Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles als segles - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev. Els seus dialectes es parlaven, tot i que no exclusivament, a la zona avui ocupada per Belarús, centre i nord d'Ucraïna, i parts de l'oest de Rússia. Segons algunes teories, és l'ancestre comú del rus, belarús i ucraïnès.Г. А. Хабургаев. Древнерусский язык // Языки мира. Славянские языки. М., Academia, 2005 / D. A. Khaburgaev. Antiga llengua russa // Llengües del món. Llengües eslaves. Moscou, l'Acadèmia, 2005, pàg. 418-438
Terminologia Els lingüistes de cadascun dels tres països eslaus de l'est tendeixen a tractar l'antic eslau oriental com el precursor directe del seu propi idioma, per la qual cosa l'anomenen en conseqüència.
A Belarús: "Antiga llengua belarussa" ( starajitnabelaruskaia mova) A Rússia: "Antiga llengua russa" ( drevnerusskii iazik) A Ucraïna: "Antiga llengua ucraïnesa" ( , davnoukraïnska mova) o "llengua de l'Antiga Kíev" ( davnokiïvska mova)
Consideracions generals La llengua era descendent del protoeslau i conservava fidelment molts dels seus elements. Una innovació notable en l'evolució d'aquesta llengua va ser el desenvolupament de l'anomenada pleofonia (o polnoglássie "vocalització completa"), que va arribar a diferenciar l'evolució recent de l'eslau oriental de la d'altres dialectes eslaus. Per exemple, l'eslau comú *gordъ 'assentament, poble' es reflectia com a AEO. gorodъ, l'eslau comú '*melko 'llet'Cfr. en anglès "milk" i en alemany "Milch" AEO. moloko, i l'eslau comú *korva 'vaca' > AEO. korova. Altres dialectes eslaus es diferenciaven per la resolució de les agrupacions de síl·laba tancada *eRC i *aRC com a metàtesi líquida (eslaves meridionals i eslaves occidentals), o per cap canvi en absolut.
Atès que els registres existents escrites de la llengua són escassos, és difícil avaluar el nivell de la seva unitat. Tenint en compte el nombre de tribus i clans que constituïen la Rus de Kíev, és probable que hi hagués molts dialectes de l'antic eslau oriental. Per tant, avui podem parlar definitivament només pels manuscrits de les llengües conservats que, segons algunes interpretacions, mostren divergències regionals des del començament dels registres històrics. No obstant això, pels volts del 1150 tenia més unitat que qualsevol altra branca eslava, i mostrava variacions locals més petites.Lunt, Horace G. Old Church Slavonic Grammar, Seventh Edition, 2001.
Amb el temps, es va desenvolupar en diverses formes més diversificades, que van ser els predecessors de les modernes llengües russa, belarussa, ucraïnesa i rutena. La branca ucraïnesa fou la primera a escindir-se, entre els anys 1200 i 1500, mentre que la russa es va separar més tard de la belarussa, pels volts del 1700. Cadascun d'aquests idiomes conserva gran part de la gramàtica de l'antic eslau oriental i el vocabulari.
Quan després del final del 'jou tàrtar' el territori de l'antiga Rus de Kíev es va dividir entre el Gran Ducat de Lituània i el Gran Ducat de Moscou, van sorgir dues tradicions literàries independents en aquests estats, la rutena a l'oest i la russa medieval a l'est.
Llengua literària de la Rus de Kíev miniatura|Una pàgina de les Miscel·lànies de Sviatoslav (1073). La unificació política de la regió en l'estat anomenat Rus de Kíev, a partir del qual les modernes Belarús, Rússia i Ucraïna fan remuntar els seus orígens, es va produir aproximadament un segle abans de l'´adopció del cristianisme en 988, i l'establiment del l'antic eslau com a llengua litúrgica i literària. L'antic eslau, també conegut com a antiga llengua búlgara, ja que es va desenvolupar a l'Acadèmia de Preslav del Primer Imperi Búlgar, s'introduí a través de l'Imperi Búlgar. La documentació de la llengua d'aquest període és escassa, pel que, en el millor dels casos, es fa difícil determinar plenament la relació entre el llenguatge literari i els seus dialectes parlats.
Hi ha referències a les fonts àrabs i romanes d'Orient dels eslaus precristians en la Rússia europea on s'assenyala que aquests pobles eslaus utilitzaven alguna mena d'escriptura. Tot i algunes troballes arqueològiques suggerents i una corroboració, per part del monjo del Txernorizets Hrabar, que els antics eslaus escrivien amb "cops i incisions", la naturalesa exacta d'aquest sistema és desconeguda.
Tot i que l'alfabet glagolític es va introduir breument, com ho demostren les inscripcions eclesials a Nóvgorod, aviat va ser totalment reemplaçat pel ciríl·lic. Les mostres de manuscrits d'escorça de bedoll excavades a Nóvgorod han proporcionat informació crucial sobre la puresa de la llengua vernacla al nord-oest de Rússia, gairebé per complet lliure de la influència eslava. També se sap que els manlleus i calcs procedents del grec medieval van començar a entrar a la llengua vernacla en aquest moment, i que al mateix temps la llengua literària, al seu torn va començar a ser modificada cap l'eslau oriental.
Els següents extractes il·lustren dos dels més famosos monuments literaris.
NOTA:. L'ortografia de l'extracte original s'ha modernitzat en part. Les traduccions són més aviat literals, no literàries.
Crònica Primària
miniatura|Gràfic del text (en el cas que alguns caràcters no es mostrin correctament)
c. 1110, del Còdex Lauretià, 1377: OriginalСе повѣсти времѧньных лѣт ‧ ѿкꙋдꙋ єсть пошла рускаꙗ земѧ ‧ кто въ києвѣ нача первѣє кнѧжит ‧ и ѿкꙋдꙋ рꙋскаꙗ землѧ стала єсть.Rus modernLa Casa Puixkin, "Povest Vremennikh Let"Это повести прошлых лет, откуда пошла русская земля, кто в Киеве начал первым княжить, и как возникла русская земля.UcraïnèsBiblioteca de la literatura ucraïnesa, "Povist minulikh lit"Це повісті минулих літ, звідки пішла Руська земля, хто в Київі почав перший княжити, і звідки Руська земля стала бути.BelarúsStaražytnaja litaratura uschodnich slavian XI – XIII stahoddziaŭВось аповесці мінулых гадоў: адкуль пайшла руская зямля, хто ў Кіеве першым пачаў княжыць, і адкуль руская зямля паўстала.CatalàA partir de la següent versió en anglès: These are the narratives of bygone years regarding the origin of the land of Rus', the first princes of Kiev, and from what source the land of Rus' had its beginning.Aquests són els relats dels anys passats en relació amb l'origen de la terra de Rus, els primers prínceps de Kíev, i de quina font de la terra de Rus va tenir el seu començament.
Llengua primerenca; caiguda de les yers en curs o possiblement completes (diverses paraules acaben amb una consonant; кнѧжит "governar" < кънѧжити, kniàjiti, kniàjit, kniàjits). Les característiques eslaves meridionals inclouen времѧньнъıх "anterior / passat"; próixlikh, minúlikh, minúlikh. L'ús correcte del perfecte i de l'aorist: єсть пошла "és/ha vingut" ( poixla), нача "vaig començar" ( natxal, com a desenvolupament de l'antic perfecte.) Noteu l'estil de puntuació.
El conte de la campanya d'Ígor
Слово о пълку Игоревѣ. c. 1200, procedent del manuscrit de Pskov, . OriginalНе лѣпо ли ны бяшетъ братые, начати старыми словесы трудныхъ повѣстій о полку Игоревѣ, Игоря Святъ славича? Начатижеся тъ пѣсни по былинамъ сего времени, а не по замышленію Бояню. Боянъ бо вѣщій, аще кому хотяше пѣснѣ творити, то растекашется мыслію по древу, сѣрымъ волкомъ по земли, шизымъ орломъ подъ облакы.TransliteracióNie lepo nï biašietŭ bratïe, nacżati starïmi slowiesï trudïchŭ powestij o polku Igoriewŭ, Igoria Swiatŭ slawicża? Nacżatiżiesia tŭ pėsni po bïlinamŭ siego wriemieni, a nie po zamïšlieniju Bojaniu. Bojanŭ bo wešcżij, ašcż komu chituanšie pesne tworiti, to rastiekašietsia mïsliju po driewu, serïmŭ wolkomŭ po ziemli, šizïmŭ orlomŭ podŭ oblakŭ.CatalàGermans, no seria pas just de començar en vella llengua el cant de l'expedició d'Ígor, fill de Sviatoslav ? Que el cant comenci doncs segons les tradicions del temps i no segons el costum de Bojan. Bojan el bard, quan componia un cant guerrer, deixava primer volar el seu pensament a través dels arbres, com un llop gris sobre la terra, com una àguila blavosa sota dels núvols.
Il·lustra les epopeies amb l'ús típic de la metàfora i el símil.
El 1854, N.P. Korelkin va suggerir que la frase растекаться мыслью по древу (literalment "escampar la idea per damunt de l'arbre"),Korelkin N. P.: «Ígor, kniaz Severski»: Poema / Trad. Nikolai Gerbel // OZ. 1854. T. 93, número 3. Dept. 4, pp 1-11 Dmítriev L. A. Korelkin, Nikolai Pàvlovitx // Enciclopèdia «Slova o polku Igoreve»: en 5 volums / Acadèmia russa de les ciències. Institut de literatura russa (Casa Puixkin); Red. kol.: L. A. Dmítriev, D. S. Likhatxev, S. A. Semiatxko, O. V. Tvorogov (ed.). — Sant Petersburg: Dmitri Bulanin, 1995 que ha esdevingut proverbial a la Rússia moderna, amb el sentit de "parlar profusament, llargament, excessivament" és una mala lectura d'un original "мысію" missiyu (similar a мышь mix, "ratolí") provinent de "córrer com un esquirol/ratolí sobre un arbre"; la paraula "мыслью" és present tant a la còpia del manuscrit de 1790 com a la primera edició del 1800, i a totes les edicions acadèmiques posteriors.
Literatura en antic eslau oriental L'antic eslau oriental va desenvolupar una certa literatura pròpia, tot i que gran part d'aquesta es va veure influenciada, pel que fa estil i vocabulari, pels textos religiosos escrits en eslau. Han arribat fins a nosaltres diversos monuments literaris, entre d'altres el codi legal "Rúskaia Pravda" (Руська правда ), un corpus d'hagiografia i homilia, l'epopeia Cançó d'Igor (Слово о полку игореве ) i el manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres de la Crònica Primària (Повесть временных лет ) – el Còdex Laurentià (Лаврентьевский список ) de 1377.
El Llibre de Veles, que es diu que es va trobar durant la guerra civil russa i hauria desaparegut en la Segona Guerra Mundial, proporcionaria, en cas que fos genuí, l'únic monument literari precristià eslau oriental que ha arribat fins als nostres dies.La major part de lingüistes posen en dubte seriosament la seva autenticitat
La mostra de data més antiga de l'antic eslau oriental (o, més aviat, d'eslau eclesiàstic amb pronunciades interferències d'eslau oriental) ha de ser considerada, doncs, l'obra Slovo o zakone i blagodati del metropolità Hilarió de Kíev. En aquests obra hi ha un panegíric sobre el príncep Vladímir el Gran, l'heroi de gran part de la poesia eslava oriental popular. Aquest discurs subtil i elegant s'ajusta admirablement als preceptes de l'eloqüència romana. Es veu igualat per un altre panegíric de Vladímir, escrit una dècada després per Iàkov el Monjo.
miniatura|esquerra|Evangeliari d'Ostromir de Nóvgorod (mitjans )
Altres autors del són Teodosi, un monjo de Petxerska Lavra, que va escriure en la fe Amèrica i alguns Poutxenia o instruccions, i Luka Jidiata, bisbe de Nóvgorod, que ens ha deixat un curiós Discurs als germans. A partir dels escrits de Teodosi veiem que molts hàbits pagans estaven encara arrelats entre el poble. Ni tan sols els monjos escapen dels seus censures. Jidiata escriu en un estil més vernacle que molts dels seus contemporanis i evita el to declamatori dels autors romans.
També poden esmentar les moltes vides dels sants i dels pares que es troben en la primerenca literatura eslava oriental, començant per les dues Vides dels Sants Borís i Gleb, escrites a finals del i que s'atribueixen a Iàkov el Monjo i a Nèstor el Cronista.
Amb l'anomenada Crònica Primària, que com el seu nom indica també s'atribueix a Nèstor, comença la llarga sèrie dels annals russos. Hi ha una cadena regular d'aquestes cròniques, que s'estén amb només dues interrupcions fins al . A més de l'obra atribuïda a Nèstor el Cronista, tenim cròniques de Nóvgorod, Kíev, Volínia i moltes altres. Totes les ciutats d'alguna importància podia presumir dels seus analistes, Pskov i Súzdal entre d'altres. En molts d'aquests annals abunden històries d'allò més pintoresques.