Guerra i pau (en ) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828 – 1910). La va començar a escriure quan era convalescent d'una caiguda de cavall que va patir durant una cacera l'any 1864.
La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Russki Véstnik (‘El missatger rus'; en ), al número de gener de 1865. A la fi de 1869 es va publicar l'obra sencera.
És una de les obres més importants de la literatura russa, i de la mundial.Moser, Charles. 1992. Encyclopedia of Russian Literature. Cambridge University Press, pàgines 298–300.Thirlwell, Adam "A masterpiece in miniature". The Guardian (London, UK) 8 d'octubre de 2005Briggs, Anthony. 2005. "Introduction" to War and Peace. Penguin Classics. Tolstoi volgué explicar les vicissituds de diferents personatges de tota mena i condició al llarg d'uns cinquanta anys de la història de Rússia, des de les guerres napoleòniques fins a la segona meitat del . Knowles, A. V. Leo Tolstoy, Routledge 1997.
Tot i que les paraules pau i món són homònimes en rus (i s'escriuen de la mateixa manera des de la reforma ortogràfica russa de l'any 1918), no hi ha cap mena de dubte que Tolstoi es referia a la paraula pau, ja que ell mateix va traduir el títol del llibre al francès com a La guerre et la paix.
Tolstoi va dir que la millor literatura russa no s'ajusta als estàndards i, per tant, va dubtar a classificar Guerra i pau dient que no és una novel·la, ni tan sols és un poema, i encara menys una crònica històrica. Les grans seccions, especialment els capítols posteriors, són discussions filosòfiques més que narratives. Va considerar Anna Karènina com la seva primera novel·la veritable.
La versió en català de la novel·la del 1928, Guerra i pau, és de Carles Capdevila (1879-1937), que la tradueix del francés (i no del rus). L'any 2023 apareix una nova traducció —a partir del text canònic rus— feta per Judit Díaz Barneda.
Argument La trama es desenvolupa fonamentalment seguint la història entrecreuda de quatre famílies nobles i les relacions de rivalitat i enamoraments entre elles. A la novel·la hi ha tres personatges centrals: el príncep Andrei, intel·ligent i erudit, però descontent; el comte Bezúkhov, hereu d'una gran fortuna i que té una problemàtica concreta relacionada amb el fet de ser una persona important a la societat russa; i la comtessa Nataixa Rostova, jove, bonica i simpàtica, membre d'una família carregada de deutes.
Guerra i pau es divideix en diferents parts, que són: la introducció al lector sobre els personatges principals; l'exèrcit rus a Europa i la batalla d'Austerlitz); la pau; la guerra de Rússia de 1812 i la derrota dels exèrcits francesos; i finalment la pau postnapoleònica. A més, descriu els balls i reunions que se celebraven a casa les famílies aristocràtiques de Rússia, on el tema de conversa era la guerra i la invasió napoleònica. S'hi descriuen també els vincles que les famílies russes establien entre elles a través dels compromisos matrimonials, i la importància que aquestes relacions tenien per a la societat.
Tolstoi, a més, escriu profusament sobre les seves pròpies opinions sobre la història, la guerra, la filosofia i la religió, tant intercalades en la trama com en 24 capítols independents. Una de les tesis principals és que els humans es mouen per forces predeterminades tot i creure's lliures i que això es reflecteix sobretot en la guerra, inevitable malgrat que es pensi que és el fruit de decisions de líders.
Personatges principals Els personatges principals s'agrupen en quatre famílies: la família Bezúkhov, la Bolkonski, els Rostov i els Kuraguin. Hi ha diversos secundaris a llur voltant, tque tenen tots una història descrita apart de la seva aparició a la trama. Al costat dels personatges de ficció, que es consideren els autèntics eixos de la trama, hi apareixen nombrosos personatges històrics, com són l'emperador Napoleó I, el tsar rus Alexandre I, i el general Kutúzov.
Es diu que molts dels personatges de Tolstoi es basaven en persones reals que coneixia. Per exemple, Nikolai Rostov i Maria Bolkonskaia són un reflex dels records que Tolstoi tenia dels seus pares, mentre que Nataixa és una barreja de la seva esposa i la seva cunyada. Pierre i el príncep Andrei tenen trets de la personalitat del mateix autor, el qual fa servir moltes dades autobiogràfiques a la història d'aquests dos personatges. esquerra|miniatura|Guerra i Pau en la versió catalana publicada a Barcelona l'any 1928
La majoria dels personatges principals evolucionen, és a dir, es tracta de personatges rodons que pateixen canvis de valors al llarg de la novel·la: Pierre Bezúkhov: comença ser un jove petulant que ascendeix socialment en heretar el títol d'un vell comte, pare biològic amb qui no havia mantingut relació. Primer es deixa portar per l'entorn, es veu embolicat en gresques i deutes de joc i acaba casat amb Helène Kuraguin per pressió social. Quan ella li és infidel, es bat en duel i els remordiments de gairebé matar el seu adversari el porten a patir una crisi que l'acosta als maçons. Durant la part central de l'obra alterna els desitjos d'espiritualitat d'aquest grup (que el porten a fer reformes fallides a les seves terres tot i que ell creu que està actuant correctament) amb la vida social que continua empenyent-lo a figurar i tornar a conviure amb la seva muller. Fascinat per la guerra, acudeix al front de batalla i és fet presoner. Al captiveri coneix un camperol rus que li mostra l'autèntica essència del poble i la rectitud moral. Amb aquest canvi definitiu i després de la mort d'Helène, es casa amb la Nataixa Rostov, amb qui descobreix les virtuts de la vida familiar allunyada dels centres socials, tot i que mai no perd el contacte amb els grups idealistes de la seva època. Helène Kuraguin: apareix com una antagonista del seu marit. Dona frívola que solament busca destacar en societat, organitza un saló per competir amb la matriarca social i influir en l'opinió pública sobre els afers de govern i la guerra, que mai viu de prop. Té diversos amants i es converteix al catolicisme en el seu afany per casar-se de nou malgrat que Pierre és encara viu. Mor enverinada per una medicina en mal estat. El vell príncep Bolkonsi: representa els vells ideals, es nega a sortir de la seva finca i maltracta la seva filla i els criats. Influeix en el govern i abans de morir es penedeix de les seves accions. Maria Bolkonski: viu tota la seva joventut reclosa amb el seu pare, cuidant-lo a ell i al seu nebot. No és una jove especialment atractiva ni vivaç. La seva única via d'escapament és la religió i el contacte amb els pelegrins. Resisteix a la temptació d'abandonar el seu rol submís i finalment acaba casada amb Nikolai Rostov, qui l'admira per la seva espiritualitat. Andrei Bolkonski: jove reflexiu que coneix la guerra de primera mà i es revela com un gran estratega i home d'honor. No connecta amb la seva esposa, la qual mor en el part, ni amb la seva família, tot i que respecta el rol del pare i l'abnegació de la seva germana. Després de participar en batalles decisives, cau greument ferit. Maria i Nataixa el vetllen i en aquest procés es fan íntimes amigues. Andrei mor havent rebutjat la banalitat del món. El vell comte Rostov: simbolitza la bonhomia però també una vida d'aparences, ja que per evitar un disgust a la seva esposa o per no canviar de costums, provoca la ruïna de la seva família Nataixa Rostov: al principi de l'obra apareix com una noia capriciosa però profundament vital que alegra tothom que l'envolta. S'enamora i es promet amb Andrei Bolkonski, però davant l'espera obligada pel vell príncep (que no aprova l'enllaç), es deixa temptar pel seductor Anatoli Kuraguin i està a punt d'escapar-se amb ell. Quan s'adona que ell solament volia aprofitar-se d'ella cau en una depressió. Es recupera en part gràcies a l'admiració que li demostra Pierre, amb qui s'acaba casant. Amb el matrimoni canvia radicalment, s'oblida de les festes, aspecte físic i vanitats i el seu afany és només ser una bona mare. Nikolai Rostov: acudeix a la guerra ple de fervor patriòtic i desitjós d'acció i protagonitza algunes gestes de valor. Sucumbeix a deutes de joc que ha de tornar amb força treballs. Es divideix entre el gust per la vida dels regiments i la pressió social de la seva família, que acaba portant-lo a abandonar el servei actiu. Es casa amb Maria Bolkonski, a qui salva en un primer encontre enmig de la fugida d'una ciutat assetjada. Sonia Rostov: cosina de la Nataixa i el Nikolai, viu amb els Rostov mig adoptada mig acollida. Mai és del tot estimada malgrat que cuida de tothom i representa l'única persona pràctica de tota la casa. Acaba fent de suport de Maria i Nataixa en la seva maternitat i abans ha de renunciar a l'amor que sent per Nikolai.
Història miniatura|Només es coneix una fotografia en color de l'autor, Leo Tolstoi, presa a la seva finca Yasnaya Polyana el 1908 (79 anys) per Serguei Prokudin-Gorski. miniatura|Notes de Tolstoi del novè esborrany de Guerra i Pau, 1864. Tolstoi va començar a escriure Guerra i pau el 1863, l'any en què finalment es va casar i es va establir a la seva finca de camp. Al setembre d'aquell any, va escriure a Elizabeth Bers, la seva cunyada, preguntant-li si podia trobar qualsevol crònica, diari o registre que es relacionés amb el període napoleònic a Rússia. Estava consternat en trobar que pocs registres escrits cobrien els aspectes domèstics de la vida russa en aquell moment, i va tractar de rectificar aquestes omissions en els seus primers esborranys de la novel·la. La primera meitat del llibre va ser escrita i titulada 1805. Durant l'escriptura de la segona meitat, va llegir àmpliament i va reconèixer Arthur Schopenhauer com una de les seves principals inspiracions. Tolstoi va escriure en una carta a Afanasy Fet que el que havia escrit en Guerra i pau també ho diu Schopenhauer en El món com a voluntat i representació. No obstant això, Tolstoi «s'hi acosta a l'altra banda».
El primer esborrany de la novel·la es va completar el 1863. El 1865, el periòdic (‘El missatger rus') va publicar la primera part d'aquest esborrany amb el títol de 1805 i en va publicar més l'any següent. Tolstoi no estava satisfet amb aquesta versió, tot i que va permetre que diverses parts d'ella es publiquessin amb un final diferent el 1867. Va reescriure la novel·la sencera entre 1866 i 1869. L'esposa de Tolstoi, Sófia Tolstaia, va copiar fins a set manuscrits complets separats abans que Tolstoi el considerés a punt per a la seva publicació. La versió que es va publicar a tenia un final molt diferent de la versió publicada sota el títol Guerra i pau el 1869. Els russos que havien llegit la versió en sèrie estaven desitjosos de comprar la novel·la completa, i es va esgotar gairebé immediatament. La novel·la es va traduir immediatament després de la seva publicació a molts altres idiomes.
No se sap per què Tolstoi va canviar el nom a Guerra i pau ( en ortografia de nou estil, ). Podria haver pres el títol de l'obra de 1861 de Pierre-Joseph Proudhon: (‘La guerra i la pau’ en francès). El títol també pot ser una referència a l'emperador romà Tit (regnat 79-81 dC) descrit com un mestre de la guerra i la pau a Vides dels dotze cèsars, escrit per Suetoni el 119.
El manuscrit de 1805 va ser reeditat i anotat a Rússia el 1893 i ha estat des de llavors traduït a anglès, alemany, francès, castellà, neerlandès, suec, finès, albanès, coreà i txec.