El congost del Cairat és un pas natural excavat pel riu Llobregat a la Serralada Prelitoral Catalana als peus de la muntanya de Montserrat. En aquest congost hi conflueixen els termes municipals de Collbató, Esparreguera i Olesa de Montserrat, i hi ha diferents masies com Can Paloma del Cairat, Can Tobella, Ca n'Astruc i l'ermita preromànica de Santa Margarida del Cairat. També hi ha el balneari abandonat de la Puda de Montserrat, d'aigüa sulfurosa.
miniatura|esquerra|Balneari de la Puda
Resclosa i canal El 13 de març del 1875, l'industrial Josep Puig i Llagostera va obtenir permís del governador civil de Barcelona per a construir-hi una resclosa i un canal d'uns 250 m de llargada per a una fàbrica de filats i teixits de cotó que s'havia de construir al marge esquerre del Llobregat. Mentre es tramitava l'expedient, Puig va demanar un canvi en la concessió: la fàbrica seria al marge dret del riu i a 4 km de la presa, que és on ell realment la tenia. El propietari dels terrenys de la vora dreta del riu i gerent del balneari de la Puda, Joaquim Pedrosa, no havia formulat al·legacions al projecte inicial, perquè no afectava els seus terrenys, però al cap de poc es va trobar amb què hi tenia una servitud forçosa sense que s'haguessin respectat els seus drets. Va presentar un recurs al governador, que fou desestimat el 1877, i un recurs d'alçada al ministre de Foment, que va guanyar perquè no s’havia donat publicitat al nou trajecte del canal, tal com exigia la Llei d'Aigües del 1866. La resolució li fou comunicada al fabricant el 6 de juny del 1879, quan l'obra ja era enllestida i a punt de ser inaugurada. Finalment, la concessió va tornar a ser atorgada a favor de Josep Puig i Companyia, però l'empresa hauria de pactar amb Joaquim Padrosa, acabant per comprar-li els terrenys afectats (1881 i 1894).
El pressupost va ser de 140.000 duros, i les obres es van efectuar entre 1878 i 1879. A la mort de Josep Puig i Llagostera el desembre del 1879 eren gairebé acabades, però les turbines que havien de proporcionar energia a la fàbrica no es muntaren fins al maig del 1881. De totes maneres, el canal va crear força problemes, ja que les pluges provocaren esllavissades de terra que el cobrien i el trencament dels aqüeductes en diferents llocs.
El 1903 es construí al peu del Cairat la primera central hidroelèctrica de l'estat, amb dues turbines de la casa Escher, Wyss i Cia de Zurich.
Referències
Bibliografia
Cairat Categoria:Geografia de Collbató Categoria:Geografia d'Esparreguera Categoria:Geografia d'Olesa de Montserrat