L'any 2015 fou un any normal començat en dijous. En el calendari gregorià és el 2015è any de l'era comuna o de l'era cristiana, el 15è any del tercer mil·lenni i del , i el 6è any de la dècada del 2010.
Esdeveniments Països Catalans 22 de març, els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja aprovaren en referèndum esdevenir la quaranta-dosena comarca de Catalunya, el Moianès: la seva creació fou aprovada el 15 d'abril pel Parlament de Catalunya.
20 d'abril, Barcelona: Un noi mata un professor i fereix quatre alumnes a l'IES Joan Fuster - Assalt a l'IES Joan Fuster. 25 d'abril: Diada per la Llengua i l'Autogovern 2015 24 de maig: Eleccions municipals a tot l'estat Espanyol i eleccions autonòmiques a les Corts Valencianes, el Parlament de les Illes Balears i a les Corts d'Aragó entre altres autonomies. 3 de juliol: El Govern balear aprova el derrogament de la Llei de Símbols i la amnistia dels expedientats per aquesta llei. El Parlament balear ho va confirmar el 6 d'octubre. 24 de juliol: El Parlament de Catalunya declara la rumba catalana Patrimoni d'interès cultural i musical a Catalunya i dona suport al projecte de candidatura de la rumba com a patrimoni cultural de la Unesco. 27 de setembre: Les Eleccions al Parlament de Catalunya resulten que la llista més votada és la candidatura de Junts pel Sí de caràcter independentista. 6 d'octubre: El Parlament balear confirma el derrogament de la Llei de Símbols, proposat pel govern autonòmic, amb els vots a favor de PSIB, MÉS, Podem, PI i GxF mentre que Cs s'ha abstingut i el PPB ha marxat abans de la votació i no ha votat. Inauguració del nou Zoo de Barcelona. Subirachs crea el Lleó de Judà, una escultura per la façana de la Passió de la Sagrada Família que va acabar retirant-se. Es creen els Premis DonaTIC, que reconeixen el paper de les dones en l'àmbit tecnològic.
Resta del món 3 - 7 de gener, Baga, Nigèria: Una sèrie de massacres per part de Boko Haram maten més de 2.000 persones. 7 de gener, París: Latemptat a la seu del Charlie Hebdo de caràcter islamista deixa dotze persones mortes i deu ferides, els assaltants armats amb armes automàtiques cridaren consignes islamistes en fugir després de la massacre. Les reaccions públiques inclogueren diverses manifestacions en contra de la coerció de la llibertat d'expressió. 25 de gener: Eleccions legislatives gregues, el partit d'esquerres liderat per Alexis Tsipras, SÍRIZA, guanya les eleccions, desbancant al president Andonis Samaràs que es presentava a la reelecció per Nova Democràcia. 7 de febrer: Se celebra un referèndum sobre el matrimoni homosexual a Eslovàquia. 17 de març: Eleccions legislatives d'Israel de 2015. 22 de març: Eleccions al Parlament d'Andalusia 14 i 15 de febrer, Copenhaguen, Dinamarca: Una sèrie de tirotejos contra dibuixants danesos es converteixen per l'opinió publicada en una "rèplica nòrdica" a l'atemptat a la seu del Charlie Hebdo d'unes setmanes abans. 30 d'abril, Mercuri: Finalitza la missió de la sonda espacial MESSENGER, quan, un cop consumit el combustible, s'estavella a la superfície del planeta. Maig: Es destapa el Cas Fifagate 1 de maig: S'inaugura lExposició Universal de Milà. 25 de juny: Kobani, Kurdistan occidental: Comença la Massacre de Kobani perpetrat per EI en el marc de la Guerra Civil siriana. 26 de juny, Washington DC: el Tribunal Suprem dels Estats Units autoritza el matrimoni homosexual. 17 de juliol: Es publica la primera versió de l'aplicació de vídeo missatgeria Beme. 18 de setembre, Estats Units: Esclata l'escàndol de les emissions dels motors i del programari manipulat per Volkswagen arran les acusacions de l'EPA californiana. 3 d'octubre, Afganistan: un atac aeri dels Estats Units contra un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz mata accidentalment a 22 cooperants i pacients. 10 d'octubre, Ankara, Turquia: Durant una manifestació pacifista es fan esclatar dues bombes situades entre els manifestants. En latemptat hi moren més de 125 persones i més de 400 resulten ferides. 23 d'octubre: La pressió més baixa del nivell de la mar en l'hemisferi occidental i els vents sostinguts més alts i mesurats de manera fiable, es registren en l'huracà Patricia, que colpeja principalment a Mèxic hores més tard, matant almenys a 13 persones i causant més de 280 milions de dòlars en danys. 26 d'octubre, un terratrèmol de magnitud 7,5 colpeja la regió del Hindu Kush i causa 393 morts i més de 2.600 ferits, principalment a Pakistan i Afganistan. 30 d'octubre, Bucarest, Romània: Seixanta-quatre persones van morir i més de 147 van resultar ferides després de l'incendi de la discoteca Colectiv de la capital. 31 d'octubre, el vol 9268 de Metrojet s'estavella a la península del Sinaí, matant als 217 passatgers i 7 membres de la tripulació a bord. 13 i 14 de novembre, París: Un conjunt d'atemptats provoca la mort de més de 128 persones. 2 de desembre, San Bernardino, Califòrnia: Matança de San Bernardino, dues persones assaltaren un centre comercial a que es saldà amb la mort de 14 persones, i divuit ferits. 6 de desembre: Eleccions parlamentàries a Veneçuela
31 de desembre, Dubai, EAU: Un incendi en el transcurs de les celebracions de cap d'any destrueix bona part de l'edifici The Address Downtown Dubai Vaga educativa espanyola de 2015 Líban: Crisi de les Escombraries Cinema
Còmics
Esport miniatura|140px|esquerra|3g: Marrahí campió En la temporada del 2015 de pilota valenciana, el 3 de gener Marrahí guanyà el XXVIII Individual de Raspall, començat a la fi de 2014, front a Pepe de la Llosa; Soro III guanyà el XXIX Individual d'Escala i Corda.
Música
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Takaaki Kajita Arthur B. McdonaldQuímica Tomas Lindahl Paul L. Modrich Aziz SancarMedicina o Fisiologia William C. Campbell Satoshi Omura Tu YouyouLiteratura Svetlana AleksiévitxPau Quartet de Diàleg Nacional de TunísiaEconomia Angus Deaton
Defuncions Països Catalans Gener 2 de gener, Reus, Baix Camp: Ramon Ferran i Pagès, artista català. 8 de gener, Castelldefels, Baix Llobregat: Ferran Argila i Pazzaglia, futbolista català. 16 de gener, Barcelona: Lluís Marsans i Julià, pintor català. 24 de gener, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Serra i Llobet, waterpolista català. 29 de gener, Barcelona: Carles Miralles i Solà, poeta, hel·lenista i crític literari català. Madrid, Espanya: Amparo Baró i San Martín, actriu de teatre, cinema i televisió catalana. 31 de gener, Barcelona: José Manuel Lara Bosch, empresari i editor espanyol, president del Grupo Planeta i Atresmedia.
Febrer 4 de febrer, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Francesc Garriga i Barata, poeta i pedagog català. Barcelona: Núria Ribot i Rius, pintora, dibuixant i esmaltadora catalana (n. 1918). 22 de febrer, Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (n. 1928). 27 de febrer, Barcelona: Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica.
Març 1 de març, Mataró, Maresme: Jordi Tardà i Castells, periodista i crític musical català. 2 de març, Barcelona: Francisco González Ledesma, periodista i escriptor català. 5 de març, Barcelona: Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana. 8 de març, Barcelona: Maria Girona i Benet, pintora catalana. 15 de març, Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català. 17 de març, ?: Àngels Poch i Comas, actriu catalana. 18 de març, Monestir de Montserrat, Bages: Gregori Estrada i Gamissans, compositor, organista i musicòleg català, monjo de Montserrat. 22 de març, Caldes d'Estrac: Maria Martorell i Codina, mestra i directiva del moviment coral a Catalunya (n. 1923). 29 de març, Barcelona: Margarita Rivière, periodista i escriptora catalana.
Abril 9 d'abril, Barcelona: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català (n. 1947). 15 d'abril, Banyuls de la Marenda, Rosselló: Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana. (n. 1919). 16 d'abril, Barcelona: Sofia Puche de Mendlewicz, pianista i pedagoga musical catalana (n. 1916). 23 d'abril, Girona: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural català. 30 d'abril, Solsona: Manel Casserres i Solé, escultor català.
Maig 17 de maig, Barcelona: Montserrat Casals i Couturier, periodista i historiadora de la literatura catalana. 22 de maig, Felanitx: Pere Xamena i Fiol, historiador mallorquí (n. 1918).
Juny 1 de juny, Figueres, Alt Empordà: Maria Perxés Santomà, bibliotecària catalana (n. 1927). 12 de juny, Figueres, Alt Empordà: Antoni Pitxot, pintor català. 15 de juny, Barcelona: Romà Vallès, pintor i pedagog català.
Juliol 6 de juliol, Barcelona: Martí Vergés Trias, enginyer industrial i informàtic català. 8 de juliol, Aiguaviva, Gironès: Leopold Rodés i Castañé, empresari i advocat català. 17 de juliol, Barcelona: Genoveva Masip i Torner, religiosa catalana. 21 de juliol, Girona, Gironès: Mercè Huerta i Busquets, pintora catalana (n. 1929). 26 de juliol, Girona: Natàlia Molero i Lloret, escriptora i gestora cultural catalana (n. 1959).
Agost 6 d'agost, Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (n. 1931). 15 d'agost, Beniarbeig, Marina Alta: Rafael Chirbes, escriptor valencià en castellà (n. 1949). 20 d'agost, Jesús, Eivissa: María de los Llanos Lozano Guevara, filòsofa i professora eivissenca (n. 1926). 28 d'agost, Barcelona: Anna Maria Tugas i Masachs, atleta dels anys 30, campiona de Catalunya i d'Espanya (n. 1911).
Setembre 7 de setembre, Madridː Elena Arnedo, ginecòloga, política i activista socialista. 13 de setembre, Barcelona: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (n. 1912). 20 de setembre, Barcelona: Carme Balcells i Segalà, agent literària catalana (n. 1930).
Novembre 28 de novembre, Barcelona: Rosa Galcerán i Vilanova, dibuixant, historietista, animadora i publicista catalana.
Desembre 5 de desembre, Barcelona: Jaime Camino Vega de la Iglesia, guionista i director de cinema català (n. 1936). 8 de desembre, València, l'Horta: Josep Lluís Sirera Turó, dramaturg i professor universitari valencià. 10 de desembre, Barcelona, Pepita Llunell, compositora, cantant i actriu catalana. 25 de desembre, Barcelona: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (n. 1933). 29 de desembre, Girona, Gironès: Edward Hugh, economista anglès.
Resta del món Gener 1 de gener: Berlín, Alemanya: Ulrich Beck, sociòleg alemany. Ojos del Salado, Argentina/Xile: Fernando Ossa, alpinista basc. 2 de gener: Nova York: Anas al-Liby, ciutadà libi acusat pels Estats Units per la seva participació en els atemptats contra les ambaixades dels Estats Units del 1998. Košice: Arpád Račko, escultor eslovac. San Mateo, Veneçuela: Pedro Cassiram, periodista veneçolà. 3 de gener: Coral Gables, EUA: Edward Brooke, polític estatunidenc. Rakka: Muath Al Kasasbeh, pilot de la Reial Força Aèria Jordana executat per l'Estat Islàmic. Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista. 4 de gener Lo Pont de Camarés, Occitània: Ives Roqueta, escriptor occità. San Pablo (Equador): Sharon la Hechicera, cantant, actriu i empresària equatoriana. 5 de gener, Dakar, Senegal: Jean-Pierre Beltoise, pilot de F1 francès. 6 de gener: Miami, EUA: Fidel Mendoza Carrasquilla, dirigent esportiu colombià. Roma: Uber Gradella, futbolista italià, en posició de porter. 7 de gener: París: L'Atemptat contra Charlie Hebdo sega la vida dels dibuixants francesos Jean Cabut, Bernard Verlhac, Philippe Honoré, Georges Wolinski i Stéphane Charbonnier. Varsòvia, Polònia: Tadeusz Konwicki, escriptor i director de cinema polonès. Los Angeles, EUA: Rod Taylor, actor de cinema i televisió australià. Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso. 9 de gener,