Palma o Ciutat de Mallorca,Gran Enciclopèdia Catalana antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca. Administrativament, és també la capital de les Illes Balears.
El seu terme té una superfície de 208,63 km² que s'estenen entre la Serra de na Burguesa, el Prat de Sant Jordi i els peus de la Serra de Tramuntana. La ciutat està situada al centre de la badia de Palma, a uns tretze metres d'altura sobre el nivell del mar. Diversos torrents la travessen, com el de la Riera o el Torrent Gros, tot desembocant a la Mediterrània.
Amb 409.578 habitants segons les xifres oficials de l'INE amb data 1r de gener de 2018, Palma és la vuitena ciutat d'Espanya per població, la tercera dels territoris de parla catalana i la primera de Mallorca.
Va ser fundada amb el nom de Palma, pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric, poc més tard de l'any 123 aC. Més de cinc segles més tard, el 455 fou conquerida pels vàndals i pels romans d'Orient el 534, que van abandonar l'illa abans que la conquerissin els àrabs el 903, els quals l'anomenaren Mayurqa. Finalment va ser conquerida pel rei Jaume I el 31 de desembre de 1229, i així esdevingué la pròspera ciutat de Mallorca, ciutat mestra del seu propi regne, que va decaure després de la incorporació a la Corona d'Aragó el 1279. Arran de l'entrada en vigor dels Decrets de Nova Planta el 1715, tot el conjunt de l'ordenança municipal va deixar de ser escrit en català i la ciutat va recuperar el seu topònim romà, Palma.
Al va conèixer una explosió del turisme des de les dècades de 1960 i 1970. Actualment constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.
Etimologia
Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma, que vol dir «fulla de palmera», o bé traslladat de lager Palmensis de la regió del Picè. Durant el període islàmic, la ciutat va perdre el nom romà i fou anomenada Mayurqa, com l'illa, pel fet que era el sol nucli de població. Després de la Conquesta, es traduí el sistema de denominació àrab, i tant la ciutat com l'illa foren anomenades Mallorca (de vegades usat en plural, Mallorques); per diferenciar-les, quan calia, hom les solia precedir amb els mots ciutat, illa o regne. En qualsevol cas, el dit substantiu ciutat no formava part del topònim, ans n'era un simple especificador.
Amb el Decret de Nova Planta (1715), es recuperà oficialment el nom romà de Palma, que baldament ja havia estat ressuscitat per erudits i historiadors del ; el nou topònim es mantingué al , i la nova província espanyola prengué aquest mateix nom.«Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 sobre la división civil de territorio español en la Península e islas adyacentes en 49 provincias» a Wikisource Amb el temps, l'administració estatal hi començà a afegir la determinació de Mallorca per evitar confusions amb l'illa canària de la Palma i la ciutat de las Palmas; i esdevengué Palma de Mallorca, tot i que no arribà a assolir l'oficialitat.
Aquest afegitó generà rebuig a la societat mallorquina, per tal com pensaven que era un ús forà i iŀlegítim. Així, després d'un seguit de lleis i decrets que feien i desfeien, finalment el nom ha romàs en Palma, el sol nom oficial. No obstant això, també destaca un ús popular mai no reflectit en àmbits formals d'anomenar-la simplement Ciutat, pel fet que, en l'imaginari dels mallorquins, és la sola ciutat de l'illa. No obstant això, no es tracta pròpiament d'un topònim, ans d'una simple extensió del nom comú ciutat, de la mateixa manera que els eivissencs i les eivissenques parlen de Vila per referir-se a llur capital, o talment com hom diu anar a ciutat quan al context hi escau.
El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees; i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Algaida, Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.
750px|miniatura|center|<center>Panoràmica de Palma del castell de Bellver estant
Demografia
Paisatge urbà Nuclis de població Aquestes són les entitats de població de caràcter estadístic de Palma per a les quals hi ha dades periòdiques de població proporcionades per l'INE:
El 2023, Palma tenia una població empadronada de 423.350 habitants. L'àrea metropolitana (Palma i voltants) tenia, el 2007, 517.285 habitants.
Districtes A causa de l'aplicació de la Llei de grans ciutats, a partir de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regits per un regidor, popularment anomenat batle de barri. Cada un d'aquests districtes té una oficina de districte, des de la qual la ciutadania pot fer qualsevol mena de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera, hom ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes eren inicialment els següents: Nord, Centre, Ponent, Llevant i Platja de Palma. A data de 2026, els districte de Llevant va ser reduït, i el de la Platja de Palma ampliat i reanomenat Districte de Platja de Palma i Pla de Sant Jordi. Vegeu Districtes de Palma
Barris Vegeu la llista de barris de Palma
Clima Palma gaudeix de clima mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 17 °C, i amb una mitjana anual de precipitacions de 460 l/m². Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual Temperatures mitjanes, °С 10,3 10,8 12,3 14,5 17,8 21,6 24,7 25,0 22,9 18,7 14,4 11,3 17,0 Pluja, mm 39,4 34,6 37,3 34,7 34,4 19,9 8,2 17,7 51,8 76,5 53,5 54,4 461,6
Font: Worldclimate.com, estació meteorològica de l'aeroport de Son Sant Joan a 4 m d'altitud.
Història miniatura|Catedral de Mallorca miniatura|La Rambla de Palma és un dels llocs més transitats tant pels turistes com pels mateixos ciutadans. miniatura|El Grand Hotel de Palma, edifici d'estil modernista, és ara seu de la Fundació La Caixa. miniatura|esquerra|Façana del Forn d'Es Teatre, la pastisseria més antiga de Palma. La Palma romana i tardoantiga
Tot i que les fonts apunten que Palma va ser fundada immediatament després de la conquesta, el 123 aC, l'arqueologia ha demostrat que les primeres estructures de la ciutat daten de la primera meitat del , de manera que hom hipotetitza que en un primer moment hauria sigut simple campament i anys més tard es refundaria la ciutat. Extrapolant les dades que hom té de la germana Pol·lència, hom pensa que al lloc on es fundà la ciutat hi podia haver un assentament indígena, però es tracta d'una hipòtesi sense proves que la recolzin. Per altra banda, a la zona de Son Espases s'ha localitzat un campament romà del ; això ha estat interpretat com un primer assentament militar previ a la fundació de la ciutat.
Ben igual que Pol·lència, hom pensa que Palma hauria estat fundada en un primer moment el , probablement com a colònia de dret llatí, entre els quals hi podia haver ciutadans romans. Una hipòtesi versemblant seria que els colons provendrien del Picè i que prengué el nom de Palma per l'ager Palmensis, del qual la localitat picena de Torre di Palme pot ser un vestigi. Després de la Guerra Social o de les Guerres Sertorianes, Palma hauria passat a ser municipi de dret romà, tal com indiquen les fonts escrites, ja d'època imperial. De fet, una primera fundació el amb poca incidència sobre el territori i una refundació com a municipi de dret romà a mitjan encaixa amb les proves arqueològiques, que documenten la primera activitat entorn d'aquesta segona etapa. Les fonts epigràfiques indiquen que la major part dels colons pertanyien a la tribu Velina, a la qual pertanyien la major part de poblacions del Picè.
Pel que fa a la trama urbana, amb tota seguretat la Palma romana se situava a l'actual barri de l'Almudaina. El recinte murari anava del Palau de l'Almudaina al Palau del Bisbe i de Cort al Mirador, mentre que el fòrum era probablement als quatre cantons que formen els carrers de Sant Roc i de l'Estudi General, el cardo i el decumanus respectivament. Els camins que sortien de la ciutat eren els següents: cap a ponent, el que s'alineava amb l'actual carrer dels Apuntadors i carrer de Sant Magí; cap al nord, el que s'alineava amb el carrer dels Bastaixos i es bifurca en els carrers de Sant Miquel i del Sindicat, que condueixen a les carreteres de Sóller i Inca, la qual portava a Pol·lència; i cap a llevant, un que s'alineava amb el carrer del Sol i un altre que s'alineava amb el carrer de Sant Alonso.
L'existència del teatre romà de Palma ha estat debatuda pels historiadors;Infotelecom. Hipótesis de la existencia de un teatro romano en Palma Moranta Jaume, Luis actualment, hom pensa que es trobaria a l'illa de cases que es troba a llevant de la plaça de les Tortugues. En aquest cas, hauria sigut un teatre adjacent al port de Palma, el qual es trobava a la cala que formava antigament el torrent de la Riera i que arribava fins a l'actual Teatre Principal. No obstant això, sembla que Portopí també feia la funció de port auxiliar.
Tot i la pobresa de les troballes i la decadència dels centres urbans després de la crisi del , es documenta activitat en el sòl durant les èpoques baiximperial, vàndala i romana d'Orient, per bé que sembla que en el moment de la conquesta islàmica la ciutat estava molt poc poblada. En qualsevol cas, entre el període tardoantic i el període islàmic hi hagué una continuïtat poblacional.
Durant l'Antiguitat Tardana, la rival Pol·lència caigué en decadència i Palma romangué la sola ciutat i nucli urbà de l'illa. Com a resultat d'això i del fet de ser la sola població de Mallorca, la ciutat i l'illa s'identificaren com una mateixa cosa i la ciutat prengué el mateix nom que l'illa, de manera que el topònim Palma s'oblidà. No obstant això, sembla que es conservava parcialment, si més no si el documentat topònim Palma Alta del Repartiment, referit a unes terres al nord de Son Sardina, efectivament està relacionat amb el nom de la Palma romana.
La Mayurqa islàmica
Mallorca caigué a mans islàmiques el 903, que anomenaren la ciutat Mayûrqa (com l'illa) i li donaren l'estatus de madîna.
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició s'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.
La capital del Regne El 1229 fou conquerida pel rei en Jaume, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del nou Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).
Arran d'aquesta conquesta, la població musulmana va ser foragitada i la ciutat fou repoblada principalment per catalans i, en petites quantitats, per colons provinents de diversos punts de la Mediterrània. La drassana musulmana fou assignada a l'Orde del Temple.
A partir de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II de Mallorca, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara, Sant Francesc i Sant Domingo (aquesta desapareguda), reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, i creuada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, ja a l'època musulmana, a la Vila de Dalt i la Vila d'Avall (precedents de Canamunt i Canavall) com a nuclis de població situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els sediments del darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.