miniatura|Llança de foc xinesa La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats en les armes de foc. O el desenvolupament de les indústries d'armament.

Des del punt de vista científic, les ferides per arma de foc i la forma de curar-les suposaren una nova branca de la medicina.

La voluntat de millorar la precisió i eficàcia de les armes esmentades fomentaren el progrés de la física, les matemàtiques i la creació de disciplines noves com la balística.

Des del punt de vista tecnològic, la necessitat de fabricar armes cada cop millors (deixant de banda les consideracions humanitàries) permeteren el descobriment de millors materials i sistemes de fabricació més avançats. Un exemple positiu de la fabricació d'armes és la fabricació en sèrie de conjunts mecànics amb peces bescanviables. Aquest sistema, universalment emprat des de fa un parell de segles i basat en les toleràncies de fabricació, fou un descobriment de les fàbriques de fusells.

Resum general Des dels orígens fins a l'actualitat, les armes de foc han evolucionat a partir de petits progressos, accidentals o buscats. Els avenços o etapes més importants són els següents: Armes basades en un canó i un projectil Descobriment de la pólvora. Aplicació de la pólvora en la fabricació de diverses armes. Invent dels canons. Hi ha diversos termes associats a les primeres armes de foc: bombarda, ballesta de tro, sarbatana,... Invent dels canons manuals. Sistema de dispar per metxa independent de l'arma. Sistema de dispar per metxa incorporada a l'arma. Descobriment, en època molt semblant, del pany de roda i del pany de sílex. Perfeccionament de diversos sistemes de pany de sílex. Ratllat o estriat helicoidal dels canons. Ignició per càpsules fulminants. Invenció dels cartutxos Invenció del pany de forrellat Armes de retrocàrrega 1835. Fusells. 1860. Canons d'artilleria. Armes semiautomàtiques. Armes automàtiques.

Coets i derivats miniatura|Antic coet xinès Coets primitius Coets medievals Coets metàl·lics Coets guiats.

Inicis de la pólvora La pólvora del regne d'Assam El regne d'Asam (també escrit Assam, Asem, Azam,Acem, Asham, Acham…) fou un antic regne situat al nord de l'actual Siam. Segons la tradició allí es va inventar la pólvora i aquest coneixement fou transmès als xinesos.

La pólvora xinesa 1044. Primera recepta d'una pólvora semblant a la pólvora negra usada en armes de foc, en un llibre militar xinès.

La pólvora romana d'Orient 1111.

La pólvora dels mongols miniatura|Bomba mongol, llançada contra les tropes japoneses durant les invasions mongols del Japó del 1281

La pólvora àrab c 1190. Pólvora a Síria i Egipte. Segons Hasan al-Rammah (vegeu més avall) 1248. Ibn al-Baytar. Anomenava el salnitre = "Neu xinesa" = thalj al-ṣīn (ثلج الصين) 1280. Hasan al-Rammah. Savi àrab amb habilitats d'enginyer i químic. Escrigué fórmules de pólvora i emprà les expressions següents: Salnitre = "Neu xinesa" = thalj al-ṣīn (ثلج الصين) Focs artificials = “Flors xineses” Coets = “Fletxes xineses”

La pólvora a l'Occident c 1230. Liber Ignium ad Comburendos Hostes 1551. Julii Caesaris Scaligeri Exotericarum exercitationum liber XV, de subtilitate, ad Hieronymum Cardanum. 1651. 1677, 1804. 1893. Marcellin Berthelot.Essai sur la transmission de la science antique au moyen âge : doctrines et pratiques chimiques : traditions techniques. Per Berthelot, Marcellin. 1893. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57587281/f6.image.r=Marcellein+Berthelot+La+Chimie+au+Moyen+%C3%82ge.langFR

Les referències anteriors, quan expliquen fórmules de "foc grec" o de "pólvores explosives", esmenten un llibre català (no identificat) amb fórmules semblants. El text que es repeteix és el següent: Versió original Versió en català.“Sub his Arabicis alia descriptio in Catalanica lingua...Salis petrae libras decem : salis ammoniaci uncias septem...”"...Sota la precedent en llengua aràbiga, una altra descripció en llengua catalana... Salnitre deu lliures, sal amoniacal set unces..."

1241. Batalla de Legnica.

Història de la pólvora a Catalunya Vegeu article indicat.

Documents (des dels inicis fins al 1500) Anys 1200-1350 miniatura|Pàgina d'un dels manuscrits de la Biblia Parva miniatura|La imatge més antiga que es coneix d'un canó europeu mostra una arma d'aquest tipus.

De Nobilitatibus Sapientii Et Prudentiis Regum, Walter de Milemete (1326). miniatura|Bombarda de mà, el predecessor de les armes de foc portàtils modernes. 1234. Coets de l'exèrcit de Jaume el Conqueridor contra la ciutat de València.

1300? La Biblia Parva esmenta la ballesta de tro. De fet, la posa com a exemple d'un raonament religiós. Implicant un coneixement popular de la “ballesta de tro”. No té cap sentit basar un raonament en un giny desconegut per part del poble. 1300. Abu-Walid / Abu- Abdalla. Abú-Abdallà. Referència a canons. 1309. A la Crònica Estense es pot llegir: “Propter magnam multitudinem Muschettarum, quas sagittabant”. En aquest cas “muschettarum” fa referència als projectils de les ballestes. 1316. “Los cañones...Son mencionados antes de 1316 por Jorge Stella, autor oficial de una historia de Génova”. Giorgio Stella. "Annales genuenses".Giorgio Stella ; «Annales genuenses.» http://www.storiapatriagenova.it/L_S_Dig_vs_foglia.aspx?Id_Oggetto_Archivistico=66&Id_Soggetto_Conservatore=1 1324. Atac del soldà granadí Ismail a Huéscar. Primera cita occidental de la pólvora. Probablement és la data més exacta de la tercera referència.(Vegeu Abú-Walid/ Abú Abdallà). 1331. Setge d'Alacant. Segons Zurita, els sarraïns atacaven amb : “grandes pelotas de hierro, que se lanzaban o disparaban con fuego”. 1331. Chronicon Estense. Primer esment de “schioppo” a Itàlia. 1334. Rinaldo d'Este: “...sclopetorum et spingardarum...”. 1338. ”Ballesta de tron de ferre”. Girona. 1347. Pere III demana que des del Regne de Mallorca se li envien quatre ballestes de tro, pólvora i pilotes.

Anys 1350-1415 1358. “...Item per III ballestes de tro ab XVIII trets o pilotes de plom e de ferre e polvores a ops de tirar...” 1359. Nau catalana amb bombardes. 1359. Una ballesta de tro a Oriola, cedida per l'Infant. 1359. Un argenter fabrica una ballesta de tro a Tarragona. 1374. “...abonase a Bernardo Arloví...100 sueldos de Jaca para comprar diez ballestas de trueno y otros 100 para la pólvora necesaria...”. 1378.”... El mosquete se usaba ya en 1378, y atravesaba las corazas á trescientos pasos, disparando balas de dos onzas...”. 1380. Batalla de Chioggia.

Anys 1415-1500 Gunsmith, 1613|miniatura|Un armer treballant, 1613 1420. Setge de Bonifacio per part de l'estol d'Alfons el Magnànim. Són esmentades les “bombardes manuals”, anomenades “escopetes”, que tiraven bales de plom. Segons la versió de Melcior Miralles, es tractava de 10.000 espingardes, fabricades a Barcelona.

1430. Burçó, equivalent a bombarda petita. ”... he comprades a ops de les bombardes petites o burçons qui són en lo dit castell [de Xàtiva]”(ARV, Mestre Racional, 47, f. 325 r.). 1431: Escopetes esmentades per Alfons el Magnànim, com a arma coneguda i necessària. 1439. Burçons. 1492. "Las primeras escopetas se vieron en España en 1492".

Documents (des del 1500 fins al 1700) En els primers anys del s'inventaren el pany de roda i el pany de martellet (pany de pedrenyal). La seva aplicació als arcabussos, escopetes i pistoles permetia disparar l'arma de foc sense haver-se de preocupar per la metxa, ni pels inconvenients associats. Com, per exemple, mostrar un punt lluminós de nit.

Anys 1500-1600 miniatura|Pistola de roda fabricada a Augsburg, cap el 1580. miniatura|Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia. miniatura|Il·lustració d'un mosqueter del 1608. miniatura|Detalls d'un pany de miquelet, niellat amb or i plata. Finals del 1600. 1503. Artilleria de la galera reial de Ferran el Catòlic per a l'expedició de Nàpols de 1506: Una bombarda grossa, 12 bombardes sarbatanes i 12 passavolants. 1515. Johann Kiefuss associat a l'invent del pany de roda. 1521. Orlandi esmenta que Filippo Beroaldo, il Giovane, va introduir els arcabussos de roda a Itàlia. 1524. Batalla de Pavia. Mosquets. (Amb pany de roda?). 1525. Carta de la Diputació d'Aragó a Carles V “...en la que se indicaba los grandes perjuicios que ocasionaría al reino la expulsión ó extrañamiento de los moriscos que sobresalían en la fábrica de escopetas...”. 1537. Nicolo Tartaglia. “La Nova Scientia”. Artilleria. 1543. "...disparasen las escopetas de pedernal...". La cita anterior, d'un llibre del , tradueix malament una referència de 1565, molt més propera als fets.

1544. Referència francesa a les pistoles com una arma nova. Amb pany de roda.

1550. Inventari de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria: “Una scopeta de Boemia, de pedernal". 1555. “Escopeta a so de ballesta desparada ab nou”. L'expressió indica una escopeta que no es dispara amb metxa, sinó de manera semblant a una ballesta. Amb una mena de “nou” (pany de pedrenyal). 1559. Edicte de València. ” Ara ojats ques fan a saber de part de la real majestatt, que ningu gose tenir arcabucet ni escopeta xica ni pedrenyal”. 1561. Memorial de Joan Copeu, escopeter i arcabusser de Vilareal, de les reparacions dels “arcabusos escopetes” del Consell de Vilareal. És interessant per la terminologia associada a les armes de foc de l'època. Alguns termes són els següents: caixes o caragols, mols (molls, molles?), claus, tornets, galetes, mires, punts, ametes, caixes dels arcabusos, fogons, cobertures de fogons, claus de colp (panys de pedrenyal), claus de guero (?) de arcabusos.História de Villarreal; con una carta-prólogo de D. José Nebot. Per Benito Traver García. http://www.amvila-real.es/documents/historia/7-traver1909historia.pdf 1571. Escopeta de rastell del guerrer moro el Tuzaní, a la Rebel·lió de les Alpujarras.

1575. Reals crides i edictes relatius a la ciutat i regne de València, per Vespasiano Gonzaga (1575-1578). Amb detalls sobre els panys de roda i de pedrenyal (“de martellet”).Crides i edictes de València. http://parnaseo.uv.es/Lemir/Revista/Revista17/Textos/09_Crides_Vespasiano.pdf

1582. Armes del sometent de la Bisbal d'Empordà.El sometent de la Bisbal del , de JORDI FRIGOLA I ARPA http://www.iebe.org/llibres/2010.pdf 1583. "De curandis vulneribus sclopetorum tractatus singulares Alphonsi Ferrij Ioh Francisci Rotae Leonardi Botalli Additus est eiusdem Alphonsi Ferrij libellus De callo siue caruncula quae ceruici vesicae innascitur".

1586. “Constitutions fetes per la Sacra Catholica Real Magestat del Rey Don Phelip”. Prohibicions sobre pedrenyals. 1586. Pólvora en cartuxos de paper. 1586. Luís Collado. Tractat d'artilleria en italià: “Prattica manuale dell'artiglieria” 1586. Filippo Pigafetta declara que alguns cavallers aragonesos anaven armats amb llanza (atzagaia) i arcabús. La llança penjada d'una xarpa, en bandolera i l'arcabús a la mà. 1588. Referència al pany de “chenapan”.

1590. Llibre d'artilleria: “ El perfeto capitan, instruido en la disciplina militar, y nueua ciencia de la artilleria. Por don Diego de Alaba y Viamont”.

1591. Concili de Tarragona. Prohibició de les “escopletas” als clergues.

1600. “Depuis vingt ou trente ans, I'on appelle Petrinals de pareils instruménts...Et l'on croit que ceste arme soit invention de bandouiller des monts Pirenees.”. Origines des Chevaliers, Armoiries, et Heraux (etc.). Per Claude Fauchet.

Anys 1600-1700