Blai Parera i Moret, o Perera, (Múrcia, 3 de febrer del 1776 – Mataró, 7 de gener del 1840) fou un músic i compositor català, autor de la música de l'Himne Nacional Argentí.
Biografia Nascut a Múrcia de pares catalans, encara infant anà a viure a Mataró amb la seva família, i formà part de la Capella de Música del Col·legi de Santa Anna, dels escolapis, on estudiava.
Emigrà a Amèrica el 1793. Entre el 1802 i el 1803 fou músic a l'església de San Francisco de Montevideo. Establert a Buenos Aires el 1803, s'hi guanyà la vida donant classes (tant classes particulars com fent de professor en el Colegio de Niños Expósitos), tocant l'orgue en temples (a la Catedral i a les esglésies de San Nicolás, San Ignacio i la Merced), fent concerts com a violinista i clavicordista i component tonadillas. Fou director de l'orquestra del Coliseo Provisional de Comedias de Buenos Aires (futur Teatro argentino) quan es fundà el 1804, i fins al 1806.
Blai Parera es casà amb una de les seves alumnes, Facunda del Rey, el 1809. Entre el 1810 i el 1813 li encarregaren que musiqués diverses poesies patriòtiques, en la cerca d'un himne per a l'Argentina, fins a la definitiva Marcha Patriótica. En el juliol de 1813, es traslladà a Rio de Janeiro per a estudiar amb el mestre Marcos Antonio Portugal; el 1815 ja tornava a ser a Buenos Aires on el 1817 hi naixeria el seu fill Juan Manuel (tingué dues filles més, Dolores i Juana).
El 1818 tornà a Europa. Sembla que arribà a Cadis a mitjans del 1818, el 1824 visqué a Madrid, i passant per Barcelona, parà finalment a Mataró el 1830, on feu d'interventor de Correus.
Parera, una població argentina del departament de Rancul a la província de la Pampa, porta el seu nom; també ho fan escoles, corals i un carrer d'un barri benestant de Buenos Aires. El 1933 els infants de les escoles catalanes sufragaren el transport d'una pedra de Montserrat a l'Argentina per bastir un monument en memòria seva.
La Marcha Patriótica, futur Himno Nacional Argentino El 1813 el Triümvirat que regia el país -era el període comprès entre el 25 de maig del 1810, proclamació del govern de les Provincias Unidas de Sudamérica i el 9 de juliol del 1816, data de la Declaración de Independencia- comissionà una composició a en Parera, que amb lletra de Vicente López y Planes, rebé el títol Marcha Patriótica. El decret 10.302 del 24 d'abril del 1944 donà la forma definitiva a l'Himno Nacional Argentino, que quedà amb la lletra de López, la música d'en Parera i l'arranjament que n'havia fet el 1860 el músic argentí Juan Pedro Esnaola. Durant tres anys, amb San Martín, l'himne argentí també ho fou de la república de Xile.
Obres Cántico patriótico (1812), amb lletra de Saturnino de la Rosa Canto a la memòria de Mariano Moreno (1812) Himno patriótico original a grande orquesta (1812), amb lletra de José Cayetano Rodríguez Marcha patriótica (1813), amb lletra de Vicente López y Planes El 25 de Mayo o el himno de la libertad (1812), obra lírica amb llibret de Luis Ambrosio Morante
"Tonadillas"
Bibliografia Josep M. Bernades Els catalans a les Índies (1493-1830) Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991 Pere Grases i Pere Molas, dirs. 200 catalans a les Amèriques 1493-1897 Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988 Ramon Salas i Oliveras Presència mataronina al Río de la Plata a les darreries del i primera meitat del XIX Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana-Rafael Dalmau, 1977 Carlos Vega El himno nacional argentino: creación, difusión, autores, texto, música Buenos Aires: EUDEBA, 1962
Enllaços externs
Plana del Govern Argentí relativa als símbols nacionals Article d'Álvaro Abós al diari La Nación Breu biografia
Referències
Categoria:Compositors catalans del Classicisme Categoria:Morts a Mataró Categoria:Compositors mataronins Categoria:Compositors argentins Categoria:Argentins d'origen català Categoria:Músics de la Regió de Múrcia Categoria:Compositors espanyols del Classicisme Categoria:Artistes murcians Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans nascuts al segle XVIII