El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn. Per aquests motius, a vegades es generalitza el seu nom i s'anomena equivocadament El Carme a tot el centre històric, però l'autèntic i històric barri se situa al nord-oest del districte, amb el barri de la Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar (o Velluters) al sud, el del Botànic (del districte d'Extramurs) a l'oest, el de les Tendetes (del districte de Campanar) al nord-oest, i els de Marxalenes i Morvedre (del districte de la Saïdia) al nord.
Els seus límits històrics coincideixen aproximadament amb els actuals, i es tracten de l'antic llit del riu Túria (actual jardí del Túria) amb el carrer de la Blanqueria pel nord, el carrer de Serrans per l'est, els carrers dels Cavallers i de Quart pel sud, i el carrer de Guillem de Castro per l'oest.
Nom miniatura|esquerra|Façana del convent del Carme El barri del Carme rep el nom de l'església i convent del Carme, entorn de la qual es va formar el nucli de població. La plaça del Carme va ser la primera a anomenar-se d'aquesta manera en estar situada enfront de l'església del convent, que actualment és l'església parroquial de la Santa Creu, i amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació. El convent del Carme va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat el 1343. Des de finals del , s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en el museu conegut com el Centre del Carme.
Geografia miniatura|esquerra|Plànol de carrers. En ocre el Carme Els límits administratius actuals del barri disposats per l'Ajuntament de València parteixen des del pont de Fusta pel carrer del Comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les torres de Serrans. Des d'ací, discorren pel carrer de Serrans fins al carrer de la Concòrdia, on gira pel carrer dels Borja i el de la Mare vella fins al carrer dels Cavallers. Tot aquest recorregut el separa del barri de la Seu. El carrer dels Cavallers i la plaça del Tossal fan de límit amb el barri del Mercat, mentre que el carrer de Quart el separa del barri del Pilar fins a arribar a les torres de Quart. Ara el carrer de Guillem de Castro el separa per l'oest amb el barri del Botànic al veí districte d'Extramurs, i en arribar al jardí del Túria el carrer de la Blanqueria i el jardí mateix fan de límit pel nord. El pont de les Arts el comuniquen amb les Tendetes del districte de Campanar, el pont de Sant Josep ho fa amb el barri de Marxalenes del districte de la Saïdia, i els ponts dels Serrans i de Fusta ho fan amb el barri de Morvedre i amb el proper de la Trinitat, tots dos del mateix districte de la Saïdia.
Nomenclàtor miniatura|Vista del carrer de Quart, que separa els barris del Carme i Velluters miniatura|Taulell indicatiu no normatiu al carrer de Ripalda (1978)
C/. Adoberies C/. Alejandra Soler Pl/. Àngel C/. Àngel Custodi C/. Arabista Ribera Pl/. Arbre Pl/. Autor C/. Baix Pl/. Beneyto i Coll C/. Beneficència C/. Blanqueria C/. Cabrit C/. Cañete C/. Caritat Pl/. Carme C/. Cobertís Pl/. Comte de Bunyol C/. Corona C/. Corredors C/. Covarrubias C/. Creu C/. Dalt C/. Damià Forment Davallada de Sant Miquel C/. Doctor Chiarri Pl/. Dramaturg Faust Hernández Casajuana C/. En Borràs C/. En Roda C/. Fenollosa C/. Fos C/. Frígola C/. Garcilaso C/. Gil Polo C/. Guillem de Castro C/. Gutemberg C/. Historiador Beuter C/. Horts C/. Hostal de Morella C/. Jardins Pl/. Jesús Maroto i González C/. Joan de Joanes C/. Joan Plaza C/. Landerer C/. Lusitans C/. Llíria C/. Mare de Déu de la Misericòrdia C/. Marqués de Caro C/. Morella C/. Moret Pl/. Mossén Sorell C/. Murtereta C/. Museu Pl/. Músic López Chavarri C/. Na Jordana Pl/. Navarros C/. Palma C/. Palomino C/. Pare d'Òrfens C/. Perdiu C/. Pineda C/. Pintor Fillol C/. Pintor Zariñena C/. Pinzon C/. Portal de Valldigna Pl/. Portal Nou C/. Quart C/. Raga C/. Rei en Jaume C/. Ripalda C/. Roques C/. Roteros C/. Salines C/. Salvador Giner C/. Sant Donís Pl/. Sant Jaume C/. Sant Miquel C/. Sant Ramon C/. Sant Tomàs C/. Santa Creu C/. Santa Cristina C/. Santa Elena Pl/. Santa Úrsula C/. Soguers Pl/. Tavernes de la Valldigna Pl/. Tossal C/. Vall de Crist C/. Vicent Ximeno Pl/. Vicente Iborra
Elements importants miniatura|Porta de Serrans, entrada nord Els edificis i institucions més destacats del barri del Carme són: Les torres de Serrans Les torres de Quart L'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) El Centre Cultural de la Beneficència, que acull el Museu de Prehistòria de València i el Museu Valencià d'Etnologia El Centre del Carme (antic convent del Carme) i la seua església El portal de Valldigna La casa Museu Benlliure La casa de les Roques El palau de Pineda, seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Restes de la muralla àrab, com la torre de l'Àngel El mercat de Mossén Sorell El Saló de Racionistes La falla Na Jordana Història miniatura|Les diferents muralles de València La configuració actual del barri té el seu origen en sis nuclis urbans, que inicialment estaven separats però que amb el temps van acabar integrant-se en un únic barri.
El primer nucli urbà era a la zona nord de l'actual barri, coincidia amb el raval musulmà extramurs, prop de la muralla musulmana, que té el seu origen com a nucli urbà en si en l'època califal. Es tracta del Raval de Roteros o Pobla Vella. El segon nucli urbà té el seu origen en la part est del traçat urbanístic actual i està centrat a la muralla i les torres musulmanes. Aquest nucli està constituït per una xarxa de carrerons i places de mida reduïda que es va anar originant al llarg del . Un tercer nucli urbà es troba al centre i oest del barri. Format per l'espai que en el seu dia va constituir la Moreria, que abasta la zona compresa entre les cales Quart, Pinzón, de la Corona i de Dalt, espai que més tard seria ocupat pel complex que formava la Casa de la Misericòrdia. Més tard, al demolir la Casa de la Misericòrdia, s'afegeix al barri l'hort del Tirador i la prolongació pel carrer de la Corona (que constituïa l'antic barri dels Tints) i carrers adjacents, donant lloc a la urbanització de la zona més moderna de l'actual barri. Es tracta de la Moreria o Pobla Nova- Barri dels Tints. Arribem al que podria denominar-se la "Via de penetració nord". Se situaria en el límit est del barri que sorgeix de l'eixample que es va fer en el traçat urbanístic durant el . Arribem al cinquè nucli que estaria situat al nord-oest i al perímetre del barri; entre els poblats de Roteros i Tints. Aquesta zona havia estat tradicionalment ocupada per horts entre els quals cal assenyalar: el de la Corona, el de Ripalda, el de Sogueros (també conegut com el d'En Cendra) i el del Partit; dels solars dels mateixos i gràcies a l'amplada que tenien, es van crear nous carrers i es van edificar cases per a obrers entre 1845 i 1920. És la zona que constituïa dels Horts i el Partit o bordell. Finalment ens trobem amb el que podríem anomenar la Via de penetració oest. Aquesta via de penetració és d'origen d'una banda romà, ja que constituïa part de la sortida de la ciutat cap a l'oest; i per una altra musulmà, ja que havía un petit raval musulmà situat a la zona dreta, sortint i proper a les Torres de Quart. Aquesta zona va patir una expansió durant el que va donar lloc a la construcció de casalots i palauets durant el , i avui posa en relleu una diversitat de construccions arquitectòniques tant del com del .
Segles - Entre els segles I - VII, el barri estava sense urbanitzar. Es trobava als extramurs de la muralla del que era aleshores la ciutat romana de Valentia. El travessava un braç del Túria, que es dessecà, que donava lloc a una estreta fondalada entre els actuals carrers de les Salines i de Dalt.
Part de l'àrea que actualment ocupa el barri està localitzada en una prolongació del decamunas maximus és a dir a la sortida de la ciutat romana, són els actuals carrers de Cavallers i de Quart.
Segles - miniatura|Torre islàmica de l'Àngel, al Carme És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana (), construïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Després de l'època musulmana, la part més oriental fou destinada com a moreria de la ciutat, mentre que la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.
És en l'època musulmana, que comença al voltant del 714, quan el barri es habitat donant lloc a la formació de ravals de la ciutat musulmana, com ara el raval d'al-Falaqa o Roteros, situat entre el llit del Túria y un braç secundari del riu, que s'organitzava al voltant d'un caseriu de l'època califal, que és la base del barri del Carme.
El raval de Roteros, que se situava a l'oest de la muralla musulmana, és cridat d'aquesta manera des del , encara que també s'arriba a conèixer com Carnisseries de Roteros perquè a la zona es van situar, en època, medieval, alguns establiments d'aquest tipus de negoci; i també va ser conegut com a Pobla Vella de Roteros, ja que constituïa el raval més antic de la ciutat, situant-se el seu origen en l'època del califat.
Quan es produeix la caiguda del Califat de Còrdova i València passa a convertir-se en la capital del Regne de Taifes, arriba a la ciutat una gran quantitat de gent immigrant que produeix un gran creixement urbà. Es construeixen noves muralles, que afecten a la part est i central del barri. D'aquesta manera diverses torres i portes (com ara la Porta de la Culebra -Bab al-Hanâx- o la Porta del Pont -Bab al-Qantara-) passen a situar-se dintre del barri.
És en aquest moment quan, al Oest, a l'exterior de la muralla i molt a prop del Portal de la Culebra, existia un xicotet raval, el de al-Kudia (Tossal -Sant Miquel) que es convertí en l'embrió d'un altre barri que més tard esdevindria la Moreria, i que finalment acabaria unit-se al raval de Roteros. També destaca dins del barri un alfòndec, o hostal i magatzem.
Segle miniatura|El convent del Carme el 1704 Després de l'ocupació per part de Jaume I, els habitatges que estaven situats a l'exterior de les muralles foren habilitats per als soldats, cosa que provocà l'eixida de la ciutat de molts musulmans, els quals es refugiaren, els que decidiren quedar-se, a la zona del raval dal-Kudia, que se situava, a més, al voltant de la séquia de Rovella i el fossat de la muralla, on hi havia el portal de la Culebra. Aquest barri és anomenat des del Repartiment de 1245 Vicus Sarracenorum o Moreria, conegut com l'Aljama de València o Vilanova del Raval.
Fou l'any 1281 quan els Carmelites descalços decideixen ocupar un terreny sense urbanitzar, que se situava en una prolongació del barri de Roteros, per a construir e instal·lar el seu Convent del Carme, cosa que provocà que el barri acabés anomenat-se el Carme. Encara que en un primer moment s'utilitzaren altres termes per a anomenar el bari, com ara Partides del Carme, el 1343 any de la consagració de l'església del convent sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme, el nom definitiu fou el Carme.
L'ocupació cristiana del barri feu que es produïren una sèrie de canvis en l'estructura del barri, comencen a crear-se carrers més rectes i amples on se situen cases més grans, convents i esglésies (com ara la de la Santa Creu a l'actual Plaça del Carme, o la de Sant Bertomeu, de la qual actualment només resta la torre al carrer Serrans). A més, l'aigua de la séquia de Rovella juga un paper essencial al desenvolupament econòmic de la zona, donant lloc al Barri dels Tints, al sorgir diversos obradors a l'eix de la séquia i fent ús del seu cabal. Una altra activitat que es desenvolupà molt en aquesta època fou la de la prostitució, que se centrà la zona coneguda com La Mancebía.
Segle miniatura|Portal de Valldigna