Amb el nom de comanda d’Isot-Costoja-Berga apareix en la documentació del Gran Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de JerusalemArxiu de la Corona d'Aragó, fons del Gran Priorat de Catalunya. aquesta entitat tricèfala, resultant de la fusió de tres cases petites que, a partir de la tercera dècada del , s'adonaven que no podien subsistir individualment i optaren per la fusió. No cal dir que les tres tingueren el mateix comanador.
La casa de Sant Salvador d'Isot, que avui és del tot arruïnada, estava situada al poble de Gavarra (Coll de Nargó, Alt Urgell); la de Santa Maria de Costoja, també arruïnada, es trobava a Montferrer de Segre (municipi de Montferrer i Castellbò, Alt Urgell); i la de Sant Joan de Berga, que és l'única que manté l'edifici que en fou seu, s'ubicava en l'actual església de Sant Joan de Berga (Berguedà). miniatura|Mapa de les comandes catalanes de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.miniatura|Mapa de situació de la comanda i de les seves dependències. Història de Sant Salvador d'Isot Miret i Sans a Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya publicà una sèrie de notícies sobre aquesta casa de l'orde de l’Hospital, sense aconseguir ubicar-la geogràficament: “Entre les aspres muntanyes de la baronia de Rialp, districte de Solsona, prop del poblet de Bellfort, existia’l priorat o casa de Sant Salvador d’Isot”.Miret, p. 192. Documentada com a comanda a finals del , la primera menció és de l'any 1190 quan Sanxa de Rubió donà a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem el delme de tot allò que posseïa al terme de Collfred, és a dir, “les comes de Castellà i Torrent de Vilar, així com el dret y usatges dels molins y del castell y poble de Vilves.
Més endavant, any 1202, a la casa d’Isot hi habitava una comunitat mixta. Així ho expressa una donació que els feia Ermessenda de Monsonís de tot el que posseïa al castell de Tudela: “per cuncta secula posse Johannis sacerdotis et Agnetis sororis de viduis coram fratri B. et fratri R. de Bonrepos et R. Dagna et A. de Salent et coram multis aliis et nullus homo vel femina qui ista carta donacionis inquietare voluerit in duplo compona...”.Miret, p. 209. A la mateixa Agneta, l'any 1208, Gombau de Ribelles donava cent sous per tal que la comunitat pogués tenir un prevere que digués missa tres dies a la setmana a l'església de Santa Maria de Tolust i pregués per ells.Miret, p. 210.
Una altra notícia important, l'any 1221, les monges d’Isot rebien d'Elisenda de Sallent, en franc alou, el castell de Carreu amb els seus termes i habitants.Miret, p. 360. A partir de 1236, regentant la comunitat mixta d’Isot el comanador Ramon de Liri, els documents parlen ja de la triple comanda (Isot-Costoja-Berga).Miret, p. 209-211. Durant els anys següents (entre 1259 i 1263) a la comanda es redacten uns documents en què signava, en qualitat de “comanadora d’Isot” una tal Geralda de Paracolls, tot i que al damunt d'ella, signava R. Destaràs com a “comanador de Costoja i d’Isot”. Davant d'aquesta circumstància, Miret creu fora de dubte que Geralda fou qui en realitat donà impuls a la casa d’Isot.Miret, p. 211
El , després que els béns de l'orde del Temple fossin transferits a l'orde de l'Hospital, la casa d’Isot registrava 75 lliures de renda. Era una de les més pobres del Principat (el Masdéu en tenia 3000, Miravet, 2000, Barberà, 1750...).Miret, p. 399
La casa d’Isot miniatura|Gavarra. Restes arquitectòniques de la casa de Sant Salvador d'Isot. L'emplaçament de l'antic convent hospitaler d'Isot restà ignorat pels estudiosos durant molts anys. La ubicació imprecisa que n’havia donat Miret i Sans era repetida per tothom qui volia parlar de la comanda d’Isot.Recentment una recerca arxivística i geogràfica l'ha localitzada (Fuguet, 2000, p. 85).
El procediment per localitzar la casa d’Isot i les seves dependències (Sant Joan de Carreu i Sant Serni de Bellfort) fou la de cercar els topònims d'aquests establiments religiosos, que figuren en la documentació hospitalera del ,«... el comanador [de Sant Salvador d'Isot] té y posseeix la vila y terme de Carreu; exerceix la jurisdicció, nomena el batlle, rep els delmes. És senyor de l'església parroquial de Sant Joan Baptista, contigua a la casa, on es bategen y enterren els colons (...). La torre de dit terme és del comanador, serveix de presó per als delinqüents...»(ACA. GP., núm. 63, “Visita prioral de l'any 1746”, f. 34r-35v; i núm. 685, “Consulta de 1759”, núm. 205.); citats per Fuguet, 2000, p. 124. a lInventari d'esglésies de Josep M. Gavín.Gavín, p. 79. El completíssim recull de Gavín ofereix la possibilitat de localitzar esglésies perdudes, de vegades ensorrades, de llocs avui deshabitats de la complicada geografia de l'Alt Urgell. Fou així com s'aconseguí situar la comanda de Sant Salvador d’Isot (fitxa núm. 173) i l'antic poble -ara deshabitat- de Carreu (fitxa núm. 174).El romanic de Coll de Nargó
Pel que fa a Isot, no hi ha dubte que les ruïnes localitzades a Gavarra,Gavín, Ibidem, Fitxa 173: «A. Urg. Santa Maria, m. Gavarra; A[ntic] Monestir o Convent al lloc conegut per la Font d’Issot; ruïnes; construcció romànica» corresponen efectivament a la seu de la comanda hospitalera. Més si es té en compte la proximitat de les seves dependències, Carreu i Bellfort.
Història de Santa Maria de Costoja Documentada des del 1220, en què el comanador Guillem de Sant Martí va rebre, del noble Bernat de Saga, la concessió per construir una església en “lo lloc anomenat hospital de Berga que sos avantpassats havien donat a l'orde de Sant Joan de Jerusalem”. A Miret li sembla que a començaments del s. XIII, a Berga, hi havia una casa de l'orde que aquell any 1220, encara no s'havia constituït com a comanda i, per tant, depenia de Costoja.Miret, p. 193 A Santa Maria de Costoja en els anys 1226 i 1230 hi havien estat enterrats, respectivament, el vescomte Arnau I de Castellbò i la seva filla i successora, Ermessenda. Anys després, el 1269, la Inquisició els condemnà com heretges càtars i en feu exhumar les seves despulles per a cremar-les.Miret, p. 193. A començaments del , Costoja tenia les possessions de Berga, i el mateix comanador que Isot. Fou el moment en què les tres cases s'uniren per formar una sola comanda: la comanda d'Isot-Costoja-Berga. Així i tot, al cap d'uns anys s'adonaren que no havia estat suficient la unió per tirar endavant, era tan magra la seva economia -a mitjan era una de les cases amb menys rendes de Catalunya-, que l'orde decidí que la comanda tricèfala, fos unida a la comanda de Susterris. Malgrat aquesta darrera annexió, Santa Maria de Costoja no arribaria al final dels senyorius, car el 1752 ja no tenia comunitat i el 1860 estava arruïnada.
La casa de Costoja
Al municipi de Montferrer de Segre (Alt Urgell) hi ha les ruïnes de la casa de Costoja o Costoia, que fou seu de la comanda. Les visites priorals dels segles i reflecteixen la seva decadència i tan sols parlen d'una “eremitica capella de Nostra Senyora de Costoja situada en lo terme de Castellbò, de la qual és ordinari el comanador de Susterris que té al seu càrrec lo manteniment”.ACA. GP., núm. 63, “Visita de l'any 1746”, f. 32r-34r Entermes semblants s'expressa la “Consulta” de 1759 quan diu que l’Hospital a Costoja “només té la capella de Nostra Senyora que en tot és subjecta a la jurisdicció del comanador” i que per “raó de la capella percep molts delmes tant al terme com a la Cerdanya y a Andorra”.ACA. GP., núm. 685, “Consulta”, any 1759”, núm. 214. Actualment d'aquella casa i capella tan sols resten vestigis de murs i de l'absis. Són ruïnes d'una construcció romànica bastida el o XIII amb el típic aparell pirinenc dopus spicatum.
Història de Sant Joan de Berga La primera notícia coneguda sobre adquisició de patrimoni al Berguedà per part de l’Orde de Sant Joan és de 1187, moment en què els arribà un llegat testamentari del vescomte trobador, Guillem de Berguedà, el qual, si bé afavorí sobretot l'orde del Temple, també feu deixes al monestir de Poblet i a l'orde de l'Hospital. Així, mentre els templers anaven configurant la seva comanda a Puig-reig, els hospitalers feien el mateix a Berga.Miret, p. 171; Riquer, 1971, p. 278-281.
Ja dins el primer quart del , hi ha un document que sembla referir-se explícitament a la fundació de la comanda de Berga: el 1220 el noble Bernat de Saga concedia al comanador de Costoja el dret d'edificar una església i una casa al lloc de l’Hospital de Berga, que els seus avantpassats havien donat a l’Orde. Segons Miret, a inicis del , a Berga hi havia hagut una casa dels hospitalers que encara no era comanda i depenia de Costoja. Al llarg del a la Comanda de Berga s'hi documenten les típiques operacions de formació d'un patrimoni (compra, venda, permuta, establiments...). Malgrat tot, la comanda era petita i de poca importància per mantenir-se independent. Aqueixa precarietat es veu reflectida quan s'associa o vincula a altres convents. L'any 1236 s'hi documenta fra Ramon de Liri com a «comanador de les cases de Berga, Costoja i Isot». El 1238, es parla de la «comanda de Costoja i Berga». El 1260, Berenguer de Bescaran elegeix sepultura a la casa de Berga i els deixa, en testament, un llegat que els permeti mantenir un capellà i un escolà.Miret, p. 210 i 359. El 1284, fra Pere de Tormo signa un document en qualitat de «comanador de Barcelona i Berga». Finalment, el 1308 s'esmenta Bernat de Cornudella com a comanador de Berga.Miret, 1910, p. 195. El 1306, el comte de Pallars, Arnau Roger feu construir un altar dedicat a sant Miquel i fundà un benefici a l'església de Sant Joan de Berga; uns anys més tard, el 1308, el comanador de Berga va cedir aquell benefici al seu nebot.
La comanda de Berga, juntament amb la de Puig-reig, va ser cedides per l'orde de l'Hospital, de per vida, a qui seria arquebisbe de Tarragona, Arnau Cescomes, arran de la seva intervenció a favor de l'orde en el plet que decidí la sort dels béns del Temple. Quan l'any 1346, l'Hospital recuperà ambdues comandes, les incorporà a l'antiga Comanda de Cervera. Finalment, l'any 1377, la casa hospitalera de Berga fou venuda a l'abadessa de Montbenet, monestir femení del Cister. A partir d'aquell moment fou remodelada per servir de monestir cistercenc.Riu, 1966, p. 131.
La casa de Berga miniatura|Berga. Església de Sant Joan, interior. La seu de la comanda de Berga era al mateix edifici on hi ha l'església de Sant Joan. miniatura|esquerra|Berga. Sant Joan, interior de la casa que probablement fou seu de la comanda hospitalera. Situada a la plaça de Sant Joan de la ciutat de Berga, l'església de Sant Joan és un edifici d'història i arquitectura complicades, car en el seu estat actual presenta una superposició d'estructures que van des del romànic a l'època contemporània. Fins a l'any 1973, quan es dugueren a terme excavacions al sòl de l'església i prospeccions als murs, els estudiosos havien parlat de Sant Joan com d'una fàbrica gòtica amb voltes modificades en època barroca. Les obres van posar al descobert estructures i elements de suport d'un edifici romànic que havia estat del tot refet a l'època gòtica. Avui aquest temple presenta una tipologia molt particular: planta rectangular que quatre pilars units per arcades de mig punt divideixen en dues naus paral·leles, orientades al nord. De fet, la de la dreta, com que és més ampla i regular, s'identifica amb l'estructura d'un temple de nau única dividit en cinc trams amb les corresponents arcades. Destaca la capçalera, que ocupa dos trams i, tanmateix està coberta per una sola creueria gòtica de motllura mamil·lar. Els trams que resten fins al peu els cobreix una volta de canó amb llunetes, del . Pel que fa a la nau esquerra, té al tram central un parament antic on sembla que hi hagué tres finestres allargades disposades en triplet. A l'interior d'un dels pilars d'aquest tram, les prospeccions hi descobriren un antic pilar de columna adossada i capitell zoomòrfic típics del romànic.