Raja Sinha II (Maha Astana, Mahastana, 1608-6 de desembre de 1687) fou rei d'Uda Rata del 1635 al 25 de novembre de 1687. Era fill de Dona Catherina (Kusumasana Devi) i Senarat.
Biografia Pujada al tron El rei Senerat va morir el 1636 i Maha Astana (que tenia uns 28 anys) va pujar al tron com Raja Sinha II. Inicialment volia la pau però com que l'oficial portuguès de Batticaloa va donar suport a uns rebels contra el rei, ho va reconsiderar. Es va orientar cap als holandesos que ara estaven fermament establerts a Pulicat (Índia) i el 9 de setembre de 1637 els va oferir un dels seus ports a canvi de l'ajut contra els portuguesos. Els holandesos van acceptar donar aquesta assistència el 19 de novembre de 1637 però a canvi del monopoli del comerç de canyella.
El capità Diogo de Melo es va alarmar però ara el nou rei no volia parlar amb ell. De Melo havia intentat donar suport a Wijaya Pala (Vijaya Pala sub-rei de Matale) per reclamar el tron suprem i ara altre cop li va escriure i va definir als holandesos com a rebels al rei de Portugal (el rei de les Espanyes i els Països Baixos), pirates reconeguts a tota l'Índia i odiats per tots els reis i senyors indis, i li demanava actuar. Mentre els holandesos havien arribat a un acord amb Raja Sinha i van retornar a l'índia (a Pulicat) amb tres ambaixadors holandesos que després de diverses gestions van retornar a l'illa el 2 d'abril de 1638 amb tres vaixells manats pel comandant Wilhelm Jacobsz Coster. En aquest temps s'havia produït un greu incident a l'illa: els portuguesos van confiscar un elefant que el rei havia regalat a un comerciant portuguès i en revenja el rei va confiscar dos cavalls que el governador havia enviat per ser venuts al regne: el rei va assegurar que retornaria els cavalls tan aviat com l'elefant fos restituït; això va enervar al governador que va aprofitar l'arribada d'un contingent de soldats des de Malaca per mobilitzar 900 soldats, 500 lascarins i un nombre de topasses, canaresos i kafirs per envair el regne.
Derrota i mort de Diogo de Melo El rei va enviar al franciscà de la seva cort per fer desistir a de Melo, que no li va fer cas i va entrar altre cop a la capital del regne sense oposició, va cremar el palau i el temple i es va retirar a Balane. Va passar la nit a Gannoruwa i l'endemà va travessar el riu; els soldats estaven cansats i tenien gana i Raja Sinha II va veure la seva oportunitat i els va bloquejar la ruta cap a Senkadagala atacant-los des de la selva de la rodalia; els portuguesos no podien aconseguir aigua del riu més que amb molts esforços. Finalment el 28 de març de 1638 els portuguesos van intentar la retirada a través del riu i es va lliurar la batalla dita de Gannoruwa, que fou la darrera gran batalla dels singalesos; els lascarins, que estaven al càrrec de l'equip, foren atacats i van quedar separats de la resta; una part va fugir i l'altra es va poder reunir a la resta dirigint-se als turons de Kiriwat Talawa però es van trobar rodejats; De Melo va demanar un armistici, però les ordres del rei eren de no tractar amb els portuguesos sota pena de mort. Quan va començar l'atac els singalesos van actuar amb decisió i tots els enemics foren massacrats. 33 portuguesos es van salvar (a més dels kafirs que van quedar al cim d'un turó i els canareos que van ser sobrepassats). De Melo devia morir però el seu cos no va poder ser trobat (només la seva espasa).
Conquesta holandesa de Batticaloa El 10 de maig de 1638 l'almirall Adam Van Westerwold es va unir a Coster a Batticaloa amb més vaixells. Raja Sinha va tornar quatre dies més tard amb 15.000 homes deixant a Wijaya Pala amb la resta de les forces prop de Colombo. El 18 de maig de 1638 forces combinades van atacar les posicions portugueses de Batticoloa i després de 4 hores de bombardeig la guarnició es va rendir. El 23 de maig es va signar un tractat entre Raja Sinha II "Emperador i rei de Ceilan i Candia" i Adam Van Westerwold representant de la Il·lustre Alta Potència de les Províncies Unides dels Països Baixos i l'excel·lentíssim Príncep Frederic Enric d'Orange; el rei reconeixia als holandesos com amics, aliats i protectors; el botí capturat a les posicions portugueses es repartiria per meitat i serien ocupades per guarnicions amb suficient artilleria; els holandesos rebien facilitats per magatzems però no podien iniciar hostilitats sense consulta al rei; la llibertat de comerç pels holandesos seria total amb monopoli per la canyella, pebre, cera i ivori mentre el rei tenia el monopoli dels elefants però amb dret dels holandesos a comprar tants animals com altres. Es van establir diverses disposicions sobre extraterritorialitat, lliure circulació, extradició de criminals i es va prohibir tota relació amb els portuguesos, declarats enemics eterns dels dos estats, quedant prohibida l'entrada al país de sacerdots catòlics.
El 4 de juny de 1638 Westerwold i la seva flota van marxar cap a Batàvia amb dos ambaixadors singalesos. El governador general Anthony Van Diemen va dirigir una carta al rei amb el tractament de Gran i Poderós Radio Singha, emperador de l'illa de Ceilan, rei de Kandy, de Kotte, de Seytabaka, Dambadoney, Anarrajapore, Jaffnapatam; príncep d'Uva, Matura, Dinavaco, Quatre Codis; Gran Duc de Set Codis; Comte de Cotenwe, Trinquemale, Batacalo, Vilacam, Vintana, Dumbra, Pandjapato, Hewerta, Putalon, Balane, Gaele, Beligaon, Calature, Columbo, Negumbo, Chilao, Madampe, Calpety, Aripature, Manaer; senyor de les pesques de perles, gemmes i del Sol daurat."
Annexió d'Uwa Dom Antonio Mascarenhas fou enviat des de l'Índia com a governador i totes les forces portugueses foren destinades a la defensa de Ceilan. Els portuguesos van recuperar Menikkadawara. Mentre a Ceilan el rei Kumara Sinha va morir i Raja Sinha II va prendre possessió del seu principat d'Uwa sense compartir res amb el seu germà Wijaya Pala, com aquest demanava. Això va empènyer a Wijaya a la guerra (setembre de 1638) però Wijaya, que disposava de 8000 homes, fou derrotat i fet presoner, quedant en residència vigilada a Senkadagala.
Conquesta holandesa de Trincomalee i Negombo A principis de 1639 Anthony Caen va arribar a l'illa amb una flota; enlloc d'atacar Colombo (com volia el rei) van atacar i ocupar el fort de Trincomalee que es va rendir (maig de 1639). Una altra flota va arribar el desembre amb 1500 soldats sota comandament del director general Philip Lucaszoon, que van desembarcar a Negombo, i foren atacats pels portuguesos i encara que inicialment els holandesos foren rebutjats finalment van aconseguir la victòria i els portuguesos foren rebutjats. L'exèrcit de Raja Sinha II va arribar tot seguit i junts van assetjar Negombo (6 de febrer de 1640) que fou presa per assalt al cap de tres dies; el lloc va quedar pels holandesos que van reforçar les fortificacions. Els singalesos volien arrasar el lloc i com que els holandesos no ho van permetre el rei es va retirar i no va voler tornar a parlar amb Lucaszoon (13 de febrer).
Conquesta holandesa de Galle Santa Cruz de Galle, el fort portuguès del sud, va rebre reforços des de Colombo. Els holandesos van desembarcar a la badia. El 13 de març es va produir l'assalt que els portuguesos no van rebutjar i a més van perdre un centenar d'homes. Tots els capturats foren executats o enviats als vaixells holandesos que van sortir cap a Batàvia. La meitat del botí fou donat al rei. Els canaresos i els kafirs van passar al servei dels holandesos i els presoners singalesos entregats al rei. Els soldats holandesos es van poder casar amb dones singaleses o mestisses. El capità Walraven de St. Amant fou nomenat governador de la fortalesa amb una guarnició de 196 homes. Coster també es va establir a Galle en qualitat de President de la Companyia.
La pèrdua de Galle va provocar en els portuguesos una gran preocupació; es va parlar d'abandonar també Colombo, però es va decidir que no, i totes les forces foren concentrades allí i es van enviar reforços de l'Índia. Coster va decidir anar a visitar el rei a Senkadagala el 17 de juliol de 1640. Allí es van produir alguns incidents: el traductor de Coster fou arrestat mentre intentava parlar amb Wijaya Pala; el rei va retornar un retrat del príncep d'Orange sense donar cap explicació; la cort singalesa va mostrar una gran fredor cap a Coster. Aquest no obstant va seguir amb el seu pla, i va demanar al rei la canyella, pebre i cera pel proper viatge com a pagament dels serveis holandesos (tal com establia el tractat); també va demanar la llibertat de comerç promesa; a alguns pobles de les rodalies de Galle pel manteniment dels soldats holandesos i que es donessin instruccions al disawa reial per fer els subministraments de manera regular; i l'establiment d'una seca i l'entrega als holandesos de terrenys per establir un magatzem a Kottiyar. El rei va dir que alguna cosa no s'havia complert per la pobresa del país o en el cas de Galle per la devastació de la zona mentre que altres s'estaven complint fins on era possible i que els donaria alguns pobles; sobre la seca calia estudiar-ho perquè les monedes portugueses trobades estaven molt depreciades.
Coster va saber que alguns reis indis havien enviat delegats al rei oferint ajut, i va preguntar al sobirà sobre el tema; va contestar que l'ajut estava destinat només a la conquesta de Colombo però el rei va dir que no podria fer aquest atac almenys fins al cap de tres anys per la situació del país. Després va donar permís a Coster per sortir del país. Pel camí l'holandès va cometre alguns abusos i finalment es va mostrar extremament impertinent al arribar a Nilgala i demanar llet que van demorar en servir-li; les seves queixes i cops al mudaliyar van provocar un tumult que li va costar la vida. Thyssen, el comandant de Batticaloa, va rebre excuses del rei (8 de setembre). En els mesos següents els portuguesos van perdre posicions i cada vegada la seva situació era més dolenta a tot l'Orient.
Contraatac portuguès de Felipe Mascarenhas João da Silva Telo e Meneses, comte de Aveiras, va arribar a Goa com a virrei (24 de setembre de 1640 a 30 de desembre de 1645) i va veure que la situació era desesperada a Ceilan i que seria perduda si no s'enviava ajut immediat. Felipe Mascarenhas va agafar la tasca;era un home molt ric que estava disposat a emprar part de la seva riquesa pel rei el seu nomenament era a més el més acceptable pel seu germà Antonio Mascarenhas, fins aleshores governador. Dom Felipe, poc després d'arribar, va conquerir Negombo (9 de novembre de 1640) i va derrotar l'exèrcit singalès de la rodalia. Raja Sinha II es va retirar a Senkadagala i tota la costa des de Colombo a Galle es va declarar pels portuguesos; els holandesos van veure els fets amb preocupació, doncs si perdien la província de Matara perdrien el comerç de canyella. Galle mateix fou amenaçada. Trincomalee i Negombo tenien guarnició holandesa tot i l'oposició reial. Els portuguesos van entrar als districtes de Quatre Korales i Set Korales però només van poder devastar la zona.
Darrer intent de Wijaya Pala Mentre Wijaya Pala es va escapar i es va revoltar; la revolta va fracassar i el rebel va acabar marxant a Goa. Raja Sinha II es va lliurar d'un parent i rival i li va permetre aviat ocupar (o reocupar) el districte de Matale.
Arranjament del tractat L'octubre de 1641 els ambaixadors del rei enviats a Batàvia i es van arranjar discordances entre les partes entre el tractat signat a Batticaloa i el que presentaven els holandesos que havia estat alterat. També es van intentar arranjar divergències entre els dos estats i es va discutir sobre el futur de Colombo (el rei exigia que fos arrasat) i sobre forts (els holandesos volien quatre forts amb guarnició holandesa).
Restauració de la independència de Portugal i pau amb Holanda