darrer moment, Taras continua cridant insults contra els «gossos polonesos» i proclamant una visió profètica: anuncia el naixement d’una Rússia poderosa i l’arribada d’un tsar tan fort que «no hi haurà cap poder a la terra que no se sotmeti a ell». Aquesta visió es reflecteix musicalment en una grandiosa peroració orquestral.

Aquesta actitud desafiant i aquesta visió d’una victòria futura van ser els aspectes que més van fascinar Leoš Janáček. En una carta al seu amic Richard Veselý, el compositor explicava que havia escrit la rapsòdia no tant per l’episodi en què Taras mata el seu fill traïdor ni pel martiri del segon fill, com per aquelles paraules que afirmen que «no hi ha al món cap foc ni cap tortura capaç de destruir la força del poble rus». Aquestes paraules, pronunciades entre les flames de la foguera on mor el llegendari cap cosac, van inspirar la seva rapsòdia basada en la narració de Nikolai Gógol. La profecia en si és un passatge d'agitació per al metall i l'orgue, que culmina amb el repic de campanes i un epíleg triomfal.

Referències

Bibliografia Leoš Janáček: Taras Bulba. Rapsòdia per a orquestra. Partitura. Praga: Editio Supraphon, 1980. H 3616p Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček

Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Composicions per a orgue i orquestra Categoria:Composicions musicals del 1921 Categoria:Cultura de Brno Categoria:Rapsòdies Categoria:Música de Txèquia