Regne de Lanna อาณาจักรล้านนา 1292–15 gener 1775Ratchasomphan, p. 85 center|394x394px|Ubicació de LannaExtensió de la zona de influència de Lan Na (blau mig), vers 1540. Capital Chiang Rai (1262–1275) Ullal (1275–1281) Wiang Kum Kam (1281–1296) Chiang Mai (1296–1775) Llengües Llengua tailandesa del nord Religió Animisme, budisme Govern Monarquia Reis principals • 1292–1311 Mangrai • 1441–1487 Tilokkarat • 1579–1607 Nawrahta Minsaw Era històrica Període modern inicial • Captura de Hariphunchai 1292 • Fundació de Chiang Mai1296 • Guerra Ayutthaya-Lan Na 1456–1474 • Govern birmà2 April 1558Wyatt, p. 80 • Caiguda de Chiang Mai 15 gener 1775Ratchasomphan, p. 85 Precedit per Succeït per Ngoenyang Hariphunchai Regne de Payao Principat de Lampang Regne de Chiang Mai Avui part de Tailàndiavora|23x23px Myanmarvora|23x23px Laosvora|23x23px Xinavora|23x23px El regne de Lan Na o Regne de Lanna (lanna: ᩋᩣᨱᩣᨧᩢᨠᩕᩃ᩶ᩣ᩠ᨶᨶᩣ, pronunciació (International Phonetic Alphabet IPA) ʔaː.naː.tɕǎk.láːn.na "Regne d'un milió de Camps d'Arròs"; tailandès: อาณาจักรล้านนา, rtgs: Anachak Lan Na, pronunciació (International Phonetic Alphabet IPA) ʔunː naː tɕàk láːn na; birmà: ဇင်းမယ် ပြည်, IPA: zɪ́ɴmɛ̀ pjì; o ယွန်းပြည် yʊ́ɴ pjì, també conegut com a Lannathai, fou un estat indianitzat centrat en la actual Tailàndia del nord dels segles XIII al XVIII. Les cròniques pali es refereixen al regne com Yonarattha o Yonkarattha (Regne del Yuon) o de Bingarattha (Regne del Mae Ping). En la Història xinesa dels Yuan és anomenat Pa-pai-si-fu i és esmentat per primer cop el 1292.
El desenvolupament cultural de les poblacions tailandeses del nord havia començat molt de temps abans, ja que successius regnes van precedir Lan Na. Com a continuació del regne de Ngoenyang, Lan Na va emergir en el com a rival del regne d'Ayuthia (o Ayuttthaya) amb el qual es van lliurar diverses guerres. Tanmateix, el regne Lanna es va debilitar i va esdevenir un estat tributari de la dinastia Taungoo el 1558. Lan Na va ser governat per successius reis vassalls, encara que alguns d'aquests reis van gaudir d'àmplia autonomia. La sobirania birmana gradualment es va esvair però es va recuperar amb la nova dinastia Konbaung que va expandir la seva influència. Taksin del regne de Thonburi finalment va conquerir Lan Na dins 1775 i el va dividir en un nombre de regnes tributaris.
Història Establiment Mangrai, el 25è rei de Ngoenyang (modern Chiang Saen) de la dinastia Lavachakkaraj, la mare del qual era una princesa d'un regne a Sipsongpanna ("les dotze nacions"), va centralitzar als mueangs de Ngoenyang en un regne unificat o mandala i aliat al regne veí de Phayao. El 1262, Mangrai va traslladar la capital de Ngoenyang a la novament fundada Chiang Rai, ciutat anomenada en el seu propi honor. Mangrai llavors va expandir-se cap al sud i va sotmetre el regne Mon de Hariphunchai (centrat a la moderna Lamphun) el 1281. Mangrai va canviar la capital diverses vegades. Després de traslladar-la a Lamphun la va abandonar a causa de fortes inundacions, i va anar tantejant fins que va resoldre construir i fixar-se a Wiang Kum Kam el 1286/1287, quedant-se allí fins al 1292 quan es va traslladar al que esdevindria Chiang Mai. Va fundar Chiang Mai el 1296, expandint-la per esdevenir la capital de Lan Na. Els suposats territoris de Mangrai de Lan Na van incloure la modernes províncies de Tailàndia del nord (amb excepció de Phrae – que era sota de Sukhothai, i Phayao i Nan que eren del regne de Payao), i Kengtung, Mong Nai (a la moderna Myannmar), i Chiang Hung (moderna Jinghong a Yunnan). També va sotmetre a vassallatge i va rebre tribut d'àrees del nord-oest del modern Vietnam, principalment a les valls dels rius Negre i Roig, i de la majoria del nord del modern Laos, a més del Sipsongpanna de Yunnan d'on la seva mare era originària. Lanna no fou un regne unificat sinó un conjunt de principats dirigits per un sobirà que dominava una part del territori gairebé com un principat més. El principat principal era el lloc de residència del sobirà, i sovint algun parent proper era virrei d'una altra zona (Chiang Mai, Chiang Rai) i hi havia un conjunt de principats sota prínceps tributaris vassalls (Chiang Saen, Lamphun, Lampang, Phrae i Nan) amb diversos cacicats dependents al seu entorn (Phayao, Mae Cham, Mae Sariang, Mae Hong Son, Fang, etc.). Els grups tribals de les muntanyes tenien una clara posició de submissió (no obstant algunes tribus mai no es van integrar en el sistema de Lanna, com les tribus d'origen karen); les famílies dels principals caps militars feien aliances matrimonials amb prínceps dels principats veïns com els dels estats Xan, Luang Prabang, Sipsongpanna, o de principats cap al sud com Pitsanulok, Supanburi, Lopburi i Ayudhaya i, per tant, les lluites entre ells foren habituals.
Divisió i Prosperitat miniatura|esquerra|Chedi Central a Wat Doi Suthep, Chiang Mai Al voltant de 1311, Mangrai va morir i va ser succeït pel seu segon fill Grama o Jayasangrama (Khun Hham). Aviat es va retirar a Chiang Rai i va nomenar al seu fill Saen Phu com Uparaja (virrei) de Chiang Mai. El fill petit de Mangrai, que era el governador de Mong Nai, va retornar per reclamar el tron, ocupant Haripunjaya. Saen Phu i el seu germà Nam Thuem van fugir amb el seu pare a Chiangrai. El príncep Nam Tuam va tenir èxit expulsant al seu oncle i restaurant a Saen Phu al tron el 1322 o 1324. Saen Phu va fundar la ciutat de Chiang Saen el 1325 o 1328, i va morir el 1334. El seu fill Kham Fu el va reemplaçar però va regnar només pocs anys i fou succeït pel seu fill Pha Yu, que va restaurar la capital altre cop a Chiang Mai. Allà va reforçar la ciutat i va construir el Wat Phra Singh.
El budisme Theravada va prosperar a Lan Na durant el regnat del religiós Kue Na que va establir el dhatu de Doi Suthep el 1386. Kue Na va promoure la secta Lankawongse i va convidar monjos de Sukhothai per reemplaçar l'existent Mon Theravada que Lan Na havia heretat de Haripunchai. Lan Na va gaudir de pau de sota Saenmuengma (nom que significa deu mil ciutats arriben [per pagar tribut]). L'únic esdeveniment que va alterar la pau fou la rebel·lió del seu oncle el príncep Maha Prommatat. Aquest va demanar ajut a Ayutthaya i Borommaracha I d'Ayutthaya va enviar les seves tropes per envair Lan Na però va ser rebutjat. Això fou el primer conflicte armat entre els dos regnes.
Lan Na va fer front a invasions de la recent establerta dinastia Ming en el regnat de Sam Fang Kaen.
Expansió sota Tilokkarat miniatura|esquerra|Mapa de Lan Na sota King Tilokkarat El regne de Lan Na fou especialment fort sota Tilokkarat (1441–1487). Tilokkarat va enderrocar del tron al seu pare Sam Fang Kaen el 1441 i es va proclamar rei. El germà de Tilokkarat, Thau Choi, es va rebel·lar i va reclamar el tron pel seu pare i va buscar suport d'Ayutthaya. Borommaracha II va enviar les seves tropes a Lan Na el 1442 però altre cop les forces d'Ayuthaya foren rebutjades i la rebel·lió fou suprimida. Tilokkarat va conquerir el veí regne de Payao el 1456.
Al sud, el regne emergent d'Ayutthaya també creixia poderós. Les relacions entre els dos regnes havien empitjorat des del suport d'Ayutthaya a la rebel·lió de Thau Choi. El 1451, Yutthitthira, un príncep de Sukhothai que va tenir conflictes amb Trailokanat d'Ayutthaya, es va sotmetre a Tilokkarat. Yuttitthira va instar a Trilokanat a envair Pitsanulok sobre el que tenia reclamacions, iniciant-se amb això la guerra Ayutthaya-Lan Na en la vall superior del riu Chao Phraya (o sigui en el regne de Sukhothai). El 1460, el governador de Chaliang es va rendir a Tilokkarat. Aquest llavors va utilitzar una estratègia nova i es va concentrar en les guerres que afectaven Lan Na traslladant la seva capital a Pitsanulok. Lan Na Va patir diverses derrotes i finalment Tilokkarat va demanar la pau el 1475.
Després de conquerir Txampa en 1471, l'emperador vietnamita Lê Thánh Tông es va revenjar envaint Lan Xang, que va provocar el caos a Lan Xang seguit de molts intents de la família reial per apoderar-se del tron. Els primers èxits de la guerra van permetre a Đại Việt capturar la capital Luang Prabang i destruir la ciutat de Xiang Khouang a Muang Phuan, però la guerra va acabar com una victòria estratègica per a Lan Xang, ja que van poder forçar els vietnamites a retirar-se amb l'ajuda del Regne de Lanna i la dinastia Ming, entrant en un període de pau.
Tilokkarat fou també un gran patró del budisme Theravada. El 1477, el Consell budista de la Recompulació Tripitaka es va celebrar prop de Chiang Mai. Tilokkarat també va construir i rehabilitar molts temples notables. El 1480, Tilokkarat va enviar ajut al rei de Lan Xang per alliberar el seu regne de l'ocupació vietnamita. Tilokkarat Llavors es va expandir a l'oest cap als estats xans de Laihka, Hsipaw, Mong Nai, i Yawnghwe.
Decadència Després de Tilokkarat, Lan Na va patir les velles lluites entre prínceps que van impedir el regne la defensa contra el poder creixent dels veïns. Els xans llavors els va independitzar del control de Lan Na que Tilokkarat havia establert. El darrer governant fort fou Paya Kaew qui era el besnet de Tilokkarat. El 1507, Kaew va envair Ayutthaya però va ser rebutjat i poc després fou envaït al seu torn el 1513 per Ramathibodi II i Lampang va ser saquejada. El 1523, una lluita dinàstica es va produir a l'estat de Kengtung; una facció va buscar el suport de Lan Na mentre una altra facció va buscar el de Hsipaw. Kaew llavors va enviar l'exèrcit de Lan Na per recuperar el control a Kentung però fou clarament derrotat per l'exèrcit de Hsipaw. Les pèrdues foren tan enormes que Lan Na mai més va recuperar el control de la zona.
El 1538, el rei Ketklao, fill de Kaew, fou enderrocat pel seu propi fill Thau Sai Kam. No obstant Ketklao va ser restaurat el 1543 però patia una malaltia mental i va ser executat el 1545. La filla de Ketklao, Chiraprapha, llavors va succeir al seu pare com a reina regnant. Com que Lan Na va ser saquejada per les lluites dinàstiques, Ayutthaya i els birmans es van adonar de que tenien una oportunitat per incorporar el regne de Lan Na. Chairacha de Ayutthaya va envair Lan Na el 1545, però Chiraprapha va negociar la pau. Chairacha va retornar l'any següent, saquejant Lampang i Lamphun, i amenaçant la pròpia capital Chiang Mai. Així que Chiraprapha es va veure forçada a posar el seu regne sota sobirania d'Ayutthaya, quedant com un estat tributari.
Davant de les pressions dels invasors, Chiraprapha va decidir abdicar el 1546 i la noblesa va donar el tron al seu nebot (fill de la seva germana), príncep Chaiyasettha de Lan Xang. Chaiyasettha es va traslladar a Lan Na que llavors fou governada per un rei laosià. El 1547, Chaiyasettha va retornar a Lan Xang per reclamar el tron al que va pujar com Setthathirath. Aquest rei també va portar la maragda de Buddha de Chiang Mai a Luang Prabang (la qual seria més tard portada a Bangkok per Buddha Yodfa Chulaloke).
El nobles llavors van escollir com a nou rei de Lan Na a Meguti, el Shan saopha de Mong Nai, la família del qual estava emparentada a Mangrai. Es diu que, com que era un rei xan, Mekuti va violar diverses normes i creences de Lan Na.'King Mae Ku (Mekuti): From Lan Na Monarch to Burmese Nat' in: Forbes, Andrew, and Henley, David, Ancient Chiang Mai Volume 1.
Govern dels birmans