Escapada a l'Oest (títol original: Into the West) és una pel·lícula britànico-irlandesa d'aventures fantàstiques, dirigida per Mike Newell, rodada i estrenada l'any 1992. Escrita per Jim Sheridan a partir d'una història de Michael Pearce, posa en escena els nòmades anomenats travellers i la mitologia irlandesa. La història és la de dos joves germans alimentats de contes i llegendes i apassionats pels westerns americans, que travessen l'illa d'Irlanda d'est a oest sobre un cavall blanc, perseguits per la policia. El seu pare, obsessionat pel record de la seva dona desapareguda, intenta trobar-los i recuperar la seva dignitat perduda.Ha estat doblada al català.
Portada per la música de Patrick Doyle, Escapada a l'Oest ha rebut diversos premis en festivals. Va ser ben acollit per la critica i el públic, sobretot pel que fa a l'actuació dels actors Gabriel Byrne, Ellen Barkin, i dels dos nens Ciarán Fitzgerald i Rúaidhrí Conroy, però també pels paisatges que posa en escena. És sovint qualificat de « film simpàtic, però tanmateix modest » en el seu muntatge i la seva realització.
La seva riquesa temàtica en fa un relat iniciàtic a la vegada « western irlandès » i « conte de fades modern », abordant els temes de la condició dels nòmades, de la reconstrucció familiar després del dol i del simbolisme del cavall blanc en una Irlanda que apareix com un país contrastat, entre el suburbi de Dublín i els paisatges salvatges del Connemara. Aquesta multiplicitat dels temes li ha suposat a Escapada a l'Oest de ser freqüentment explotada amb objectius pedagògics.
Argument miniatura|esquerra|Els famosos Penya-segats de Moher, al comtat de Clare, mostrats al final del film. Un cavall blanc apareix a la vora del mar i acompanya l'avi Ward (David Kelly), un vell contista nòmada irlandès (un traveller) que viu en una roulotte, fins a Dublín. John Riley (Gabriel Byrne), altre temps un traveller reputat, s'ha sedentaritzat en un pis de suburbi després de la mort de la seva dona, Mary. Violent i ensorrat en l'alcoholisme, viu de petits treballs en una gran pobresa, amb els seus dos fills Ossie (Fitzgerald) i Tito (Conroy), tots dos fascinats pels westerns que veuen a la televisió, i somiant d'esdevenir cow-boys. Ossie, que està greument malalt, també pateix l'absència d'una mare que no ha conegut mai. Ward és el seu padrastre. Ell presenta el cavall blanc, nomenat Tír na nÓg (« terra de l'eterna joventut » en gaélique irlandais), que segons ell ve de la mar i seria més que un animal, pels petits Ossie i Tito. Els conta també la llegenda de Oisín, personatge de la mitologia irlandaise que s'havia estatjat al país de l'eterna joventut per trobar la bonica Niamh, abans de tenir nostàlgia del món dels homes, i de tornar-hi gràcies a un cavall blanc encantat del qual no hauria hagut de baixar. miniatura|Cavalls Gypsy Vanner, com aquests, tiren de les roulottes dels travellers del film, i serveixen més tard de muntura a John Riley, Kathleen i el seu germà amb la finalitat d'atrapar els nens.
miniatura|El director Mike Newell al WonderCon l'any 2010. miniatura|Gabriel Byrne (John Riley), aquí al Festival Internacional de Cinema de Toronto, el 2007. Repartiment Gabriel Byrne: John Riley Ellen Barkin: Kathleen Ciarán Fitzgerald: Ossie Rúaidhrí Conroy: Tito David Kelly: l'avi Johnny Murphy: Tracker Colm Meaney: Barreller John Kavanagh: Hartnett Brendan Gleeson: inspector Bolger Jim Norton: inspector O'Mara Anita Reeves: Mme Murphy Ray McBride: M. Murphy Dave Duffy: Morrissey Stuart Dannell-Foran: Conor Murphy (als crèdits amb el nom de Stuart Dannell) Becca Hollinshead: Birdy Murphy
Producció Escapada a l'Oest forma part d'una onada de films irlandesos, que segueix l'èxit de films com My Left Foot, L'Estrangera, Les Commitments i The Crying Game, i ha estat escrita per Jim Sheridan a partir d'una novel·la de Michael Pearce, i dirigida per Mike Newell. És probablement el primer western ubicat a Irlanda, fins i tot es no és especialment percebut com tal, sinó més aviat com un conte de fades dels temps moderns.Citation originale: Into the West is probably the first-ever Western to be set in Ireland. Actually, it isn't a Western per se, but more of a modern-day fairy tale..
Aquest film té un lloc « a part » a la filmografia de Mike Newell, ja que es tracta de l'únic film destinat als nens. Escapada a l'Oest ha estrenada just abans de la comèdia Quatre matrimonis i un enterrament, que li suposa la seva consagració.
Guió El script és el primer escrit per Jim Sheridan, cinc anys abans My Left Foot. L'equip del film estima que el treball realitzat sobre el guió de Escapada a l'Oest és « extraordinari ». Jim Sheridan no tenia la intenció d'adreçar-se únicament als nens, encara que el film segueixi principalment el periple de Ossie i Tito sobre el seu cavall encantat. D'altres temes adreçant-se als adultes són presents: la necessitat d'afrontar el dolor, el xoc de cultures i dels valors diferents, i la corrupció de la policia pels rics i els poderosos amb la finalitat de fer respectar els drets de propietat en el seu favor. Aborda bon nombre de temes esdevinguts recurrents als seus scripts ulteriors. El relat és lineal, alternant els punts de vista dels personatges amb la finalitat de mostrar l'evolució de cadascun, i construït sobre el principi de la sivella, ja que ell arrenca a la platja amb l'aparició del cavall, i s'acaba al mateix lloc amb la desaparició de l'animal. Té també nombrosos punts comuns amb One Last White Horse, una peça de teatre interpretada l'any 1991, qui posa en escena una jove que pateix d'al·lucinacions en el curs de les quals veu un cavall blanc representant l'ànima de la seva mare.
En un principi, Robert Dornhelm havia de dirigir aquest film, però el treball és finalment confiat al britànic Mike Newell, per un resultat a la vegada « intrigant » i « seductor » segons Henri Béhar, per qui les primeres imatges del film en nit americana, « un magnífic cavall blanc que galope en una platja sota la llum de la lluna », i el script « feien témer el pitjor », o sigui una història sensiblera conclosa per « un happy end a la Disney ». Jim Sheridan i Mike Newell tanmateix li han donat la volta als habituals « films eqüestres per nens »,com El cavall negre, que juga amb els sentiments: Escapada a l'Oest està tenyit permanentment de misticisme i de mitologia irlandesa.
Gabriel Byrne ha declarat que es tracta d'un dels millors scripts que hagi mai llegit, i el descriu en una entrevista de l'edició DVD com el millor treball de Jim Sheridan fins aquell dia. Declara: « a part del fet que es tracta d'una història sobre les travellers, i de la relació entre un pare i els seus dos fills, és verdaderament una manera de parlar d'Irlanda ». Ellen Barkin afegeix que entre la primera lectura i la versió final, el script ha conegut nombroses revisions.
Tria dels actors miniatura|Ellen Barkin ha interpretat Kathleen amb els consells de Gabriel Byrne. Gabriel Byrne s'ha mostrat immediatament interessat pel film pels seus orígens, ja que ha nascut a Rathmines, al suburbi de Dublín. Raó per la qual, a més de fer d'actor, és productor soci d' Escapada a l'Oest, cosa que constitueix la seva primera participació en la producció. James Pallot, The motion picture guide: 1994 annual (The films of 1993), CineBooks, 1994, , Va donar un dels papers principals a la seva companya de l'època, Ellen Barkin.
Ciarán Fitzgerald (Ossie) i Rúaidhrí Conroy (Tito) no eren cavallers abans el començament del rodatge i un d'ells, escollit una setmana abans, no tenis cap curs d'equitació al seu actiu. Malgrat tot, l'equip del film jutja les actuacions eqüestres dels dos joves actors com creïbles, i afegeix que una osmosi s'ha creat amb el cavall en curs de rodatge.
Rodatge i muntatge El rodatge del film s'ha desenvolupat a Irlanda durant tres mesos, també en regions de condicions climàtiques difícils, de les quals la costa oest irlandesa en ple hivern, cosa que ha forçat els actors a portar enormes anoracs i a utilitzar paraigües. L'equip ha hagut d'afrontar, entre d'altres dificultats, el vent qui bufava als micros i el gel de l'oceà Atlàntic.
Part eqüestre esquerra|miniatura|Un cavall lipizzan (com aquesta euga) nomenat Napolitano fa totes les escenes a l'aire lliure. Joëlle Baland, consellera tècnica del film, ha ajudat Mario Luraschi per l'ensinistrament dels cavalls i les escenes de perill eqüestres. Tír na nÓg és encarnat per tres cavalls diferents: Sueno, el més expressiu dels tres, ha estat preferit pels plans llargs i per la seva llamineria que fa creïble l'escena del pop-corn a la sala de cinema. Napolitano, un lippizan, figura sobre les escenes de galopades lliures i per als moviments com el del cabrer. Finalment, un poney del Connemara ha estat escollit per les escenes marítimes en un oceà Atlàntic gelat, gràcies a la seva gran rusticitat. miniatura|Un poney Connemara d'origen irlandès, com aquest, ha estat escollit per rodar les escenes a l'oceà Atlàntic.
Joëlle Baland guarda un bon record del rodatge, subtilitats de la posada en escena amb els cavalls, riscos presos i la complicitat dels dos actors més joves amb els animals.
Muntatge Tècnicament, el film es va muntar ràpidament i multiplica els plans curts amb la finalitat de gestionar el suspens, en el model del relat d'aventures i del western. Encara que es tractés d'un film anomenat « fantasia o fantàstic », els elements de realisme màgic hi són reduïts al mínim.
Modificacions El film ha evitat ser prohibit als joves no acompanyats per la BBFC, quan en una escena la paraula « fuck » ha estat reemplaçada per la paraula « flip » abans de la seva estrena. En una entrevista, Ciarán Fitzgerald ha parlat d'aquesta escena i diu que als Estats Units, el film hauria estat prohibit als més joves.Aquesta entrevista es troba al bonus d'una de les versions anglòfones del DVD, en la qual es menciona la substitució de « fuck »
Rebuda i posteritat El film es va estrenar en un principi a Irlanda i al Regne Unit gràcies a Entertainment Film Distributors, el 1992. Als Estats Units la va distribuir Miramax Films el 1993.(anglès) L'estrena en cinemes es va fer en nombrosos països, com Austràlia, Alemanya, Corea del Sud, Suècia, els Països-Baixos, Portugal i Finlàndia.
Acollida de la critica Escapada a l'Oest ha rebut una acollida més aviat positiva. A Rotten Tomatoes, obté un resultat del 70 % i per part de l'audiència del 73; A Internet Movie Database, la seva nota és de 6,7/10, i a Allociné la mitjana de les notes donades pel públic puja a 3,4/5. Roger Ebert del Chicago Sun-Times assegura que « els nens segurament adoraran aquest film, però als adults els costarà més ». Desson Howe del The Washington Post l'ha qualificat d' «encantadora croada infantil » i de «viatge enriquidor per totes les edats». Rita Kempley va afegir que « el film és cada cop més fosc i líric » i que és llarg per la seva ambientació però curt per la seva història, pot també apel·lar a una certa espiritualitat Escapada a l'Oest posseeix un « encant aspre més proper als films britànics del passat (com el de Carol Reed, (A Kid for Two Farthings) que de la gentillesa i la crueldat ocasionals i calculades de John Hughes. Les escenes fantàstiques són «arrelades al dia a dia per sonar reals». Entre les escenes memorables, els crítics destaquen aquella on el cavall blanc surt amb els dos nens de l'ascensor del seu immoble, i aquella on mira Back to the Future Part III en una sala de cinema, sempre en companyia dels nens.
Parers positius