La procesión del Rocío és un poema simfònic que va escriure Joaquín Turina l'any 1912 a París. L'obra va ser estrenada el 30 de març de 1913 al Teatro Real de Madrid per Enrique Fernández Arbós, dedicatari de la peça, dirigint l'Orquestra Simfònica de Madrid. Existeix una versió per a piano realitzada pel mateix compositor entre el 6 i el 10 de juny de 1913. Aquesta va ser venuda a l'editor Rouart, Lerolle & Cie el 14 de juny de 1913 per 50 francs. Ricardo Villa va fer un arranjament per Banda simfònica i va ser estrenada el 6 de març de 1914 a càrrec de la Banda Municipal de Madrid.miniatura|Processó en honor de la Verge del Rocío al barri sevillà de Triana, el 1912.

Orquestració Instruments de vent de fustaInstruments de vent-metallInstruments de percussióInstruments de corda Flautí 2 flautes 2 Oboès Corn anglès 2 Clarinets en si bemoll Clarinet baix en si bemoll

2 Fagots Contrafagot 4 Trompes en Fa

3 Trompetes en do

3 Trombons

Tuba Timbales en sol, si i re

Bombo Caixa

Plat

Triangle

Pandereta Campanes tubulars en sol, la i re 2 arpes

Violins (I i II)

Violes

Violoncels

Contrabaixos

Estructura A la primera pàgina de la partitura Turina adjunta la següent descripció programàtica: La durada de la peça, que consta de dos moviments, és d'entre 8 i 9 minuts. Tot i que l'obra va ser escrita en dos moviments la idea del compositor és que s'interpreti sense pausa entre ells.

Triana en fiesta El primer moviment de l'obra és lleuger i divertit i consta de 151 compassos. Turina va utilitzar les danses espanyoles soleà i seguidilla per reforçar la idea de festivitat. La soleà és un palo o cante flamenc i apareix a l'inici de la peça alternant els compassos de 3/4 i 6/8. La seguidilla també és una dansa andalusa. La seva particularitat és que se sol interpretar usant una mètrica ternària amb tempo ràpid i alternant línies melòdiques curtes i llargues. Ambdues danses són alegres i clarament reflecteixen les influències espanyoles i seràn temes recurrents al llarg de la composició. Com Turina menciona a la descripció inicial de l'obra, hi apareix un home begut que encén focs artificials i interromp la festa. La seva aparació en aquest primer moviment és mitjançant la creació del tema "del borratxo" i també apareixerà diverses vegades. Algunes fonts indiquen que aquest tema podria haver sigut inspirat per una altra dansa flamenca anomenada garrotín, tot i així, Turina no en fa cap menció a la seva descripció. Després d'un llarg crescendo, una corneta introdueix un tema sonor i "balandrejant".

Aquest moviment tan particular comença en Sol Major i té la indicació Allegro vivo. Aquesta indicació de tempo predomina al llarg de tot el primer moviment amb algunes excepcions. L'ús que es fa de diversos modes frigis és degut a l'estret lligam que tenen amb la música flamenca i els trobem presents en tota la composició. Harmònicament segueix les tradicionals progressions d'acords i, de tant en tant, hi afegeix petits girs harmònics típics del flamenc, com per exemple: I - V - III - bemoll II - I. La interpretació d'aquest moviment demana a la secció de vent fusta un staccato àgil i passatges ràpids. També compta amb diversos solos.

La procesión Aquest segon moviment marca l'inici de la "processó del Rocío" i té 184 compassos. Com s'ha comentat anteriorment no hi ha pausa entre moviments. El compositor tira lleugerament el tempo enrere passant a un Allegretto mosso. També canvia el compàs a 2/4. Turina inclourà tres idees temàtiques noves. Per marcar l'inici de la processió utilitzarà un bordó dels metalls i tambors. Seguidament un solo de flauta introdueix el tema processional. Aquest és seguit de prop per un càlid i exuberant tema religiós interpretat pel vent metall més greu. Per marcar el final de la processó Turina usa el repic de les campanes de l'església i l'al·lusió de l'himne d'Espanya per part de les trompetes. El compositor també fa ús de les danses del primer moviment per mostrar la celebració que es duu a terme a l'acabament de la processó. Finalment crea la impressió que la processó s'esvaeix a la distància utilitzant una instrumentació dispersa.

Aquest moviment requereix per part de les flautes un bon domini tècnic de l'instrument. El tema processional és complèx rítmicament i s'ha d'interpretar com si fos un cançó popular. La tonalitat inicial d'aquest segon moviment és Do Major, però tornarà a Sol Major per a conclure la peça.

Transcripcions Per a piano a quatre mans per CH. Jacques Lerolle Per banda, de Ricardo Villa, director de la Banda Municipal de Madrid, 1913. Transcripció per banda de Joan Lamote de Grignon, 1947. Transcripció per banda de Alfred Reed, 1962.

Enregistraments Orquestra Bamberger Symphoniker, dir. Antonio de Almeida - RCA Victor RD 60895 (8'20) - 1992 Orquesta de Conciertos de Madrid, dir. Odón Alonso - Disky EX 701652 (9'15) - 1992/1997 Orquesta de Conciertos de Madrid, dir. Odón Alonso - EMI (Classics) 7243 5 62927 2 (9'15) - 1958/2004 Orquesta de Conciertos de Madrid, dir. Odón Alonso - GME 220 (9'15) - 1958/1990 Orquesta Nacional de España, dir. Ataúlfo Argenta - Almaviva DS-0128 (a) (10'25) - 1954/1999 Orquesta Nacional de España, dir. Ataúlfo Argenta - Columbia WD 71984 (8'45) - 1960/1988 London Philarmonic Orchestra, dir. Enrique Bátiz - IMG Records IMGCD 1608 - 1982 Orquesta Filarmónica de la Ciudad de Méjico, dir. Enrique Bátiz ASV CD DCA 735 (7'28) - 1990 Orquesta Sinfónica de Castilla y León, dir. Max Bragado Darman - Naxos 8.555955 (9'05) - 2002 Orquesta Sinfónica de Madrid, dir. Enrique Fernández Arbós - VAI Audio VAIA 1046 (6'54) - 1929/1993 Orquesta Sinfónica de Madrid, dir. Enrique Fernández Arbós - A&B Master Record 94-VI (6'54) - 1929/1994 Cincinati Symphony Orchestra, Jesús López Cobos - Telarc DSD CD 80574 (8'37) - 2001 Hamburger Symphoniker, dir. Miguel A. Gómez-Martínez - MDG DG Gold 329 0744-2 (9'30) 1997.

Piano Lourdes Ramírez - Amati AMI 9404/1 (8'57) - 1996 Antonio Soria - Edicions Albert Moraleda 6460 (9'11) - 1998 Referències

Bibliografia GARCÍA de CORTÁZAR, Fernando (1999). Breve Historia del siglo XX. Primera edició. Espanya: Galaxia Gutenberg. GIRALT i RADIGALES, Jesús (2000). Gran Enciclopèdia de la Música. Primera edició. Barcelona: Enciclopèdia catalana. HONEGGER, Marc (1994). Diccionario Biogràfico de los Grandes Compositores de la Música. Segona edició. Madrid: Espasa Calpe. . LÓPEZ RODRÍGUEZ, Javier María (2011). “Música en el siglo XX: exploración y pluralidad”. A: Breve Historia de la... MÚSICA. Primera edició. Espanya: Nowtilus saber. . TURINA, Joaquín (1913). La procesión del Rocío. [Música impresa]. París: Rouart, Lerolle & Cie.

Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1910 Categoria:Composicions musicals del 1913 Categoria:Cultura de Madrid