Masquefa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia i de la comarca natural del Montserratí. El municipi de Masquefa té una extensió de 17,06 km² i pertany a l'extrem més oriental de la comarca de l'Anoia. A la banda nord confronta amb Hostalets de Pierola (Anoia); a la banda sud amb Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès); a la banda est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); a la part oest amb Piera (Anoia).
L'altitud mitjana del poble és de 256,2 metres sobre el nivell del mar, i la cota més elevada està en la part nord-oest del terme, en la confluència amb el municipi de Pierola a una alçada de 297 metres. Masquefa presenta un terreny suaument ondulat, on els retalls al·luvials de les rieres trenquen la monotonia estratificada, conformant un gran nombre de torrents i barrancades que s'enfonsen vers el Llobregat.
La primera documentació de Masquefa data del 30 de març de l'any 963 (), pel qual Miró I, Comte de Barcelona, ven el castell i la parròquia de Masquefa amb els delmes i primícies a Ennec Bonfill. Malgrat això, l'’etimologia de la paraula Masquefa, que vol dir terra fèrtil, és de procedència aràbiga i fa pensar que originàriament el castell fou construït pels sarraïns quan el Llobregat era un riu fronterer entre aquests i els cristians.
Geografia Llista de topònims de Masquefa (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts i edificis).
Principals activitats econòmiques Agricultura: el conreu que domina és la vinya. El vi és el que té i ha tingut durant els últims cinc segles una importància decisiva com a primer producte agrícola, i avui en l'especialitat del vi de Denominació d'Origen Penedès.
Ramaderia: Vaquí i conills.
Indústria: hi ha una tradició industrial, que va començar amb amb la firma Rogelio Rojo, originària de Barcelona, que s'hi instal·là l'any 1892 fabricant sivelles. A partir dels anys 50 del hi va haver una revifalla industrial amb l'obertura de noves fàbriques: la Findlay Indústries Espanya, dedicada al revestiment interior de cotxes (tancada l'any 2009, conseqüència de la crisi i la baixa de la compra de cotxes, per problemes de liquiditat); Facesa, dedicada a les càpsules d'alumini i Dismol dedicada als complements pel cava; indústria de la construcció i auxiliars de la construcció; petits tallers de serralleria i lampisteria.
Demografia
Llocs d'interès Ajuntament de Masquefa: L'Ajuntament de Masquefa és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici públic de gran sobrietat neoclàssica. Destaca la nitidesa de línies, amb predomini de les línies rectes i l'absència total de decoració. L'estructura de la façana principal correspon a la d'arc de triomf, recurs tan emprat en el neoclassicisme, és a dir, la porta adovellada i a cada costat una filera de carreus de pedra que s'alça fins a trobar-se amb el frontó triangular —del qual s'ha perdut el contingut en relleu de pedra— que mostra l'acabament de l'edifici. Rehabilitat a la segona meitat dels anys 1990.
Església de Sant Pere i la Santa Creu: Enclavada dins el terme del castell de Masquefa, documentada des de l'any 963. Consta d'una nau única coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb absis semicircular. L'any 1598 es va obrir la capella dedicada a Sant Sebastià i el 1664 la del Roser. També es va erigir un destacat campanar, de planta quadrada, encastat al mur sud, que desvirtuen part de la capçalera. L'obra romànica, de la fi del o inicis del , està feta amb carreus de bona mida, ben escairats i alineats. L'única ornamentació és una cornisa que ressegueix els murs laterals i l'absis, aquest amb un fris de dents de serra i arcuacions cegues, amb les mènsules esculpides. L'església va ser la parroquial de Masquefa fins a l'any 1879. A Masquefa es coneix popularment amb el nom de «el cementiri vell», ja que fins a l'any 1922 hi havia el cementiri del poble.
Església de Sant Pere: L'edifici va ser construït entre 1922 i 1925, segons projecte d'Enric Sagnier. Consta d'una nau amb capelles laterals interconnectades i absis semicircular, coberta amb embigat a dues aigües sostingut per arcs ogivals. El campanar té planta rectangular i és de maó vist, coronat amb una estructura de ferro forjat. A l'interior es conserva una pica baptismal procedent de l'església vella, on hi ha l'escut de Barcelona i la data de 1562. alt=Plaça Josep Maria Vila, 1|miniatura|Fàbrica Rogelio Rojo Capella del Roser: és documentada des de l'any 1645 però sembla que va ser construïda l'any 1622. En una visita pastoral de l'any 1729 es constata el mal estat de la capella i se'n recomana la restauració, que es va dur a terme poc després. L'any 1826 un llamp va destruir la cúpula. Entre 1879 i 1926 va ser la parroquial del poble. És una petita capella situada entre mitgeres, reformada després de la Guerra Civil. Com es pot veure a la fotografia antiga, es va perdre el campanar i l'atri, i la façana actual és d'una gran austeritat. Desde els anys 90 s'està reformant sense que la reforma hagi acabat del tot.
Fàbrica Rogelio Rojo: L'any 1922 els germans Rojo, membres d'una família d'empresaris barcelonins, instal·len a Masquefa una fàbrica de fornitures metàl·liques i complements tèxtils (sivelles, agulles, botons, etc.) segurament per evitar les reivindicacions obreres incipients a la Barcelona de l'epoca. L'edifici, de l'arquitecte Josep Danés i Torras va patir diverses extensions. Durant la Guerra Civil va fabricar també municions per a l'exèrcit republicà. L'activitat es va mantenir fins a l'any 2000. Actualment, el conjunt d'edificis, tots de maó vist, és propietat municipal i està dedicat a equipaments culturals i tecnològics.
Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC): es dedica a la rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural, promoure la recerca científica i l'educació ambiental. El Centre esmerça esforços en la gestió de rèptils i amfibis autòctons com ara tortugues, sauris i serps. Alguns són objecte de projectes específics, com la tortuga mediterrània, reintroduïda al Parc Natural del Garraf o de la Serra de Montsant dins un pla general que coordina la Generalitat de Catalunya. La investigació representa un puntal al centre atès que la formació continuada és menester per a gestionar correctament la fauna salvatge. Així doncs, s'han fet nombrosos treballs de recerca sobre reproducció, malalties, biometria, comportament i paleontologia que han generat diverses ponències en congressos i articles en revistes científiques. La divulgació mediambiental n'és un de les màximes missions: rep escoles, esplais i grups que volen aprendre sobre el fabulós món dels rèptils i amfibis i a visitants individuals.
Edificis històrics o emblemàtics: Cal Castanyer, Torre dels Lleons, Cal Laiano, Can Massana, Cal Tenas (coneguda com a Torre de l'estació), Antiga seu del Casino Popular i Recreatiu, entre d'altres.
Administració
Festes i celebracions Aplec al Cementiri vell: Se celebra el dilluns de Pasqua, als peus de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Es fan sardanes i una costellada popular que aplega centenars de masquefins.
Festa Major petita de Sant Isidre: abans se celebrava el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i actualment se celebra el cap de setmana més proper al 15 de maig. Les festes comencen el divendres a la tarda i acaben el diumenge a la nit. Els actes més característics de la festa són el Sopar Popular de Faves, el tradicional Ball de la Garlanda i les actuacions del Seguici festiu: Trobada de Gegants, Correfoc del Ball de Diables i la carretillada infantil i els versots del Ball de Diables infantil… També es fan jocs infantils, teatre, cinema, una xocolatada i, per acabar la festa, la cantada d'havaneres.
Festa Major de Santa Magdalena: La Festa Major de Masquefa s'escau pels volts del 22 de juliol per renovar el vot de la patrona religiosa i festiva de la Vila: Santa Magdalena. Les activitats més emblemàtiques són la Passada de Festa Major amb el Seguici festiu acompanyat per la cobla, les autoritats i representants de L'Alzinar, la Serenata de Festa Major i les actuacions musicals de la Cobla-Orquestra els Montgrins, el Correfoc infantil, la cercavila de Festa Major, la carretilla de Festa Major i el Ball Parlat i versots del Ball de Diables, la passada de vigília amb la tradicional encesa del campanar… També es fan exposicions d'obres d'artistes locals i mostres d'artesania. La Festa Major és organitzada per l'Ajuntament amb la col·laboració de les entitats.
Festa del Raïm: Es tracta d'una fira tradicional molt arrelada al municipi que pretén recordar els orígens de Masquefa relacionats amb la vinya, el camp i els productes de la terra. Carros i cavalls transporten el raïm fins a la plaça de l'Estació, on té lloc la trepitjada popular. A més a més, les bodegues, cellers, restauradors i pastissers locals ofereixen els seus productes als visitants, els quals poden conèixer i degustar la gastronomia de Masquefa i de la comarca de l'Anoia. Té lloc el tercer cap de setmana de setembre.
Festa dels Avis: Se celebra a principi d'octubre. Normalment s'allarga una setmana amb actes lúdics i culturals per a la gent gran i finalitza amb una paellada popular, acompanyada de música. Caracteritzada per una gran paella popular on es convida tots els jubilats.
Seguici festiu El Seguici festiu de Masquefa està integrat per la Colla de Ball de Bastons, El Ball de Diables i la Colla Gegantera de Masquefa, que gestionen els balls i elements de la Festa Major.
Ball de Bastons de Masquefa Tot i que no se sap amb certesa quan començà la tradició bastonera, la primera documentació del ball de bastons a Masquefa es remuntaria cap a mitjan . Val a dir que al Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, publicat l'any 1936, no consta Masquefa com a plaça amb formació bastonera, absència atribuïble al fet que, les colles de balladors es feien i desfeien de la mateixa manera que un grup d'amics es feia càrrec del ball fins que s'anava cansant i finalment ho deixava. La formació actual fou creada l'any 1978 —composta únicament per homes— i l'any següent s'hi afegiren les dones. El vestuari consta de mitjons, pantalons, espardenyes i camisa blancs, camalls curts amb cascavells (de color blau cel les dones i vermells els homes), faldellí vermell amb dos vions blancs a la vora, faixa blava, mocador plegat creuant el pit i escut.
El repertori del Ball de Bastons de Masquefa ha mantingut força els seus trets diferencials respecte de la resta de formacions del país, en bona part perquè les que comparteixen el seu estil de ball van desaparèixer. Les músiques es conserven en una llibreta de notacions procedent del Marxant de la Flauta.
Ball de Diables de Masquefa Els Diables de Masquefa van començar el 1994, amb el nom Colla de Diables Pixafocs i Cagaspurnes de Masquefa.