Hermann Broch (1886-1951) Encyclopædia Britannica fou un escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya Biografías y Vidas i, juntament amb Franz Kafka, un dels màxims exponents de la crisi intel·lectual i social de l'època que li va tocar viure.
Biografia Hermann Broch neix en el si d'una família jueva de fabricants tèxtils i segueix el consells del seu pare en el sentit que, en comptes de dedicar-se a seguir les seues inquietuds artístiques i científiques, opta per una formació tècnica d'enginyer tèxtil i col·labora en el desenvolupament de una màquina per a barrejar cotó. Després d'un servei militar interromput per motius de salut, passa a ocupar un càrrec directiu en les fàbriques del seu pareRódenas de Moya, Domingo, 2008. 100 escritores del siglo XX. Barcelona: Ed. Ariel, S. A. . Pàg. 174-180. fins a l'any 1927. A partir de l'any 1908 comença a publicar treballs literaris i assaigs aïllats a les revistes Summa i Brenner, i inicia estudis autodidactes de filosofia neokantiana. Des del 1912 s'introdueix en la vida literària de Viena, coneix Franz Blei, Franz Werfel, Robert Musil Enciclonet i György Lukács. Admira Karl Kraus, editor unipersonal de la revista Die Fackel (La Torxa), artífex d'un llenguatge esmolat i precís per a analitzar els símptomes de la seua època, realitzar paròdies i radiografiar-la en diferents aspectes de la vida quotidiana, cultural i política. Durant la Primera Guerra Mundial, Broch dirigeix un hospital militar. Un cop finalitzada la guerra, es dedica a modernitzar les fàbriques del seu pare, però ha d'enfrontar-se a dificultats econòmiques cada vegada més grans. El 1927 decideix definitivament la venda de totes les fàbriques familiars i s'afanya a viure com a escriptor independent entre Viena i el Tirol. Entre els anys 1925 i 1929 estudia matemàtiques, psicologia i filosofia a la Universitat de Viena i té com a mestres als representants del Cercle de Viena: els filòsofs neopositivistes Moritz Schlick i Rudolf Carnap.
Després de l'annexió al Tercer Reich d'Àustria el 1938, Broch és detingut i empresonat per motius polítics a Altaussee: el carter l'havia denunciat per comunista, ja que era subscriptor de la revista Das Word (La Paraula), editada per emigrants a Moscou. Poc temps després d'ésser alliberat amb l'ordre de dirigir-se a Viena, fuig cap a Anglaterra i l'octubre del 1938 emigra als Estats Units. Recolzat per diverses beques americanes (com ara, del Trust Oberlaender de Filadèlfia i de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation), va passar els darrers anys de la seua vida fonamentalment a New Haven (Connecticut), col·laborant de vegades amb les universitats de Yale i PrincetonBuscabiografias i realitzant estudis de psicologia de masses, ja que aspirava a convertir les seues opinions en idees o coneixements i eixir del rang dels escriptors per a entrar en el dels filòsofs. De fet, els seus assajos sobre la psicologia de masses o sobre qüestions polítiques eren principalment un examen del passat, un balanç de la cultura occidental durant els darrers seixanta anys. Es va obstinar a donar-li al seu treball la forma d'una teoria perquè la literatura, en la seua opinió, havia perdut la seua eficàcia. En el clima d'ofec de la postguerra, i en donar-se a conèixer les dimensions de l'Holocaust, es va fer palès en cert sentit la catàstrofe de la civilització europea i amb l'agreujant de l'amenaça més terrible encara d'una conflagració entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica: el començament de la Guerra Freda. A Hermann Broch li aterria la possibilitat que les seues obres i coneixements fossin emprats per ambdós bàndols, es tornessin mercaderies i servissin per a reafirmar la vida immoral contra la qual pretenien haver lluitat. Quelcom semblant va passar amb els intel·lectuals de l'anomenada Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno afirmava per aquell temps que, després de l'horror d'Auschwitz, no tenia sentit escriure poesia (a diferència d'aquells, Broch no va veure mai el marxisme com una teoria de l'alliberament, sempre li va semblar una metàfora secularitzada del cristianisme).
A mitjans de l'estiu del 1950, Broch feia plans per a viatjar a Europa a l'abril del 1951. Després de dotze anys de lluita havia aconseguit una plaça com a professor de literatura alemanya a la Universitat Yale, però el cos ja no li responia:
El PEN Club d'Àustria va presentar la seua candidatura al Premi Nobel de Literatura de l'any 1950, però no hi va haver resposta de les altres associacions. L'animació del viatge li va infondre noves energies, ja que pensava conèixer la casa on viuria durant la seua vellesa, conversar a Viena amb la periodista (i antiga amant) Ea von Allesch i participar en el Congrés per la Llibertat de la Cultura a Berlín Occidental (Melvin Lasky l'hi havia convidat i les autoritats de la ciutat li pagaven el passatge i una assignació per a despeses). Hi van assistir, a aquest congrés, André Gide, Arthur Koestler, Bertrand Russell, Julian Huxley, Benedetto Croce, Carlo Levi, Karl Jaspers i John Dewey, i Broch va escriure l'assaig "L'intel·lectual i la lluita pels drets humans" per a l'ocasió. En un fragment d'aquest assaig, que ja no llegiria al susdit congrés, Broch va dir:
Per aquells dies del març del 1951 es va desmaiar sobre la seua màquina d'escriure. En despertar-se, es va trobar a l'Hospital St. Raphael de New Haven. El cardiòleg li va dir que es tractava d'un infart de miocardi, li va proporcionar tranquil·litzants i li va ordenar un repòs estricte. Atès que no tenia diners per a romandre a l'hospital, va prometre cuidar-se i se'n va anar a la seua casa. Durant la darrera setmana que li quedava de vida va estar treballant deu hores diàries a L'encanteri, una novel·la que va reescriure al llarg de quinze anys. A les set del matí del 30 d'abril va caure fulminat per un infart: el lleter en va trobar el cadàver unes hores després sobre la maleta plena de roba i llibres que pensava dur-se a Europa.
Obra literària Inicis Des de l'inici de la seua activitat literària, Broch va compaginar el treball literari i el filosòfic. El 1913 va escriure el poema Stimmen 1913,Halsall, R., 1993. Guilt and the Law in Broch's Die Schuldlosen. German Life and Letters, 46: 266–276. el qual anticipa la temàtica de Els somnàmbuls (1929-1932). El 1918 va aparèixer a la revista Summa la narració Eine methodologische Novelle,Martens, G., 2004. "Spielräume des auktorialen Diskurses bei Hermann Broch: Eine methodologische Novelle". Orbis Litterarum, 59: 239–269. la qual satiritzava l'expressionisme. Entre aquests dos anys també van aparèixer altres escrits importants seus, com ara l'assaig Philistrosität, Realismus, Idealismus in der Kunst.Lützeler, Paul Michael. "Hermann Broch und Karl Kraus: Zum Zusammenhang Von Kritik Und Utopie in Der Modernen Satire." Modern Austrian Literature, vol. 8, núm. 1/2, 1975, pàg. 211–239. Tot aquest treball reverteix en la primera gran obra de Broch, escrita entre els anys 1928 i 1931, i després de renunciar a la seua carrera industrial: Els somnàmbuls.
Els somnàmbuls miniatura|Portada d'una edició en alemany de Els somnàmbuls Aquesta novel·la (de fet, una trilogia de novel·les) traça un esplèndid retrat de l'època del canvi de segle fins als anys vint del . És a dir, des dels anys de la fundació de l'Imperi Alemany, del seu creixement i expansió, fins al final de la Primera Guerra Mundial, el final de l'Imperi Austrohongarès i l'enfonsament de la monarquia austrohongaresa. El text de Els somnàmbuls és dividit en tres parts, centrades en tres personatges i ambientades en tres fites temporals: 1888, 1903 i 1918. Els subtítols de les tres parts marquen el valor històric i filosòfic de l'evolució que traça el conjunt de l'obra. La primera part es titula Pasenow o el romanticisme, la segona se centra en Esch o l'anarquia i la tercera en Huguenau o l'objectivisme. Pasenow és un petit aristòcrata terratinent prussià que es refugia en la nostalgia, Esch és un empleat (de fet, un petit burgès) de les terres del Rin i Huguenau és un negociant alsacià que representa el triomf dels nous valors socials. Amb la seua trilogia, Broch volia intervindre en el debat històric i filosòfic dels anys vint al voltant del problema de la modernització, la posada en qüestió dels sistemes de normes transmesos per la tradició i la possibilitat d'una interpretació de la història basada en valors ètics. Amb la gradació de personatges de la trilogia i la narració de les seues peripècies vitals, Broch demostra la dissolució d'una imatge del món assegurada per la tradició i per uns valors aparentment inamovibles. Pasenow és l'hereu d'un món tradicional i d'un concepte de pàtria i terra transmès des del romanticisme i que ja en la seua època estava en crisi i mostrava la degeneració de la noblesa terratinent prussiana. Esch, el personatge que dona títol a la segona part, alterna la grandiloqüència amb l'exaltació dels instints, conformant un projecte banal i perillós de superhome. El final de l'evolució el representa Huguenau, el qual supera els dos personatges anteriors en la seua manca d'escrúpols: un oportunista representant de la dissolució generalitzada de valors. Hermann Broch, infravalorado - El País El pragmatisme radical de Huguenau (que no està limitat ni determinat per cap mena de referents morals) representa l'actitud de la nova època, mancada de qualsevol sistema de referències ètiques.
Les dues primeres parts de la trilogia estan narrades des de la tradició del realisme del , mentre que en la tercera Broch abandona aquesta forma tradicional. El text recorre al muntatge de narracions individuals inserides les unes en les altres, relaciona texts lírics com la Geschichte des Heilsarmeemädchens (Història de la noia de l'Exèrcit de Salvació) amb fragments de l'excurs filosòfic Der Zerfall der Werte (La descomposició dels valors).Grzeskowiak, Mark. "A Symposium as Ornament? Hermann Broch's Schlafwandler Trilogie and the Discourse of Art and Philosophy in The Modern Novel". A: Writing the Austrian Traditions: Relations between Philosophy and Literature. Ed. Wolfgang Huemer and Marc-Oliver Schuster. Edmonton, Alberta: Wirth-Institute for Austrian and Central European Studies, 2003. Pàg. 181-188. Amb aquesta realització formal, Broch amplia les possibilitats de la ficció èpica per a dotar-la d'un àmbit de coneixement i reflexió que arriba des de la presència de l'inconscient representat en la lírica fins a la consciència màxima i autoreflexiva representada en la teoria. Així, Broch presentava el primer exemple de la seua poètica de la "novel·la polihistòrica", que va desenvolupar en la seua confrontació amb el Ulisses de James Joyce al seu escrit "James Joyce und die Gegenwart" ("James Joyce i el present").
La mort de Virgili miniatura|esquerra|La mort de Virgili de Hermann Broch (edició en danès)