Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).
Biografia Èric començà la seva formació al propi monestir, amb Lupus Servatus i Haimó d'Auxerre.
Va escriure una obra titulada Miracula santi Germani, sobre els miracles de Germà d'Auxerre, sant epònim del seu monestir. En aquesta obra parla de la construcció de la cripta. D'altres obres seves van ser Collectaeum, un homiliari i unes glosses a les Categoriae decem (un sumari llatí del de les Categories d'Aristòtil, atribuït erròniament a Agustí d'Hipona o pres per l'obra completa, i que va ser una de les fonts principals del pensament aristotèlic disponibles a l'Occident de l'alta edat mitjana, influint també en Joan Escot Eriúgena, Alcuí de York i Fredegís de Tours). Va escriure també unes col·leccions d'extractes de les obres de Valeri Màxim i de Suetoni.
Hereu intel·lectual d'Escot Eriúgena, que havia estat cridat pel rei Carles II el Calb a la seva escola palatina el 850, Èric es considera l'iniciador de l'Escola d'Auxerre, que continuà el seu deixeble Remigi d'Auxerre fins al 935. Les glosses d'Èric i Remigi van ser utilitzades al per Guillem de Conches.
Referències
Categoria:Benedictins francesos Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Escriptors francesos del segle IX Categoria:Persones d'Auxerre Categoria:Escriptors francesos en llatí Categoria:Escriptors benedictins Categoria:Morts al Yonne Categoria:Artistes de Borgonya-Franc Comtat Categoria:Nascuts al segle IX