Der Erlkönig (El rei dels elfs) és un poema escrit per Johann Wolfgang von Goethe que forma part d'un intermedi del seu Singspield Die Fischerin (La pescadora), escrit el 1782. Va tenir un gran impacte en la seva època i va ser convertit en lied per diversos compositors del moment, com Johann Friedrich Reichardt, Carl Friedrich Zelter, Hugo Wolf, Ludwig Spohr i Johann Carl Gottfried Löwe. Fins i tot Beethoven en va començar una. La versió més coneguda és la que en va fer Franz Schubert l'any 1815 que publicaria el 1821 com al seu Opus 1 (D. 328 posteriorment).
Contextualització Context històric El moviment cultural del moment era el romanticisme: moviment artístic i espiritual que, en les darreres dècades del segle i durant el segle es va estendre per tot Europa i va determinar un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i la vida. Va aparèixer com a reacció revolucionària contra el racionalisme de la Il·lustració i el Classicisme. Al romanticisme, la llibertat individual de l'artista es correspon amb el nou règim liberal que s'imposava al món polític.
Relacionat amb el romanç, la imaginació, i el fantàstic, el terme s'aplica a les obres en què la fantasia i la imaginació en si mateixes són més importants que els trets clàssics com l'equilibri o la contenció. En la música, va portar a formes musicals més lliures i extenses, però també a la miniatura expressiva tan per a piano sol com en cançons artístiques (lieder) que posen l'èmfasi en l'expressió detallada que fa de la música, el text i els símbols que comporta, com és el cas de Der Erlkönig
L'autor Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) va ser un escriptor i poeta alemany d'origen burgès. La seva obra literària va començar amb influències franceses però a la dècada de 1770 ja va col·laborar amb el moviment Sturm und Drang, considerat el preludi del romanticisme a Alemanya, i el 1774 va escriure el famós Werther. La Revolució Francesa el va commoure fortament; va rebutjar, però, els mimetismes revolucionaris. Més tard va rebutjar també el romanticisme i es va identificar amb l'equilibri clàssic grecollatí. Va ser des del 1775 al servei de la cort de Weimar, on aviat es formà un important cercle d'intel·lectuals. Goethe va tenir ja en vida fama, prestigi, respecte i admiració.
És una de les grans figures de la literatura universal i molts dels seus escrits fan referència a la música, com Faust, la seva obra més important. La seva poesia va dominar la cançó alemanya des de Schubert fins a Wolf, encara que ell preferia les versions senzilles, com les de Zelter o Reichardt, a les elaborades de Schubert.
El compositor miniatura|Franz Schubert Schubert va néixer l'any 1797 a Viena. Fill d'un mestre, va demostrar des de la infància un extraordinari talent musical i va estudiar piano, violí, orgue, cant i harmonia. Des del 1808 al 1813 va estudiar composició amb Salieri i va ser membre del cor de la capella de la cort (al Konvikt). El 1814 ja havia escrit una gran quantitat d'obres i tot i la pressió familiar perquè abandonés la composició i continués amb l'ensenyament a l'escola del seu pare, va seguir escrivint abundantment.
Durant el 1815, any en què va compondre Der Erlkönig, no va passar cap fet especial en la vida de Schubert. Napoleó va fugir a l'illa d'Elba i va desembarcar a França quan tots els reis europeus, reunits a Viena, el creien acabat; l'epopeia del seu retorn a París, els Cent Dies i Waterloo no semblen afectar el compositor de manera massa evident.
Però va ser un dels períodes més prolífics de la vida de l'autor, que va escriure només en aquest any 145 lieders. A més a més va gaudir de la companyia de diversos amics, com Josef von Spaun, el poeta Johann Mayrhofer i l'estudiant de dret Franz von Schoberg. Junts es trobaven freqüentment per escoltar la música de Schubert en reunions que es coneixerien posteriorment com a «Schubertiades» i que representarien el nou fenomen d'una classe mitjana amb formació i sensibilitat musical. Això li va proporcionar més tard una audiència receptiva i contactes importants, com el del baríton J. M. Vogl, que li van donar confiança suficient per abandonar el 1818 l'ensenyament. Va morir el 1828 als trenta-un anys després d'una vida complicada però molt fecunda.
Schubert va ser un dels primers romàntics, incomprès pels seus contemporanis i el compositor que, més que qualsevol altre, va portar la cançó (lied) a la maduresa artística.
L' obra El poema El poema de Goethe està basat en una obra danesa, Erlkönigs Tocher (La filla del rei dels elfs), traduïda per J. G. Herder a la seva col·lecció de cançons folklòriques, Stimmen der Völker in Liedern, publicada el 1778. Aquest poema, típic de les balades dels països escandinaus, explica com Sir Olaf marxa de casa la seva mare a buscar els convidats al seu casament. A mig camí, es troba els elfs ballant i la filla del rei el convida a ballar amb ella. Ell refusa i l'elfa li llança un encanteri. Sir Olaf torna a casa i l'endemà, quan arriba la núvia, el troba mort.
Al folklore alemany o danès hi ha llegendes al voltant del misteriós personatge del rei dels elfs, on es veu com a presagi de mort. En algunes llegendes només es presenta davant les persones que moriran pròximament, i la manera com apareix és un senyal de com morirà. Així, una expressió pacífica és presagi d'una mort tranquil·la, mentre que una expressió de dolor presagia una mort dolorosa. Altres llegendes expliquen que qualsevol persona que toqui el rei dels elfs morirà. miniatura Al poema de Goethe s'hi veuen les dues interpretacions. Així, només el nen pot veure el rei, mentre que el pare el confon amb elements de la natura. A més a més el rei el toca: («Pare meu, pare meu, ara em toca! El rei dels elfs m’ha ferit!»). És a dir, que també compleix amb la segona interpretació. Goethe fa modificacions molt importants al seu poema però utilitza la mateixa llegenda i el protagonista acaba igualment mort. Coincideix la mètrica i fins i tot algunes paraules i frases.
La traducció de Herder del poema utilitza la paraula Erlkönig (rei dels verns, un arbre) en comptes de l'original Ellenkönig (rei dels elfs). Per això a vegades hi ha confusions amb les traduccions.
Erlkönig és un intermedi per al Singspiel de Goethe Die Fischerin (La pescadora) escrit el 1783. El comentari escènic de l'autor diu:És un dels lieder sobre els quals Goethe va escriure en una carta a Kayser: La versió de Schubert Escrit quan Schubert tenia divuit anys i publicat sis anys més tard, Der Erlkönig va projectar la carrera de Schubert. La peça va ser posada en escena per primera vegada en un concert l'1 de desembre del 1820 en una reunió privada a Viena i es va presentar al públic el 7 de març del 1821 al Theater am Karntnertor de la mateixa ciutat. Ràpidament va eclipsar totes les altres versions del text de Goethe i el nombre d'actuacions, revisions, reelaboracions i edicions durant aquella dècada i la següent va ser espectacular, i va fer créixer el reconeixement de crítica i públic de Schubert. A la dècada del 1840 ja era reconegut com el compositor clàssic del Lied, el que havia elevat el gènere una vegada humil a un estatus artístic dels més elevats.
Hi ha quatre personatges (el narrador, el pare, el fill i el rei dels elfs) que apareixen en el poema i son representats normalment per un sol cantant. Schubert va posar a cada personatge una escala vocal i un ritme diferents. El narrador: rang mitjà en mode menor. El pare: rang baix en mode menor o major. El fill: rang alt i mode major, així representa la por. El Rei dels Elfs: línia vocal ondulada, es mou amb un acompanyament d'arpegis que provoca un marcat contrast. Està en mode major i normalment es canta en pianissimo, donant un to de persuasió furtiva al personatge. Hi ha un cinquè personatge implícit en la figura de tresets ràpids que toca el pianista: el cavall.
Aquest lied comença amb un tempo alt, amb octaves i tresets que continuen durant tota la peça. Amb cada prec del nen creix la seva veu i el timbre es fa mes agut. Gairebé al final de la peça hi ha una acceleració (quan el pare intenta anar més de pressa) i després es fa lenta (mentre arriba). Al final la música s'atura a «In seinen Armen das Kind war tot» (Als seus braços el nen era mort) i acaba amb una cadència dramàtica.
Erlkönig és considerada una composició molt difícil de cantar degut a la caracterització vocal que requereix el cantant i a la dificultat del piano, que implica la repetició ràpida d'acords i octaves per a crear el drama i la urgència del poema original.
Procés de creació El dia 16 de novembre del 1815 Joseph von Spaun va ser testimoni de la creació de Erlkönig, El rei dels elfs:
En altres records, aquesta vegada el 1829, Spaun insisteix que el lied es va escriure en una sola tarda: miniatura|Manuscrit de SchubertTot i així, molts historiadors i investigadors, com Maurice J. E. Brown o Bribitte Massin, neguen que el lied hagués pogut ser escrit de manera tan ràpida, entre altres coses perquè en va fer tres versions abans de la definitiva, que publicaria el 1821 com al seu Opus 1 (després seria catalogada com a D.328). Per altra banda, s'ha de tenir en compte, com ressalta Fischer-Diskau, que Schubert no escrivia totes les repeticions de l'acompanyament, i que per tant la notació era molt ràpida.
El Rei dels Elfs va provocar una profunda impressió entre els seus amics:Records d'Anton Stadler.
El 17 d'abril del 1816 es va enviar un paquet a Goethe amb totes les cançons que Schubert havia fet amb els seus textos (entre elles Der Erlkönig), juntament amb una carta de Spaun, però no va rebre cap resposta. No s'ha trobat una explicació clara al silenci del gran autor.
Finalment, també Goethe va arribar a reconèixer la gran obra que havia fet Schubert quan, després de sentir-ne la interpretació de la famosa cantant Wilhelmine Schröder-Devirent, li va agafar el cap entre les mans, li va fer un petó al front i va dir:
Altres versions Aquest poema de Goethe va cridar l'atenció de molts compositors, que van voler fer-ne l'acompanyament musical, la majoria presentant lErlkönig com un espectre aterridor. Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) o Carl Friedrich Zelter (1758-1832) en van fer versions bàsicament rítmiques i monòtones, que desaprofiten el contingut dramàtic del text. Ludwig van Beethoven va treballar amb el poema als vint-i cinc anys però en va deixar només un esbós. Carl Loewe (1796-1869) en va fer una versió bastant més encertada que les anteriors, amb diferents veus per a cada personatge i molt de dramatisme. Però va ser Schubert qui va aconseguir captar tota l'essència del poema de Goethe, amb la veu fantasmal que dona al Rei dels Elfs. Hi ha una conversa transmesa per Friederich Forster en la qual presenta el seu fill adoptiu, Carl Eckert, el que després seria un gran director, a Goethe, on parlen de les diferents versions:Per tant, semblaria que la interpretació de Schubert seria la més encertada segons el mateix autor, tot i que sabem que ell tenia una concepció de la música com a acompanyament del text i no com una part més de la creació artística.
Text Original Alemany Traducció Català Wer reitet so spät durch Nacht und Wind? Es ist der Vater mit seinem Kind; Er hat den Knaben wohl in dem Arm, Er faßt ihn sicher, er hält ihn warm.
"Mein Sohn, was birgst du so bang dein Gesicht?" "Siehst, Vater, du den Erlkönig nicht? Den Erlenkönig mit Kron und Schweif?" "Mein Sohn, es ist ein Nebelstreif."
"Du liebes Kind, komm, geh mit mir! Gar schöne Spiele spiel' ich mit dir; Manch' bunte Blumen sind an dem Strand, Meine Mutter hat manch gülden Gewand."
"Mein Vater, mein Vater, und hörest du nicht, Was Erlenkönig mir leise verspricht?" "Sei ruhig, bleibe ruhig, mein Kind; In dürren Blättern säuselt der Wind."
"Willst, feiner Knabe, du mit mir gehn? Meine Töchter sollen dich warten schön; Meine Töchter führen den nächtlichen Reihn,