Ulisses (en anglès, Ulysses) és una novel·la escrita per l'autor irlandès James Joyce, publicada el 1922. Inspirada en L'Odissea d'Homer, es tracta d'una peça clau de la literatura contemporània i d'avantguarda.

Ulisses és la crònica del periple per Dublín del personatge principal, Leopold Bloom, en un dia ordinari, el 16 de juny de 1904. El títol fa referència a Odisseu, l'heroi homèric (seguint el nom llatí). Hi ha força paral·lelismes entre ambdues obres, entre Leopold Bloom i Odisseu, entre Molly Bloom i Penèlope, i entre Stephen Dedalus i Telèmac. Avui dia, els amants de l'obra de Joyce celebren el 16 de juny com el Bloomsday.

Ulisses és una obra gegantina: 250.000 paraules en total amb un vocabulari de 30.000 mots, amb edicions que van de les 644 a les 1.000 pàgines. Es divideix en 18 capítols o episodis (com se'ls sol anomenar en cercles d'entesos). El llibre ha estat objecte d'estudi i anàlisi, a més de controvèrsia. Va començar amb acusacions (i judicis) per obscenitat, però avui dia es considera una obra mestra. En destaquen especialment la innovadora tècnica del corrent de consciència, l'ús experimental dels jocs de paraules, les paròdies, al·lusions, les caracteritzacions matisades i el sentit de l'humor.

El 1999, l'anglocèntrica editorial Modern Library va classificar Ulisses com la millor novel·la del .

Antecedents Joyce va conèixer per primera vegada la figura d'Odisseu/Ulisses, una adaptació de L'Odissea per a nens, que sembla haver establert el nom llatí a la ment de Joyce. A l'escola va escriure un assaig sobre el personatge, titulat El meu heroi preferit. Joyce va dir a Frank Budgen que considerava Ulisses l'únic personatge polivalent de la literatura. Va considerar escriure un altre conte per a Dubliners, que es titularia Ulisses i es basaria en un dublinès jueu anomenat Alfred H. Hunter, un presumpte cornut. La idea va créixer d'una història el 1906, a un llibre curt el 1907, i a la vasta novel·la que va començar el 1914.

Ubicacions miniatura|350x350px| Mapa d'Ulisses de Dublín L'acció de la novel·la es trasllada d'un costat a l'altre de la badia de Dublín, començant a Sandycove, al sud de la ciutat, i acabant a Howth Head, al nord. La trama dels tres primers capítols, juntament amb el capítol 12, Nausicaa, té lloc a les costes de la badia de Dublín, fora del mapa.

La casa de Leopold Bloom al número 7 del carrer Eccles i és l'escenari de l'episodi 4 (Calypso), l'episodi 17 (Ítaca) i l'episodi 18 (Penèlope). L'oficina de correus de Westland Row és l'escenari de l'episodi 5 (Lotus Eaters). La farmàcia Sweny al carrer Lombard, on Bloom compra sabó, i Lincoln Place també són escenaris de l'episodi 5 (Lotus Eaters). El Freeman's Journal, situat al carrer Prince's, a la vora del carrer O'Connell, és l'escenari de l'episodi 7 (Èol). El pub de Davy Byrne serveix com a escenari de l'episodi 8 (Lestrigonians). La Biblioteca Nacional d'Irlanda és l'escenari de l'episodi 9 (Escil·la i Caribdis). L'Hotel Ormond a la vora del Liffey, és l'escenari de l'episodi 11 (Sirenes). El pub de Barney Kiernan serveix com a escenari de l'episodi 12 (Cíclops). La Maternitat de Holles Street és l'escenari de l'episodi 14 (Oxen of the Sun). El bordell de Bella Cohen al número 82 de Tyrone Street Lower és l'escenari de l'episodi 15 (Circe). El refugi d'un cotxer a Butt Bridge és l'escenari de l'episodi 16 (Eumaeus). La línia taronja del mapa mostra la ruta del passeig en carruatge de Paddy Dignam de l'episodi 6 (Hades). El viatge del virrei a l'episodi 10 (The Wandering Rocks) apareix en blau. La ruta de Bloom i Steven a l'episodi 18 (Penelope) apareix en vermell.

Estructura miniatura|Ulisses, Egoist Press, 1922 Ulisses es divideix en tres llibres (marcats com a I, II i III) i 18 episodis. Els episodis no tenen encapçalaments ni títols de capítol, i només estan numerats a l'edició de Gabler. En les diverses edicions, els descansos entre episodis s'indiquen de maneres diferents; a l'edició de la Modern Library, per exemple, cada episodi comença a la part superior d'una nova pàgina.

Sembla que Joyce va gaudir de l'obscuritat del seu llibre, dient que hi havia «introduït tants enigmes i trencaclosques que mantindrà els professors ocupats durant segles discutint sobre el que volia dir, i aquesta és l'única manera d'assegurar [sic] la immortalitat». El jutge que va decidir que Ulisses no era obscè va admetre que «no és un llibre fàcil de llegir ni d'entendre», i va aconsellar «llegir uns quants altres llibres que ara s'han convertit en els seus satèl·lits». Un d'aquests llibres disponibles en aquell moment va ser el primer llibre d'Herbert Gorman sobre Joyce, que incloïa la seva pròpia breu llista de correspondències entre Ulisses i lOdissea. Un altre va ser l'estudi d'Ulisses de Stuart Gilbert, que incloïa un esquema de la novel·la que Joyce va crear. Gilbert va ser citat més tard a l'escrit legal preparat per al judici per obscenitat. Joyce ja havia enviat a Carlo Linati un esquema diferent. Els esquemes de Gilbert i Linati van aclarir els vincles amb lOdissea i també van explicar l'estructura de l'obra.

Joyce i Homer Els 18 episodis dUlisses «corresponen aproximadament als episodis de l'Odissea d'Homer». A l'epopeia d'Homer, Odisseu, un heroi grec de la Guerra de Troia... va trigar deu anys a trobar el camí de Troia a casa seva a l'illa d'Ítaca. El poema d'Homer inclou tempestes violentes i un naufragi, gegants, monstres, déus i deesses, mentre que la novel·la de Joyce té lloc durant un dia normal a Dublín a principis del segle XX. Leopold Bloom, un col·laborador publicitari jueu, correspon a Odisseu a l'epopeia d'Homer; Stephen Dedalus, el protagonista de l'obra anterior de Joyce, en gran part autobiogràfica, Retrat de l'artista adolescent, correspon al fill d'Odisseu, Telèmac; i l'esposa de Bloom, Molly, correspon a Penèlope, l'esposa d'Odisseu, que va esperar 20 anys que tornés.

L'Odissea està dividida en 24 llibres, que al seu torn es divideixen en 3 parts de 4, 8 i 12 llibres. Tot i que Ulisses té menys episodis, la seva divisió en 3 parts de 3, 12 i 3 episodis està determinada per la divisió tripartida de L'Odissea. Joyce es referia als episodis pels seus títols homèrics a les seves cartes. El text de la novel·la no inclou els títols dels episodis que s'utilitzen a continuació, que provenen dels esquemes de Linati i Gilbert. Els estudiosos de Joyce s'han basat en ambdues per identificar i explicar els paral·lelismes entre Ulisses i L'Odissea.

Els estudiosos han argumentat que de Victor Bérard, que Joyce va descobrir a Zuric mentre escrivia Ulisses, va influir en la seva creació dels paral·lelismes homèrics de la novel·la. La teoria de Bérard que l'Odissea tenia arrels semítiques concorda amb la reencarnació d'Odisseu per part de Joyce com el Leopold Bloom jueu.

Ezra Pound considerava les correspondències homèriques com «una bastida, un mitjà de construcció, justificat pel resultat i justificable només per aquest. El resultat és un triomf en la forma, en l'equilibri, un esquema principal amb teixit continu i arabesc». Per a T. S. Eliot, les correspondències homèriques tenien la importància d'un descobriment científic. Va escriure: «En manipular un paral·lel continu entre la contemporaneïtat i l'antiguitat ... El Sr. Joyce està seguint un mètode que altres han de seguir després d'ell». Aquest mètode «és simplement una manera de controlar, d'ordenar, de donar forma i significat a l'immens panorama de futilitat i anarquia que és la història contemporània».

Edmund Wilson va escriure: «Les aventures d'Ulisses... representen l'home corrent en gairebé totes les relacions comunes. Tot i això, no puc evitar sentir que el Sr. Joyce va cometre un error en fer que tot el pla de la seva història depengués de l'estructura de lOdissea en lloc de les exigències naturals de la situació... El seu gust pel simbolisme està estretament relacionat amb la seva extraordinària facultat poètica per investir incidents particulars amb un significat universal, tanmateix... de vegades sobrepassa els límits de l'art en un enginy àrid que faria que una correspondència mística complís el seu deure per una raó artística. El resultat és que de vegades hom sent com si la brillant successió d'episodis tingués lloc a la perifèria d'una roda que no té eix».

A finals de la dècada del 1930, Joyce va dir a Samuel Beckett: «Potser he sistematitzat massa Ulisses» Cap al 1937, en una conversa amb Vladímir Nabókov, Joyce va menysprear l'ús de la mitologia en la literatura moderna. Nabokov va respondre: «Però vas contractar Homer!». «Un caprici», va dir Joyce. Quan Nabokov va assenyalar la seva col·laboració amb Stuart Gilbert, Joyce va respondre: «Un terrible error... un anunci per al llibre. Ho lamento molt».

L'erudit literari estatunidenc William York Tindall ha escrit: «Joyce considerava el mite d'Homer l'expressió completa de l'home... L'exili, la llar, la humanitat i l'art, les preocupacions de Joyce, van trobar expressió a l'Odissea d'Homer... Però el patró homèric és només un nivell de la narrativa que Joyce va compondre. Un altre nivell és el patró cristià. Bloom no és només Odisseu sinó Jesús-Déu. Aquestes creences tradicionals, però, són menys importants que el nivell principal del mite de Joyce: la història de Stephen Dedalus i el Sr. Bloom a Dublín o el present, el particular i el personal. Ulisses és una composició narrativa de tres nivells, als quals, per al·lusió, Joyce va afegir-ne d'altres de menys importància. El seu mite no és l'Odissea sinó Ulisses».

Joyce i Shakespeare Després de l'Odissea d'Homer, l'obra literària que més s'assembla a Ulisses és Hamlet de William Shakespeare. L'obra s'esmenta a Telèmac. Hamlet és un símbol de l'esquema de Linati. A l'episodi de la Biblioteca, Stephen Dedalus presenta una teoria sobre Hamlet basada en 12 conferències, ara perdudes, que Joyce va impartir a Trieste el 1912. Entre els paral·lelismes implícits amb Ulisses, els principals són Shakespeare i Joyce, el rei Hamlet i Leopold Bloom, i el príncep Hamlet i Stephen.

Segons Stephen, Shakespeare té una doble presència a Hamlet. El rei és el Shakespeare madur; el príncep és el Shakespeare de jove. La insistència de Stephen en la doble presència de Shakespeare a Hamlet insinua la doble presència de Joyce a Ulisses. Bloom és la Joyce madura; Stephen és la Joyce de jove. Altres paral·lelismes amb Hamlet són Gertrude i Molly Bloom, Claudi i Buck Mulligan, i Claudi i Blazes Boylan.

Igual que Shakespeare, Dante va ser una gran influència per a Joyce. S'ha argumentat que la interrelació entre Joyce, Dedalus i Bloom es defineix en les doctrines de l'Encarnació que Stephen enumera a Telèmac.

Resum de la trama Part I: Telemàquia Episodi 1, Telèmac miniatura|L'habitació de James Joyce a la Torre i Museu James Joyce A les 8 del matí, Malachi Buck Mulligan, un sorollós estudiant de medicina, aspirant a escriptor, Stephen Dedalus, a la teulada de la torre Sandycove Martello, on viuen. Hi ha tensió entre Stephen i Mulligan: Stephen sent Mulligan fer un comentari cruel sobre la mare recentment morta d'Stephen, i Mulligan ha convidat un estudiant d'anglès, Haines, a qui Stephen no li agrada, a quedar-se amb ells. Els tres homes esmorzen i caminen fins a la riba, on Mulligan exigeix a Stephen la clau de la torre i un préstec. Els tres fan plans per trobar-se en un pub, The Ship, a les 12:30 del migdia. En marxar, Stephen decideix que no tornarà a la torre aquella nit, ja que Mulligan, l'usurpador, se l'ha apoderat.

Episodi 2, Nèstor