Sociedad Editora Universal (de vegades anomanada «El Trust») va ser una important empresa editorial i periodística espanyola que va existir durant les dècades de 1920 i 1930.
Va ser la successora de la Sociedad Editorial de España, propietària d'un grup de periòdics a l'Espanya de la restauració. El grup era format per Heraldo de Madrid,Langa Nuño. 2007. Pàg.52 dirigit pel granollerí Manuel Fontdevila, El Liberal de Madrid, El Liberal de Sevilla,Langa Nuño. 2007. Pàg.48 El Defensor de Granada,Ruiz Sánchez, 2005, pàg 22. El Liberal de Múrcia,Checa Godoy, 2006, pàg 104. la revista Royal i el setmanari La Moda Práctica.
Història La societat es va constituir el 1923 quan els germans Manuel Busquets i Joan Busquets, al costat de l'advocat Amadeu Hurtado i Miró, van adquirir el "trust" periodístic Sociedad Editorial de España.Reig García, 2011, pàg. 109.Langa Nuño. 2007. Pàg.45 Van formar el nucli d'accionistes fins a 1927, quan Hurtado es va desvincular de l'empresa. L'administrador, Antonio Sacristán Zavala,Sáiz y Seoane, 1996, pàg. 268. va ser l'impulsor de l'acord i anys més tard se'n va fer també accionista. Els principals diaris de l'empresa eren el Heraldo de Madrid i El Liberal, amb seu a Madrif.Gutiérrez Palacios, 2005, pàg. 30. Per la seva banda, El Liberal de Sevilla es va convertir en el principal diari de la regió andalusa, amb un tiratge diari de 50.000 exemplars.Reig García, 2011, pàg. 123.
La Sociedad Editora Universal va ser un grup editorial de gran èxit durant els seus anys d'activitat, especialment durant l'etapa republicana, quan repartia dividends del 11% del capital als accionistes i ivertia molt en maquinària, com la rotativa Wifag encarregada a Suïssa el 1936. L'estabilitat en la propietat va ser la clau del creixement dels periòdics de la societat que, en el cas de Heraldo de Madrid, va trencar tots els rècords i va tenir en aquests anys una trajectòria ascendent —en contrast amb El Liberal, que va entrar en una etapa de decadència.Sáiz y Seoane, 1996, pàg. 428. Això va suposar que l'empresa fos econòmicament rendible, a diferència d'alguns dels rivals com La Papelera Española,Checa Godoy, 2006, pàg. 105. i permetés escometre —entre 1934 i 1936— una forta expansió del capital social, que va augmentar des d'1,8 milions de pessetes fins als 5 milions.Martínez, 2005, p. 184.
Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936, l'empresa va sofrir les vicissituds de la contesa. Els periòdics de la societat van ser confiscats per la Falange Española a mesura que les tropes franquistes conquerien ciutats espanyoles. El director d'El Defensor de Granada, Constantino Ruiz Carnero, va morir durant la repressió a la seva ciutat,Gibson, 1981, pàg. 141. mentre que El Liberal de Sevilla va ser arrasat per les tropes de Queipo de Llano quan aquest va advertir que s'intentaven imprimir volants contraris a la revolta militar. Les publicacions que van quedar en zona republicana van continuar a sortir sota la gestió de comitès obrers. Les instal·lacions de l'Heraldo de Madrid i El Liberal de Madrid al carrer del Marquès de Cubas van ser ocupades per un grup de falangistes el 27 de març de 1939 a la fi de la contesa.
Els béns de producció de la societat van ser confiscats per FET i de les JONS, i mai van ser retornats ni indemnitzats els seus propietaris malgrat les innombrables gestions realitzades des de data tan primerenca com 1947 i fins a la més recent iniciativa, tractada al Congrés dels Diputats al novembre de 2009.
Referències
Bibliografia
Categoria:Editorials d'Espanya