fou un historiador de l'art suís. És considerat l'historiador de l'art més important de tot Europa i un dels estudiosos i crítics més influents a la moderna història de l'art. Va ser deixeble de Jacob Burckhardt i catedràtic a les universitats de Basilea, Berlín, Múnic i Zúric.WÖLFFLIN, Heinrich. Conceptos fundamentales de la historia del arte. Barcelona: Austral, 2011. Va donar les bases metodològiques dels estudis formalistes de l'art, deixant clar que per ell la paraula ·forma" tenia significats diversos, perquè tot és forma a les arts plàstiques i una anàlisi formal completa captaria l'element espiritual.WÖLFFLIN, Heinrich. Reflexiones sobre la historia del arte. Barcelona: península, 1988. p.11 Va ampliar el limitat enfocament culturaliste de la història de l'art que predominava llavors,WÖLFFLIN, Heinrich. El arte clásico. Madrid: Alianza forma, (Versió espanyola d'Antón Dietrich Arenas) 1982. ploratizat en dos conceptes fonamentals: el classicisme, entès com a vèrtex de perfecció, al qual es contraposa el barroc, que sempre el segueix.ARAMON i SERRA, Ramon. Gran Encicploèdia Catalana. 1971
Biografia miniatura|H.Wölfflin va néixer l'any 1886 a la ciutat de Winterthur (Suïssa) miniatura|H.Wölfflin va morir l'any 1945 a la ciutat de Zúrich (Suïssa) Heinrich Wölfflin va néixer a Winterthur, Suïssa, l'any 1864. Provenia d'una família benestant i culta, fill d'un clàssic erudit, Eduard von Wölfflin (1831-1908), professor de filosofia a la Universitat de Zúrich,NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.174-195 http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf i de Bertha Troll - Greuter (1839-1911). Entre 1882 i 1886 va estudiar filosofia a la Universitat de Basilea sota l'atenció de Johannes Volkelt (1848-1930), però gràcies a les conferències de l'historiador de la cultura Jacob Burckhardt, Wölfflin va desenvolupar l'entusiasme per la història de l'art. Va continuar estudiant filosofia a Berlín sota l'eminència Wilhem Dilthey (1833-1911), el seu treball va influir a Wölfflin durant tota la seva vida. En aquells anys es va traslladar a Múnic perquè el seu pare va aconseguir feina allà, encara que no va deixar d'estudiar filosofia i història de l'art.GANTER, J. Dictionary of art historians, Basilea: Schwabe & Co, 1982. http://www.dictionaryofarthistorians.org/wolfflinh.htm [Consulta: 4 de març del 2014]
El seu primer gran professor va ser Jacob Burckhardt, un estudiós emblemàtic de la Universitat de Basilea, i pel qual Wölfflin va sentir una gran admiració. En una carta dirigida als seus pares durant el seu primer semestre, parlava així del seu mestre: "Qué riqueza de pensamiento! Qué filosofía".NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.180 http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf Però Wölfflin no va saber trobar en el seu mentor una associació productiva des del punt de vista metodològic. Però sempre elogiava al seu mestre, i a ell li va dedicar el seu llibre Die klassische Kunst (L'Art Clàssic) i després el recordaria a Reflexionen über Kunstgeschichte (Reflexions sobre la història de l'art), 40 anys després.NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.180-181http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf
A Múnic va escriure la seva tesi doctoral, l'any 1886; Prolegomena zu einer Psychologie der Architektur (Prolegòmens a una psicologia de l'Arquitectura), amb l'ajuda de Heinrich Brunn i basant-se en la concepció metodològica de Wilhelm Dilthey, que va estudiar durant dos semestres a la Universitat de Berlín. Contràriament als possitivistes, Dithey era Kantià i pregonava una epistemologia de les ciències culturals amb una descripció psicològica com a fil conductor. Segons ell, el que distingia a les ciències culturals de les ciències naturals, era que la consciència és la base del coneixement humà.NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm.21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.181http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf L'interès de Wölfflin es va centrar en els principis d'anàlisi d'obres d'art, tant com en l'art mateix. Els dos anys següents de la seva dissertació els va passar a Itàlia, fet que va donar com a resultat el seu primer llibre: "Renaissance und Barock" (Renaixement i Barroc) (1888). Wölfflin va tornar a Múnic per donar una conferència a la Universitat de Múnic. L'any 1893 va tornar a Basilea per succeir al seu mentor, Jacob Burckhardt, i durant aquest temps va escriure "Klassische Kunst" (Art clàssic) (1898), que es convertiria en un dels seus llibres més populars. El 1901 Wölfflin va ser cridat a la prestigiosa Universitat de Berlín per ser professor, succeint al popular Hermann Grimm. Les conferències de Wölfflin van superar a Grimm en popularitat. També va estudiar en un institut d'història de l'art a Berlín, dirigit pel talentós historiador d'art i erudit, Wilhelm Waetzoldt.
Els estudiants de les seves classes a Berlín quedaven entusiasmats; però molt més va quedar Ernst Gombrichper l'estil de lliurament de Wölfflin, encara que no per la seva metodologia. Wölfflin, autor de l'única monografia sobre un artista individual -Die Kunst Albrecht Dürer (L'art d'Albert Dürer) (1905)-, durant aquest temps, en part per apaivagar als crítics d'art no alemany que ensenyaven a Berlín. Per aquells anys també va conèixer i es va comprometre amb Adele Auguste (Ada) Bruhn (1885-1951), filla de l'amo d'una fàbrica de rics i ballarins. El 1913 Adele Bruhn va trencar el compromís per casar-se amb l'arquitecte de la Bauhaus, Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969). Wölfflin no es va casar mai.
L'any 1910, Wölfflin va renunciar a la seva càtedra a la Universitat de Berlín per causes polítiques, a l'anar en contra del clima conservador de l'imperi Prussià. El 1924 el nacionalisme present a Alemanya va obligar a Wölfflin a tornar a la seva Suïssa natal, més concretament a Zürich. Els seus anys allà van estar marcats per la publicació de dues obres: "Italien und das deutsche Formgefühl" (1931), adaptació significativa dels seus "Principis de l'Art", i "Gedanken zur Kunstgeschichte" (Reflelexions sobre la història de l'art).
Les seves "Reflexions sobre la història de l'art" (1941) les va dedicar als seus oients de Basilea, Berlín, Múnic i Zurich. El seu estil pedagògic es considerava fascinant. Va ser el primer a qui se li va acudir ajudar les paraules amb imatges d'obres d'art projectades a una pantalla en un saló obscur. Wofgang Born, un dels seus alumnes, va arribar a dir que les seves classes eres un vertader "espectacle intel·lectual".NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.176http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf Alfred Neumeyer, un dels alumnes més brillants de Wölfflin va arribar a dir d'ell que havia sigut el professor més grandiós que va tenir a la universitat. Recordava com una experiència inoblidable les seves classes a l'Auditori Maximun de la Universitat de Múnic, referent a la pintura del i començaments del . Per ell no era un professor de gaires adjectius, sinó de revelacions òptiques i comparacions visuals. Les formes artístiques eren els fonaments de les seves paraules. Sempre feia referència a l'explicació de la Psicologia de la Gestalt i el fenomen òptic.NORIEGA, Simón. "Heinrrich wölfflin y la pura visualidad", Presente y Pasado. Revista de Historia, núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.177 http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf
Wölfflin es va dedicar durant quasi tota la seva vida a la maduració de la idea que l'art posterior als primitius, quelcom l'art del Renaixement sempre va considerar clàssic, era una culminació i, com a tal, havia de ser posat en un lloc primerenc. Segons Wölfflin, el canvi d'estil del Renaixement al Barroc era un clar exemple de com l'esperit d'una nova època crea una nova forma. La seva intenció principal en els seus estudis i crítiques era destacar el contingut artístic de l'art clàssic italià i donar a entendre com en el Cinquecento aquest art va madurar. Per Wölfflin l'art clàssic era la continuació natural del Quattrocento.WÖLFFLIN, Heinrich. El arte clásico. Madrid: Alianza forma, 1982.
Influències teòriques i pensament Primeres influències teòriques miniatura|Karl Schnaase (1798-1875) va influenciar a Wölfflin en els seus primers anys amb la seva idea de l'art amb un caràcter teològic propi Heinrich Wölfflin, abans de començar els seus estudis en història de l'art, estudiava filosofia, per això va tenir influències de la filosofia neokantiana que dominava a les universitats alemanyes de l'última meitat del s.XIX, on s'explicava com les nostres ments i la nostra percepció ens feien veure el món de la manera en que vivíem. Això podia garantir el nostre coneixement dels objectes del món exterior i examinar com projectem coses sobre ells o com les identifiquem en circumstàncies especials, sobretot quan ens enfrontem amb l'arquitectura, la música i la pintura, del que Wölfflin s'ocupa.
El 1886 Wólfflin va acabar la seva tesi doctoral i poc després va escriure unes paraules sobre el que és propi de l'arqueologia i de l'estudi de la filologia de l'art. Volia trobar la documentació més precisa de les obres d'art, la relació i catalogació de característiques arquitectòniques i les anàlisis detallades. La concepció que Wölfflin tenia de les interpretacions estava molt influenciada per la psicologia de la percepció, per la idea de la transformació de l'art a través de la història. A la seva disposició tenia tres teories importants:PODRO, Michael. Los historiadores del arte críticos (Capítol VI). La balsa de la medusa. 1982, p.136-137
L'art com el reflex d'un canvi cultural. L'art amb un caràcter teològic propi (segons creia Karl Schnaase). L'art com a conseqüència d'un procés d'enriquiment i elaboració.
El problema principal que Wölfflin va afrontar durant tota la seva vida, va ser la transcendència de la percepció literal de les obres d'art per mitjà de la interpretació crítica. Era la troballa d'un principi d'interpretació.
S'ha de tenir en compte que el moviment formalista apareix com una resposta al positivisme de Hippolyte Taine (1828-1892). El positivisme buscava les lleis fora de l'obra d'art, en canvi, el formalisme les busca en el lògic desenvolupament de l'art; els positivistes creien en el continu progrés de l'art, però el formalistes creien que l'art es repetia constantment al llarg de la vida; encara que el principi fonamental del formalisme era pensar que les formes artístiques es generaven per si mateixes. El formalisme es basa en la forma, busca unes lleis universals i pretén detectar tendències i ritmes d'evolució en els fets artístics.