fou un polític liberal, comerciant i escriptor català de la primera meitat del .
Biografia Era fill del comerciant Josep de Gironella i Tomba i de Francesca Aiguals i es va casar amb Maria Virgínia Dodero i Montobbio, filla d'Antonio Dodero, A través d'ells va emparentar amb els Sagnier i els Vilavechia.
En la seva joventut col·laborà a la revista revolucionària El Propagador de la libertad. El 1821 fou un dels fundadors dels comuners (una mena de lògia macònica) a Catalunya, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya, i va tenir enfrontaments amb la Lògia del Gran Oriente Español.
El 1822, durant el Trienni Liberal. fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i va pertànyer a les diputacions en el grup radical. L'1 de novembre de 1823 va signar en nom dels ciutadans de Barcelona, juntament amb Josep Elias, el tractat de capitulació d'aquesta ciutat i l'ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric pels Cent Mil Fills de Sant Lluís, document signat a Sarrià que era el quarter general dels francesos ocupants. Els altres signants van ser el Mariscal Rotten, i els tinents coronels José de la Torre i Ramon Galí. El 1827 fou nomenat vocal de la Junta de Comerç i cònsol primer del Tribunal de comerç de Barcelona, del qual el 1835 fou jutge i prior. Militant del partit liberal, fou president de la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya, creada després de la revolució del 1835, i també comandant del 6è batalló de la milícia urbana i col·laborà amb el diari El Vapor. Signà els documents en nom de la Junta de Barcelona i acusat dels fets de 1835 fou deportat a Canàries fins al 1838.
El gener de 1836 apareix com un dels mes gran contribuents de Barcelona. El 1838 es presentà a senador amb la candidatura del progrés amb Joan Antoni de Llinàs i Pere Felip Monlau, que serien uns dels grans defensors de la modernització de Barcelona fent enderrocar les muralles. Els últims anys de la seva vida els va passar a París.
Activitat literària Entre el 1832 i el 1838 portà a l'escena, al teatre de la Santa Creu, de Barcelona, moltes obres teatrals (una d'elles Cristina o el triunfo del talento, 1832), convertint-se en un dels més destacats cultivadors del melodrama moralista.
És autor de la novel·la en vers Los odios (París, 1840), d'una traducció de l'Odissea al castellà (1851) i de Délassements d'un Visigoth. Macédoine polyglotte (París, 1853), recull de poesies en castellà, francès, anglès, llatí i italià, i una en català, Lo penitent, publicada el 1858 a Los trobadors nous.
Obres 1832 : Cristina, o, El triunfo del talento : comedia en tres actos y en verso. Barcelona: Imprenta de A. Bergnes 1836 : Manifiesto de Don Antonio de Gironella, primer Comandante del 6º Batallón de línia de la Guardia Nacional de Barcelona; en demostración de la pureza de su conducta en los movimientos populares que en los días 4 y 5 de Enero del presente año ocurrieron en aquella Ciudad. Santa Cruz de Tenrife: Imprenta de Vicente Bonet. 1840 : Los odios, novel·la épica en seis cantos. París, Librería estrangera y oriental de Girard Hermanos. 1851 : La Odisea de Homero. Barcelona: Imprenta y Libreria Politecnica de Tomás Gorchs. 1853 : Délassements d'un visigoth: macèdoine polyglotte. París: Imprimerie de Madame de Lacombe.
Referències
Bibliografia
Categoria:Liberals Categoria:Traductors de l'Odissea al castellà Categoria:Regidors de l'Ajuntament de Barcelona Categoria:Morts a París Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1789 Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Poetes espanyols del segle XVIII Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Poetes nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XVIII Categoria:Poetes catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX