En la mitologia de l'antiga Roma, els penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat. Estaven emparentats amb els lares, els genii i les larves. esquerra|miniatura|Altar de penats a les ruïnes d'Herculà Els penats estaven vinculats per l'etimologia i pel culte amb el penus,Ciceró, De natura deorum, II, 68. el magatzem dels aliments o rebost. Les seves imatges es posen al tablinum, davant el penus o a la cuina. Hom els adreçava precs abans de l'àpat principal, els oferia les primícies dels aliments i els n'agraïa l'abundància. http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/religio/privata.htm
Inicialment se'ls tenia per genis que vetllaven pels aliments que s'emmagatzemaven, però més endavant el seu esperit protector abastà a tota la casa i la família i es veneraven d'una manera similar als déus lares. Eren els penats familiars o menors, ja que també van aparèixer els penats públics o majors, que protegien l'estat. Els magistrats de la ciutat prestaven jurament davant dels penats públics. Algunes vegades els penats eren representats com un parell de joves. Al turó de Vèlia, a Roma, hi havia un temple dedicat a ells.
Referències
Categoria:Déus Categoria:Personatges de la mitologia romana