miniatura|Mapa de la possible extensió del protobasc durant el segle VI i extensió actual La toponímia bascoide als Pirineus és molt abundant i ha estat estudiada pel lingüista català Joan Coromines. La seva tesi, que ja havia estat formulada per Ramon d'Abadal, és que el basc es parlava a diverses comarques del Pirineu català, especialment al Pallars Sobirà, i altres regions pirinenques de l'Alt Aragó i Gascunya fins prop de l'any 1000 dC, tot i que reduït a una llengua de pastors i muntanyencs, mentre les llengües romàniques ja dominaven les planes.
El bilingüisme basco-romànic als Pirineus Coromines pensava que la romanització de la Cerdanya devia haver estat antiga ( dC probablement), immediatament posterior a la d'Andorra i l'Alt Urgell. En canvi, apunta que les parles èuscares se sostingueren fins prop de l'any 1000 dC, al Pallars Sobirà i fins a Navarra, en especial al nord-oest de Jaca i a les valls altes del Pallars, ja que les llengües romàniques entraren primer a la zona central dels Pirineus aragonesos. Durant una llarga època de bilingüisme, les classes superiors parlaven romanç, mentre els pagesos i els pastors seguien fidels al basc durant generacions.
Els principals trets del primitiu romanç altpallarès, observables en la toponímia, són: Conservació d-o i -e finals. Caiguda de la -n- entre vocals (lo Solau) Conservació d'-n en posició final. El grup -ns- sempre s'ha reduït a -s-. El llatí ge, i ha conservat l'oclusió. El sufix -ariu- ha donat -ari, com en basc (Lamiari < Laminarium). La r- inicial pren una vocal protètica. La -s- antiga es pot mantenir sorda. Hi ha oclusives sordes intervocàliques sense sonorització. l- inicial sense palatalització. Els grups li o ni es conserven sense palatalització (Saliente ~ Sallent). Grup -nd- no reduït. No diftongació de o o breus davant una consonant palatal. Vacil·lacions en la posició de l'accent. Substitució de p- per f-, etc.
Topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà, segons Coromines A Aixeus (Àreu). Basc: * Exo-ibi 'aigües d'Eixo (Monteixo).Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p.49-50. Coromines hi veu el mot basc modern etxe 'casa, cabanya', que en el basc de l'extrem oriental prendria la forma eixe. Però també podria ser etxe-be 'baix de la cabana'.</ref> Més versemblant eixe-be, passant a eixe-(u)e i pèrdua de la e final, 'sota la casa, sota la cabana'. Alendo (Farrera. Basc: * Ilin-bide= Ilinb(i)de 'el camí de la farina'<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p.116-117. Coromines hi veu el mot bide sense dubtar-ne. Pel primer element proposa un * ilin provinent del basc irin 'farina' que relaciona amb Alins. Alins. Basc: * Ilin-tze '(el lloc) abundant en farina'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 142-143.</ref> Alós. La primera part al- es vincularia al basc alha 'pastura' o ale 'aliment, pasturatge'. La segona part seria un sufix que es troba a topònims com Aós, Anyós. Berrós, Casós o Gramós, potser partint d'una base -utz.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 165-166. Anàs. Coromines hi veu la suma de dues arrels èuscares: an 'gran' i atze 'bedoll', tot i que també podria haver-hi intervingut l'arrel antz (cabra). Preferiblement, però es decanta per la interpretació 'el del gran bedoll'. Àneu. Basc: ana-be (la partícula -be 'sota de' i la primera part en discussió).Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 192-194.</ref> Araós. Basc: ara-ontze o ara-otz. El primer element podria ser 'camp, pla', o potser un derivat del llatí ARENA basc: are o hare<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 214-215 Arate (Alins). Basc: Ara-ti 'abundant en planes'.Coromines, Joan. Elements pre-romans del domini català a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1965, p. 83.- "Biblioteca Filològica Barcino" Arcalís. Basc: erk-aritze 'lloc d'arbusts'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 223</ref> Areste (Àreu). Basc: Are(i)s-ti" 'bosc, lloc ple d'arbres, roureda'.Coromines, Joan.Elements pre-romans del domini català a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1965, p. 83 Arestui (Llavorsí). Basc: aritz-toi. Aritz 'roure, arbre' i el sufix col·lectivitzador -toi 'arbreda, lloc d'arbres abundants'. Àreu. Basc: "Are-be" 'sota l'areny'. Àrreu (Isil). Basc: "arre-be.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 250 Arrós (Esterri de Cardós). Basc: arro 'aspre, agrest, barranc'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 251</ref> Àssua (Rialp). Basc: asua 'gavarrera'.Coromines, Joan. Survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965, p. 127 Però també podria ser basc: arsua 'lloc pedregós'. Format per arri 'pedra', sufix augmentatiu -tsu i l'article -a. Aurati. Basc: ur-ate 'portell de l'aigua' o ur-arte, amb arte 'alzina'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 279 Auressi (Llavorsí). Basc: ur-esi 'cobertura de l'aigua.Coromines, Joan. Survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965, p.128 Aurós. Segons Coromines, Aurós és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ur 'aigua' i otz 'fred', amb reforç vocàlic inicial. De tota manera, el mateix Coromines presenta la possibilitat que en lloc dotz el sufix fos ja l'adjectivitzador -ós, també molt freqüent a la toponímia pirinenca. Així, la interpretació del topònim tant podria ser 'aigua freda' com 'abundant d'aigües'. Ausinsi (Lladorre). Basc: osín-tze col·lectiu dosín.
B Baborte. Basc: behor-ti (amb behor 'egua' i el sufix -ti amb funció locativa o col·lectiva, per tant 'lloc de les eugassades'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 291</ref> Baén (Baix Pallars).Per a Coromines es tracta d'un bage-nn 'vessants elevats poc fèrtils'. Baiasca (Llavorsí). Segons Coromines, és un topònim clarament preromà, iberobasc, però no n'aclareix els significats. Només afirma que -asca és un component freqüent en la toponímia pirinenca de la mateixa procedència. Baleran, Pic de. Coromines proposa basc: bela-aran 'vall dels corbs'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 324-325 Balestui (Peramea). Coromines no té dubtes sobre el caràcter bascoide del sufix -úi (Bretui, Sellui, Mencui), i més si el sufix fos -tui (basc: -toi, -doi). La primera part presenta més dificultats. Basc: beresi 'bosquet, roure petit', beratz 'herbassar' o baratz 'hort'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 325-326</ref> Baro (Soriguera). Coromines associa Baro amb Bar i Barguja. Es tracta, en tots aquests casos, d'una arrel iberobasca, que dona en basc actual ibar 'vall'. Basiero (Espot). Basc: basa 'precipici, penya-segat'. Benante (Esterri de Cardós). Basc: ben 'tija, tronc' + basc antic: anti 'gran'.Coromines, Joan Survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965,p.123. Beranui, Berani i Bernui. Coromines veu la possibilitat d'un basc * berana procedent de bera 'bla, moll, tou' amb el sufix -ui.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p.454-455. Berrós i Barraonse, bosc de (Jou). Basc: bero-untze 'lloc d'esbarzers'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p. 474.</ref> Besan. Basc: baso-andi 'el bosc (o el penya-segat) de dalt'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p.483. La Bescarga (Farrera). Basc: biskar-ga 'sense pics, sense turons'.Coromines, Joan. Elements pre-romans del domini català a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1965,p. 83 Bisorre (Isil). Basc. besa-uri 'poble del penya-segat'.Coromines, Joan. Survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965, p. 137 Biuse (Llavorsí). Basc: bi 'dos', -sue sufix present a Dorve (prob. do-sue i Caregue (prob. kari-sue).Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, p.30.</ref> Biscarbó. Segons Coromines l'origen de Biscarbó es troba en el mot basc bizkargune pujol, alçada, compost de bizkar cim, turó i gune lloc, paratge. Boabi. Basc: boga-be 'en el llindar, en el límit'.Coromines, Joan. Elements pre-romans del domini català a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1965, p. 83 Boldís. Forma antiga Buslís (839). Coromines explora diferents possibilitats a partir de l'èuscar: bos- (radical que veu a Bosia i Buseu), i la terminació -lis.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 53-54. Borén (Sorpe). Basc: buru-inte 'el viarany, el camí, del cap'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 80-81.</ref> Borte, Borts (Tor), (Alins). Basc: buru-ti 'al cap, a dalt de tot'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 95. Bretui (Montcortès de Pallars). Basc: buru-toi 'els caps'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 118-119.</ref> Broate. Basc: buru-ate 'porta de dalt, pas de dalt'. Buixasse (Unarre). Basc: busti-aitzin '(camps) davant l'aiguamoll.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 139. Burg (Farrera) i Burgo (Unarre). Basc: burkhi o urki 'bedoll'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 145-146. Burgal (Escaló). Basc: burkhi-alde 'vessant cobert de bedolls'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 146.</ref> Buseu (Baén). Basc: ibos-itze.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 151. ibo és un nom de riu i d'aigua.
C Calberante (Unarre). Compost híbrid entre el llatí CALVARIA 'ermàs' i el basc -andi o -anti 'gran'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 185.</ref> Camparan (Llavorre). Compost híbrid entre el llatí CAMP(OS) 'camps' i el basc aran 'vall'.<ref>Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 216. Cansuberri (Àreu). Basc: kartze-be-erri 'lloc de sota el pedregar'.Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. III, 245.</ref> Caregue (Rialp). Per Coromines Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, ve d'un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue. Cassibrós. Basc: kartze buruz 'de cara al pedregar'. Cerbi (Unarre). Basc: açenari-be 'lloc freqüentat de les guineus'.Coromines, Joan. Survivance du basque jusqu'au Bas Moyen Age a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965, p.125. Certascan. Basc:çarta 'brancam' i azkan 'final, fi'.
D Dorve. Coromines creu que clar sols hi ha que és un nom preromà, probablement de la branca iberobasca i amb caràcter bascoide versemblant. Estudia 5 opcions, entre elles un basc * edo-sue.
E Eixe, Pala d'. Basc: etxe 'cabana, casa', en la seva forma oriental eixe.<ref name="Coromines">Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae" Vol. II, p.50. Embonui. Probablement derivat en -ui d'un nom personal bascoaquità Seniponnis. Enseu (Gerri). Basc: antzu-itze 'cabra, ovella o animal estèril' i el sufix -itze. Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Estaís, Estovarres. Basc: esto 'tanca, clos'.<ref>Coromines, Joan. Miscel·lània de toponímia bascoide a Catalunya" a Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino,1965, p. 162</ref> Esto-erri 'el lloc de la tanca, del clos'. Escarbonate (Isil). Potser un basc: ezkau-on-arte, on ez-cau 'sense tenebres, claror, terres solelles', on 'bo' i -arte 'entre'. Escart (Escaló). Basc: aska 'cavitat, fossa, solc, pastera' amb la post-posició basca -art(e) 'entre' és a dir 'entre clotades'. Escàs (Surp).. Basc comú: aska 'vall o fossat'. Escasse (Isil). Basc: askazi 'llavor, parentiu, família'. Escós (Estac). Probablement ask(a)-otz 'el clot fred, la coma freda'. Espot. Basc: ez-potu 'no junts, separats'. En referència als dos nuclis de cases separats pel riu Escrita.
G