Parākramabāhu I dit "el Gran" (en pali Mahā Parākaramabāhu (1123-1186) fou rei del regne de Polonnaruwa de 1153 a 1186. Durant el seu regnat des de la ciutat capital de Polonnaruwa, va unificar els tres regnes menors de l'illa, esdevenint un dels darrers monarques de l'illa en dominar-la sencera. Va dirigir l'expansió del regne, va construir sistemes de regatge, va reorganitzar l'exèrcit del país, va reformar pràctiques budistes, va animar les arts i va emprendre campanyes militars a Birmània i l'Índia del sud. L'adagi "ni tan sols una gota de l'aigua que ve de la pluja ha de fluir a l'oceà sense ser útil a l'home" és una de les seves més famoses enunciacions.
Parākramabāhu va passar molta part de la seva joventut a les corts dels seus oncles Kirti Sirimegha, príncep de Maya Rata o Dakkinadesa, i Sri Vallabha, príncep de Ruhuna així com a la cort del rei de Rajarata, Gajabahu II. Va succeir el seu oncle Kirti com a rei de Dakkinadesa al voltant 1140 i sobre la següent dècada va millorar la infraestructura i exèrcit d'aquest regne. Després d'una guerra guerra civil, es va assegurar poder sobre l'illa sencera al voltant de 1153 i va mantenir aquesta posició fins a la seva mort el 1186. Durant el regnat de Parākramabāhu va llançar una campanya de càstig contra els reis de Pagan a Birmània, va ajudar els Pandya contra els Chola a l'Índia del sud i va mantenir relacions de comerç amb Xina i països en l'Orient Mitjà. Dins de l'illa, va consagrar monuments religiosos, va construir hospitals, unitats de benestar social, canals i gran reserves d'aigua com el Mar de Parakrama
Antecedents Inicis Sri Lanka era en part dominada pels poderosos Cola de l'Índia del sud després de la invasió de l'illa per Rajaraja Cola el 993. Aquestes regions van quedar sota control cola control fins al regnat de Vijayabahu I (1055–1100). Vijayabahu va expulsar els invasors cola a principis del seu regnat i va canviar la capital del país de Rajarata (meitat nord de l'illa) des d'Anuradhapura a una nova ciutat, Polonnaruwa. En el regnat de Vikramabahu I (1111–32), l'illa va ser dividida en tres regnes: Rajarata o Pihiti Rata, Dakkinadesa o Maya Rata, i Ruhunu. Vikramabāhu era tanmateix considerat com el més gran en dignitat, ja que va posseir Rajarata amb els seus llocs d'importància religiosa i històrica. Tanmateix, Manabharana, rei de Dakkinadesa ("País del sud"), i els seus germans Sri Vallabha i Kirti Sirimegha, reis conjunts de Ruhuna, eren rivals formidables per la corona. A més tots tres eren descendents d'una germana de Vijayabahu i per això tenien una reclamació important al tron; són referits en el Culavamsa com la branca Arya de la dinastia reial, mentre que Vikramabāhu era de la branca Kalinga.
Naixement miniatura|333px|Extensió de l'Imperi Cola just abans de la revolta de Vijayabahu Segons la crònica antiga del Culavamsa, el naixement de Parākramabāhu va ser pronosticat per una figura semblant a un déu vist en un somni pel seu pare, el rei-governador Manabharana de Dakkinadesa. El fill havia nascut de l'esposa de Manabharana anomenada Ratnavali, i va ser batejat Parākramabāhu a causa del seu "braços fort per les armes". Encara que l'any del seu naixement no se sap exactament, és pensa generalment que fou al voltant de 1123. El lloc gairebé segur que fou la capital de Dakkinadesa, Punkhagama.
A ser informat del naixement del nen, el gran rei Vikramabāhu I que era a la seva capital, Polonnaruwa, va ordenar que el noi fos criat com l'hereu al seu tron. Aquesta classe d'adopció pot haver estat una mena de aliança de part de Vikramabāhu, qui desitjava mantenir el tron fins a la seva mort per assegurar-se que només després passaria a Parākramabāhu. Manabharana, tanmateix, va refusar l'oferta, declarant que "no és (prudent) ... enviar fora un fill tant especial". Ell també especulava "...Si el noi agafava el partit de Vikkamabahu... brillaran poderoses flames que per la nostra desgràcia, seran tan grans que esdevindrà encara pitjor!" El cisma que va existir entre els clans reials de Sri Lanka era massa profund per permetre aquesta mena d'arranjament.
Aviat després del naixement del príncep, Manabharana va caure malalt i va morir. El seu germà més jove Kirti Sirimegha, que era co-rei de Ruhuna, va pujar al tron de Dakkinadesa o Maya Rata, mentre Sri Vallabha va ser declarat rei únic de Ruhuna. Parākramabāhu, la seva mare Ratnavali i les seves dues germanes Mitta i Pabhavati, van ser enviats a viure en Mahanagahula, la capital de Ruhuna, sota la cura de Sri Vallabha.
Joventut A Ruhuna i Maya Rata (Dakkinadesa) Mentre fou jove, la seva germana gran Mitta fou forçada a casar-se amb al seu cosí, Manabharana, el fill de Sri Vallabha de Ruhuna, contra els desitjos de la reina Ratnavali. Ratnavali pertanyia al clan Kalinga de la família reial, i encara que era la vídua d'un rei de la branca Arya de la família reial, preferia veure les seves filles casades a un rei del clan Kalinga. Durant el seu temps a la cort de Sri Vallabha, Parākramabāhu va conèixer la seva futura mahesi "reina consort", Lilavati, filla i hereva de Sri Vallabha, qui per tant, després de la mort de Parākramabāhu, podria governar el país pel seu dret propi.Recuperat 2006-10-30.Història de Ceilan
El 1132, després de la mort de Vikramabāhu, Gaja Bahu II el va succeir en el tron de Rajarata. Aprofitant la joventut del nou rei, el dos monarques de la branca Arya de la família reial, Sri Vallabha i Kirti Sirimegha, van provar sense èxit de conquerir Rajarata per força. Gajabahu es va establir fermament com a governant i, per tant, nominal superior dels dos reis Arya i ni Sri Vallabha ni Kirti Sirimegha van viure prou per veure el rei de Rajarata destronat.
Després del final de la guerra civil Arya-Kalinga, Parākramabāhu va deixar el palau de Sri Vallabha a Ruhuna i va retornar a Sankhatthali, la nova capital de Maya Rata o Dakkinadesa, on va establir residència amb el seu oncle. El Culavamsa atribueix la sortida a la seva impaciència i manca d'estímuls a Ruhuna. També podia haver estat causada pels plans de Sri Vallabha de col·locar Manabharana de Ruhuna en el tron de Rajarata, cosa que feia la posició de Parākramabāhu a la família reial cada cop més precària. A Dakkinadesa, d'altra banda, fou ben rebut per Kirti Sirimegha, qui no tenia cap fill propi, i que essencialment el va adoptar, ja que el Culavamsa després es refereix a Kirti com el pare de Parākramabāhu. Durant el seu temps a Dakkinadesa, va estudiar temes importants de Chanakya i temes com gramàtica, literatura, munta elefants, arts marcials, cançó i ball.
A Rajarata Algun temps després d'arribar a la majoria d'edat, el príncep va deixar Dakkinadesa (Maya Rata) clandestinament i va anar al regne de Gaja Bahu II, és a dir a Rajarata. Va trobar als seus aliats a Badalattha (modern Batalagoda) i va visitar el senapati Sankha (o Sangha), a la frontera entre Rajarata i Dakkinadesa. Quan el seu guardià Sankha va intentar informar a Kirti Sirimegha del viatge del príncep, Parākramabāhu el va matar. Kirti Sirimegha va descriure a Sangha com el més poderós vassall del seu regne, el que feia l'assassinat molt més seriós. Parākramabāhu Llavors es va apoderar de Buddhagama (moderna Menikdena Nuwara) fins aleshores propietat de Sankha. Va continuar el seu viatge, havent-hi eludit una força que va enviar en contra d'ell Kirti Sirimegha, qui temia complicacions amb la cort de Polonnaruwa, i va viatjat fins a la cort de Gaja Bahu. miniatura|esquerra|Pocs reis singalesos van construir tantes dagobas com Parākramabāhu. Les raons del comportament de Parākramabāhu són incertes, però segons el Culavamsa, el seu viatge era essencialment de reconeixement. Tot i que el tres monarques de les províncies estaven units, tots ells tenien el desig de governar el regne de Rajarata. Al mateix temps eren conscients que cap d'ells podria agafar el control de Rajarata, a causa dels limitats recursos disponibles en les seves petites províncies. Parakramabahu no ho creia i per això va viatjat a Rajarata per conèixer les condicions de la província.
Els esforços de Kirti Sirimegha per fer tornar al príncep a Dakkinadesa és presentat només com la preocupació pel benestar del seu nebot així com preocupació de que Parākramabāhu pogués reprendre hostilitats entre els Arya i els Kalinga. No obstant, que el rei de Dakkinadesa (Maya Rata) estimava molt al seu nebot és considerat una ficció i s'assenyala que els interessos que jugaven en aquests conflictes eren irreconciliables amb la teoria de bones relacions entre oncle i nebot."
Durant el seu temps a la cort de Gajabahu, Parākramabāhu va fer dues coses d'importància. La primer fou crear una xarxa de espionatge i l'altre fou casar una de les seves germanes de nom Bhaddavati, al rei Gaja Bahu. A través d'aquest matrimoni, Parākramabāhu va dirigir assumptes que Gaja Bahu II li va confiar completament en tant que membre de la família reial. No obstant això, va retenir tota la dot de Bhaddavati per a ell, i va entrar en negociacions secretes amb un general de Gajabahu de nom Gokanna. Gajabahu finalment va sospitar de les activitats de Parākramabāhu i aquest va haver de sortir de Rajarata clandestinament de nit i retornar a Dakkinadesa.
Retorn a Maya Rata A Dakkinadesa (Maya Rata), Parākramabāhu fou reticent d'entrar a la capital Sankhatthali per veure el seu oncle el rei Kirti Sirimegha, fins que fou persuadit per la seva mare Ratnavali de fer-ho. Kirti Sirimegha tanmateix va morir poc després del retorn de Parākramabāhu i el Culavamsa nota que el príncep "no va ser dominat pel dolor per la mort del seu pare (sic)", potser un signe del sentiment de malestar entre el dos. Parākramabāhu fou llavors proclamat rei de Dakkinadesa o Maya Rata.
Rei de Dakkinadesa (Maya Rata) Govern L'objectiu de Parākramabāhu per Maya Rata o Dakkinadesa era expandir el regne de manera que superés la grandesa d'altres regnes en un breu període. Va començar un programa enorme de construcció i renovació, els romanents dels quals encara poden ser vists a la Província Nord-Central de la moderna Sri Lanka. És esmentada la restauració de la calçada elevada anomenada Kotabaddha, sobre el Deduru Oya (Llac Deduru) prop de la moderna Kurunegala. La personalitat del nou rei s'intueix quan els arquitectes als que va encarregar al projecte li van informar que era ben bé impossible de dur a terme, a lo qual Parākramabāhu va respondre que "Què hi ha al món que no pugui ser dut a terme per persones d'energia?". Va ordenar la construcció de canals i preses o embassaments i va netejar una àrea gran de bosc al voltant per a nous camps de cultiu. Més notablement, va construir la Parakrama Samudra, una reserva gegant d'aigua a través de la qual una gran extensió de territori va obtenir el seu subministrament d'aigua. En illes al mig de la reserva va construir un palau i una stupa. miniatura|Ruïnes del palau reial de Polonnaruwa, embellit durant el regnat de Parākramabāhu