Les unitats de mesura de l'antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. N'hi havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat a papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del riu Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrea es de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.

miniatura|Pesos i mesures del Antic Egipte. Colze egipci: meh . Segle  aC, Louvre.

Unitats de longitud La principal unitat de mesura lineal es coneix com a Colze Reial i fa 523,5 mm de longitud, es subdividia en set pams de quatre dits cada un, donant 28 dits . Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des de, almenys, 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze, alguns dels quals es van elaborar com a unitats de mesura cerimonials que es conservaven en els temples.

Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.

<center> {|Border = "0" style = "background: # ffffff" align = "top" |+Align = "center" style = "background: DarkSlateBlue; color: white"| Unitats de longitud |- ! width = "150 px" style = "background: Lavender; color: Black"|Nom ! width = "150 px" style = "background: Lavender; color: Black"|equivalència ! width = "150 px" style = "background: Lavender; color: Black"|longitud ! width = "150 px" style = "background: Lavender; color: Black"|jeroglífic ! width = "75 px" style = "background: Lavender; color: Black"|Translit. ! width = "75 px" style = "background: Lavender; color: Black"|trancrip. |- | Dit ||||1,86-1,88 cm|| -.- D50-|| db ||dir Djeba |- | Pam ||4 dits||7,47-7,52 cm|| SZP: p-N11 || ssp ||shesep |- | Mà ||5 dits||9,35 cm|||| drt ||deret |- | Puny ||6 dits||11,28 cm|||| ȝ mm ||estimem |- | Doble pam ||8 dits o 2 pams||14,96 cm|||||| |- | Petit esp. ||12 dits o 3 pams||22,44 cm|||| SPD ||seped |- | Gran esp. ||14 dits||26,18 cm|||||| |- | Colze sagrat ||16 dits o 4 pams||29,92 cm|||| bw ||bu |- | Colze Remen ||20 dits o 5 pams||36,98 cm|||| RMN ||Remen |- | Colze curt ||24 dits o 6 pams||45,08 cm|| D42-G37 || mh SRR ||meh Shere |- | Colze Reial egipci o colze llarg ||28 dits o 7 pams||52,36-52,64 cm|| M23-t: D42 || mh NSW ||meh nesu |- ! style = "background: Lavender; color: Black"|Sistema uncial|||||||||| |- | Polzada ||1/12 de colze||2,5 cm|||||| |- | Puny ||||10 cm|||||| |- | Colze sagrat ||3 punys||30 cm|||||| |- | Canya ||7 punys||70 cm|||||| |- | Braça ||18 punys||1,80 m|||||| |- | Vara ||10 colzes reals||18,0 m|||| h ȝ it mh ||Hayter meh |- | Jet, vara de corda ||100 colzes reals||52,5 m|| M3: X1 * Z1 || ht ||jet |- | Riu , hora de marxa '''||20.000 colzes reals||10.500 m|| M17-X1: D21-G43-N35B-N36: N21 * Z1 || itrw ||ITERU |} </Center>

Unitats de superfície La unitat de superfície bàsica era el setat (Arure en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és a dir, 10.000 colzes quadrats.

Unitats de superfície NomequivalènciasuperfíciejeroglíficTranslit.trancrip. Setat ( Arure )10.000 colzes quadrats2.735,29 m² S29-V13: V2-X1: O39 st ȝ. T setat Remen 1/2 setat 5.000 colzes quadrats1.367,65 m² D41 RMN Remen Hibiscs 1/4 setat 2.500 colzes quadrats683,82 m² Z9 HSB hibiscs Sa 1/8 setat 1.250 colzes quadrats341,91 m² G38 s ȝ sa Ja 1/10 setat 1.000 colzes quadrats273,53 m² M12 Aquest esquema ȝ ja Millo o colze de terra 1/100 setat 100 colzes quadrats27,35 m² D36 mh millomúltiples Jat 10 setat 100.000 colzes quadrats27.352,9 m² V28-G1-X1: N37-M12 Aquest esquema ȝ t jat Jata Francisco López: Les Matemàtiques a l'antic Egipte, Mesures de superfície .100 setat 1.000.000 colzes quadre.273.529 m² M12-N16: Z1 * N23 Aquest esquema ȝ t ȝ Jata

Unitats de volum La unitat de capacitat era el heqat, representat com l'Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i l'ordi; equivalia a uns 4,8 litres. El Henua o hin, és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per a la mesura de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids (de molt poc contingut) s'emprava el des i el Sech per a la cervesa; per al vi es feia servir el hebenet i per a l'encens el men i el hebenet.Francisco López: Les Matemàtiques a l'antic Egipte, Mesures de volum .

Unitats de volum NomequivalènciavolumjeroglíficTranslit.trancrip. Heqat 4,8 litres S38-N29: X1-U9 HQ ȝ. T heqat Henua o hin 1/10 heqat0,48 litres O4: N35-W24-G43-W22 hnu Henua Ra 1/320 heqat0,060 litres D21 r ȝ ramúltiples Doble-heqat 2 heqat9,6 litres S38-N29: X1-T14-T14-U9 HQ ȝ. Ti doble-heqat Ipet o cuáduple-heqat 4 heqat19,22 litres M17-Q3: X1-U9 ip.t ipet Jar (Imperi Antic)10 heqat48,50 litres K4: D21-V19 hr jar Jar (Imperi Nou)16 heqat76,88 litres K4: D21-V19 hr jar Durant l'Imperi Antic i l'Imperi Mitjà, el heqat s'indicava amb el signe D12 , el mateix jeroglífic va passar a significar un quàdruple heqat durant l'Imperi Nou.

Unitats de pes La unitat de pes fonamental era el deben (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 grams durant l'Imperi Antic, 91 g des de l'Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu qite, o qedety, d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un deben. El Shat (o anell) equivalia a mig deben.<ref>Francisco López: Les Matemàtiques a l'antic Egipte, Mesures de pes.</ref> El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.

El deben, normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en deben d'or o plata. Durant gran part de la història de Antic Egipte, s'estimava que un deben de plata equivalia a cent deben de coure.

Unitats de pes NomequivalènciapesjeroglíficTranslit.trancrip. deben 91 grams D46-D58-N35: F46 dbn deben Kite 1/10 deben9,10 grams Aa28-X1: S106 qd.t quedety o kite Senius 1/12 deben7,6 grams sh ȝ ts Shat o senius

Unitats de temps Al calendari egipci, l'any tenia 365 dies repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagòmens . Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hora s, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.

Unitats de temps NomequivalènciatempsjeroglíficTranslit.trancrip. Renpet ( any )12 mesos M4-X1: Z1 rnp.t renpet Ajet ( inundació )4 mesos1/3 any M8: Aa1 * X1-N5 ȝ ht Ajet Peret ( sembra )4 mesos1/3 any O1: D21-X1: N5 prt Peret Shemu ( recollida )4 mesos1/3 any N37: N35: N35: N35-N5 SMU shemu Abed ( mes )30 dies1/12 any N11: N14-D48: N5 ȝ bd Abed Heru ( dia )24 hores1/30 mes O4: D21-G43-N5 hru heru Unut ( hora )1/24 dia E34: N35-W24: X1-N14 unu.t unut At ( instant ) G1-X1: Z5-N5 ȝ. T at

miniatura|Rellotge de sol portàtil egipci.

Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el setjat (un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.

Referències

Bibliografia Sanchez Rodriguez, Ángel (2000) Astronomia i Matemàtiques en l'antic Egipte. Aldebarán.

Vegeu també Mesura del temps a l'antic Egipte Nilòmetre

Enllaços externs Francisco López: Les Matemàtiques en l'antic Egipte: unitats, pesos i mesures, en egiptologia.org Mesures en l'antic Egipte:

Categoria:Unitats de mesura històriques