El Davallament de Sant Joan de les Abadesses, també conegut com el Santíssim Misteri, és un grup escultòric del que representa el Davallament de la Creu que es troba a l'església de l'antic monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Història El promotor del conjunt va ser un laic anomenat Dolcet. També hi va participar un canonge del monestir anomenat Ripoll Tarascó.
L'any 1251 va ser consagrat solemnement, mitjançant la col·locació d'unes relíquies al cap i a les espatlles de la imatge de Crist. A la cavitat del front, s'hi va inserir una hòstia embolcallada amb lli i es va protegir amb una làmina metàl·lica.
La denominació de Santíssim Misteri es va difondre a partir de 17 de juliol de 1426, quan l’abat Arnau de Vilalba va mostrar al poble l’hòstia incorrupta que s’havia descobert al front del Crist que es venerava a l’altar de Santa Maria cent setanta-cinc anys després. A partir d'aleshores el conjunt va gaudir d'una gran devoció popular.
Al es van fer diverses reformes a la capella on es trobava, principalment la construcció d'un retaule barroc (destruït durant la Guerra Civil). Més important va ser l'actuació duta a terme al , amb la construcció d'un cambril a càrrec de Josep Morató i Soler. Aquest cambril va desaparèixer arran de les reconstruccions del , que comportaren la realització d'un nou absis, seguint l'estil romànic del conjunt monumental. Només en resta la decoració de guix de la cúpula, traslladada a la capella dels Dolors, on es pot veure actualment.
El 1926 es van celebrar una missa amb motiu del 5è centenari del descobriment.
El conjunt va resultar malmès arran de la Guerra Civil. La figura del bon lladre (Dimes) va quedar destruïda i va ser feta de nou l'any 1952 per l'escultor Pere Jou, basant-se en fotografies de l'original.
El 2026 es va commemorar el sisè centenari de la troballa de l'hòstia incorrupta. El 17 de juliol, es va llegir una missa amb l'acte que dona testimoni del descobriment, i es cantaren goigs. El 19 de juliol es va fer l'acte central, amb una missa presidida pel vicari general Mn. Josep Maria Riba.
Els davallaments Segons la regió, Crist es presenta en diferents moments del davallament de la creu, en alguns encara hi està clavat; en altres, sols la mà dreta o desclavat d'ambdues i amb el cos separat de la creu. La descoberta del Davallament d'Erill la Vall i d'altres grups similars, especialment a la Ribagorça, va alterar el coneixement que fins aleshores es tenia a Catalunya sobre aquest tema, aplicat a la talla i a un plantejament monumental. Fins llavors, l'únic conjunt conegut era el de Sant Joan de les Abadesses. Més recentment, i una vegada comparats els grups catalans amb els coneguts a l'àmbit hispànic i europeu, s'han anat definint una sèrie de particularitats que, més enllà de les qüestions d'estil i de taller, atorguen als grups catalans una clara especificitat. Una de les diferències més significatives entre els grups catalans, especialment els d'Erill i de Sant Joan de les Abadesses (considerant els dos que conserven la totalitat de les figures), i la resta és la presència dels dos lladres, Gestes i Dimes. És interessant comprovar, en aquest sentit, com ambdós personatges no apareixen en altres grups de la mateixa tipologia, i ni tan sols en representacions del tema del davallament de la creu en altres suports a Catalunya. A més, no es pot oblidar la possible relació amb el teatre litúrgic. A Itàlia es conserven sencers dos grups, el de la catedral de Sant Llorenç a Volterra i el de la catedral de Tívoli.Barral; Duby; Guillot, 1996: pàg. 90 Aquestes escultures pertanyen a un moment de gran floriment de la imatgeria que es va donar a Catalunya durant el i en són un dels conjunts escultòrics romànics més singulars i excel·lents. Més de la meitat d'aquestes obres es van executar a les zones pirinenques repartides entre els comtats de Pallars, Ribagorça i d'Urgell i moltes d'elles es deuen al patronatge i supervisió de la baronia d'Erill en els temps de sant Ramon, bisbe de Roda (1104-1126).
Descripció miniatura|Detall del cap de la figura de Jesús. Al front hi té la tapa d'un petit reliquier En l'actualitat, el conjunt es troba a l'absis central de l'església de l'antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, al mateix lloc per al qual va ser realitzat. Tanmateix, forma i l'aspecte de la capella han anat registrant modificacions a través dels temps, des del si més no, amb la col·locació a la mateixa capella del retaule d'alabastre dedicat a Santa Maria la Blanca.
És remarcable el fet que sigui l'únic dels grups escultòrics romànics del Davallament de la Creu que encara es troba conservat in situ, cosa que s'explica, en bona part, per haver gaudit d'una gran i ininterrompuda devoció.
El conjunt consta de set figures i representa el Davallament de la Creu, és a dir, com Jesús va ser desclavat de la creu per a ser enterrat, un cop mort. La figura central representa Jesús a la creu. El seu braç dret ja ha estat desclavat. Al front de Jesús s'hi pot veure una petita tapa que era la del reliquiari on es va trobar l'hòstia incorrupta l'any 1426. A l'espatlla de Jesús hi havia una altra cavitat que també va servir com a reliquier.
Als costats de Jesús, disposats a baixar-lo de la creu, es troben Nicodem i Josep d'Arimatea. Als costats d'aquests hi ha Maria, la mare de Jesús, amb els braços estesos, i Joan Evangelista, amb un llibre que l'identifica.
Tanquen la composició les figures dels dos lladres que van ser crucificats juntament amb Jesús, Dimes (el bon lladre, a la dreta de Jesús) i Gestes. La figura de Dimes és una rèplica de l'original, que es va perdre arran de la Guerra Civil. La presència de Dimes i Gestes en aquest tipus de representacions escultòriques no és gaire habitual i sembla una particularitat dels davallaments romànics catalans, ja que també es troben al Davallament d'Erill la Vall.miniatura|Fotografia del 1912El Davallament de Sant Joan de les Abadesses és probablement el més tardà entre els davallaments romànics catalans. El seu estil és diferent que el de la resta de grups del davallament coneguts a Catalunya. Denota un tractament més naturalista de les figures que permet considerar-lo entre els exponents de la fase de transició entre romànic i gòtic. És, en qualsevol cas, un dels més destacats exemples d'escultura medieval en fusta tallada i de la representació escultòrica del davallament de la creu.
Referències
Enllaços externs Goigs al Santíssim Misteri Els grups d'escultura del Davallament de la Creu durant el romànic (PDF descarregable, Amics del MNAC)
Categoria:Sant Joan de les Abadesses Categoria:Escultures de Catalunya Categoria:Escultures religioses Categoria:Obres artístiques del segle XIII