fou sacerdot, professor i rector. Estudià al Seminari de Vic on era alumne de primer de moral durant el curs 1787-1788. Mentre estudiava aquesta matèria guanyà una càtedra de filosofia: El 1789 ja la posseïa. Fou ordenat sacerdot en 1791. Com a professor, ensenyà com a mínim un total de dotze anys, tres dels quals va ser en la càtedra de filosofia, tres més en una de teologia escolàstica i sis en una de teologia moral. Dirigí les conclusions disputades de filosofia de 1792. En el programa que ho anuncia, Cirera figura com a professor d'aquesta matèria i doctor en teologia. En 1793 impartia des de la càtedra de teologia, i l'any següent, a més d'apadrinar les conclusions de teologia escolàstica, va obtenir una càtedra de moral. Deixà l'ensenyament per anar de rector a la parròquia de Sant Genís d'Orís (1802). Posteriorment guanyà la rectoria de Santa Eulàlia de Riuprimer (1816). Havia guanyat una canongia penitenciària de la catedral de la Seu d'Urgell.
Bibliografia Roviró Alemany, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic». Patronat d'Estudis Osonecs. Núm. 22-23 (Febrer del 2000). Fonts: Concursos, 1800-1801; MM; Lib. Col, 141v, 174v; PAST, 1792, 1794, 1845
Categoria:Borredanesos Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Osona Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XVIII Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Religiosos del Berguedà Categoria:Nascuts el 1764