El rec Monar és un rec de Girona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció La séquia Monar, al seu pas per la ciutat de Girona (no confondre amb la Séquia Monar a Sabadell), és de secció trapezoidal, amb una amplada mitjana de 4,60 m i va revestida. El rec agafa les aigües del Ter al municipi de Bescanó, a partir d'un embassament de 25 metres de llarg l'aigua passa per unes comportes a un túnel excavat a la roca. El seu recorregut total és de 6,13 km i passa pels termes de Bescanó, Salt i Girona. L'últim tram vist es troba a prop del riu Güell, i llavors queda cobert (fins a la urbanització del sector Devesa era visible fins a la via del tren) fins a desguassar a l'Onyar. L'objectiu inicial del rec va ser el regadiu, però actualment també subministra aigua i energia elèctrica.
La séquia Monar comença a la resclosa de la Pilastra, coneguda com de Cal Gegant, que pertany al terme municipal de Bescanó. Fa un recorregut total de 6 quilòmetres passant pel nord del nucli urbà de Salt i de Santa Eugènia (Girona), finalment desemboca al riu Onyar, a prop del Pont de Pedra de la ciutat de Girona.
Història miniatura|esquerra|Sínia en el rec Monar al seu pas per Salt
En document del (any 998) es parla d'una séquia que des de Montfullà arriba a Girona. En documents del , apareix amb el nom de "Regum Commitale". L'any 1358 va ser subhasta pel rei Pere III de Catalunya i Aragó (o Pere IV d'Aragó) i adjudicada a Berenguer Riera. L'any 1620, l'Ajuntament de Girona, va comprar el rec a la família de Cruïlles. Des de l'any 1182 hi ha referències a l'existència de molins fariners, papers i forges. A principis del , l'any 1919, es va reconstruir la presa d'inici, destruïda per una riada. L'any 1970 es va construir el sifó de pas, de formigó, sota el riu Güell.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Girona