Manex Goihenetxe Etxamendi (Ezterenzubi, Baixa Navarra, 22 de setembre de 1942 - coll de Biscau, Bearn, 2 de març de 2004) fou un historiador i activista cultural basc.<ref>Jean-Louis Davant: Manex Goihenetxe 1942-2006, 'Bidegileak collection, Eusko Jaurlaritza, Gasteiz, 2006. Interneten hemen .</ref>

Biografia Nascut en una família de grangers, es va traslladar a Bretanya per estudiar. Després de fer esatudis secundaris al Liceu Francès de Roazhon el 1963, va ser ordenat frare a la congregació de Ploërmel el 1967. El 1969, es va graduar en història a la Universitat de Tolosa, i va començar a treballar com a professor. Goyhenetche també va aconseguir la certificació de mestres (DEA)Diplôme d'études approfondies a Pau el 1981. Va obtenir el seu doctorat el 1984. Com a professor, va treballar a Auloron, Lorda, Sant Joan Lohitzune i Kastellin (Bretanya).

Fou escriptor de l'associació "Ikas" de 1972 a 1983. Va assumir càrrecs directius a la Udako Euskal Unibertsitatea de 1977 a 1979. El 27 de juliol de 1975 fou nomenat acadèmic associat de l'Euskaltzaindia i soci d'Eusko Ikaskuntza. Fou el primer treballador en nòmina com a professor de la xarxa escolar basca Seaska (1977-1981), i va assumir altres responsabilitats a Kanbo, Baiona, i Ziburu (1981-2003). També va ser professor de les Universitats de Pau i Baiona.

Podia parlar set idiomes, és a dir, basc, francès, llatí, anglès, castellà, gascó occità i aragonès. Gràcies al seu domini d'idiomes, va dur a terme una àmplia investigació sobre el País Basc.

Va mostrar un compromís especial per la cultura basca i la política abertzale. La primera vegada que es va involucrar en política va ser durant el procés de Burgos (1970). Va ser fundador dels partits polítics Enbata i EHAS.

Manex es va registrar al cens d'Anglet (Lapurdi) durant molts anys i també va ser el candidat nacionalista basc pel Cantó d'Anglet-Sud a les eleccions cantonals franceses de 1998. Va dedicar un dels seus llibres a aquesta localitat de Lapurdi.

El 2 de maig de 2004 va patir un accident fatal a Biscaü, una muntanya de Bearn, on va morir juntament amb la seva aprella Anne-Marie Pargade.Albistea kaixo.com. Les seves cendres foren escampades a Errozate, vora la seva vila natal d'Ezterenzubi.Iturria: Bidegileak bildumako koadernoa.

Obres Ha escrit nombroses històries sonre el País Basc en francès i basc. En aquest camp és considerat un dels escriptors més importants, sobretot amb l'obra de referència Histoire générale du Pays Basque, la primera escrita des del punt de vista basc.Josu Chueca, Berria, 2004ko maiatzaren 5a. Histoire de la Colonisation Française au Pays basque. Livre Blanc de la langue et culture basques. (1974) Les origines du problème basque. (1975) Pays Basque Nord: un peuple colonisé. (1979) L´oppression culturelle française au Pays Basque. (1981) Uztaritze au milieu du XIIe siecle. (1981) Les origines sociales et historiques d'Eskualzaleen Biltzarra (1893-1913). (1984) For et coutumes de Basse-Navarre. (1985) Bayonne: Guide Historique. (1986) Lapurdi Historian (Elkar, 1987, Donostia). Liburuen artean euskaraz dagoen bakarra. Les Basques et leur histoire. Mythes et réalités. (1993) Histoire d'Anglet. (1997) Histoire générale du Pays Basque I. (1998) Histoire générale du Pays Basque II. (1999) Histoire générale du Pays Basque III. (2001) Histoire générale du Pays Basque IV.'' (2002)

D'altra banda ha escrit una llarga revisió i una part important d'un projecte de recerca (20 més o menys). A la comunitat científica basca Inguma (base de dades), hi ha 36 paraules escrites per ell. Manex Goihenetxeren produkzioa Inguma datu-basearen arabera (36 produktu)

Notes

Categoria:Morts als Pirineus Atlàntics Categoria:Escriptors baixnavarresos en basc Categoria:Religiosos bascofrancesos Categoria:Morts el 2004 Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors bascos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors bascos morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1942