El Santuari d'Ise (en japonès: 伊勢神宮, Ise-jingū), també conegut com el Gran Santuari d'Ise (伊勢大神宮, Ise-Daijingū) i oficialment com El Santuari (神宮, Jingū), és el santuari del xintoisme més important del Japó,Jinja Honchō – Jinja (Shinto Shrines) (en angl``es) n'és el lloc més sagrató.Pàgina oficial del Santuari d'Ise – The relation between nature and Shinto religion Templos y lugares sagrados: Gran Santuari d'Ise És a la ciutat d'Ise, en el centre de la prefectura de Mie, a la regió central-sud del país.
El santuari forma part del Parc Nacional Ise-Shima, que inclou a més a més d'altres llocs sagrats i històrics, com ara Meoto Iwa i el Saiku, residència imperial durant l'era Heian. El santuari és esmentat als dos llibres més antics del Japó, el Kojiki i el Nihonshoki, escrits a començament del , en què s'esmenta que la fundació llegendària del santuari va ser realitzada l'any 4 aC.,Encyclopedia Britannica - Ise Shrine per la princesa Yamatohime-no-mikoto, filla de l'Emperador Suinin.
El Santuari d'Ise es compon de dos santuaris principals: i , situat a uns sis quilòmetres al nord-oest del primer. A més, aquests dos complexos comprenen uns cent vint-i-tres santuaris subordinats de diverses categories, noranta-u a Naikū i trenta-dos a Gekū, sumant en total cent vint-i-cinc santuaris.Pàgina oficial del Santuari d'Ise – About Ise Jingu El complex de Naikū està dedicat a l'adoració de Amaterasu Ōmikami, la deessa xintoista del Sol i avantpassada de la Família Imperial del Japó. Es troba, per tant, sota l'alt patronatge de la família imperial, concretament del summe sacerdot i de la summa sacerdotessa, dos descendents de l'emperador del Japó. El complex de Gekū està dedicat a l'adoració de Toyouke no Ōmikami, deessa dels cereals, el vestit, l'aliment, l'habitatge, l'agricultura i la indústria. És en un estil arquitectònic arcaic conegut com a Shinmeizukuri, representatiu d'un autèntic estil japonès, que reflecteix l'estil Shintō tardà, previ a l'arribada del budisme al Japó al . És comú a tota la prefectura d'Ise.
Al Santuari d'Ise hi ha a més un bosc amb arbres sagrats i diferents zones on s'elaboren productes que són utilitzats com a ofrenes sagrades: un camp d'arròs, una salina, un hort, factories tradicionals de seda, cànem i terrisseria, llocs d'assecat de peix, etc. També posseeix algunes àrees culturals com una biblioteca i tres museus, així com altres edificacions annexes.Pàgina oficial del Santuari d'Ise – The Cultural Facilities of Ise Jingu Dins del Santuari tenen lloc una gran quantitat de cerimònies religioses diàries basades en els cicles agrícoles, indispensables en l'economia japonesa tradicional. Aquestes activitats estan organitzades per una jerarquia eclesiàstica que és l'encarregada de manejar els elements sagrats que són usats com a ofrenes: aigua, foc, aliments, seda, fusta, música i dansa, etc.Pàgina oficial del Santuari d'Ise - The Annual Cycle of Ceremonias and Rice Tots els anys, creients procedents de tot el país acudeixen en peregrinació al Santuari, fet conegut com a O-Ise-Mairi, ja que, segons la tradició, els practicants del Shintō han d'acudir al santuari almenys una vegada en la seva vida. Primer ho fan al Gekū per posteriorment peregrinar al Naikū, malgrat que aquest sector és accessible només de vegades especials.Página oficial del Santuario de Ise - The suggested route for worshiping Pàgina oficial del Santuari d'Ise - The suggested route for worshiping Els santuaris principals de cada complex no són accessibles al públic i només poden ser vists a certa distància, des de darrere d'unes tanques. miniatura|Mapa de la prefectura d'Ise, mostrant l'àrea que abasta tots els santuaris i establiments subordinats al Santuari d'Ise.
Origen mitològic i religiós La religió Shintō (神道, literalment, 'camí dels déus') és considerada la religió nativa del Japó i es basa principalment en la influència i harmonia constant d'una plèiade de vuit milions de deïtats que controlen la naturalesa i l'esperit de tot el que envolta: muntanyes, boscos, rius, mars, plantes, animals i inclusivament el clima; aquestes deïtats són conegudes com a .
A l'antiguitat, Japó va subsistir principalment amb la producció d'arròs. Atès que els kami tenen control sobre la naturalesa, els antics habitants van decidir establir una harmonia respectuosa amb aquestes deïtats, amb la finalitat de tenir bones collites cada any. Per aconseguir els seus objectius van procedir a la construcció de llocs sagrats i l'elaboració de suntuoses cerimònies, que tenien com a fi satisfer els kami; en conseqüència, les comunitats havien de treballar de manera unificada amb la finalitat de tenir prosperitat econòmica i alimentària.
En haver-hi una influència determinant de cada kami es va començar a desenvolupar la mitologia japonesa, continguda de primera mà en els llibres escrita el 712 i el escrita el 720; considerats els llibres més antics del Japó. En aquests llibres, es relata en diversos capítols l'era llegendària i mítica de la creació del cel i la terra, el naixement del Japó i de diverses deïtats; i la seva descendència amb diverses persones, sobretot amb l'Emperador del Japó.Pàgina oficial del Santuari d'Ise - Japanese mythology and the supreme deity Amaterasu Omikami
Relació amb Amaterasu Ōmikami miniatura|Amaterasu Ōmikami, deessa del sol, sortint de la cova celestial i retornant la llum al cel i la terra. , deessa del Sol, va ser filla dels déus Izanami i Izanagi, creadors del cel i la terra, i pares de la majoria dels kami. Va ser germana de Tsukuyomi, déu de la nit i de Susanoo, déu del mar.
Per ordre dels seus pares, ella va governar el cel (Takama no Hara); però Susanoo, gelós per la decisió dels seus pares, va ascendir al cel i va cometre actes escandalosos com destruir el camp d'arròs i la teixidura celestial. Amaterasu, enutjada per l'acció va decidir amagar-se en la cova celestial anomenada Ama no Iwato.Pàgina oficial del Santuari d'Ise – Amaterasu Omikami
Això va portar com a conseqüència l'arribada de la foscor perpètua en el cel i la terra i el sotsobre dels dos mons. La miríada dels kami es va reunir amb la finalitat de que la deessa abandonés la cova; en aquesta reunió van elaborar el Mirall Sagrat (Yata no Kagami) i ho van posicionar en l'entrada de la cova; aquesta acció seria acompanyada amb un alegre festival i l'execució d'una dansa i música sagrada trucada kagura. Amb això, Amaterasu va decidir sortir de la cova i tant el cel com la terra van tornar a il·luminar-se. Després de l'incident, Susanoo va ser expulsat del cel i exiliat a la terra d'Izumo. Amaterasu és considerada la deïtat central, mes no l'única, de la religió Shintō; ja que posseeix una gran influència sobre la naturalesa i l'harmonia en entre el cel i la terra; però no és considerada omnipotent o absoluta dins de la plèiade dels kami.
Relació amb l'Emperador del Japó miniatura|L'Emperador Jinmu, primer Emperador del Japó i descendent d'Amaterasu. Llegendàriament, tots els emperadors del Japó tenen descendència amb la deessa del sol.
A diferència d'algunes mitologies com la grega, la mitologia japonesa connecta a diversos kami com a ancestres de molts clans i famílies influents en la història japonesa, inclosa la Família Imperial.Pàgina oficial del Santuari d'Ise – The tale of the descent to earth of the descendants of Amaterasu Omikami, and of the 1st Emperor Jinmu
Segons el mite, Okuninushi-no-kami, descendent de Susanoo, va unificar totes les regions d'Izumo i va establir una nació anomenada (Ashihara-no-Nakatsukuni), l'Antic Japó. Amaterasu, va decidir enviar la seva descendència a aquesta nació amb la finalitat de governar-ho; Okuninushi li va concedir la sobirania a la deessa i aquesta va enviar al seu net, Ninigi-no-mikoto, a l'actual illa de Kyūshū com a nou governant. Per legitimar la seva sobirania, Amaterasu li va enviar a Ninigi els Tresors Imperials del Japó i arròs diví del cel. També durant el descens de Ninigi, van arribar altres kami i els seus descendents.
Posteriorment, el net de Ninigi va abandonar Kyushu i va arribar a la província de Yamato, al centre del Japó. Fundaria l'actual nació del Japó i establiria la capital a Kashihara; proclamant-se com el primer emperador del Japó, prenent el nom d'Emperador Jinmu.
Relació amb els Tresors Sagrats Els tres tresors imperials, considerats com a sagrats, consisteixen en el Mirall Sagrat (Yata no Kagami), l'Espasa Sagrada (Ame no Murakumo no Tsurugi) i la Gemma Sagrada (Yasakani no Magatama). Segons la religió Shintō, cada tresor posseeix una simbologia: l'honestedat, el coratge i l'afecte respectivament.Pàgina oficial del Santuari d'Ise - The tale of the sacred mirror Yata-no-Kagami
Amb el succés de la sortida d'Amaterasu de la cova celestial, el Yata no Kagami és el tresor que simbolitza la deessa del sol. Quan Amaterasu va donar aquest mirall al seu net Ninigi-no-mikoto, li va dir: pensa que aquest mirall sagrat no és més que jo mateixa, cuida'l i adora'l per sempre. Com que Ninigi va ser predecessor dels emperadors del Japó, tots han adorat Amaterasu Ōmikami com la deessa familiar, creient que ella mateixa es troba en el mirall.
Fundació Segons el Kojiki i el Nihonshoki, s'adorava Amaterasu originalment al Palau Imperial, a Yamato. No obstant això, durant el regnat de l'Emperador Sujin, desè emperador del Japó —intervinguts del —; el país va sofrir una sèrie d'epidèmies i altres desastres naturals. Com que es creia que aquestes calamitats tenien un origen diví, especialment relacionat amb la kami Amaterasu, l’emperador va encarregar a la seva filla, la princesa Toyosukiirihime-no-mikoto, que retirés Amaterasu del Palau Imperial i en busqués un nou lloc de culte. El nou santuari es va establir a l’est de la conca de Nara.Pàgina oficial del Santuari d'Ise - Outline of Naiku
Aquest lloc només va servir un breu temps, ja que l'Emperador Suinin, emperador onze-au, va demanar a la seva filla, la princesa Yamatohime-no-mikoto trobar un lloc més plaent que servís com a lloc permanent per adorar Amaterasu. La princesa va recórrer les províncies de Ōmi i Mino. Quan va arribar a la província d'Ise va sentir la veu d'Amaterasu que deia: «Jo desitjo viure per sempre aquí a Ise, on el vent dels kami bufa, el país es beneirà amb els abundants recursos de les muntanyes i del mar».
Yamatohime-no-mikoto va decidir construir en el vintè sisè any del regnat de l'Emperador Suinin,El Kojiki i el Nihonshoki es van basar en el calendari japonès, segons el calendari gregorià aquesta data va ser l'any 4 aC. un gran santuari a Ise, on es van celebrar les cerimònies a Amaterasu de manera ininterrompuda.Aquest lloc va ser el naixement del Santuari Interior o Naikū i al seu torn de tot l'actual complex del Santuari d'Ise o Jingū.
L'establiment del Santuari Exterior o Gekū es va fer cinc-cents anys després, a la fi del segle V. Segons la llegenda, Amaterasu va aparèixer en un somni a l'emperador Iūryaku, emperador vint-i-uné, i aquesta li va dir que no rebia de manera adequada els seus aliments, per la qual cosa va demanar a l'emperador que demanés a Toyouke Ōmikami, deessa dels aliments, vestits i refugi, originària de la província de Tanba (actualment, nord de la prefectura de Kyoto), encarregar-se de la seva alimentació. Després d'aquest somni, l'emperador va erigir un lloc especial d'adoració i va portar Toyouke a Ise, on es fa una cerimònia dues vegades al dia amb la finalitat de que Amaterasu rebés els seus aliments com Déu mana. Així, en el vint-i-dosè any del regnat de l'Emperador Iūryaku es va fundar Gekū.El Kojiki i el Nihonshoki es van basar en el calendari japonès, segons el calendari gregorià aquesta data va ser l'any 478
Religió Creences