La Campanya tres-anti (1951) i la Campanya cinc-anti (1952) (Xinès: 三反五反; pinyin: sān fǎn wǔ fǎn) van ser reformes realitzades per Mao Zedong dos anys després de fundar de la República Popular de la Xina en un esforç per acabar amb la corrupció a les ciutats i amb els «enemics de l'estat». El resultat va consolidar el poder de Mao i li va permetre eliminar els adversaris polítics i, especialment, la burgesia.
Sanfan La campanya tres-anti (o Sanfan) va començar a Manxúria a final de 1951 i principi de 1952. L'objectiu de la campanya era acabar amb la «corrupció el malbaratament i la burocràcia». El moviment pretenia eliminar els oficials del govern així com antic membres del Kuomintang, tots buròcrates, que es consideraven corruptes i que havien adoptat posicions d'influència en àrees urbanes. Així doncs, es van organitzar concentracions ciutadanes públiques perquè els mateixos habitants dels municipis critiquessin els oficials corruptes i que abusaven del seu poder. Al voltant d'un 5% de tots els funcionaris van ésser condemnats alguns a penes de presó i la resta (la majoria) acomiadats.
Els tres antis eren: Corrupció（反对贪污) Malbaratament（反对浪费) Burocràcia（反对官僚主义）
Wufan La campanya cinc-anti (o Wufan) va començar el gener de 1952, amb un objectiu molt més ambiciós. La campanya havia d'eliminar les pràctiques corruptes a l'economia urbana. Es perseguien "els suborns, l'evasió fiscal, el robatori de propietats de l'estat, el frau i el robatori d'informació econòmica d'estat. Els inculpats van ser condemnats apenes de presó, per a qui havia comès delictes econòmics greus, i la resta (la majoria) a penes econòmiques que anaven des del retorn dels impostos evadits, multes o fins i la nacionalització parcial de fàbriques i empreses. Aquests finalment, van ser nacionalitzades en la seva totalitat. Un total de 450.000 empreses van ser investigades.
El 5 antis eren: Suborns （反对行贿） Robatori de propietats de l'estat （反对盗骗国家财产） Evasió fiscal （反对偷税漏税） Frau （反对偷工减料） Robatori d'informació econòmica d'estat (反对盗窃国家经济情报) Es calcula que durant aquest període, uns vint mil oficials del partit i sis mil treballadors formats van ser mobilitzats per a investigar, sempre d'amagatotis, de les empreses i fàbriques. Les campanyes propagandístiques que animaven a la resta de la població a criticar i investigar les males praxis. La pressió que es va exercir cap als empresaris va ser important, fins i tot es van organitzar visites porta per porta d'activistes per tal que els donessin la informació. Aquesta pressió va portar que durant la primera setmana de febrer de 1952, unes 18.000 cartes s'enviessin per declarar delictes econòmics. El primer mes, 210.000. Un cas interessant és el de l'empresa de coure Dahua on el propietari va confessar haver obtingut il·legalment cinquanta milions de iuans, però els seus empleats el van seguir criticant i acusant de mentir i finalment va confessar haver obtingut dos mil milions de iuans il·legalment.
Conseqüències El Partit Comunista va anunciar la intenció de no protegir més els negocis privats després d'aquestes campanyes i que els empresaris i capitalistes rebrien un tracte no millor que els estrangers. Això recorda l'època de la guerra contra les potències estrangeres tant europees com japonesa.
Segons Meisner, historiador centrat en la Xina socialista, les campanyes van servir per a consolidar el poder del Partit a les ciutats (tant l'economia, com l'ensenyament o l'administració), que fins llavors no l'havien pogut obtenir de manera complerta. Finalment, l'autor conclou que «el nou règim era autoritari i repressiu, però les ciutats van ser governades honesta i eficientment per primera vegada en la història de la Xina».
Referències
Categoria:Política de la República Popular de la Xina