CREA, acrònim de Community of Research on Excellence for All, va ser un grup de recerca adscrit a la Universitat de Barcelona en actiu del 1991 al 2025.
Va ser fundat el 1991, aleshores amb el nom Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, pel catedràtic de sociologia Ramón Flecha. El 2016, reunia 72 investigadors de sociologia, educació, psicologia, economia, ciència política, dret, criminologia, comunicació, biologia, neurologia i història de sis universitats catalanes, tres d'espanyoles i cinc d'estrangeres, incloent-hi Cambridge.
El 2004, va rebre diverses crítiques sobre el funcionament del grup però, el 2006, la fiscalia va arxivar el cas al no trobar cap delicte, tot i que, va requerir canvis al col·lectiu, al detectar pràctiques discriminatòries contra alguns dels seus membres. El 2014, Mariano Fernández Enguita, catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, va posar en dubte els seus mètodes de recerca. El 2016, la UB va traslladar a la fiscalia set denúncies d'alumnes i professors contra el CREA que l'acusaven de comportaments de secta, manipulació i invasió de la intimitat. CREA va vincular les queixes a una campanya difamatòria per la seva línia de recerca i denúncia sobre la violència de gènere i assetjament sexual a les universitats. El 2017 les denuncies van ser arxivades al no disposar de prou testimonis i proves per actuar a nivell penal. El 2018, CREA va denunciar l'entitat antisectes Redune per difamació, després de l'arxivament de les denúncies del 2016.
L'any 2025 Ramon Flecha, i en general el CREA, va continuar estant immers en controvèrsies i procediments institucionals per presumpte assetjament sexual, abusos de poder i conductes denunciades com a intolerables. Es va suspendre cautelarment una distinció acadèmica atorgada a la directora de CREA, Marta Soler, la Federació Espanyola de Sociologia va emetre un comunicat condemnant les acusacions associades a l’entorn del grup, i diversos grups de recerca van signar un manifest manifestant preocupació per la vinculació entre la junta directiva de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS) —societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)— i el grup CREA, i expressant la seva voluntat de no promoure la participació en congressos organitzats per l’ACS mentre no es garantissin entorns lliures de pràctiques abusives, i l’Institut d’Estudis Catalans va suspendre cautelarment la junta directiva i les activitats de l’ACS per la seva vinculació amb membres del grup CREA i va obrir una investigació interna sobre el seu funcionament. Finalment, després de 16 denúncies "de conductes sexuals, vexatòries i intimidatòries molt greus", que comportarien que CREA va actuar com un “grup coercitiu d’alt control”, la UB va portar el cas a la fiscalia el desembre del 2025.
El grup Crea va anunciar la seva "dissolució immediata" el 23 de desembre del 2025 "per evitar més perjudicis professionals", argumentant que patien un "assetjament sistemàtic" pel fet "d'haver prestat ajuda a víctimes" i que davant aquests fets continuar era "insostenible". El catedràtic Jaume Trilla va publicar un llibre després de l'anunci de la dissolució del grup, amb el títol El acoso sexual, el Crea y yo, on a les acusacions anteriors hi va sumar la de males pràctiques a la comunitat investigadora, per l'ús de les autocites i articles clònics constants.
Referències
Categoria:Universitat de Barcelona Categoria:Recerca a Catalunya