Umm bint Marwan ibn al-Hàkam () fou una princesa omeia, filla del califa Marwan I i d'una de les seves mullers, Àixa bint Uthman ibn Affan. Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 12 de setembre de 2016. A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.Marwan ben al-Hakam, caliphe Ier de DamasUmayyade (665 - ?)
Núpcies i descendència Umm es casà amb Mussa ibn Nussayr, que fou un general àrab al servei del califat omeia de Damasc, conqueridor del Magreb i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya. Tingueren, com a mínim, tres fills:
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr. Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, que es casà amb Egilona, viuda del darrer rei visigot de Toledo, Roderic. Abd-al-Màlik ibn Mussa ibn Nussayr.
En adonar-se el califa Sulayman ibn Abd-al-Màlik, que els tres fills de Mussa ibn Nussayr governaven la part més occidental dels seus dominis —Abd-Al·lah a Ifríqiya, Abd-al-Aziz a l'Àndalus i Abd-al-Màlik al Màgrib (l'actual Marroc)—, se sentí inquiet del poder d'aquesta família.
Abd-Al·lah fou destituït per Sulayman, tot nomenant nou valí a Muhàmmad ibn Yazid al-Quraixí, l'any 715. Es creu que Abd-Al·lah fou executat el 720, per ordre del califa Yazid II, acusat d'instigar la mort de l'anterior valí d'Ifríqiya Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí. El seu botxí hauria estat Bixr ibn Safwan al-Kalbí.
Abd-al-Aziz fou assassinat a Ixbíliya (Sevilla) per un emissari, Ziyad ibn Udhra al-Balawí, enviat per Sulayman. Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58. No obstant això, Ibn Khaldun informa que l'ordre va ser rebuda i duta a terme per Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí. El califa tenia por que Abd-al-Aziz volgués establir la seva pròpia monarquia personal a l'Àndalus, separada del califat omeia a Damasc. Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355 El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
El marit, Mussa ibn Nussayr, morí de manera natural, durant el pelegrinatge a la Meca amb el califa Sulayman, cap a l'any 715-716. A causa de la seva desgràcia, i les desgràcies dels seus fills, hi va haver una tendència entre els historiadors medievals del Magrib per atribuir les seves accions (la conquesta de Tànger i el Sus) a Uqba ibn Nafi.Vegeu, per exemple article d'Ahmed Benabbès citat a la bibliografia que analitza aquesta tendència. Brunschvig, cita a continuació, ha declarat que els historiadors medievals podien dividir-se en aquells de o contra Musa.
El pic del Marroc Jebel Musa té aquest nom en honor de Mussa ibn Nussayr segons el geògraf berber musulmà del segle XIV Ibn Battuta. H.T. Norris, Ibn Battutah's Andalusian Journey", The Geographical Journal'', 1959.
Referències
Bibliografia
Categoria:Omeies Categoria:Família de Mahoma Categoria:Nascuts al segle VII