miniatura|Dones ndjuka duen a terme les tasques diàries, riu Surinam, 1955 Els ndjukes (pejorativament pronunciat "djuka"), també coneguts com a aukan o okanisi, són un dels sis grups ètnics cimarrón (antigament anomenats "negres de la selva", que té tints pejoratius) de la República de Surinam i un dels pobles cimarrón de la Guaiana Francesa. Parlen la llengua ndyuka i es divideixen en dos grups, els opu que viuen aigües amunt del riu Tapanahony, al sud de Surinam, i els bilo, que viuen aigües avall d'aquest riu. miniatura|Caiucs en un poblat ndjuka, riu Surinam, 1955
Així mateix, se subdivideixen en catorze grups de parentiu matrilineals anomenats lo.
Orígens Els ndjukes i afins són d'ascendència africana, havien estat enviats com a esclaus a Surinam als segles - a treballar en les plantacions colonials de propietat holandesa. Els que van escapar-ne es van internar al fons de les selves tropicals on van establir comunitats cimarrones al llarg dels rius, la majoria a la part sud-est de Surinam i en parts de la veïna Guaiana Francesa, i on la seva cultura va adoptar elements de les cultures dels nadius americans. És estrany que els ndjuka es casin fora del grup "de manera que es mantenen genèticament similars als seus ancestres africans.""Ndyuka Collection". Milwaukee Public Museum. mpm.edu
El Museu Públic de Milwaukee diu el següent sobre els ndjukes i la seva forma de vida cimarrona:
El 10 d'octubre de 1760 els ndyuka van signar un tractat amb els colonitzadors holandesos,"The Ndyuka Treaty Of 1760: A Conversation with Granman Gazon." culturalsurvival.org que els permetia l'autonomia territorial. El 10 d'octubre és encara un dia celebrat entre alguns cimarrons surinamesos.
En les últimes dècades del segle XX molts ndyuka han traslladat la seva residència des dels seus ancestrals poblats a l'interior, cap a la costa, especialment a la rodalia de Paramaribo, la capital del país.
Personatges miniatura|Cos d'un nen ndyuka en braços d'un home medicina, riu Surinam, 1955 Gaanman Gazon, antic cap.
Referències
Bibliografia Willem F. Van Lier, Notes sur la vie spirituelle et sociale des Djuka (Noirs réfugiés Auca) au Surinam, trad., Universiteit Leiden, 1939 . Diane Vernon, Les représentations du corps chez les Noirs Marrons Ndjuka du Surinam et de la Guyane française, ORSTOM, 1992 . Michel Bindault, Lexique français-bushi-nenge et bushi-nenge-français, Grand-Santi, 1993. Richard Price, Les premiers temps : la conception de l'histoire des Marrons saramaka, trad., Seuil, 1994. Desmo Betian, Wemo Betain, Anya Cockle, Parlons saramaka, L'Harmattan, 2000. Laurence Goury, Le ndyuka : une langue créole du Surinam et de Guyane française, L'Harmattan, 2003. Napi Tutu : l'enfant, la flûte et le diable, conte aluku, CRDP de Guyane, 2003. Laurence Goury, Grammaire du nengee : introduction aux langues aluku, ndyuka et pamaka, IRD, 2003. Les leçons d'Ananshi l'araignée, conte bushinengué, SCEREN-CRDP de Guyane, 2007. Élisabeth Godon, Les enfants du fleuve. Les écoles du fleuve en Guyane française : le parcours d'une psy, L'Harmattan, 2008.
Categoria:Grups humans de Surinam Categoria:Grups humans de la Guaiana Francesa