Gurjara-Pratihara meitat degle VII a 1036alt=Extent of the Pratihara Empire|center|282x282px|Ubicació de PratiharaExtensió de l'Imperi Pratihara en verd Capital Kannauj Llengües Sànscrit, Prakrit Religió Hinduisme Govern Monarquia Era històrica India Clàssica tardana • Establert meitat segle VII • Conquesta de Kannauj per Mahmud de Ghazni1008 •Final 1036 Succeït per Chandeles Paramares Kalachuris de Tripuri Solankis Txavde Chahamanes de Shakambhari Avui part de Indiavora|23x23px La dinastia Gurjara-Pratihara, també coneguda com l'Imperi Pratihara, fou un poder imperial indi que va governar una part de l'Índia del nord de meitat del segle VII al . Van governar primer a Ujjain i més tard a Kannauj. miniatura|Inscripció de Nilgund (866) de Amoghavarsha on esmenta que el seu pare Govinda III havia subjugat als Gurjares de Chitrakuta Els Gurjara-Pratihares foren importants en contenint els exèrcits àrabs que avançaven a l'est del riu Indo. Nagabhata I va derrotar l'exèrcit àrab sota Djunaid i Tamin durant les campanyes del Califa a l'Índia. Sota Nagabhata II, els Gurjara-Pratihares esdevingueren la dinastia més potent a l'Í India del nord. Nagabhata II va ser succeït pel seu fill Ramabhadra, que va governar breument, i va ser succeït pel seu fill Mihira Bhoja. Sota Bhoja i el seu successor Mahendrapala I, l'imperi Pratihara va assolir el seu cim de prosperitat i poder. L'extensió del seu territori va competir en el de l'Imperi Gupta, i en temps de Mahendrapala l'imperi va assolir de la frontera del Sind a l'oest fins a Bengala a l'est, i del Himalaya al nord fins a més enllà del Narmada al sud L'expansió un cop més va provocar la lluita de poder pel control del subcontinent indi en la que fou coneguda com la Lluita Tripartita entre l'imperi Rashtrakuta, l'imperi Pala i els Gurjara-Pratihares. Durant aquest període, els emperadors Pratihares van agafar el títol de Maharajadhiraja de Āryāvarta (Gran Rei de Reis d'Índia del Nord).
L'imperi Gurjara-Pratihara és conegut per les seves escultures, plafons grabats i temples d'estil de pavelló obert. El desenvolupament més gran de Gurjara-Pratihara va tenir lloc a Khajuraho (un lloc patrimoni de la Humanitat de la UNESCO).Partha Mitter, Indian art, Oxford University Press, 2001 pp.66
El poder dels Pratihares va ser debilitat per lluites dinàstiques. A més fou també afectat per una gran expedició al Dècan del governant rashtrakuta Indra III, que aproximadament el 916 va saquejar Kannauj. Sota una successió de governants obscurs, els Pratihares mai van recuperar la seva influència anterior. Els seus feudataris esdevingueren més i més potents i un per un van trencar la seva lleialtat fins que al final del els Pratihares controlaven poc més del Doab Gangètic (les terres entre el Yamuna i el Ganges). El seu darrer rei important, Rajyapala, va ser expulsat de Kannauj per Mahmud de Ghazni el 1018.
Etimologia i origen L'origen de la dinastia i el significat del terme "Gurjara" en el seu nom és un tema de debat entre historiadors. Els governants d'aquesta dinastia van utilitzar el nom de "Pratihara" pel seu clan, i mai es van referir a ells mateixos com Gurjares. L'Imperi dels Pratihares podria haver emfatitzat el seu caràcter Kshatriya, en comptes de Gurjara, per raons polítiques. Tanmateix, a nivells local Pratihares no van projectar la seva identitat tribal (Gurjara) i van reclamar descendència del heroi llegendari Lakshmana, qui es diu wur vas actuar com a pratihara ("uixer") del seu germà Rama. K. A. Nilakanta Sastri va teoritzar que els avantpassats dels Pratihares van servir als Rashtrakutes, i el terme "Pratihara" deriva del títol del seu ofici a la cort Rashtrakuta.
Múltiple inscriptions de les dinasties veïnes descriuen els Pratihares com "Gurjara". El terme "Gurjara-Pratihara" només apareix a la inscription de Rajor d'un governant feudatari anomenat Mathanadeva, que es descriu a si mateix com "Gurjara-Pratihara". Un altre rei Pratihara anomenat Hariraja és també esmentat com a "ferotge Gurjara" (garjjad gurjjara meghacanda) en la inscripció de Kadwaha. Segons un escolar de pensament, Gurjara era el nom del territori (vegeu Gurjaradesa o Gurjara-desha) governat originalment pels Pratihares; gradualment, el terme va venir a assenyalar les persones d'aquest territori. Una teoria oposada és que Gurjara era el nom de la tribu al qual la dinastia pertanyia, i Pratihara era un clan d'aquesta tribu. Diversos historiadors consideren als Gurjaress com els avantpassats dels moderns Gurjars o Gujjar (tribu). El proponents de la teoria d'identificació tribal argumenten que la inscripció de Rajor esmenta la frase: "tots els camps conreats pels Gurjares". Aquí, el terme "Gurjara" evidentment refereix a un grup de persones més que una regió. La Pampa Bharata es refereix al rei Gurjara-Pratihara de nom Mahipala com a rei Gurjara. Rama Shankar Tripathi argumenta que aquí Gurjara només pot referir a l'etnicitat del rei i no a territori, ja que els Pratihares governaven una àrea molt més gran que el Gurjaradesa, que n'era només una petita part. Crítics d'aquesta teoria, com D. C. Ganguly, argumenten que el terme "Gurjara" és utilitzat com a gentilici en la frase "conreada pels Gurjares". Diverses fonts antigues incloent-hi inscripcions esmenten clarament "Gurjara" com el nom d'un país. Shanta Rani Sharma anota que una inscripció de Gallaka del 795 declara que Nagabhata I, el fundador de l'Imperi Pratihara, va conquerir els "invencibles Gurjares," cosa que fa inversemblant que el Pratihares fossin els Gurjaras. Tanmateix, admet que l'Imperi Pratihara era de fet conegut com Gurjara, a compte de la seva nacionalitat. Esmenta dos grups de gent que van ser coneguts com a Gurjares, i dibuixa una línia entre ells; els Gurjares que eren una ètnia i els Gurjarrs que eren els habitants de Gurjaradesa (País Gurjara). Segons ella, els Gujjars són els descendents dels ètnics Gurjares, i no tenien res a veure amb els Pratihares imperials o els Chalukya que foren també coneguts com a Gurjares (a causa de la seva nacionalitat Gurjara).
Entre els qui creuen que el terme Gurjara era al principi una identificació tribal, hi ha desacords sobre si eren estrangers o Indis natius. El proponents de la teoria d'origen estranger diuen que els Gurjara-Pratihares van emergir sobtadament com a poder polític a l'Índia del nord al voltant segle VI poc després de la invasió Huna d'aquella regió. Els crítics amb la teoria de l'origen estranger argumenten que no hi ha cap evidència concloent del seu origen estranger: estaven ben assimilats a la cultura índia. A més, si van envair l'Índia a través del nord-oest, és inexplicable què escollissin establir-se a l'àrea semiàrida del modern Rajasthan, més que la fèrtil planta Indo-Gangètica.
Segons la llegenda del Agnivansha donada en els manuscrits més tardans del Prithviraj Raso, els Pratihares i tres altres dinasties rajputs es van originar d'un sacrificial en una fossa de foc (agnikunda) al Mont Abu. Alguns historiadors de l'era colonial van interpretar aquest mite per suggerir un origen estranger per aquestes dinasties. Segons aquesta teoria, els estrangers van ser admesos en el sistema hindu de castes després d'un ritual de foc. Tanmateix, aquesta llegenda no es troba en les còpies disponibles més antigues del Prithviraj Raso. És basat en una llegenda Paramara; al els bards rajputs probablement van ampliar la llegenda original per incloure altres dinasties incloent-hi els Pratihares, per tal d'adoptar la unitat rajput contra els Moghuls.
Història La família imperial de Gurjara-Pratihara que va governar Kannauj al principi apareix governant Ujjayani a la regió d'Avanti. El text jain Harivaṃśun, que va ser completat el 783-84, declara que Vatsaraja era el rei d'Avanti. El 871 la inscripció de Sanjan en coure del governant Rashtrakuta Amoghavarsha declara que el seu avantpassat Dantidurga (que va regnar el 735–756) va celebrar una cerimònia religiosa a Ujjayani (Ujjain). En aquell temps, el rei de Gurjaradesa (País Gurjara) va actuar com el seu uxier (pratihara). L'ús de la paraula pratihara sembla ser un joc de paraules, suggerint que el rei Rashtrakuta rei va sotmetre al rei Gurjara-Pratihara que governava a Avanti en aquell temps.
Primers governants Nagabhata I (730–756) va estendre el seu control a l'est i al sud de Mandor, conquerint Malwa fins a Gwalior i el port de Bharuch al Gujarat. Va establir la seva capital a Avanti a Malwa, i va fer front a l'expansió dels àrabs, que s'havien establert al Sind. En aquesta batalla (738) Nagabhata va dirigir un confederació dels Gurjara-Pratihares per derrotar els àrabs musulmans que fins llavors estaven pressionant victoriós a través d'Iran i Àsia de l'oest. Nagabhata I fou seguit per dos successors dèbils, que foren al seu torn succeïts per Vatsraja (775–805). miniatura|Varaha (El avatar de Vixnu amb cap de porc senglar), en una moneda Pratihara. 850–900. Museu britànic.
Conquesta de Kannauj i expansió posterior La metròpoli de Kannauj havia patit un buit de poder després de la mort de Harxa sense un hereu, cosa que va resultar en la desintegració de l'Imperi de Harxa. Aquest espai fou finalment omplert per Yashovarman al voltant d'un segle més tard però la seva posició era dependent de una aliança amb Lalitaditya Muktapida. Quan Muktapida va soscavar a Yashovarman, es va desenvolupar una lluita tri-partita pel control de la ciutat, implicant els Pratihares (el territori dels quals era en aquell temps al de l'oest i del nord de Kanauj), els Palas de Bengala a l'est i els Rashtrakutes al sud, al Dècan. Vatsraja va desafiar i derrotar el governant Pala Dharmapala i Dantidurga el rei Rashtrakuta pel control de Kannauj.
Al voltant del 786, el governant Rashtrakuta Dhruva (vers 780–793) va travessar el riu Narmada a Malwa, i d'allà va intentar capturar Kannauj. Vatsraja va ser derrotat per Dhruva Dharavarsha de la dinastia Rashtrakuta al voltant del 800. Vatsraja va ser succeït per Nagabhata II (805–833), que inicialment fou derrotat pel governant Rashtrakuta Govinda III (793–814), però més tard va recuperar Malwa dels Rashtrakutas, va conquerir Kannauj i la plana Indo-Gangètica fins a Bihar als Palas, i un altre cop va enfrontar als musulmans a l'oest. Va reconstruir el gran temple de Xiva a Somnath al Gujarat, el qual havia estat enderrocat en una expedició àrab al Sindh. Kannauj esdevingué el centre de l'estat Gurjara-Pratihara, el qual va cobrir bona part de l'Índia del nord durant el cim del seu poder, vers 836–910.
Rambhadra (833-836) va succeir breument a Nagabhata II. Mihira Bhoja (vers 836–886) va expandir els dominis Pratihara a l'oest cap a la frontera de Sind, a l'est cap a Bengal, i a sud fins al Narmada. El seu fill, Mahenderpal I (890–910), es va expandir encara més a l'est a Magadha, Bengala, i Assam.
Decadència Bhoj II (910–912) fou enderrocat per Mahipala I (912–944). Diversos feudataris de l'imperi van aprofitar la debilitat provisional dels Gurjara-Pratihares per declarar la seva independència, notablement els Paramares de Malwa, els Chandeles de Bundelkhand, el Kalachuris de Mahakoshal, els Tomares de Haryana, i el Chauhans de Rajputana. L'Emperador indi del sud Indra III (vers 914–928) de la dinastia Rashtrakuta va capturar breument Kanauj el 916, i tot i que els Pratihares van recuperar la ciutat, la seva posició va continuar debilitant-se al , en part arran de haver de lluitar simultàniament amb els atacs turcs de l'oest, els atacs de la dinastia Rashtrakuta del sud i els avenços Pala a l'est. Els Gurjara-Pratihares van perdre el control del Rajasthan a mans dels seu feudataris, i els Chandeles van capturar la fortalesa estratègica de Gwalior a l' Índia central al voltant del 950. Pel final del els dominis Gurjara-Pratihara havien disminuït fins a esdevenir un estat petit centrat a Kannauj.