Un estadi és una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats. És utilitzat per a diversos tipus d'esports a l'aire lliure que són populars a nivell mundial com el futbol, el rugbi, el beisbol, etc. Poden influir de manera molt important en l'economia d'un país albergant tota classe d'esdeveniments esportius depenent de la capacitat que presenten. Consisteix en un camp de grans dimensions envoltat per una estructura dissenyada perquè els espectadors puguin estar drets o asseguts veient l'esdeveniment.Nussli Group "Stadium Construction Projects" Des de temps remots sempre ha estat part de la vida quotidiana de les persones.
Pausanias va assenyalar que durant aproximadament mig segle l'únic esdeveniment a l'antic festival olímpic grec va ser la cursa que comprenia un llarg de l'estadi d'Olympia, on es va originar la paraula «estadi».
Etimologia miniatura|Estadi d'Olympia Stadium és la forma llatina de la paraula grega stadion (στάδιον), una mesura de longitud que equival a la longitud de 625 peus humans. Va entrar en el català el 1575 al Thesaurus Puerilis d'Onofre Pou. Com que els peus són de longitud variable, la longitud exacta d'un estadi depèn de la longitud adoptada per a 1 peu en un lloc i moment determinats. Encara que en termes moderns 1 estadi = 180 m, en un context històric determinat, en realitat pot significar una longitud fins a un 15% més o menys.
La mesura romana equivalent, l'estadi, tenia una longitud similar d'uns 185 m però en comptes de definir-se en peus es va definir amb l'estàndard romà passus per ser una distància de 125 passūs (dobles passos).
Història miniatura|Estadi Panatenaic miniatura|Estadi d'Afrodisias L'estadi més antic conegut és l'Estadi d'Olímpia a Grècia, on es van celebrar els antics Jocs Olímpics des del 776 aC. Inicialment els jocs consistien en una única prova, un sprint al llarg de l'estadi.
S'han trobat estadis grecs i romans a mantes ciutats antigues, potser el més famós és l'Estadi de Domiciano, a Roma.
L'antic estadi Panathenaic excavat i reformat va acollir els intents de renaixement dels Jocs Olímpics el 1870The Modern Olympic Games, A Struggle for Revival by David C. Young, Chapters 4 & 13 i el 1875 abans d'acollir els primers Jocs Olímpics moderns el 1896, els Jocs Intercalats de 1906 i alguns esdeveniments dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004. L'excavació i la reforma de l'estadi va formar part del llegat del benefactor nacional grec Evangelos Zappas, i va ser el primer estadi antic que es va fer servir en els temps moderns.
Antiguitat Els estadis de l'antiga Grècia i Roma es van construir amb diferents finalitats, i al principi només els grecs van construir estructures anomenades «estadi»; Els romans van construir estructures anomenades «circ». Els estadis grecs eren per a curses a peu, mentre que el circ romà era per a curses de cavalls. Tots dos tenien formes similars i zones semblants a un bol al seu voltant per als espectadors. Els grecs també van desenvolupar el teatre, amb la disposició dels seients que prefigurava la dels estadis moderns. Els romans van copiar el teatre, després el van ampliar per acollir multituds més grans i escenaris més elaborats. Els romans també van desenvolupar el teatre rodó de doble mida anomenat amfiteatre, amb seients de desenes de milers per a combats de gladiadors i espectacles de bèsties. L'estadi i el teatre grecs i el circ i l'amfiteatre romà són tots ancestrals de l'estadi modern. miniatura|Vista interior del Coliseu de Roma
Exemples NomPaísData més primerencaLongitud de la pistaAmplada de la pistaEstadi d'OlympiaGrècia776 aC212,54 m28,5 m Estadi de DelfosGrècia500 aC177 m25,5 mEstadi de DomiciàItàlia80 dC200m - 250 m (estimat)Estadi de PhilippopolisBulgàriaSegle II dC (117-138 dC)250 m Ancient Stadium of Philippopolis32 m Estadi d'AfrodisiasTurquiaSegle I aC225 m (aprox.)30 m (aprox.)
Època moderna miniatura|Stamford Bridge miniatura|Estadi de la Ciutat Blanca Els primers estadis que es van construir a l'època moderna van ser unes instal·lacions bàsiques, dissenyades amb l'únic propòsit d'acollir el màxim d'espectadors possible, en funció dels esdeveniments. Amb la gran puixança i creixement de la popularitat de l'esport modern organitzat a final de l'època victoriana, especialment el futbol associatiu al Regne Unit i el beisbol als Estats Units, es van construir les primeres estructures d'aquesta mena. Un d'aquests primers estadis va ser el Lansdowne Road Stadium, una creació d'Henry Dunlop, construït l'any 1855, que va organitzar els primers Campionats d'Atletisme d'Irlanda. Prohibit de fer esdeveniments esportius al Trinity College, Dunlop va construir l'estadi el 1872. «Vaig establir un camí d'un quart de milla, vaig establir el terreny actual del Lansdowne Tennis Club amb el meu propi teodolit, vaig crear un club de tir amb arc de Lansdowne, un club de cricket de Lansdowne i, per acabar, però no menys important, el Lansdowne Rugby Football Club: colors vermell, negre i groc». Es van utilitzar unes 300 carretes carregades de terra d'una rasa sota el ferrocarril per aixecar el terreny, cosa que va permetre a Dunlop utilitzar la seva experiència en enginyeria per crear un terreny envejat per Irlanda. Un dels primers estadis fou l'estadi Bramall Lane (Sheffield, South Yorkshire), construït l'any 1855. Inicialment es disputaren partits internacionals de futbol per primera vegada en aquest estadi, així com també la Youdan Cup (1867), una dels primers torneigs de qualsevol mena futbol. Originàriament, però, fou un estadi va acollir partides de criquet. miniatura|Baker Bowl Altres estadis primerencs d'aquest període al Regne Unit inclouen l'estadi de Stamford Bridge (inaugurat el 1877 per al London Athletic Club) i l'estadi d'Anfield (1884 com a seu de l'Everton FC). Als Estats Units, molts equips de beisbol professionals van construir grans estadis principalment amb fusta, i el primer lloc d'aquest tipus va ser el South End Grounds de Boston, obert el 1871 per a l'equip llavors conegut com els Boston Beaneaters (ara els Atlanta Braves). Molts d'aquests parcs es van incendiar, i els que no van resultar ser inadequats per a un joc en creixement. Tots els parcs de fusta del van ser substituïts, alguns al cap d'uns anys, i avui no en sobreviu cap. miniatura|Estadi de Harvard miniatura|Camp de Forbes Goodison Park va ser el primer estadi de futbol d'associació construït específicament al món. L'empresa de construcció Kelly Brothers, amb seu a Walton va aixecar dues grades descobertes que poguessin acollir 4.000 espectadors cadascuna. També es va demanar un tercer estand cobert amb capacitat per a 3.000 espectadors. Els funcionaris d'Everton van quedar impressionats amb la mà d'obra del constructor i van acordar dos contractes més: es van construir cartells exteriors amb un cost de 150 lliures i es van instal·lar 12 torniquets amb un cost de 7 lliures cadascun. L'estadi va ser inaugurat oficialment el 24 d'agost de 1892 per Lord Kinnaird i Frederick Wall de la Football Association. No es jugava a futbol; en canvi, els 12.000 espectadors van veure un esdeveniment curt de pista i camp seguit de música i un espectacle de focs artificials. Quan es va acabar, l'estadi va ser el primer estadi de futbol del món construït conjuntament.
L'arquitecte Archibald Leitch va aportar la seva experiència amb la construcció d'edificis industrials al disseny d'estadis funcionals a tot el país. La seva obra va abastar els primers 40 anys del . Un dels seus dissenys més notables va ser Old Trafford a Manchester. El terreny es va dissenyar amb una capacitat de 100.000 espectadors i comptava amb seients a la grada sud coberta, mentre que les tres grades restants es van deixar com a terrasses i descobertes. Va ser el primer estadi amb seients continus al llarg dels contorns de l'estadi. miniatura|Estadi Maracanà Aquests primers llocs, dissenyats originalment per acollir partits de futbol, van ser adoptats per a ser utilitzats pels Jocs Olímpics, el primer es va celebrar el 1896 a Atenes, Grècia. El White City Stadium, construït per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 a Londres, és sovint citat com el primer estadi modern amb places, almenys al Regne Unit. Dissenyat per l'enginyer JJ Webster i acabat en 10 mesos per George Wimpey, al lloc de l'Exposició Franco-Británica, aquest estadi amb una capacitat de 68.000 places va ser inaugurat pel rei Eduard VII el 27 d'abril de 1908. En acabar, l'estadi tenia una pista de córrer 7.3 m i tres voltes a la milla (536 m); fora hi havia un 11 m, 600 m carril bici. El camp interior incloïa una piscina i busseig. El London Highbury Stadium, construït l'any 1913, va ser el primer estadi del Regne Unit que comptava amb una disposició de seients de dos nivells quan va ser redissenyat a l'estil Art Déco el 1936. miniatura|Johan Cruijff Arena Durant aquestes dècades, els desenvolupaments d'estadis paral·lels estaven tenint lloc als Estats Units. El Baker Bowl, un parc de beisbol de Filadèlfia que es va obrir el 1887 però que es va reconstruir completament el 1895, va obrir nous camins en la construcció d'estadis de dues maneres principals. La segona encarnació de l'estadi va incloure la primera segona coberta (nivell) en voladís del món en un recinte esportiu, i va ser el primer parc de beisbol que va utilitzar acer i maó per a la majoria de l'obra. Un altre lloc influent va ser l'Estadi Harvard de Boston, construït el 1903 per la Universitat Harvard per al seu equip de futbol americà i programa d'atletisme. Va ser el primer estadi del món que va utilitzar construccions de formigó i acer. El 1909, la construcció de formigó i acer va arribar al beisbol amb l'obertura de Shibe Park a Filadèlfia i, uns mesos més tard, Forbes Field a Pittsburgh. Aquest últim va ser el primer recinte esportiu de tres nivells del món. L'obertura d'aquests parcs va marcar l'inici de l'era de la construcció de parcs de la «caixa de joies». La multitud més gran de l'estadi va ser de 199.854 persones que van veure el partit final de la Copa del Món de 1950 al Maracanã de Rio de Janeiro el 16 de juliol de 1950. miniatura|Cúpula de Sapporo miniatura|Caesars Superdome
Tipus Els estadis amb cúpula es distingeixen dels convencionals pels sostres tancats. Molts d'aquests no són en realitat cúpules en el sentit arquitectònic pur, alguns es descriuen millor com a voltes, alguns tenen sostres suportats per encavallades i altres tenen dissenys més exòtics com una estructura de tensegritat. Però, en el context dels estadis esportius, el terme «cúpula» s'ha convertit en estàndard per a tots els estadis coberts,"Dome", Merriam-Webster particularment perquè el primer estadi tancat, l'Astrodome de Houston, es va construir amb un sostre real en forma de cúpula. Alguns estadis tenen cobertes parcials, i alguns fins i tot s'han dissenyat per tenir camps mòbils com a part de la infraestructura. El Caesars Superdome de Nova Orleans és una autèntica estructura de cúpula feta d'un marc lamel·lar de diversos anells i té un diàmetre de210 m. És l'estructura de cúpula fixa més gran del món.
Encara que estan tancats, els estadis de cúpula s'anomenen estadis perquè són prou grans i estan dissenyats per al que generalment es considera esports a l'aire lliure com l'atletisme, el futbol americà, el futbol associatiu, el rugbi i el beisbol. Els dissenyats per als que solen ser esports d'interior com el bàsquet, l'hoquei sobre gel i el voleibol generalment s'anomenen arenes. Les excepcions inclouen:
miniatura|Estadi Nacional de PequínCameron Indoor Stadium, seu dels programes de bàsquet masculí i femení dels Blue Devils de la Universitat de Duke. Red Bull Arena, un recinte a l'aire lliure que acull els New York Red Bulls de la Major League Soccer i el NJ/NY Gotham FC de la National Women's Soccer League.