Le Jour de bonté, H. 194 (en francès, El dia de la bondat), és una òpera en tres actes (sense acabar) composta per Bohuslav Martinů el 1930-1931, sobre un llibret en francès de Georges Ribemont-Dessaignes (sota el pseudònim de J. L. Budín) basat en un tema d'Ilià Erenburg. Es va estrenar el 28 de març de 2003 al Teatre Jihočeské de České Budějovice, a la República Txeca, dirigida per Milan Kaňák.
És una comèdia amb una trama que explica la història surrealista de dos pagesos que visiten París tractant de fer el bé en el «dia de la bondat» i que veuen com els seus esforços són rebutjats pels habitants de la ciutat. L'argument és ximple, però el llibret conté força drama que Martinů maneja amb l'habilitat habitual.
Origen i context L’òpera va constituir un eix fonamental en l’activitat creativa de Martinů. Excepte durant la dècada de 1940, quan es trobava principalment als Estats Units dedicant-se a les composicions simfòniques, el compositor mantingué constantment projectes operístics en desenvolupament. A més de les obres emblemàtiques com Julietta i La passió grega, el seu catàleg inclou nombrosos treballs innovadors que integren experiments amb el cinema, la ràdio i la televisió dins de l’estructura operística.
L’únic aspecte documentat amb certesa és que Martinů inicià la composició de l’òpera a finals de 1930 a París. L’obra el captivà completament, fet que propicià un avanç ràpid en la seva elaboració. A l’abril de 1931, la primera partitura estava completada, amb l’excepció de determinades escenes finals i parcialment del segon acte. Durant la redacció d’aquest segon acte, Martinů inicià simultàniament l’arranjament per a piano del primer acte, introduint en diversos passatges una dinàmica més precisa i solucions rítmiques concretes. Tot i això, el manuscrit de l’arranjament per a piano del primer acte mai no es completà, i el del segon acte no es conserva.
Les intencions exactes de Martinů respecte a aquesta òpera no són conegudes amb precisió. S’ha confirmat, però, que juntament amb l’òpera Els tres desitjos, la va presentar a l’editorial B. Schott's Söhne Mainz per a la seva publicació, la qual va ser rebutjada, amb l’argument que el llibret era massa simple. En una carta del 9 de maig de 1931, els editors indicaren que «per als nostres estàndards alemanys és massa simple». La instrumentació, gens convencional —una orquestra de cambra sense flauta ni trompes, però amb piano i diversos instruments de percussió— suggereix que Martinů podria haver tingut idees interpretatives molt concretes en ment.
Martinů va interrompre la composició d’aquesta òpera l’abril de 1931, tot i que les causes concretes no es coneixen amb certesa. Podria ser que s’hagués trobat en un punt mort creatiu sense saber com prosseguir, o bé que les perspectives d’èxit de l’òpera li semblessin incertes, especialment davant les dificultats per aconseguir-ne la publicació. En aquell moment, Martinů travessava una situació econòmica precària i no es podia permetre escriure una òpera de tres actes només per deixar-la inacabada. Amb més de quaranta anys i recentment casat amb la costurera Charlotte Quennehen (21 de març de 1931), depenia dels ingressos de les seves composicions, sovint complementats amb premis de concursos o amb ajudes de l’Acadèmia Txeca de les Ciències i l’Art.
La partitura de l’òpera va romandre inèdita durant la vida de Martinů i es conserva incompleta, interrompent-se aproximadament a la meitat de la narració. El director Václav Nosek va assumir el projecte de la seva reconstrucció, abordant la investigació i resolent els diversos enigmes necessaris per generar una versió susceptible de ser representada. Nosek també va dirigir la primera posada en escena a Budějovice el març de 2003, però va morir abans que es pogués realitzar el primer enregistrament.
Argument La narració presenta un plantejament proper al to d’un *storyboard* humorístic encara per polir, més que no pas al d’un llibret operístic convencional. Els protagonistes, Lucas i Nicolas, dos pagesos francesos, s’assabenten que l'endemà París celebrarà un Dia de la bondat destinat a promoure actes altruistes. Decidits a aprofitar l’ocasió, emprenen el viatge cap a la capital amb la intenció d’oferir ajuda a qualsevol persona que la necessiti.
Un cop arriben, però, cap de les seves iniciatives és ben rebuda: un captaire els respon amb una reprimenda, un agent de trànsit els insta a continuar circulant quan li pregunten a qui han de servir, i fins i tot un home disposat a suïcidar-se els llança pedres quan intenten intervenir. A mesura que s’encadenen episodis igualment absurds, l’entorn es va esberlant fins al punt que tots dos acaben detinguts i adormits en una prefectura de policia.
En el seu somni, els dos pagesos reben honors i recompenses per la seva suposada solidaritat. Tanmateix, en despertar-se, descobreixen que mai no han sortit del seu poble i que tot el periple no ha estat més que una fantasia.
Anàlisi musical L’ús instrumental revela una paleta tímbrica especialment viva, notable dins el context de l’època, amb superposicions harmòniques que generen una ressonància densa i canviant. L’òpera adopta una concepció marcadament escènica, concebuda perquè la línia vocal tingui un protagonisme constant. El llenguatge característic de Martinů s’hi reconeix immediatament, però aquí apareix ampliat amb al·lusions transparents a melodies d’arrel francesa i a motius propis de l’ambient urbà de la capital.
En aquesta obra, el compositor també deixa entreveure l’interès que, aleshores, sentia pel món pastoral i per la iconografia de les pastores, i fins i tot recupera material d’una peça prèvia: el passatge inicial del primer acte reprèn elements de la seva Cançó de bressol, escrita durant el Nadal de 1930. A El dia de la bondat, Martinů combina aquest substrat amb ritmes d’accents prolongats i una escriptura simfònica d’ampli espectre cromàtic, que confereix a la partitura un relleu sonor intens i immediat.
S’hi troben moments de lirisme especialment suggestius, entre els quals destaca una obertura de caràcter pastorale que actua gairebé com un preludi estètic de les cantates d’arrel popular que, molts anys més tard, alimentarien l’última etapa creativa de Martinů.
Galeria
Enregistraments 2010: Milan Kaňák (director). Tomas Bijok, Petr Matuszek, Irena Troupová, Peter Poldauf. Orquestra Filharmònica de Pilsen i Cor de Cambra de Praga. Arco Diva. UP 0121-2 131.
Referències
Categoria:Òperes de Bohuslav Martinů Categoria:Òperes del 1931 Categoria:Òperes en francès