va ser un escriptor andorrà. Va exercir d'advocat i va treballar a l'administració pública d'Andorra. També va ser ambaixador d'Andorra al Vaticà i va col·laborar amb nombroses publicacions periòdiques, com ara Poble Andorrà, Andorra 7, Diari d'Andorra,Article Periòdic d'Andorra, Set Dies, Avui i La Vanguardia.
Biografia Malgrat néixer a Barcelona, concretament al carrer de Calaf, núm. 121, sempre va tenir la nacionalitat andorrana per dret familiar (la seva mare era pubilla andorrana). El seu pare, taxista d'Alpicat (Lleida), es va casar una pubilla andorrana, que treballava de minyona a Barcelona. Fruit d'aquest matrimoni varen néixer dos fills, la major, Montserrat Morell i Mora i Antoni Morell i Mora. En aplicació de la llei tradicional andorrana, l'hereu era el fill o la filla gran i el segon, el cabaler, anava per a capellà. Per aquesta raó Antoni Morell va ingressar de ben jove (1952) al Seminari Conciliar de Barcelona, on va cursar Teologia i Filosofia i va ser ordenat diaca (mai va ser ordenat capellà per decisió pròpia).Ramon Fornós. Autor d'aquest article, ex-alumne, amic, biògraf i agent literari durant un temps d'Antoni Morell
L'any 1973 va ser nomenat secretari general de la Sindicatura General d'Andorra, amb el síndic Julià Reig i Ribó, que no el va deixar fins a la reforma política andorrana de 1979, quan va guanyar les primers eleccions democràtiques i lliures a Andorra. El 1981, Òscar Ribas Reig, nebot de Julià Reig i propietaris de la Banca Reig i dels Tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, el nomena secretari general del primer govern, juntament amb Manuel Mas i Ribó, fins al 12 de maig de 1984, que deixa el govern. Posteriorment, el 1994, Òscar Ribas tornaria a guanyar les eleccions, però Morell ja no tornaria a la política en aquest govern.
Antoni Morell va morir el 5 de gener del 2020 a Andorra la Vella, amb setanta-vuit anys, després de patir una insuficiència cardíaca.
Estudis Va estudiar Llatí, Filosofia i Teologia, primer en el Seminari Menor de la Conreria (curs 1952-53) i posteriorment en el Seminari Conciliar de Barcelona, en el qua va coincidir amb Joan Rigol i Josep Maria Balcells. Després va estudiar Història Contemporània i Moderna a la Universitat de Saragossa i també Dret, a la Universitat de Saragossa i la Universitat de Barcelona.
Activitats docents Va ser professor de literatura i de llatí en el Col·legi Sant Ermengol i a l'Institut Janer d'Andorra la Vella (1968-1972). Durant catorze anys va ser professor de dret mercantil i filosofia del dret al Centre Associat de la UNED, a la Seu d'Urgell.
Càrrecs polítics Va ser assessor pedagògic al Consell General del Principat d'Andorra;IEC secretari de la Sindicatura General del Principat d'Andorra (1973-1981); secretari general del primer Govern andorrà (1981-1984) i ambaixador plenipotenciari del Principat d'Andorra a la Ciutat del Vaticà (2005-2010).Toni Solanelles
Activitats culturals relacionades Va ser cofundador de la revista Andorra 7, així com de l'editorial andorrana Serra Airosa. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra l'any 1995, i en va ser president durant molts anys. Va impulsar el projecte del Museu del llibre a La Massana.
Salvador Espriu i Antoni Morell En la dècada de 1970 va establir amistat amb Salvador Espriu a qui, per raons culturals, va anar a visitar al seu despatx de Barcelona quan ell era secretari general de la Sindicatura del Principat d'Andorra. Davant la proposta d'una participació intensa amb Andorra, Espriu li va dir: «Senyor Morell, per Andorra, el que sigui, però no em faci viatjar.» A partir d'aquí va néixer una amistat que duraria fins a la mort d'Espriu el 1986. El 1983, Espriu li va prologar la seva primera novel·la, Set lletanies a mort (1981), basada en els fets històrics de la darrera execució que es va produir al Principat d'Andorra el 1943.
Obra Novel·la Històrica 1981 Set lletanies de mort. Edicions: Ed. Laia (1981) . Ed. La Magrana (1996) . Ed. Proa (2002) . Destino en castellà (2007) , amb un llibre conjunt amb ‘'Borís I, rei d'Andorra. Llibre de lectura obligatòria al Batxillerat en la seva edició catalana. Aquest llibre narra de forma novel·lada la darrera execució feta a Andorra, l'any 1943, a un fratricida. 1984 Borís I, rei d'Andorra. Edicions: Ed. La Magrana (1984) . Ed. Proa (2004) . Destino en castellà (2007) , amb un llibre conjunt amb ‘'Set lletanies a mort. Traduït també al txec. Aquest llibre narra de forma novel·lada la història de Borís Skóssirev, que es va anomenar rei d'Andorra durant un breu període. La mare de l'autor va conèixer personalment al rei Borís I.
Ficció 1987 Als límits de l'alba. Ed. Grafinter 1996 Karen nena de la llum. Material d'Edició 1999 La neu adversa. Ed. Proa 2004 El vell i els anyells. Andbanc 2005 Memòria del fill d'un poble. 2005 Andorra, El Cor dels Pirineus. Art Al Set.
Assaig, Sociologia i Història 1971 693 anys després, escrit amb Elidà Amigó. Ed. Andorra 71. EAN 3637219710693 (descatalogat) 1976 Andorra 1947 1980 El Consell General, 1682-1979. Recull cronològic del patricis andorrans, escrit conjuntament amb Lídia Armengol i Manuel Mas. Ed. del M.I. Consell General. (descatalogat) 1986 Salvador Espriu i Andorra. Banca Reig. AND-384-86 (descatalogat) 1992 L'esdevenidor assumit. Ed. TRAM3S 1992 Predicant en el desert. Ed. TRAM3S 2002 Andorranes i andorrans. Pagès Editors 2005 Andorra, avui i demà. Converses d'Antoni Morell amb Albert Pintat. Ed. Grafinter 2008 52 dies d'ocupació?: Agost-octubre 1933 a Andorra. Pagés Editors. 2015 El llarg caminar d'un home bo. Converses amb Joan Martí Alanis. Anm Editors. 2016 Passaport sense nom : crònica sentimental 1978-1979 i 2016. Anm Editors. 2020 De la governança d'un país. Carta oberta a Antoni Fiter i Rossell
Descripció i Viatges 1989 Andorra vol insòlit, escrit conjuntament amb Ramon Vinyes. ISBN imprès al volum: 8940454627 1995 Tastar Andorra. Materal d'Edició ISBN imprès al volum: 99911114.
Distincions honorífiques Condecoracions 60px Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori el Gran, Santa SeuRadioseu 60px Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, Regne d'Espanya.BOMEC
Premis literaris Escriptor del mes en català (novembre de 1996)Dep. de Cultura 1999 Carlemany per ‘'La Neu Adversa 2001 Premi Sant Miquel d'Engolasters d'Assaig Literari a la XXIV Nit Literària Andorrana, per ‘'Andorranes i Andorrans 2005 Premi Manel Cerqueda de novel·la breu a Antoni Morell per 'El vell i els anyells'Bit de Cultura 2011 Premi Àgora Cultural 2011Escrit per E. J. M./Foto:T.M
Referències
Categoria:Escriptors andorrans en català Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Ambaixadors andorrans Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa Categoria:Alumnes del Seminari Conciliar de Barcelona Categoria:Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Andorra la Vella Categoria:Morts d'insuficiència cardíaca Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Ambaixadors catalans Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Diplomàtics barcelonins contemporanis Categoria:Ambaixadors espanyols Categoria:Advocats andorrans Categoria:Advocats morts al segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX