miniatura|El costell de Middelburg miniatura|Costell en forma de gàbia a Neuenrade miniatura|Costell amb dues fustes foradadesModel amb gàbia a Braine-le-Château|miniatura Un costell també anomenat picota és un pal de pedra o de fusta que era símbol de la jurisdicció i del lloc on es feien les execucions. A l'antic règim, el privilegi de plantar costell era un dels drets que el senyor podia atorgar als seus vassalls.
S'hi exposaven els reus i els caps o cossos dels ajusticiats per l'autoritat civil per a exposar-los a la vergonya pública. En certes regions era coronada d'una mena de gàbia, on el condemnat era exposat a l'escarni, tot i romandre protegit d'agressions massa directes. A Catalunya hi havia les columnes senzilles amb unes anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat.
Els costells sovint eren decorats amb l'escut del senyor o del prelat que tenia la jurisdicció i eren aleshores més un símbol que un veritable instrument de tortura, tot i que la seva erecció sempre més freqüent al no comptava amb molta simpatia de la població. En temps de revolta, com a símbol del poder vituperat, sovint van ser enderrocats durant moviments d'ira popular. En la iconografia de molts escuts es troba un costell.
Història Al Principat de Catalunya, per exemple, quan el cavaller Pasqual Lledós el 1437 va vendre Alberola del qual era senyor, a l'acta de venda s'estipulava: «I per a aquesta jurisdicció criminal i mer imperi sigui patent a tothom, el present i en el futur, que pugueu erigir […] forques, costells i altres signes de dita jurisdicció on pugueu assotar els culpables o bé tallar-los o danyar-los les orelles, mans, peus, nassos o altres membres del cos, o deixar-los lliures o condemnar-los a l'exili o a l'últim suplici o empresonar-los o castigar-los de qualsevol altra manera.» A Castella la pena d'exhibició al costell apareix al , al llibre de lleis Las Siete Partidas d'Alfons X de Castella, que la considera l'última de les penes lleus per l'efecte de deshonra i càstig.
Pels decrets del 15 i 17 de desembre del 1792 de la Convenció Nacional francesa va abolir o destruir els símbols del poder feudal (escuts, costells i instruments de tortura…) a França i tots els territoris ocupats en aplicació del principi de la igualtat de la Revolució Francesa. Al regne d'Espanya, va caldre vint-i-un anys més fins que un decret de les Corts de Cadis, de 26 de maig de 1813, va ordenar «la demolició de tots els signes de vassallatge que hi hagués a les entrades de les ciutats, cases particulars, o qualsevol altre lloc, ja que els pobles de la Nació Espanyola no reconeixen ni reconeixeran mai un altre senyoriu que el de la Nació mateixa, i que el seu noble orgull sofriria per tenir a la vista un record continu d'humiliació».
Atès que les lleis de les Corts de Cadis van ser, en bona part, suprimides per Ferran VII, aquest decret es va deixar d'aplicar a partir de llavors i, fins i tot, el 1817 se'n va construir una a Rioseco de Soria.
Vist com a símbol del poder, durant revolucions, se'n van destruir bastants exemplars. Alguns van ser reconvertits en creus per a evitar-ne la demolició. A Espanya queden alguns exemplars dempeus com, per exemple a Presencio, Toreno, Sòria, Vinuesa, Berlanga de Duero, Lacunza (Navarra), Fuentenovilla (Guadalajara), El Bonillo, Ossa de Montiel (Albacete) i a Navalquejigo (Madrid). A Torija (Guadalajara) hi roman una picota de quatre cossos que data del i l'anomenada picotilla, una fita enorme que va inaugurar el camí ral a Brihuega, obert per Carles III al i que té un text commemoratiu en llatí i castellà. N'hi ha a nombrosos pobles de Càceres com Jaraíz de la Vera, Valverde de la Vera, Jarandilla de la Vera, Losar de la Vera i Trujillo. A Mèxic, hi ha una picota a Zempoala (Hidalgo) que data del .
Posar en el costell miniatura|El perron amb costell, símbol a l'escut de Lieja A part de l'acció física de posar un cap a la picota com escarment, la frase Posar en el costell s'usa normalment en el sentit de «fer evident els defectes d'algú», o «posar en evidència una persona davant dels altres» És més o menys equivalent a l'expressió «treure els drapets al sol».
Referències
Bibliografia